sentiments contradictoris

[towanda]

hola a totes, desde fa temps que he visitat aquet forum, pero fins ara no me habia decidit a participar, necesito desfogarme i saber algu mes se sent com hem sento yo.
fa un any vaig tenir un avortament rentingut de 11s. va ser un pal molt gros, ya que yo ya tinc dos filles y mai habia tingut cap problema en els meus anteriors embarassos i aixo ens va agafar com una gerra d´aigua freda, pero passat el temps d´epera ens vam animar a tornar a buscar un nou embaraç, i de seguida ho vam aconsseguir, encar que estabem una mica preocupats per el que prodria tornar a passar, pero un cop passat les 12s. i tot estaba be ens vam anar relaxant,i tot indicava que seriem una familia nombrossa sense cap mena de problema , pero la mala sort o nose el que ens a destrossat la vida el passat dia 17 de març a les 33s. vaig anar al metge perque estava amoinada perque no sentia desde feia un dia cap moviment de la meva filla, en fer una ecografia ens van donar la pitjor de les noticies el cor de la laura habia deixat de bategar, va ser horrible ara si que no esperavem un cop com aquet , ni els metges no saben perque ha passat aixo, encara estem a l´espera dels resultats de l´autopsia.
Ara intento amb totes les meves forces de superar la mort de la meva filla, pero esque no puc , hi ha moments enque sembla que ya ho estic superant, pero despres menfonso, els familiars i coneguts ens donen molts anims, pero no hiha res que pugui consolar, no entenc com anant tot tant i tant be a pogut passar aixo, i ara em trobo amb sentiments contradictoris, totom em diu que tinc que estar agraida de tenir dos filles com les que tinc, que he de lluitar per elles que per la laura ya no i puc fer res, i ara em sento la pitjor de les mares perque encara que ho intento no tic forces per continuar endavant,yo estimo molt a les meves filles pero la laura m´ha deixat un buit molt gran, no m´atrevixo a anar a portar a l´escoles les meves filles per no trobarme a ningú que empregunti ni a altres mares que recentment han tornat a ser mares, es que em sento malament també per aixo les veig amb els seus bebes i yo no tinc a la meva filla, em sento una mala persona per sentirme aixi, ningú te la culpa del que m´ha passat a mi,i el pitjor està per venir perque una amiga meva i yo estabem embarassades amb una setmana de diferència em viscut l´embaraç juntes i ara no puc evitar cada cop que la veig penssar en que em falta la meva nena i ara quan ella tingui el seu nen no se com fermo pe donarli les felicitacions sense possarme a plorar, com veieu tinc un munt de sentiments contradictoris, perque no es que no m´alegri de que als demes les coses esl hi vagi be , pero no pu sentirme trista per que a mi ma ha anat tant malament i no he pogut tenir la meva filla

[perla]

ostres towanda, la veritat és que no sé què dir-te, suposo que res del que et digui et farà sentir millor però crec que el fet d'haver-t'ho tret de dintre, de posar-ho per escrit ja és un petit pas endavant que has fet en aquest camí llarg però segur que al final satisfactori.

Sàpigues que encara que no ens coneixis de res totes les que som aquí hi som per ajudar-te, crec que parlo en nom de totes, oi noies?, per escoltar-te almenys, i per fer el que bonament podem per tu.

Serem aquí sempre que et faci falta Towanda, quan tinguis dies bons i els vulguis compartir amb nosaltres i també quan, com avui, necessitis treure't tota aquesta tristor de dins.

T'enviem tot el carinyo del món amb una abraçada, maca

[madrona]

Towanda,
el fet de tenir dues filles fantàstiques no implica que no puguis estar trista perquè n'has perdut una altra.
Plora, estigues trista tant com vulguis, i després juga amb les teves nenes per desfogar-te.
Tot dol i pèrdua té el seu procès i tú encara l'has de fer.

Una abraçada

[modoki]

Towanda, em sap tantíssim greu això que t'ha passat que no sé trobar paraules que et puguin reconfortar, només et puc dir que ens tens aquí pel que necessitis. El pas que has donat, ja és molt gran, el fet de poder-ho explicar i plorar sempre ajuda. No se d'on ets, però a la meva comarca hi ha un grup de mares que han passat per situacions similars i que donen suport a les altres mares, ningú millor que elles per entendre't i saber com ajudar-te. Si creus que et pot ajudar no dubtis a demaar-m'ho per e-mail.
No et sentis malament per aquests sentiments, deixa que tot surti, estic segura que ets una gran mare.
Una abraçada molt gran.

[GORETTI]

TOWANDA...PLORA , CRIDA, DESFOGAT TANT COM ET FACI FALTA...
LES PERSONES QUE HEM PASSAT PER LA MORT D´UN FILL, SABEM QUÉ SE SENT...JO VAIG PERDRE LES MEVES DUES PRIMERES FILLES, AL GENER DE 2008, I NO HI HA DIA QUE NO PENSI EN ELLES, I QUE MALEEXI LA VIDA PEL QUE ENS HA FET...
LA ONA I LA BLANCA VAN NÉIXER A LES 28 SETMANES, I VAN MORIR ALS 7 I ALS 8 DIES RESPECTIVAMENT...
MAI, MAI DE LA VIDA , LES PODRÉ OBLIDAR...ES MÉS : NO VULL OBLIDAR-LES MAI...
ELLES VAN SER LES MEVES PRIMERES FILLES, I ESTARAN SEMPRE AMB MÍ...

HAS DE PASSAR UN DOL, MOLT DIFÍCIL, QUE JO ARA, 14 MESOS DESPRÉS, CREC QUE ENCARA NO HE PASSAT...

I T´ENTENC PERFECTAMENT QUAN PARLES DE LA TEVA AMIGA...QUAN A MÍ EM VA PASSAR, EREM 6 AMIGUES QUE ENS PORTAVEM SETMANES DE DIFERÈNCIA...INCLÓS AMB UNA, NOMÉS DUES SETMANES,I AQUESTA TAMBÉ ESPERAVA BESSONS COM JO...IMAGINAT...
ARA, QUAN LES VEIG AMB ELS SEUS PEQUES, SEMPRE LA ONA I LA BLANCA APAREIXEN AL MEU COR...
JO VAIG SER LA PRIMERA DE TOTES EN TENIR LES MEVES FILLES ( VAN TENIR MOLTA PRESSA EN NÈIXER ), I DESPRÉS VAIG TENIR LA VALENTIA D´ANAR A VEURE-LES ALS HOSPITALS A TOTES QUAN ELS SEUS FILLS NEIXIEN...

HAS DE SER MOLT FORTA, I LLUITAR, PERÒ TAMBÉ HAS DE DESFOGAR-TE I PLORAR TANT COM ET FACI FALTA...

T´ENVIO UN PETÓ MOLT GRAN, I SOBRETOT, MOLTES, MOLTES FORCES...

[Mila]

Apreciada Towanda,

Acabo de llegir el teu missatge i em sento 100% identificada amb tu. Fa només dues setmanes i sé com et sents. Pots llegir la meva història a "El problema un nus al cordó".

Em va passar com tú, l'embaràs superbé i un dia no el vaig sentir, el primer moment em deien que seria una mort subita dins de la panxa que es veu que passa sovint, però finalment desprès del part van veure que al cordó umbilical hi tenia un nus. Les proves ja les he fet i tot era normal.

És normal que ara no tinguis forces per estar amb les teves filles, però tranquila que tornaràs a estar bé amb elles, quants anys tenen?

El meu Pau té ara dos anys i mig i hi ha dies que em toca la panxa i em diu "bebé, bebé".

Pel que comentes de l'escola, és totalment normal els sentiments que tens. Jo he d'anar des del primer dia a la guarderia, ja teniem la plaça agafada, mares que estaven embarassades com jo que passat els mesos van tenint els seus bebés, la professora embarassada, la classe on havia d'anar l'Aleix, els companys que havia de tenir.... quina ràbia, la vida que havia de ser i no és. Sé com et sents!!

Sobretot no reprimeixis cap sentiment, és un consell!!

Ja ho saps, si tens necessitat, envia'm un missatge!! No estàs sola aqui en aquest forum trobaràs dones com tu!!

Sé com et sents però ja veuràs que et trobaràs millor més endavant.

UNA ABRAÇADA BEN FORTA!!!

[towanda]

gracies a totes de tot cor

goretti i mila una abraçada molt forta , la experiencia de perdre un fill es el mes horrible que pot viure una mare.
estic molt agraida pel vostre suport, pel que fa ales edats de les meves filles le gran te 11anys i la petita 5 anys, com post imaginar ellas tambe han sentit la mort de la seva germana, sobretot la gran que com pot em vol donar anims, per aixo també pateixo perque elles pateixen de veurem aixi.

un altre cop moltes gracias , m´ha anat molt be desfogarme

[Mila]

Vaja,

Una opció que tens és parlar amb la psicològa de l'escola, et donaràn algun consell de cara a les teves filles.

Heu de passar aquest dol la familia unida, malgrat costi, però cada dia us trobareu millor, ja ho veuràs, i les forces les recuperareu, ara no fa falta tenir pressa. I sempre la tindreu en el record i en el cor, serà un angelet en les vostres vides.

Tens raó, aquestes coses no haurien de passar mai.

No estàs sola.

[N23]

Towanda reina... sento això que t'ha passat. Un petó molt fort a tu i molts ànims a tota la família. I sobretot recorda que estem aquí per escoltar-te sempre, i que si escriure et fa sentir una miqueta, encara que sigui molt poc, millor, aquí estem, sempre al teu costat.

[mariayfran]

Towanda, goretti i mila... m'han emocionat les vostres histories... no tinc paraules per dir-vos, només que molts ànims, que la vida ha de seguir i com deien les altres noies, tota pèrdua necessita el seu procés... segur que es una cosa que mai espot superar, pero si que poc a poc s'ha d'anar convivint amb ella i guardarla en un racó per anar-la treient de tant en tant, per plorar i desfogar-se... molts ànims imolta força!!!

[Meduseta]

Hola Towanda,

Fins avui no he llegit el teu post, pero creu-me que m'ha reviscut tot quan t'he llegit. A mi em va passar exactament el mateix i a més el mateix dia que a tu.
El dia 17 de març vam anar a urgències perque feia més d''un dia que no sentiem moure's a la Ivet, la nostra primera filla, i també ens van dir el pitjor que podiem sentir, que ja no li bategava el cor. Tampoc saben que li va passar, i també estem a l'espera dels resultats de l'autopsia.
Es un cop molt dur, nosaltres haviem tingut un embaras examplar, tot perfecte. Jo estava a la setmana 37, o sigui, que ja em feia pagues de tenir-la en qualsevol moment.

Costa molt tirar endavant, però tots els consells que t'han donat són bons. Sobretot plora molt, no et reprimeixis. I explica tot el que sentis. A la teva parella, que segur també necessita el teu suport, a una amiga, a familiars... amb qui millor et sentis, però sobretot no deixis res a dins.

Nosaltres tenim moltissima il.lusió per tenir un fill, per tant jo poso totes les meves forces a estar bé, a mirar endavant, sense oblidar mai, per descomptat. Pero pensa que les nostres filles, tot i no ser amb nosaltres, han format part de la nostra vida, i ens ajudaran a tirar endavant i a ser mes fortes. N'estic segura.

I no et sentis malament per les altres filles teves. Tens dret a estar afectada i a sentir tota la tristesa del món. Encara que te les estimis amb bogeria.

Un petó molt fort i per qualsevol cosa ja saps on soc.

[towanda]

hola meduseta,

acabo de llegir el teu missatge i se ma encongit el cor de veure que el que t´ha passat el mateix que a mi i que les nostres petitones van marxar al cel el mateix dia, yo tambe et vull donar molts anims i moltes forces per continuar endevant, tot i que les tindrem en els nostres cors per sempre.
Superar aixó es la prova més dura que ens ha possat la vida i costa moltissim , pero se que ho aconseguirem .

df he rebut el teu privi, moltes gracies pels consells i el teu suport, també tenvio molts anims i moltes forces.

Moltes gracies a totes pels cosells, la veritat es que va molt be parlar dels problemes, i sentir que hi ha gent que enten el que estas passant i desfogar tot el tenim a dins.

Un altre cop mes us envio molts petons i moltes abrasades.

[towanda]

Hola a totes,

Ara portaba uns dies que estaba una mica més animada, amb aixo que les nenes tenien vacances he estat molt distreta, pero avui me fet la valenta i he anat yo a portar a les nenas al cole,i ha sigut molt dur, algunes mames lla sabien el que habia passat i evidenment man donat el condol per la cual cosa estic molt agraida pero me he sentit una mica trista fins i tot se m´han escapat unes llagrimes, pero el pitchor ha sigut cuan al sortit m´he trobat una mama que m´ha dit :
- ostres lla has tingut la nena?
imaginarvos com m´he quedat per uns segons no he sabut que dir, pero clar li he tingut que explicar, la pobre no sabia on ficarse, i yo me he vingut abaix, he tornat corrents a casa per no posarme a plorar desconsoladament allà mateix.
Aixo és molt dur, pensaba que ho començava a superar , pero he pogut comprovar que encara em queda molt, i clar no puc evitar aquestes situacions que hem possen a prova, es molt normal que la gent si no et veu amb la panxa pensi el duria ser , que es que lla he tingut a la meva petita, ningú es pot imaginar un final com el que he tingut.
En fi espero tenir forces per demá , i dia a dia anant superant aquestes situacions que son inevitables, perque vull portar una mica de normalitat a la vida de les meves filles.

Gracies per escoltarme, necesitava desfogarme una mica.

[GORETTI]

TOWANDA PRECIOSA, SÉ COM ET SENTS...AQUESTES PREGUNTES, TE LES FARAN ENCARA QUAN HAGIN PASSAT MESOS...PER MÍ ERA UNA DE LES PITJORS PREGUNTES: "ON SÓN LES TEVES PEQUES ?? "...I SE´M POSAVA CARA DE "PÓQUER",PERÒ IMAGINA´T LA CARA QUE SE´LS HI POSAVA ALS QUE FEIEN LA PREGUNTA QUAN JO EXPLICAVA TOT...
AMB EL TEMPS, VEURÀS QUE ET SAP PITJOR AQUSTA PREGUNTA PER QUI ET LA FA, QUE PER TÚ...TÚ VIUS AMB LA PENA SEMPRE, PERÒ EL MOMENT DE EXPLICAR-HO, D´ESCOLTAR-HO, ÉS MOLT TRIST PER LA GENT...
JO JA PORTO 15 MESOS SENSE LA BLANCA I LA ONA, I SEMBLA QUE CADA COP ESTIC PITJOR D´ÀNIMS...TÚ QUE POTS, GAUDEIX DE LES TEVES DUES PEQUES, ENCARA QUE SÉ QUE NINGÚ SUBSTITUEIX A NINGÚ, I SEMPRE RECORDARÀS LA TEVA GRAN PÈRDUA...
MOLTS PETONS, TOWANDA, I SIGUES MOLT FORTA.

[towanda]

Hola goretti,
tens molta rao, presisament avui he parlat amb la meva amiga que está embaraçada ( la que només es protaba una setmana amb mi )
i m´ha estat explicant que está molt negitosa amb tot plegat entre que només li queden 2 setmanas i el que m´ha passat a mi , no te ànims ni per preparar les cuatre coses que li queden que prefereix esperar a que neixi el nen, tot aixo m´ha sapigut molt greu no me habia adonat de lo molt que li habia afectat , pero com he pogut l´hi he donat anims que el que ha passat ha passat perque habia de passar i prou , que ha de disfrutar del poc que li queda d´embaraç, etc...
La tristor de la nostra perdua la protarem sempre a dins , pero no vull que això condicioni la felicitat dels demes.
El dia que neixi el seu nen , será un dia dur per mi, perque recordaré més que mai que jo no tinc a la meva petitona, peró no vull estar trista per el que ha de ser un dia molt feliç, i no vull que ella es senti menys feliç per mi.
Aixi espero tenir la força suficient per afrotar´ho,

Moltes gracies pels anims, encara que tu també els necesites, veig que el temps no es suficient, peró hem de ser fortes i continuar endavant , ho hem de fer per els nostres petitons .

UNA ABRAÇADA MOLT FORTA I MOLTS ANIMS

[towanda]

Avu i es un dia durillo per mi , avui fa 1 mes que la LAURA ens va deixar ( bé avui fa 1 mes del part , perque la LAURA ja feia dos dies que era morta), com passa el temps , encara avui no em puc creure el que ha passat, l´unic que puc fer ja per ella es encendre una espelma que es el que faig cada dia i possar-li flors fresques , el meu home l´hi ha comprat un ram precios , es molt trits tenir que comprar flors a la teva filla en lloc de comprar.li una joguina, pero és el ens ha tocat viure i ho tenim que aceptar aixi, no tenim cap altre remei.

Be hA sigut una setmana durilla , el dimarts afrontar la tornada a la escola de les nenas i trovarme a les mames, el dijous hens van donar part dels resultats de la autopsia, bé la autopcia de la nena encara no estan fins aqui dos mesos, el que tenien era el resultats de la placenta i bueno que res de res continuem sense saber el que va pasar ni el propi metge s´ho explica, demoment a esperar d´aqui dos mesos a veure que surt i tinc que ferme uns analisis i amb tot ja veurem a quina conclusió arriben.
Aixo de no saber el que ha passat em té feta caldo , ja se que no en treure res , pero com a minim trindre una causa no acepto que despres de tantes ecos, analisis,etc.. tot estaba correctei acabar com ha acabat ,,té que haber alguna causa,i jo vull saber quina es.
Aixo m´ajdaria a aceptar el que ha passat encara que aixó no em tornará a la meva petita.

GRACIES PER EL VOSTRE SOPORT,

P.D. MEDUSETA AVUI TAMBÉ PENSO EN LA TEVA IVET, UNA ABRAÇADA MOLT FORTA!!!!!!

[Meduseta]

Hola Towanda,

Per mi el dia més dur va ser ahir, que feia un mes del part. No oblidaré mai el 17 de març...

Hem de ser molt fortes, per mi el pitjor també es sortir al carrer. Vull evitar de totes totes trobar-me a gent que em pugui demanar per la Ivet. Intento sortir el minim possible, i sino sortir amb el meu home, que al seu costat em sento més forta. Però també m'és inevitable que se m'escapin les llagrimes quan algú em demana pel tema. I quan veus que ells es queden fotuts i els sap greu encara és pitjor!

Jo també tinc una amiga que acaba de tenir el seu fill. Ens portavem només 3 dies d'embaras. I finalment ella el va tenir el dia 3 d'abril, que era la meva data de part. És complicat, però hem d'intentar que la gent no pateixi, ni que se senti malament pel què ens ha passat. Prou que ja patim nosaltres!
Jo em trobo molt millor. Tinc els meus moments, però noto que estic molt més animada i amb el cap més clar. Em prenc un medicament d'homeopatia per l'asietat, i la veriat és que he notat millora. I a part tinc el meu home que és un sol, em cuida i pateix per mi com mai hauria imaginat que ho podia fer.

Jo tinc la visita de la quarantena el dimecres vinent. Ens van dir que ens donarien resultats de l'autopisa, pero així segur que ens passarà com a vosaltres, que només seran parcials. Això em fa sentir molta ansientat, perquè tenim moltes ganes de tornar-ho a intentar tan bon punt jo estigui animada i bé, i haver d'allargar gaire el saber si hi ha una causa pel què va passar... és que no deixes de dornar-li voltes, oi que no?

Un petó molt fort per tu, perquè segur que aviat podrem parlar i recordar tot això sense dolor.

[towanda]

he editat un video com a despedida i record de la LAURA


http://www.youtube.com/watch?v=LAzHDThepd8

[Meduseta]

Molt maco i molt emotiu el vídeo.
Per cert Towanda, jo vaig tenir molta sort amb una llevadora que hi havia a la sala de parts, resulta que també visita en el meu CAP. Em va dir que hi anés quan em donessin l'alta, i així parlariem una mica. Em va anar molt molt molt bé, millor que qualsevol psicòleg. Vam anar-hi amb el meu home tres cops. I vam estar xerrant més d'una hora en cada visita, ens vam desafogar molt, i ens va donar bons consells. Ens va recomenar que llegissim el llibre "El Secret", que ens ajudaria a pensar en positiu. I jo t'el recomano (si és que no l'has llegit encara). T'obigues a tu mateixa a pensar en positiu, i a estar agraïda per tot el que tenim. Jo no crec gaire en aquests llibres, però aquest a mi em va molt bé, de debó.

Una altre cosa que em va explicar, és que les llevadores de la sala de parts ( almenys les de Vic ) porten sempre a sobre un cridador d'àngels. I quan atenen un part que va malament, o que el nen no saben si s'en sortirà, mouen el cridador perquè creuen que tots els nens que no se n'han sortit abans (com la teva Laura o la meva Ivet) són allà per ajudar-les. I que tenen una fe tant cega en els nostres angelets que sempre els funciona. Quan em va dir que a partir d'ara sempre cridaria a la Ivet perquè l'ajudés, em vaig emocionar molt.
Tant que jo he decidit fer el mateix. M'he comprat un cridador d'àngels. I quan em noto trista, o començo a dornar-li massa voltes, el moc, i llavors em surt un somriure pensant que la Ivet és amb mi i m'ajudarà i em donarà forces per estar bé sempre.

Espero haver-te ajudat una miqueta. De fet, necessitem ajudar-nos mutuament.
Un peto ben gros

[GORETTI]

UFFFF...ÉS MOLT MACO EL VIDEO, I A LA VEGADA TANT TRIST...
PENSAR QUE L´ÚNIC QUE TINDREM DE LES NOSTRES PETITES SÓN UNES QUANTES ECOS...UNES QUANTES FOTOS...JO EN TINC POQUETES, PERÓ, PER MÍ SÓN COM UN TRÈSOR : UNES FOTOS DELS DÍES QUE VAN VIURE LES MEVES PRINCESES, A DINTRE DELS SEUS " PALAUETS DE CRISTALL "...SEMPRE HI SERÀN AMB NOSALTRES, D´UNA MANERA O D´UNA ALTRE...

MOLTS PETONS A LES DUES...