Socpetitons PREMATURS

[iuia]

Quina pediatra el porta? Que estrany això que et donessin l'alta directament sense passar per la 2a planta. Realment fan coses molt estranyes de vegades i actuen com més bé els hi convé. Quan pesa ara el Roger? Quina edat corregida té? Quan et donin l'alta vindrà la infermera Gemma a casa o no arriben fins a Girona? Nos vam flipar amb lo de la infermera. ens van allargar l'alta gairebé una setmana pq no els donava la gana que vingués la infermera a casa. Interessos seus ja et dic. Al final tot és una mica decepdionant.

[maura]

Durant els 2 primers mesos el va portar en Marcos Linés i ara, des que som a intermitjos l'Aurora. Es veu que no tots els nens pugen a boxes, despen de com tenen les coses.
En Roger ja pesa 3.400kg, (això del pes mai ha sigut massa problema perquè s'engreixa deseguida) i tot i que té 3 mesos de vida, té 0 mesos d'edat corregida. Jo sortia de comptes ahir.
Pel que fa a la infermera a domicili, el servei no arriba fins a Girona. Per això he mogut cables per buscar un bon pediatre i el contacte del CDIAP. A veure què tal va tot.

Què fan els teus dos peques?

[Medes]

Hola maura!! Com està en Roger???

Elidé, i vosaltres, com esteu??

[iuia]

No sé qui són aquests pediatres. A nosaltres ens va portar la Júlia Candel a boxes i a baix i la dra Anna Creus.
Els petits bé. Van menjant molt bé cada 3 hores i anem augmentant de pes. El Guim divendres passat pesava 2.850 g i l'Oriol 2330. Però no podem perdre de vista encara l'hospital perquè tenen moltes visites postnatals de control i el divendres 9 d'octubre operen l'Oriol d'una hèrnia inguinal.

[Medes]

Hola!! Com va tot?
Jo avui estic mooooolt contenta!
Hem anat a revisió dels 5 mesos i en Nil ja pesa 7.075Kg!! Ens han dit que el bufet del cor, que tenen la majoria de prematurs, ja qüasibé no hi és, que abans de l'any segurament ja haurà desaparegut, i que ara ja farà les revisions com la resta de nens, o sigui als 6 mesos, 9, 12, .... Que continuem amb la fruita i d'aquí 15 dies, verdura!!

Del tema del cap ens ha dit que anant a l'osteòpata ja n'hi ha prou, i no li ha donat cap importància . Ja us explicaré què ens diu dissabte en Campistol.

[Elidé]

7.075 kg! Així doncs, ja s'ha posat a l'alçada d'un nen nascut a terme, no? Què bé!!!

L'Ada torna a estar intubada perquè se li ha format un tap de mocs en un pulmó i es cansava molt. Ja passa de 800 grams i es comença a veure més pleneta i més guapa, però estem trobant tantes pedres en el camí cap a casa...!

[maura]

Hola guapes,
Medes, me n'alegro molt que tot vagi tant bé. A veure què t'explica en Campistol.
Iuia ja veuràs com l'operació de l'Oriol anirà bé!
Elidé, molts i molts ànims. Això és una carrera d'obstacles, però hem de pensar que al final hi ha una meta i que s'ha de lluitar amb tot el que puguem. Un dels neonatòlegs de la Vall d'Hebron, s'encarrega de fer xerrades de suport amb els pares. Un dia em comentava que quan marxes cap a casa, t'has de quedar amb alguna cosa positiva que hagi fet el nen/a i intentar oblidar la resta. Hi ha dies que malauradament és molt difícil però per exemple avui jo me n'he anat amb la imatge del nen somrient quan jo li feia tonteries. De vegades aquestes petites coses t'ajuden a anar sumant dies, un rera l'altre!

Ahir van tornar a operar a en Roger. Es veu que el tipus de vàlvula que portava no li va bé i li han posat un altre tipus per provar com funciona. L'operació ha anat molt bé però ara hem d'esperar altra vegada per comprovar que se li adapta bé. Avui cumpleix els 3 mesos i pobret ja porta 5 intervencions a quiròfan. Ja ho diuen que aquests patufos són uns campions!!!

[iuia]

Ànims maura que segur que tot tira endavant. Sou uns campions amb tantes intervencions. I jo que em queixo per una hèrnia inguinal. Sempre hi ha un pitjor. Segur que ja en breu el tindràs a casa.

[Elidé]

Ostres Maura, quin greu! Esperem que en Roger pugui marxar cap a casa ben aviat, que ja li toca!

Iuia, ànims també per l'operació de l'hèrnia

[iuia]

Ànims per tot a tu també Elidè. Pensa que cada dia que passa és un menys que et queda per tenir-la allà a l'hospital. És dur però tot tindrà la seva recompensa ja ho veuràs.

[Medes]

Ànims Maura i Elidé, ja ens anireu explicant com evolucionen aquests petitons!!!!!!

[lia]

Hola noies!!! m'ha emocionat aquest post! sou les mares més valentes del món! quanta força et dona la maternitat oi?

Medes vaig que el teu peque ja està molt bé! i gran!

Jo estic una mica espantada amb aquet tema pq estic de 27 setmanes i tenia bastantes contraccions d'aquestes sense dolor, però la llevadora em va dir que no era normal aixi que l'endemà vaig anar a urgències i em van dir que fes repòs a casa, ara pateixo de no tenir un part prematur i no sé si m'he d'estar molt quieta i fins a quin punt es normal tenir-ne! ara portava uns dies amb menys i ahir a la tarda sembla que més!

Abans de néixer ja estem patint!

Bueno noies si a alguna li ha passat ja em direu que en penseu!

Petonets a totes i als petits/es!!

[maura]

Hola Lia,

Jo em vaig començar a trobar malament el dia de St. Joan. Vaig tenir en general molt mal dia, plorant per qualsevol tonteria i amb mal de panxa. El dia següent tenia uns dolors bastant forts a la panxa i en un moment puntual mareig i ganes de vomitar. Com que al meu voltant hi havia força gent amb la passa de la panxa, no en vaig fer massa cas i no vaig anar a urgències fins al cap de 2 dies, al veure que no em passava. Quan em van visitar ja estava dilatada d'1cm i amb el coll de l'úter mig borrat EM van poder retenir el part 4 dies i llavors ja vaig tenir al nen.

Jo et diria que vigilis i facis molt repòs, i al mínim dubte que tinguis, cap a urgències!!!

[Medes]

Bon dia!!!

Com va tot??

Lia, jo, durant l'embaràs, vaig vomitar cada dia, però no estava de baixa. Anava cada dia a l'escola però em notava cansadíssima. Cap al 5è mes al vespre se'm posava la panxa molt dura i em feia mal. Però me n'anava a dormir i em passava. A més, sóc mestra, i quan ho comentava a l'escola la nostra súper directora, comprensible ella, em deia: ai!, no sé pas com sou les embarassades d'ara, tot us fa mal, i només penseu en agafar la baixa!!! Està embarassada no és pas una malaltia!!!
I jo anar aguantant... Li vaig comentar al ginecòleg i em va dir que tot estava molt bé, que era normal que en tingués. Cap a la setmana 30, més o menys, en tenia més freqüentment i em van donar la baixa. Però vaig ser tonta perquè quan tenia aquelles contraccions que em feia tant mal la panxa havia d'haver anat a urgències, però no ho vaig fer. I tot i estan de baixa el dia que entrava a la 32 vaig trencar aigües!! (Per cert, jo me'l notava molt avall, sempre m'aguantava la panxa per sota i sentia molèsties al ossos de la cadera) El volia sortir, i així ho va fer!!!

Per sort, tot va anar bé, però tu fes repòs, segueix les indicacions del metge i sobretot, qualsevol cosa que tinguis... cap a urgències!!!!!
Una abraçada i cuida't molt

[Medes]

Ah, una altra cosa: el cap de setmana abans de néixer el nen, l'àvia del meu home em va dir: ai, et veig la panxa molt avall, eh, sembla que l'hagis de tenir ja!!! I jo em vaig quedar..
I així va ser, l'àvia ho va veure i el ginecòleg no em feia ni cas!!!!

Bé, us deixo que marxem cap a Girona!!!

[lia]

Gràcies Maura i Medes aixi doncs és important pendre's el repòs en serio!! la gent que digui missa tu!! a mi les contraccions no em fan mal, però quan estic cansada al vespre me les noto molt sovint! el que em noto ensec es algun doloret al baix ventre i lumbars però no va lligat amb els contraccions.

a mi tb em diuen que la tinc molt avall! aixx bueno a descansar i no pensar-hi gaire!

gràcies pels consells noies! bon cap de setmana!

[Medes]

Hola!!! Ja vam anar amb en Campistol. I Quina visita!!!! Súper bé: com que és neuròleg primer li va fer un munt de proves de reflexes, d'estimulació, una eco al cap, .... per veure si estava bé, o tenia alguna "seqüela", i ens va dir que de moment tot bé, que el nen estava perfecte!
Pel què fa al cap i coll, ens va dir que el nen pot girar perfectament el coll cap a la dreta, però cap a l'esquerra es queda a mig camí, i si no es treballava el múscul esquerra li quedaria curt i el cap cada vegada més deformat perquè ell reposaria sempre sobre la dreta, i llavors s'hauria d'operar el múscul i el nen hauria de portar casc per la deformitat del cap. Ens va dir que el que té ara és mínim, i que si ho treballem no tindrem cap problema. Ens va donar exercicis per fer a casa i ens va ensenyar com posar-lo a dormir. I d'aquí dos mesos el vol tornar a veure. Ja hem començat a fer-ho i esperem que funcioni!!!

Com va tot?

[iuia]

Enhorabona medes per aquesta notícia. Ara a treballar força aquest múscul i ja veuràs que això es recupera aviat. Els nens és una passada la capacitat d'adaptació i recuperació que tenen. Amb el temps quan ens fem grans ho perdem i ens costa més. M'alegro que hagi anat bé amb el Campistol. Realment és una bellíssima persona. Llàstima que jo no el tingui tan aprop.

[lia]

Medes que bé que tot estigui bé i aquestes petites coses s'arreglin amb exercici!!!

Jo us vaig fer cas.... ahir em vaig despertar amb un dolor als ronyons que m'anava cap a davant i no ho vam dubtar, cap a urgències!

em van dir que tot estava bé, parat sense dilatar i coll tancat, però que sobretot continués amb repòs i que si tenia qualsevol cosa... que hi anés! menys mal que m'ho vau dir, sino avegades sembla que estiguis exagerant i els metges hagin de dir que sóc una pesada! i ara penso val més que em facin tornar cap a casa dientme que no és res que quedar-me a casa amb malestar!

aixi que amb el repòs estic!

Bona nit supermamis!

[maura]

Lia, fas molt ben fet, al mínim dubte, cap a urgències!!

Medes molt bé doncs la visita amb en Campistol, no? Segur que et vas quedar molt més tranquila.

Jo tinc notícies: JA SOM A CASA!!! Després de la eco que li van fer el dilluns, i un cop van haver vist que tot estava correcte, ens van deixar marxar. Al principi ens volien fer quedar perquè dimecres teníem la prova del fons d'ulls, però els vam demanar que si només era per això, ens deixessin marxar i que ja tornaríem a fer les proves que calgui.
Buf, estic en un núvol. La veritat és que estem bastant tranquils. Tenim les pors típiques de qualsevols pares que tornen a casa de la clínica, amb l'avantatge que coneixem molt més a en Roger.
El nen està molt tranqui, l'únic problema que hi ha és que està una mica descolocat i no tenim una rutina amb els horaris. Les nits són una mica caòtiques. El silenci i la foscor el posen una mica nerviós i després d'alguna toma nocturna, costa que es calmi i es torni a dormir.
Ahir el vam portar al pediatre, i ens va dir que segurament li costarà cosa d'un mes adaptar-se a la nova situació , però que no ens preocupem perquè és totalment normal.