Els nostres petits exploradors

[Martona]

Hola noies!!
Obro aquest tema per saber com us organitzeu les que teniu mainada que ja es mouen independement quan sou fora de casa...

Resulta que l'Emma ja fa algun temps que va molt segura (de vegades arrenca a mig córrer i tot), i quan som fora dinant o prenent algo, ja no vol estar a la cadireta, com és molt normal. Abans, però, s'estava una mica a la falda o com a molt pul·lulava per on erem, però és que ara fot al camp sense mirar enrera i no té cap tipus de por de prendren's de vista...

Vosaltres com ho feu? Jo la vaig seguint en plan "segurata", però no sé si em quedés on sóc potser ella s'"aventureria" menys a fer les seves excursions...

[silvia]

Hola Martona!!
Què gran la teva cuca!!!!
Nosaltres, quan era petitó, només podíem prendre algo si el nen dormia, perquè mai ha volgut estar a la cadireta més de 5 minutets. A la faldilla era horrible perquè s'enfilava a la taula i ho remenava tot. Al final, acabavem prenent alguna cosa passejant.
Quan va començar a caminar, doncs..., encara pitjor, perquè és com tu dius, només vol campar al seu aire i aquest tampoc mira cap enrera. Als restaurants mengem tots a la vegada, i normalment (tampoc sortim gaire) s'entreten menjant, li tallo tot a trossets i ell va menjant amb les manetes, nosaltres aprofitem per menjar, però quan ja en té prou, ja vol caminar.
Dues coses que fem:
- li portem joguines, algun cotxe petit, un nino, i si tenim sort s'entreten una mica jugant a la taula.
- ens tornem per poder acabar de menjar, encara que al final sempre em toca a mi.
Una altra opció que hem descobert, és anar al chiquiparc, mentre ell juga una estoneta (mitja hora com a molt, més es cansa) nosaltres podem prendre un cafè.
No sé, és complicat, sobretot a aquestes edats.
A veure si algú ens dona més idees.

[amalia1976]

Nosaltres anem tots el findes a dinar al restaurant, i les coses que ens funcionen son:


- Una bossa de gusanitos, aixi molt lentament ara lin dono un, ara un altre...

- Portar un paper i un color...se´l possa a la boca mes que altra cosa, pero s´entreten una mica...

_ un trosset de pa, aixo tambe distreu una mica...


- I estar per ella, si li parles i estàs per ella s´aguanta una mica

De totes formes lo millor es que dini ella, la dormim i aprofitem per dinar nosaltres, rapit perque amb vint minutets el bitxo es despertaaaaaa

[amalia1976]

Nosaltres anem tots el findes a dinar al restaurant, i les coses que ens funcionen son:


- Una bossa de gusanitos, aixi molt lentament ara lin dono un, ara un altre...

- Portar un paper i un color...se´l possa a la boca mes que altra cosa, pero s´entreten una mica...

_ un trosset de pa, aixo tambe distreu una mica...


- I estar per ella, si li parles i estàs per ella s´aguanta una mica

De totes formes lo millor es que dini ella, la dormim i aprofitem per dinar nosaltres, rapit perque amb vint minutets el bitxo es despertaaaaaa

[Martona]

Ufff... merci noies. Apunto propostes.
A casa nostra només ens funciona que hi hagi quelcom per a menjar... darrerament ni les joguines ens funcionen..
És que li tira més investigar el lloc on està que estar al voltant nostre. L'altre dia erem als jardins del Palau Robert amb unes amigues i l'Emma vinga a caminar cap a la porta de sortida, cap al carrer... una i una altra vegada... si no faig 20 viatges no en faig cap. Al final per sort es va asseure a la sorreta i va jugar amb altres nens, però el que va costar, mare meva! El mateix que va fer el diumenge a la trobada, tothom sentadet allà bé amb els seus bb's i j com una boja perseguint a l'Emma.

Suposo que és una fase i després s'entretindrà més amb el que tingui a prop, però mentrestant...

[cabreta]

[mamarnau_tgn]

excursio al restaurant
- fer la volta pel local per saber on es tot
- llegit la carta per saber que vol menjar (si el cambrer no li dona s'emprenya)
- passejar a munt i avall fins que no arriba el menjar (mirar plantes, tocar-ho tot, saludar a la gent...)
- quan mengem es el millor moment.... li poso ple de trocets de coses al seu plat a la cadireta (si tinc sort i al restaurant tenen cadireta amb plata, si no sobre la taula) i com que va molt lenta agafant i menjant, doncs podem menjar nosaltres.... al final hi ha molt de menjar a terra pero no hi puc fer res!
- si els pares volen postres ufffffffff aixo ja dura massa i hem de passejar i passejar i menjar de peu


per anar a fer una cafe, jo demano cafe amb molta llet i molta espuma i un got d'aigua i li donc un parell de cullerades de l'espuma i aigua en got que li encanta, despres la cullera i si tinc sort i em regalen una xocolatina, doncs el paper que fa soroll, sempre porto una galeta i si hi ha plantes la deixo que faci un xic de jardinera


despres d'aquesta explicacio me n'adono que quan em veuen arribar segur que tothom s'espanta!

jo no se de que ric, aviat ens tocarà a nosaltres, falta poquet per campar-se-les tot solQ

[Martona]

Anna 2007, ets una noia amb recursos!!!!!!!!!!!


Ostres, nosaltres cada dia més complicat. L'altre dia amb unes amigues en un restaurant-cerveseria quasibé es fica a la cuina.... Algun dia tindrà consciència del risc, aquesta nena???

[silvia]

T'ha sortit ben eixerida, Martona
Has començat a portar-la caminant pel carrer??
Aquesta serà la següent. Pujar i baixar a tots els esglaons, tocar totes les papereres, fanals, cotxes..., agafar totes les fulletes i demés del terra, voler anar per un carrer i tu per un altre...
Poc a poc ho van aprenent, jo dic que han d'entrar a força de fer-nos pesades, a nosaltres és el que més ens funciona, dir les coses tantes vegades fins que arriba un moment que ja ho diu ell, ho continua fent però va prenent consciència de què i no pot fer.
Paciència, paciència... que siguin curiosos només vol dir que són nens i volen aprendre.

[Martona]

Has començat a portar-la caminant pel carrer??
Aquesta serà la següent. Pujar i baixar a tots els esglaons, tocar totes les papereres, fanals, cotxes..., agafar totes les fulletes i demés del terra, voler anar per un carrer i tu per un altre...

Si!!!!!!!!!!!!!!! Tremendo..... vam fer una visita al super i encara panxego... Als llocs tancats encara, però pel carrer vaig patir molt... vivim en un carrer en que els cotxes s'embalen molt, massa, i em va agafar com una por horrorosa a que l'atropelléssin... No em queda res per patir!!!

En fi, la bona notícia és q dissabte vam anar a dinar x celebrar el 60 aniversari de l'avi d'Astúries i es va portar super bé... i mira q vam fer una senada a taula d'aquelles llargues, però entre el plat de macarrons, unes patates fregides del meu germà, els llibres que li vam portar i la seva fireta, ho va aguantar molt bé. Al final s'estava clapant i ma mare se la va emportar x gronxar-la una mica a la seva falda i ella encantada!

[silvia]

Un nou bebe a casa!!
MOLTES FELICITATS!!!!!!!!!!!!!!!!

[Martona]

Gràcies guapa!!!!!
Estem feliços "a la par" que acollonits...