Un petit bri d'esperança

[Ixena]

Hola noies,

Fa dies que hi penso, no sabia si faria bé o no escrivint el post, però crec que si puc donar una mica d'esperança i il·lusió, doncs suposo que haurà valgut la pena.
Algunes potser coneixereu la meva història, d'altres potser no...

Fa dos anys vam decidir quedar-nos embarassats. Ens hi vam quedar molt ràpid i estàvem superil·lusionats, mai a la vida pensàvem que la cosa pogués anar malament. La veritat és que es podria dir que era molt ignorant del tema... no sé com dir-ho... Estava com en un núvol, ràpidament ho vam dir als pares i amics íntims. Però cap a la setmana 7 la cosa va anar malament, a més era el dia del meu aniversari. O sigui que ja podeu imaginar... un drama. Em va costar molt entendre què havia passat i perquè. Vam anar al metge, però ens va dir que eren coses que passaven i ens va animar a provar-ho de nou.
Així, amb pors i neguits, ho vam provar de nou. Vam esperar dos mesos i de seguida m'hi vaig quedar. Però tampoc va anar bé. Em vaig enfonsar. Em portava una doctora de la S.S. que ens va derivar de seguida a fer proves per veure què passava (érem joves i bé de salut). Però resultava que per tenir-ho tot (proves, analítiques, cariotips, visites...) passarien gairebé 6 o 7 mesos i jo estava desesperada, no volia esperar tant. Així que vam anar a l'Insitut Marquès perquè ens fessin un estudi als dos i així saber què passava. Ho vam pagar tot, però no ens importaven els diners, volíem una resposta. En un mes i mig, vam tenir tots els resultats. Estàvem perfectes. I així doncs, què ens passava? no ho sabíem. Ens animaven a provar-ho, d'alguna manera es veuria si havia estat casualitat o no. Però vaig necessitar un temps, no podia pensar en un altre embaràs, una altra pèrdua. Encara que fos de poquet, feia molt de mal. Ja no sabia si fer-me il·lusions, si imaginar-me un futur amb nens o no... Vam deixar que acabés l'any i l'any següent ens hi vam posar de nou (era el 2008). Però aquesta vegada, no m'hi quedava, no hi havia manera. Finalment, vaig tenir un +, però la cosa no va tirar endavant de nou. Ja eren 3 avortaments! A sobre se'm van ajuntar amb problemes molt greus de salut de familiars meus. Va ser molt i molt dur. Vaig tenir atacs d'angoixa i em va costar molt pair-ho de nou.
Vam tornar anar a l'Institut Marquès. Vam repetir les proves i tot sortia igual. Però vaig insistir que em miressin la sang. Els problemes de salut familiars hi estaven relacionats (embòlies i trombosis) i sabia que potser podria tenir a veure amb l'embaràs/avortaments. Em van derivar a un hematòleg (molt bo, per cert)Ens van fer un estudi més complet, van fer l'estudi familiar també, però tot sortia bé. De totes maneres, com que a vegades amb els embarassos la cosa pot canviar, em va recomenar fer un tractament amb aspirina infantil quan volgués provar-ho de nou i llavors em fessin un control exhaustiu durant l'embaràs.

Durant un temps, vam parar-ho, no em veia capaç de suportar un altre avortament. Vam decidir començar els tràmits d'adopció. Estàvem superil·lusionats, ja ens havíem llençat a la piscina! però un dia, que no vam vigilar gaire... patapam. Embarassada. Des del +, vaig agafar la baixa, vaig fer repòs absolut (el metge de capçalera i el gine ho veien perfecte. Ningú no pot provar que l'estrès, l'ansietat no puguin provocar també una pèrdua...) i vaig prendre l'aspirina i també progesterona (dia i nit). Vaig viure els tres primers mesos amb un neguit terrible, va ser horrorosa l'espera, arribar a la setmana 12 i que diguin que tot va bé. I ara puc dir que ha anat bé, que aquest cop tinc amb mi un nen preciós i el nostre somni s'ha fet realitat.
Només vull donar-vos un bri d'esperança i aconsellar-vos que us feu estudis perquè molts cops hi ha una causa, i si no molts cops hi ha solució també (com el nostre cas). No sé si haurà set casualitat o no, però puc dir que el repòs i l'aspirina m'han anat bé.
No sé si m'hauré explicat gaire bé, perquè hi ha tants sentiments barrejats, tantes sensacions... però volia transmetre la meva experiència. En el seu moment, altres experiències em van anar bé per anar-ho superant, per tenir respostes...
per aquesta mateixa raó, si teniu algun dubte o qualsevol cosa que pugui fer per ajudar-vos doncs sóc aquí. Podeu enviar-me un privat si ho creieu millor.
Ànims i encara que sembli mentida, segur que totes anirem aconseguint els nostres petits tresors.

[igperadejordi]

Hola Ixena!

Primer de tot enhorabona pel teu fill o filla!
La teva història m'ha fet emocionar. La meva germana fa un mes just que ha perdut una criatura quan estava de set semanes... I tant que t'has explicat bé... Jo tinc por que li torni a passar... Ho està passant molt malament i em sap molt greu veure-la fomuda. I pensar que malgrat la vull ajudar, no puc fer-ho per què ha de passar el dol.

El teu cas et demostra que no et pots rendir mai... I que cal també una mica d'insistència per què els metges et facin cas...

Torno a repetir, moltes felicitats!! Ara disfruta'l molt que creixen molt rapid!

[xin76]

Gràcies per compartir-ho amb nosaltres...

Jo ara també estic en un punt on després de dos abortaments (amb la diferència del naixement de la meva filla pel mig dels dos) no sé cap a on tirar. Sé que són "coses que passen" però és molt dur. I més si després costa tornar-hi a quedar...

Salut i molta sort!

[lolavi]

Gràcies i moltes felicitats ixena!!!

[Irina]

Ixena quina alegria llegir-te ab aquesta noticia tan bona!!! Moltissimes felicitats, aquest nen es molt especial isegur que es guapissim!

[island]

Ixena, ets un exemple de constància, superació, esperança.....segur que el teu fill recull tot aquest esperit!
La teva història, encara que duram segur que aporta llum i ànims a molta gent!

gràcies per compartir-la amb nosaltres!

enhorabona per la lluita!

[towanda]

hola ixena:

fas molt be de compartir la teva historia , molta gent que ara deuen estar passant pel mateix que tú ,han d´estar esperençats en tenir un final feliç , perque grácies a déu la majoria dels casos de abortament no tenen una causa i després es poden tenir embaraços perfectament saludables i sense cap mena de problema , peró també hi ha casos com el meu , que si tenen una causa i que els metges passen per alt pel fet de que jo ja he tingut dos embaraços normals i sense cap mena de problema ni durant l´embaraç ni en el part , i clar despres de un historial així segons els metges un abortament es una cosa puntal i que sense ferme cap prova ( ni analitiques ni res) em van insistir en que ho podia tornar a intentar que no tenia per que tornar a passar, i si, em vaig tornar a quedar embaraçada i com us podeu imaginar amb uns nervis fins qe vaig passar les 12 set. llavors va ser cuan vaig respirar tranquilament , peró l´alegria no em va durar gaire i a les 33 setmanes la meva filla va norir dins el meu ventre, els metges no em van poder donar cap explicació del que va poder passar , pel fet que la nena estabaa perfecta i tenia un pes molt corecte per la edat gestacional, i com vaig insistir molt en que volia saber el que habia passat , que jo no em volia quedar sense respostes , llavors ( apart de que van fer una necropsia a la nena) em van fer unes proves i finalment han descorvert que dono positiu en anticiagulant lúpic , que pel que es veu aixó provoca abortaments tant al principi de l´embaraç com al final , i que poder evitar. ho s´ha de pendre aspirina infantil i punxa-se heparina durant tot l´embaraç i que els resultats son molt bons .
Jo encara no em veig amb forces de tornar-ho a intentar-ho , pero he conegut casos per internet que la historia també ha tingut un final feliç , espero que tot et vagi molt be, i desde aquí recomanar a totes les noies que han patit un abortament que inisiteixin en que els facin proves per poder-ho evitar en un futur, si jo hagués conegut que hi han coses com , el que em passa a mi a a la sang , jo hauría insistit fins que em fesin les proves , poder avui la meva petita laura estaria amb mi, també vull remarcar que molts casos de abortament no tenen cap explicació i que despres es tenen embarços normals i sense problemes.

BE, ja us he fotut un rotllo , pero també volia que molta gent poguir coneixer coses que fins ara també eren desconegudes per a mi i espero que aixó serveixi a algú

Felicitats ixena per fi ho has aconseguit , la teva historia emplena d´esperança a molta gent que ara, ho deuen veure tot molt negre.

[bunyols]

Moltíssimes gràcies de tot cor per compartir la vostra esperieència i informació IXENA i TOWANDA .
Des d'aquí només vull enviar-vos a tu Ixena infinites felicitats per vosaltres i pel vostre princep! i atu towanda[size=150]infinits ànims per tornar-ho a intentar .[/size]
UNA MEGA ABRAÇADA A TOTES DUES

[meri68]

FELICITATS IXENA!
Jo si que coneixia el teu cas, i estic molt contenta que hagi acabat be!!! fas molt be d'explicar-ho, com tu hi ha moltes noies que han passat o passen ara pel mateix, i no veuen llum al final del cami. Tu fas de llumeta!

[laucob]

d

[Ixena]

Gràcies noies per les vostres paraules, però suposo que cadascú li toca viure allò que la vida li porta.

Amb el post el que pretenc és animar a aquelles noies que per mala sort els toqui viure això mateix i a la vegada insistir en el fet de fer-se les proves, crec que és molt important per buscar un tractament i buscar una solució i no haver de patir innecessàriament, quan es podia haver evitat. A vegades hi ha especialistes que per mala sort o pel que sigui doncs sembla que no hi busquin solució, quan n'hi ha la majoria de vegades. Per tant, no us rendiu, que us facin les proves (de sang, cariotips, histeroscòpies...) i us donguin una explicació.

Towanda no et rendeixis. Agafa el temps que necessitis i respira perquè és una "putada" el que t'ha passat, però pensa que ara ja tens la causa, saps el perquè i és important perquè saps que amb l'heparina la cosa té moltes probabilitats d'acabar bé. Segur que vas a un hematòleg molt bo que t'ho ha explicat molt bé, però si vols una segona opinió jo vaig anar amb el Dr. Reverter del BarnaClínic (privat) i és un entès en el tema i ens ho va explicar molt bé. O sigui que quan estiguis preparada, endavant! T'envio tota l'energia + del món perquè t'ho mereixes!

Xin el mateix et dic, prent-te temps perquè crec que és bo i pensa que és allò que vols i que et fa sentir millor per continuar, per buscar il·lusions.

I a totes les que passeu per un mal moment, també us animo a seguir endavant i creure que a la llarga tot se solucionarà. La mala sort no pot durar tota la vida, segur! (i us ho dic jo que he passat per una època de la meva vida molt i molt dura, a part dels avortaments...).

Per altra banda, volia agrair a les noies del fòrum que durant aquest temps m'han ajudat i han estat al meu costat, com la Meri68, la Txell, la Nin...

I insisteixo que sóc aquí per a qui ho necessiti.

[maresmenca]

Felicitats i gracies, per desgràcia sóm moltes les que hem patit varis aborts

[igperadejordi]

Ànims maresmenca!

És important no defallir mai! Segur que amb el teu totes aconseguiu el vostre desig!

[igperadejordi]

Perdó volia dir temps!

[nusi_nusi]

Hola, sóc la germana de la igperadejordi
i si que ho he passat malament, però per sort amb la meva parella i la meva familia, m'han ajudat a poder anar passant-ho, costa clar que si, fins i tot quan vaig anar desprès de l'abortament al ginecòleg ell ja ens va dir que ho provessim tant punt poguessim, que no ens passava res, pero clar penses que igual et pot tornar a passar,
però aquest és un pensament que no vull tenir en la meva ment, vull tenir tot el positivisme que pugui, ja que penso i crec que a la pròxima serà la nostra, segur que ens espera, una de les millors noticies que volem sentir, que serem mares pròximament, sense dubte!
un petonàs i moltes abraçades per totes!

[nusi_nusi]

quan deia lo de mares, volia dir, que a totes les que ens ha passat, tindrem bones noticies i tot i que sempre ens en recordarem, tindrem bones noticies finalment!
un petonàs!

[igperadejordi]

Apa nusi_nusi!

Jejejejeje, què fas tu per aquí!!!!! Molts ànims... i a practicar!

[maresmenca]

i tant que si!

[creueta]

ei IXENA, i tant que et recordo! enhorabona, guapíssima!!! finalment, el teu somni fet realitat!!!

[Ixena]

Gràcies Creueta!!! Jo ja havia llegit que havies set mare de la petita ONA!!! De mica en mica segur que totes anirem realitzant els nostres somnis!!!