Socpetitons PREMATURS

[maura]

Gràcies Juliet, que identificada m'he sentit en tot el que has dit. Jo també plorava i plorava al pensar que en Roger va tardar 3 dies en sentir el meu contacte (i només a una maneta ja que fins al cap de 12 dies no vam poder fer cangur). I també estic molt angoixada amb les coneqüències de tot plegat, tot i que faig grans esforços per no pensar-hi hi ha estones que és impossible....
Però m'anima pensar que algun dia tot serà normal, i podrem anar oblidant tot això.

[Elidé]

Jo vaig tenir un part molt fàcil i vaig poder tocar els meus fills al cap de tres hores, però el primer cangur va ser el dia 37!!! Tanmateix, noto que l'Ada sap que sóc la seva mare i es tranquil·litza bastant quan li canto cançons o li faig moixaines.

[Medes]

Hola!!! Com esteu? Espero que molt bé!!!
Elidé, jo també segueixo el bloc de l'Ada i m'emociono cada vegada!!!! Una forta abraçada per tots tres!!!
I per la resta també

[Bombolla]

Ostres! Feia molt que no passava per aquest post i veig que hi ha moltes novetats! Veig que hi ha hagut noves incorporacions al post.
Medes, m'alegro que en Nil ja estigui més bé del coll. Quan té ara? Segur que està guapíssim.
Maura: M'alegro que ja estigueu a casa amb en Roger. Com us va? Ja veruàs que poc a poc les coses s'aniran posant al seu lloc, poc apoc us anireu coneixent. I a mesura que passin els mesos les coses més difícils quedaran com un record. L'Ona ara ja té 10 mesos, la veritat és que mai oblides els començaments difícils, però les males sensacions s'esborren i queden en el record els bons records, com el petó que li vaig fer abans que se l'enduguéssin, la primera vegada que va prendre llet meva, la primera vegada del cangur, la primera vegada que se'm va agafar al pit, i el moment de sortir per la porta de l'hospital amb la nostra filla, entre molts altres...
Juliet: Jo també penso com tu. Que un bebé si demana braços és perquè ho necesita i no per manipular-te. A més a més, crec que amb més raó amb els nens prematurs, crec que l'afecte, les caricies i etc fan que siguin nens més desperts, i més segurs. Al principi de estar fora de l'hospital em feia una ràbia terrible trobar gent que em deia que mal acostumaria la meva filla per tenir-la als braços..Uf! Com m'encenia, els hi responia que durant 28 dies ni ella ni jo haviem pogut estar tant com ens hauria agradat l'una amb l'altra i que no eren ningú per dir-me què era millor per la meva filla. Ara, l'Ona encara dorm amb nosaltres a partir de les 2 de la matinada que és quan demana el bibe. Hi ha molta gent que em mira malament quan saben que la nostra filla dorm amb nosaltres, però és una experiència que no la canviaria per res del món, i que sé que són moments irrepetibles que mai més podré tornar a viure, així que, jo faig "oídos sordos" i mimo tant com puc la meva filla.
Elidé: Jo també us segueixo al post de la lleona Ada, i també pel blog, també m'emociono molt, i em considero fan de l'Ada i vostra. Perquè sou uns lluitadors!!
Iuia: Com van els teus bessonets? T'has comprat la balança?
[color=#FFFF00]Llumer: [/color]Felicitats pel nou embaràs!!
Iris, Nurius...com van els vostres ninos? (no sé si em deixo ningú més)

També hi ha un altre post de prematurs on haviem parlat algunes cosetes. Sincerament crec que està molt bé tenir un post "especial" pels prematurs, ja que sóm moltíssimes les mamis socpetiteres que hem passat per aquesta experiència i crec que la maternitat es viu d'una manera diferent, sobretot al principi, i crec que pot ser una bona eina de suport i per compartir experiències, pors i SATISFACIONS! Si hi voleu fer una ullada el post és aquest viewtopic.php?f=15&t=9799

Per cert, algú va veure el reportatge de documentos TV 500 gramos de vida??

Doncs res nenes, un petonàs molt gran per totes i per les vostres pucetes!

[maura]

Hola noies,
Gràcies Bombolla, ara em passaré pel post que dius a donar-hi una ullada. A mi també em sembla bona idea mantenir aquests posts perquè quan et trobes en situacions així tot el suport que pots rebre és poc!!!!
Nosaltres ja estem més adaptats. En Roger continua amb molt mal de panxa i això el fa estar inquiet, però jo ja estic més tranquil.la, el començo a conèixer més i tot va més en dansa.
Medes, tal i com m'havies dit, poc a poc és ell qui s'aparta de mi i ja no necessita tant com els primers dies el contacte i dormir sobre meu. I ara sóc jo que ho començo a trobar a faltar. Li dono tants mimitos com puc, i comprobo com cada dia anem a millor i és la millor medicina que té, la seva mami!!! I com dius Bombolla, la gent que digui el que vulgui que bé que s'ho mereix!!!
És una passada lo ràpid que està creixent i tot lo que s'espavila! Fa una il.lusió veure com poc a poc ens va coneixent, ens comença a riure i això fa que també poc a poc anem nosaltres perdent les pors i agafant confiança en ell.

[Bombolla]

Clar que sí Maura! Poc a poc les coses s'aniran posant a lloc. Ja és difícil adaptar-se a la nova vida de "mami" amb un nen nascut a terme, doncs per força ha de ser més difícil amb un nen prematur.
Jo ara trobo molt a faltar quan ja a casa ens adormiem fent cangur! Era tant petitona...i em donava tanta pau tenir-la a sobre!! aix...
Ara a relaxar-te i disfrutar del teu petit!!!

[juliet]

Hola noies!
tan de bo hagués conegut el SP quan va nèixer la Júlia (fa 4 anys), m'hagués ajudat moltíssim perquè com ja hem anat dient per aquí, el naixement prematur dels nostres petits és una experiència dura i angoixant en tots els aspectes, que són molts!.Per sort, amb el temps tot queda més llunyà, tot i que en el meu cas encara arrosseguem problemes pulmonars (la cortisona encara no l'hem pogut deixar)que ens segueixen recordant que ens va tocar patir de valent els primers temps!!

Bombolla, jo també recordo quan me la posava fent cangur per dormir....era tan petitona...i ens relaxava tant a les dos!!!!

Maura, com està el Roger?

Una abraçada a totes!!

[Medes]

BON DIA!!

[b]Bombolla[/b], què tal? En Nil està súper bé!!! Ja té sis mesos i pesa 7'5 Kg!!! Està fet un toro i ens ho passem pipa!! Ja fa dies que agafa les coses amb les mans, s'ha descobert els peus i se'ls agafa, i fa unes "carcajades"... està molt divertit!!! El vam portar amb un neuròleg i ens va dir que de seqüela no n'hi havia quedat cap!! Ara el dia 17 tornem al Taulí que li faran una ecocardiograma pq té un bufet al cor (ens van dir que passa a molts prematurs) i volen mirar com està, ja us explicaré!!!
Jo de tant en tant entro al post de l'Ona i vaig veure la trobada que vau fer, està guapíssima!!!

Maura, m'alegro moltíssim que les coses vagin bé!!! Eh que es troben a faltar quan ja es comencen a separar!!! Encara ara tinc ganes que s'adormi a sobre meu, i a vegades està més còmode a l'hamaqueta o al llit!! serà possible...

Bé noies, us deixo, que en Nil s'ha despertat (avui 12 hores seguides!!!!!). Ara no tinc massa temps perquè torno a treballar però sempre que puc, m'escapo!!! Una abraçada a totes!!!

[Bombolla]

Oh! Medes! COm m'alegro que en Nil estigui tant bé nena!!! I està fet un torete!!
Nosaltes amb el tema de desenvolupament psicomotor també va molt i molt bé, però el que no anem tant bé és amb el pes i talla.
Imagina que l'Ona ja té els 10 mesos fets de dia 22 d'octubre i arriba justet, justet al 7 kg i fa 65 cm...és una puça, però jo la veig sana i feliç. Ja veurem què farem, dia 10 de novembre tenim hora amb el pediatra de neonats per revisió, la darrera vegada ens va insinuar algo d'hormones de creixament, però penso que encara és molt petita per donar-li aquest tipus de medicació. A més, tant son pare com jo no som jugadors de bàsquet precisament.

L'altra dia vaig guardar la roba de l'hivern passat de l'Ona, tot era roba de prematur, i és extremadament petita aquesta roba i jo me'n recordo que li anava enooooorme!!! jajaja.
Ara tot just porta roba de 4-6 mesos.

Apa petonets per totes les "prematumamis"

[Medes]

Hola!!!

Avui faig festa i tinc tot el dia en Nil amb mi!!!

Com esteu tots i totes?

Maura, en Roger, bé???

Bombolla, en Nil és gran perquè nosaltres dos som alts i corpulents, per tant, no ens podia sortir petit!!! Això de les hormones sí que fa cosa, eh, tant petits? Ja ens diràs què t'ha dit el pediatre!!!

Una abraçada

[maura]

Bones noies,
Bombolla, doncs sí que em faria cosa a mi també donar-li hormones. A veure què et diu el pediatre....
Medes, en Roger està cada dia millor. Bueno, ho arreplaguem tot, és un pupes, però això ja formava part dels plans de tornar a casa. Ara ja tenim la panxa un xic més controlada però ha agafat una infecció per fongs a la cara i el cap, i clar, com que li piquen, està un xic intranquil.

A veure si en Roger segueix el camí dels vostres peques i el seu desenvolupament també és correcte!!!

[lia]

De tant en tant entro al vostre post perque tinc contraccions des de la setmana 26 i em volia informar del tema... bé ara estic a la 33 anem abançant!!!!

Bé he vist per aqui que preguntaveu pel documental 500 gramos de vida, acabo de veure'l per internet i és molt molt emotiu... us deixo el link

http://www.rtve.es/mediateca/videos/20091027/documentos-500-gramos-vida/615756.shtml

Després de veure'l penso que és d'admirar la força de les mamis i papis com vosaltres!

eLIDE He pensat molt en l'ADA, comentaven algunes de les operacions que han fet a l'Ada!

apa noies fins aviat

[Bombolla]

Ei Lia!!! Molts ànims per anar passant les setmanes, pensa que cada dia que passa és un dia guanyat que li farpa molt i molt de bé al teu fill. De totes maneres el millor que pots fer és estar tranquil·la, has de tenir confiança que les coses aniran bé. I a més ja estàs a la setmana 33!! et falta mooolt poquet.
Jo també vaig veure el reportatge de 500 gr i em va posar la pell de gallina, vaig plorar moltíssim recordant els "pips" de les màquines i les sensacions que vare viure aquells dies. És un reportatge molt interessant. Jo també admiro aquestes mamis de prematurs extrems.

[Elidé]

Lia, moltes felicitats!!! 33 setmanes és un molt bon temps de gestació!!! Surti quan surti, ja no tindràs cap problema

Confesso que jo no vaig voler veure el reportatge perquè em feia por que parlessin d'estadístiques (i massa que les conec). L'Ada és un compendi de tots els problemes que pot tenir un prematur extrem, però tot i així, fins ara els ha superat tots i espero que pugui formar part del reduït nombre de microprematurs que se'n surten. Dissabte ens van dir per primera vegada que un dia no molt llunyà podrem tornar a casa.

[Bombolla]

Ohhh!! ELidé! Només puc fer

Clar que sí!! Ara ja es comença a veure una fi a aquest llarg camí!!

[Medes]

Que bé, Elidé!!! Això és FANTÀSTIC

Maura, m'alegro que estigueu bé!!! i ja veuràs com aviat el veuràs !!!!!

Ara em miraré aquest reportatge!!!!

[maura]

Hola guapes,
Jo també vaig veure el reportatge i la veritat és que vaig estar tota l'estona amb un nus a la gola. Vaig estar a punt de canviar de canal però el meu home em va convèncer de que el seguíssim mirant i la veritat és que el vaig trobar molt emotiu, molt ben fet.

Elidé preciosa, això és fantàstic!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! La teva és una gran campiona!!!!!!

Lia, tu estigues tranquila que a 33 setmanes no hi ha tant de perill!!! I de totes maneres si t'ho tenen tant controlat i fas molta bondat pots arribar a les 36 perfectament!!!!! Cada dia que passa és una gran notícia per aquests peques!!!!

Nosaltres demà tenim pediatre, ja us explicaré com ha anat tot. En Roger aquests dies fa una mica el tonto amb els bibis, però com que no perd pes i jo el veig feliç, no em preocupo massa.

Una abraçada a totes aquestes supermamis!!!!!!

[Bombolla]

Nosaltres demà també tenim metge, hem d'anar al pediatre de Neonats de l'hospital on va néixer...a veure què ens diu del pes i l'alçada de la nostra puça... ja us explicaré, però espero que no ens diguind e medicar-la.
Maura a veure què et diu demà el pediatra.

[iuia]

Hola noies!
A veure què us diuen aquests pediatres. Espero que bones notícies que ja convenen. Nos tenim pediatra divendres a la Vall d'Hebon. Com que és primera visita no sé ben bé en què consistirà però tinc bones referències del Dr. i espero poder comprovar que són certes.
Maura, a tu també us visitarà e Dr Perapoch a la Vall d'Hebron?

Lia estigues tranquil·la que amb 33 setmanes de gestació està molt superat el tema i surti quan surti to anirà bé. El millor és que aguanti al màxim a dins però sinó tampoc passa res. O sigui que pots relaxar-te i segur que així aguantaràs fins al final.

Elidè m'alegro que encara que sigui de forma molt llunyana us parlin de la possibilitat d'anar a casa, però pensa que realment el què està fent l'Ada és incrïble i aquesta nena és una lluitadora nata. Estic seguríssima que us en sortireu. Quan arribi al 1,5 kg ja veuràs que guanyarà pes molt més ràpidament. L'espera es fa llarga però la recompensa és magnífica.

[maura]

Iuia,
Nosaltres tenim programada la visita amb en Perapoch a principis de febrer, però com que el pediatre que el porta a Girona també treballa a la Vall d'Hebron i és de l'equip d'en Perapoch, miraré si ens ho pot fer ell.
Jo vaig anar a algunes de les reunions de pares que ell organitzava i és un encant d'home, ja veuràs com t'agradarà molt.