M'aniria bé una mica d'ajuda amb el Jordi...

[farcellet]

Hola noies,

Potser per aquí n'hi ha alguna que sigui mestra de nanos petits... m'aniria molt bé qualsevol mena de consell.

El Jordi acaba de fer 3 anys, és el més petit de la classe perquè va néixer el 31 de desembre. Jo crec que li falta un curs de guarde, però per data de naixement aquest any ha hagut de començar el col·le. No ha sigut mai un angelet, té molt de caràcter i és força tossut, però des que va tornar al col·le després de Nadal està completament descontrolat. Pica els altres nens, escup, insulta qui se li posi pel davant (tonto) i avui ha vingut amb una nota del menjador perquè ha trencat 5 culleres, ha vessat l'aigua expressament, ha picat els nanos i ha llançat sorra sobre la taula (em sembla que no em deixo res...). Ja hem quedat amb la mestra per parlar-hi el dijous, perquè la situació comença a desbordar-se. Ahir vam començar a dur una llibreta per comunicar-nos amb l'escola i les dues primeres anotacions ja són horribles .

No sé per què fa tot això. A casa no té un comportament perfecte, però no ha arribat mai als extrems del col·le. Nosaltres provem de parlar-hi, si no funciona el castiguem i intentem que moderi el seu comportament, però no sembla que funcioni...

Ha arribat un punt que em fa vergonya anar a recollir-lo a l'escola perquè no sé què em diran...

Us agrairé qualsevol consell.
Petonets

[TXETA]

Deu nidó, com ha tornat el jordi de vacances, no?

Sóc mestra de p3 i em sona una mica la teva història. Els meus nens després de nadal han tornat tremendos! Alguns per tous i altres per gamberrillos. Pensa que el Nadal els destorota els horaris, i ells necessiten moltes rutines, a més tenen molts nervis amb el tema dels reis, Pare Noel...

Però anem al gra... que és el que et preocupa, no? Amb la conducta del Jordi, què podem fer? Doncs et puc donar les pautes que els hi dóno als pares de la meva classe...

En primer lloc trieu una conducta que volgueu que el Jordi deixi de fer... picar, escopir, trencar coses,... la que més us molesti.

1. Reforç positiu... felicitar-lo quan fa bé la conducta positiva que li esteu inculcant. Ex. Si escolliu que no piqui i que quan li passi alguna cosa que ho expliqui, que ho parli. Doncs quan solucioni els problemes parlant el feliciteu. Si ho fa per cridar l'atenció, que la cridi per bé, no per mala conducta. Això vol dir que en certs moments heu de fer la vista grossa a conductes inapropiades (preneu valerianes!).

2. Gomets. Se li explica clarament la conducta que no us agradi... NO ES PEGA, quan algú et molesti parla-ho, o diga-li a la mestra. Aleshores agafes un full amb dos dibuixos i els pintes, o millor, que els pinti ell, un de color vermell i un de color verd. Aquest full dura 3 dies i perquè sigui efectiu heu de trobar un premi o un càstig no material i que li faci molta ràbia (no anar al cine, no anar al parc,...). Aleshores, quan pegui, gomet vermell al costat del dibuix vermell, fent una filera. Quan solucioni els problemes parlant i no pegant, gomet verd. M'explico? Aleshores el dimecres feu recompte i si hi ha més verds, doncs aneu al cine, o al parc, o el que li heu promès. I si hi ha més de vermells doncs... es queda sense parc, cine,... SOBRETOT!! Compliu el que li prometeu!

No sé si t'ajudaré, en principi funciona, ara està veient que amb el seu comportament crida la vostra atenció i la té. Així que si vol cridar l'atenció que sigui perquè fa bé les coses...

Molta sort i ànims! Si necessites alguna cosa més digue m'ho!

[mamavi]

ostres noia, i si ho comentes amb una psicologa? Escola de pares o d'altres.... igual t'ajuden. Potser es una etapa.

[farcellet]

Moltes gràcies a les dues.

Txeta, gràcies pels consells. Et puc assegurar que utilitzem el reforç positiu, no saps com me n'alegro cada vegada que fa alguna cosa bé, però són tan poquetes... El Jordi és un bitxo "de cuidado" i per cada cosa que li puc elogiar en fa 15 que mereixen bronca... Però continuem lluitant!! Provaré això dels gomets, a veure si funciona.

Mamavi, l'any passat, l'últim curs de guarde, ja vam anar a un gabinet psicopedagògic perquè ens ho va recomanar l'escola. En aquell moment tenia un any menys i es dedicava a mossegar els companys i a picar-se el cap contra el que fos cada vegada que algú li portava la contrària. La psicopedagoga va anar a l'escola a observar-lo un parell de vegades, nosaltres vam tenir reunions amb ella (sense el Jordi) i també vam fer un sessió tots plegats per veure com jugava el nano, però va arribar a la conclusió que tot el que feia era normal en un nen de 2 anys. Es veu que el nano vol atenció i la manera més fàcil d'obtenir-la és comportant-se malament... Ara estem buscant el segon si no vull ni pensar què pot passar si això continua així...

Gràcies un cop més

[NURIUS]

Hola farcellet!
No saps com t'entenc!
El meu petit, ( curiosament tb de desembre i a sobre sismesó.... ), tb ha estat sempre un bitxo de cuidado....
No tan per pegar sino per distreure's, distreure els companys i no tenir un pensament bó.........a l'escola ( i fora) sempre li passen coses....... quan no trenca un vidre fa malbé un parterra, quan no intenta "arreglar" coses que no hauria de tocar ( com ara la bici d'un profe, la cadira de la seva mestra, etc ) se li acut anar a dinar a casa un amic que viu davant del seu cole ( evidentment sense permís meu i sense dir res a les monitores de menjador..... ), i així amb tot....TOTHOM EL CONEIX! NO PASSA DESAPERCEBUT ENLLOC!!! A sobre, el punyetero, és encantador, ( amor de mare), i es fica a la gent a la butxaca d'una manera .....que acaba creient-se que tot és pàtria i que ell és el centre del món...

Et prometo que a vegades et desespera!!! El seu lema és... ACTUO, LUEGO PIENSO.....
Els psicòlegs, neuròlegs, otorrinos, oftalmòlegs, logopedes, etc, el visiten desde que va néixer , o sigui que no serà que no se l'han mirat i remirat... Una mica culpa nostra ja sé que és, ( és el petit, va estar molts mesos ingressat, no sabiem quines seqüeles podia presentar....i suposo que el vam mimar més del compte.......), però per una altra banda penso que es així per què així havia de ser, impulsiu, i que poca cosa hi podem fer........

Això que et diu la Txeta penso que és el millor que podeu fer....tot i que entenc que és molt difícil , pq no tothom enten que per millorar certes coses n'hagis d'ignorar d'altres no tan greus, i , moltes vegades , per no dir sempre, la gent parla sense coneixament de causa.... i et pengen el títol de mare permisiva ràpidament.....

Un petó i un cabàs carregat de paciència!!!!! I un petó per en Jordi, que , segur, és la mar de carinyós, i una cosa compensa l'altre!

[mymy]

Hola wapa!! Primer de tot dir-te que prenguis paciencia tu i el teu home, jo tb soc mestra( de primaria pero he treballat tambe molts anys a infantil) i anava a posar basicament el mateix k la txeta, es una molt bona estrategia i acostuma a donar resultats. Pero no esperis els resultats imediats...tot vol el seu temps, demana una entrevista amb la tutora d'en Jordi, i explica-li com et sents es important k aneu a una. Escola i pares han de treballar plegats, ella segur k et sabra explicar les estrategies k podeu seguir a casa, habits a seguir i et donarà moltes mes pautes k nosaltres ja k ella coneix en Jordi, nosaltes nomes per el k explicas. NO hi ha cap formula màgica, pero sigueu positius i ja veureu com poc a poc anireu reedreçant la conducta del Jordi. I sobretot confieu amb la mestra i demaneu opinio i consell, i tb es important evitar etiquetar al nen. Es a dir dir-li o que escoliti k expliqueu que ell es un trapella, k es porta malament etc...
Parla amb la mestra a soles i ja veureu com us en sortiu i qualsevol cosa conta amb nosaltres!!

[jochechita]

hola farcellet, llegint tot el que t´han dit les noies i sense res més que afegir només et diré ...:

que la fuerza te acompañe

[nius]

hola farcellet...
jo també sóc mestra a P-3, i voldria dir-te que el fet de ser el més petit de la classe, no té pq tenir-hi a veure. És a dir, que poden ser molt més vius, bitxus i espavilats que altres de principis d'any (per experiència, que just els de final d'any són gamberrillos!). A veure, el que volia dir-te és que no t'atavalis per l'edat, perquè tot i que a vegades són una mica més "bebés" (en quant a moviments, maduració, etc., moltes vegades busquen recursos i són super eixerits i de fet, tot el que dius que fa en Jordi no és precisament d'un nen aturadet i cohibit ).
Et van explicar a la llar per què us derivaven a la llar? De fet, si en parleu amb la mestra, podrieu demanar ajuda del CDIAPE, dels psicòlegs, per demanar assessorament, per saber com poder-lo dur, etc. Però penso que el reforç positiu que t'ha dit la TXETA és molt bon recurs, així com lo dels gomets (que tot i que no ho acabo de veure clar, entenc que és un recurs super bo!). I sobretot, parleu amb persones que us puguin ajudar, perquè a vegades la sensació de pare-mare frustat perquè no heu educat al vostre fill a que faci aquestes coses, pot molt, i afecta. I ni tu, ni el Jordi, ni ningú, té la culpa de tot això.
Aaaah, i pensa que el Jordi ÉS UN NEN PETIT, que justament té 3 anys acabats de fer, i els seus instints són d'allò més purs, i xoquen amb tot el que la societat (el món escolar, el menjador, les normes, etc) marca.

[farcellet]

Hola noies!

Abans que res, moltes gràcies a totes per les vostres respostes. Sou uns !

Avui hem anat a parlar amb la tutora del Jordi i, més o menys, ens ha dit el mateix que vosaltres. Que molta paciència, que és un nano mogut, però molt intel·ligent i que s'ho passa bé posant a prova tothom, especialment nosaltres. Es veu que a escola respecta bastant l'autoritat de la mestra, però sempre intentant anar més enllà, aconseguir més del que li donen. Ens ha dit que hem de continuar marcant-li les normes i deixant-li clar que nosaltres manem (amb molt de carinyo, eh?).

Nurius, em sembla que el teu i el meu es podrien donar la mà... La frase que més hem sentit respecte del Jordi és una cosa així: "mira que és "tremendu", però és tan simpàtic...". I amb aquesta conya aconsegueix que tothom se'l miri amb uns altres ulls. Sí que és un tro, sí, però també és carinyós i es fa estimar.

Seguirem els consells de la mestra i també els vostres, que són molt bons, i veurem què en podem treure!

Ah, i moltes gràcies pels sacs plens de paciència, que ja la necessitarem, ja!

Petonets