Càstics

[fox]

Hola,

Tinc un nen de 13 mesos i fins ara més o menys li he deixat fer bastant la seva, en el sentit de tocar coses i remenar, sempre que no fos perillos, si havia algo perillos ho treia i ja esta.

Ara em trobo que se'm pujar a sobre del moble del menjador i amb el no i amb paciencia de treure'l no funciona. Vaig pensar que castigar-lo seria una manera, el que faig es apartarlo al rebedor pero com em segueix li tanco la porta del menjador un minut comptat i sembla que funciona pero no m'agrada gaire aquest castig... encara que nomes es un minut ell se'l passar plorant i aixo de tancar-lo no ho acabo de veure bona idea. Vosaltres que feu??? Quines tactiques teniu? Castics fisics no gracies que segur que no m'agradaran

gracies

[neuetes]

Tinguis paciència, en aquesta edat només volen descobrir coses i no tenen el sentit del perill.

Quan la nena tenia l'edat del teu, sempre volia tocar una planta que tenim al menjador. És bastant gran i té unes fulles molt grosses i a ella la fascinava. Sempre que la volia tocar, l'apartava i amb la veu molt dolça però amb fermesa li deia que això no ho podia tocar perque si s'arrenca una fulla, la planta plorarà de mal. Això cada vegada, fins que va arribar un dia que hi va perdre interés.
Igual passava amb un calaix del moble de la tele del menjador, sempre el volia obrir i jo sempre li desviava l'atenció en una altra cosa o també li feia igual que a la planta: li deia que no amb fermesa però amb dolçor. Però la cosa no funcionava. Solució: he tret tot el que hi havia a dins del calaix en qüestió i hi he possat tot de revistes velles i ha perdut interés al veure el que hi havia.
No sé si t'he ajudat gaire.

A veure si alguna altra mama té més idees.

[petazetas]

Jo també tinc una nena de 13 mesos i pel que entenem càstigs no els aplico encara, t'entenen molt del que dius però no tot, a vegdades simplement exploren i sobretot ara és l'hora de posar-te a prova a tu.
Jo si fa trastades per més que li dic que no les faci doncs la renyo.
Un exemple, ara li ha donat per penjar-se de les cortines i li diem que no, l'apartem, li diem que es farà pupa etc... i ella passa, es riu, ho fa amb més ganes...
Doncs per que deixés estar les cortines (per que si les arrenca es pot fer molt mal) la vam renyar de manera considerable. No es va posar a plorar ni molt menys, sen's va quedar mirant molt seria i va deixar estar les cortines. Ens va veure emprenyats.

Jo tinc una nena molt temperamental i quan li dius que no a una cosa, la torna a fer i partint-se de riure.

Paciència i anar fent. El dia que ja puguis raonar serà diferent. (i també quan entenguin el concepte de fer-se mal) que la meva ara és una kamikaze.

[lila]

Ostres, petazetas, la meva té gairebé 19 mesos i segueix igual que la teva: es parteix de riure quan li dic "no"...

Jo també penso que són petits i no hi ha garie coneixement, pero no per això se li ha de permetre... cal dir-li que no i modificar l'actitud... els experts diuen que no són les mares qui han d'apartar als nens, sino que els mateixos nens han de deixar per sí sols de fer el que fan malament, que així interioritzen més l'hàbit... no sé, a mi encara no em funciona, haig d'acabar apartant-la jo (d'un calaix, les cortines,...)

Sant paciència i no defallir, és el meu consell!

[cucafera]

Nosaltres fem petits "càstigs", bé jo , perquè el cucaferooo no !!! Jo li dic això no li agrada gens a la mama eh!! mirant-lo bé als ulls, i ell ho enten perfectament. Potser no enten pq no li agrada a la mama, però sap que si fa allò la mama no està contenta. Si ho torna a fer, el poso al llit o al parque (cinc minutets i rondinnnnnnnaaaa) i jastà, però sempre explicant-li....bueno a mi em va bé! Però cada fill és diferent...i cada mare també!! (Després del càstig em fa un mimito!!! és increïble com ho pillen!)

TInguis sort!

[fox]

Gracies noies, suposo que si que es qüestió de paciencia... però a vegades costa eh...

La veritat es que aquest 'castic' que explicava nomès l'he fet servir tres dies comptats i sembla que ha funcionat perquè no ho ha tornat a probar, per sort, perquè com ja us comentava no m'agradava gaire.

Petons

[petazetas]

Ostres, petazetas, la meva té gairebé 19 mesos i segueix igual que la teva: es parteix de riure quan li dic "no"...

Jo també penso que són petits i no hi ha garie coneixement, pero no per això se li ha de permetre... cal dir-li que no i modificar l'actitud... els experts diuen que no són les mares qui han d'apartar als nens, sino que els mateixos nens han de deixar per sí sols de fer el que fan malament, que així interioritzen més l'hàbit... no sé, a mi encara no em funciona, haig d'acabar apartant-la jo (d'un calaix, les cortines,...)

Sant paciència i no defallir, és el meu consell!

Ala, doncs si que em queda temps de paciència.
A mi em sembla que anar fent assenta les bases per a que un dia ho entengui.

[martad]

Hola

Jo també trobo que és petit per castigar-lo. És millor retirar-lo cada vegada que vulgui fer alguna cosa que no vols i explicar-li que no vols que ho faci. És una edat que exigeix molta perserverància però encara no es pot raonar be i el càstig no l'entenen fins els 2 anys més o menys.

Ànims !!

[lileta]

El Biel té dotze mesos i el que de moment faig és anar dient "NO" i apartant-lo de segons quines coses sense renyar-lo pròpiament o castigar-lo. A vegades es pixa de riure però a vegades si que sap perfectament que està fent malament perquè es posa a plorar en plan "pucherito" doblegant els llavis cap a baix. Es sap molt de greu i el que faig és abraçar-lo i explicar-li el perquè li dic que no, però considero que s'ha d'anar fent, tot i que a poc a poc, perquè a la llarga ho vagin entenent.

[petazetas]

El Biel té dotze mesos i el que de moment faig és anar dient "NO" i apartant-lo de segons quines coses sense renyar-lo pròpiament o castigar-lo. A vegades es pixa de riure però a vegades si que sap perfectament que està fent malament perquè es posa a plorar en plan "pucherito" doblegant els llavis cap a baix. Es sap molt de greu i el que faig és abraçar-lo i explicar-li el perquè li dic que no, però considero que s'ha d'anar fent, tot i que a poc a poc, perquè a la llarga ho vagin entenent.

otia, doncs la meva mai fa pucheritos quan li dic que no... se'n riu a la meva cara i ho torna a fer mirant-me amb cara desafiadora

[bufOna]

a vegades si que sap perfectament que està fent malament perquè es posa a plorar en plan "pucherito" doblegant els llavis cap a baix.

otia, doncs la meva mai fa pucheritos quan li dic que no... se'n riu a la meva cara i ho torna a fer mirant-me amb cara desafiadora

Osti nenes!
La meva habitualment fa com la teva, Petazetas... es pixa de riure i segueix més i més provocona... però algun dia que he pujat més el to i l'he renyat més seria fa això de fer el peterrell (jo li dic així als "pucheritos" )
Fa peneta però a la vegada fa riure... així amb el llavi cap a baix i una cara d'ofesa que no vegis! me la menjaria a petons pobreta!!!

Suposo que és el que dieu totes... paciència!! però a vegades costa, eh!