Rebuig cap a la mare
Rebuig cap a la mare
Bona nit,
Escric una mica tristona en aquests moments.
Tinc una filla de 3 anys i 1 més, i una altra filla de 2 mesos i mig. Des que ha arribat la petita, la gran ha tingut alguns moments de rebuig cap a mi, cap a la mare. A la seva germana la cuida molt, i suposo que és amb mi amb qui treu el malestar de tota la situació. Val a dir que la meva filla gran i jo hem fet molt bon vincle, i estava i està molt enganxada a mi. I no ho dic en sentit negatiu, al contrari.
Però des que ha arribat la peque doncs te aquests moments de "no m'agrada estar amb tu, vull estar amb el papa, vull jugar amb el papa, vull contes amb el papa, vull que em banyistes el papa...." es cert que no es cada dia, i tant aviat em pot demanar més a mi , com al seu pare, però és que avui ha fet una cosa que no havia fet mai.
Aquesta nit passada sembla que ha tingut un malson,en què a mi em passava alguna cosa dolenta o que m'enfadava, no hem pogut acabar d'esbrinar que era, i no m'ha volgut a mi per tornar-se a adormir, ha demanat són pare. Quan s'ha llevat al matí, l'he anat a buscar i m'ha dit "vull anar amb el papa", durant tot el demanaria l'ha preferit a ell, i l'hora d'anar a dormir, ha preferit dormir a buscar ell, cosa que no havia passat mai. En fi, m'he quedat molt tocada, i m'estic fent un fart de plorar i donar voltes.
Penso si potser te una imatge de mi en què sempre estic enfadada, o de mal humor, i per això hagi tingut aquest somni.
En fi.... suposo que l'arribada de la peque ja pot afavorir aquests comportaments, però si teniu algun consell.
Moltes gràcies,
Escric una mica tristona en aquests moments.
Tinc una filla de 3 anys i 1 més, i una altra filla de 2 mesos i mig. Des que ha arribat la petita, la gran ha tingut alguns moments de rebuig cap a mi, cap a la mare. A la seva germana la cuida molt, i suposo que és amb mi amb qui treu el malestar de tota la situació. Val a dir que la meva filla gran i jo hem fet molt bon vincle, i estava i està molt enganxada a mi. I no ho dic en sentit negatiu, al contrari.
Però des que ha arribat la peque doncs te aquests moments de "no m'agrada estar amb tu, vull estar amb el papa, vull jugar amb el papa, vull contes amb el papa, vull que em banyistes el papa...." es cert que no es cada dia, i tant aviat em pot demanar més a mi , com al seu pare, però és que avui ha fet una cosa que no havia fet mai.
Aquesta nit passada sembla que ha tingut un malson,en què a mi em passava alguna cosa dolenta o que m'enfadava, no hem pogut acabar d'esbrinar que era, i no m'ha volgut a mi per tornar-se a adormir, ha demanat són pare. Quan s'ha llevat al matí, l'he anat a buscar i m'ha dit "vull anar amb el papa", durant tot el demanaria l'ha preferit a ell, i l'hora d'anar a dormir, ha preferit dormir a buscar ell, cosa que no havia passat mai. En fi, m'he quedat molt tocada, i m'estic fent un fart de plorar i donar voltes.
Penso si potser te una imatge de mi en què sempre estic enfadada, o de mal humor, i per això hagi tingut aquest somni.
En fi.... suposo que l'arribada de la peque ja pot afavorir aquests comportaments, però si teniu algun consell.
Moltes gràcies,
Re: Rebuig cap a la mare
Hola...
Abans que res, no t'amoïnis, és una fase. Tú ets la seva mare i ho seras sempre, ningú pot trencar aquest vincle. La meva filla ho va fer quan era més petita, sobre els dos anyets, i ho vaig passar fatal, sé com et sents. Si et serveix la meva experiència, només van ser uns mesos després va tornar tot a la normalitat.
Jo, per part meva, per una part vaig fer que no li donava importància que preferís el pare, com si no anés amb mí, i per altra vaig intentar oferir-li una cara més amable: em posava a fer jocs jo sola, perquè ella s'hi afegís, vaig fer dibuixos, jocs, cançons.... I de mica en mica va tornar. Potser la imatge aquella de la mare emprenyada, cansada, que no vol jugar... doncs no va gaire al nostre favor. I per altra banda potser també està acusant l'arribada de la germaneta.
Molta calma i moooolts ànims, de veritat que passarà!!
Abans que res, no t'amoïnis, és una fase. Tú ets la seva mare i ho seras sempre, ningú pot trencar aquest vincle. La meva filla ho va fer quan era més petita, sobre els dos anyets, i ho vaig passar fatal, sé com et sents. Si et serveix la meva experiència, només van ser uns mesos després va tornar tot a la normalitat.
Jo, per part meva, per una part vaig fer que no li donava importància que preferís el pare, com si no anés amb mí, i per altra vaig intentar oferir-li una cara més amable: em posava a fer jocs jo sola, perquè ella s'hi afegís, vaig fer dibuixos, jocs, cançons.... I de mica en mica va tornar. Potser la imatge aquella de la mare emprenyada, cansada, que no vol jugar... doncs no va gaire al nostre favor. I per altra banda potser també està acusant l'arribada de la germaneta.
Molta calma i moooolts ànims, de veritat que passarà!!
Re: Rebuig cap a la mare
Hola Txell, com t'entenc! T'adjunto enllaç a un post que vaig escriure fa pocs mesos... és que estava exactament igual que tu ara.
viewtopic.php?f=22&t=51612&p=1835579&hilit=nicoleta#p1835340
Les respostes d'altres persones em van ajudar. Però sobretot, dir-te que en poques setmanes el meu fill va tornar a demanar per mi, a fer-me més bona cara... jo vaig optar per dir-li la veritat, que el trobava a faltar i que encara que la nena era molt petita i em necessitava molt, jo seguia estant allà sempre que ell volgués estar amb mi. És petit però crec que em va entendre. Mica en mica va anar tornant a ser ell. És un canvi molt bèstia, l'arribada d'un germà/na, però un cop us adapteu tot anirà bé. Una abraçada i enhorabona per aquesta familia tan maca:*
viewtopic.php?f=22&t=51612&p=1835579&hilit=nicoleta#p1835340
Les respostes d'altres persones em van ajudar. Però sobretot, dir-te que en poques setmanes el meu fill va tornar a demanar per mi, a fer-me més bona cara... jo vaig optar per dir-li la veritat, que el trobava a faltar i que encara que la nena era molt petita i em necessitava molt, jo seguia estant allà sempre que ell volgués estar amb mi. És petit però crec que em va entendre. Mica en mica va anar tornant a ser ell. És un canvi molt bèstia, l'arribada d'un germà/na, però un cop us adapteu tot anirà bé. Una abraçada i enhorabona per aquesta familia tan maca:*
Re: Rebuig cap a la mare
Hola, noies, moltes gracies )les.respostes. La veritat q ajuda sentir situacions semblants. Jo ja intento passar estones sola amb la gran, anar al parc o a la piscina juntes, anar a fer un gelat o un berenar bo....
Li hem nat posant paraules a tot el que passa, al que esta sentint, a les situacions q es donen... pero es dificil. Molt.
Provare el q em deies, nicoleta, li explicarre q la trobo a faltar i que quan em necessiti em tindra. I prendre paciencia, a vore si es una fase....
Li hem nat posant paraules a tot el que passa, al que esta sentint, a les situacions q es donen... pero es dificil. Molt.
Provare el q em deies, nicoleta, li explicarre q la trobo a faltar i que quan em necessiti em tindra. I prendre paciencia, a vore si es una fase....
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 6 visitants
| Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |
 |
 |
 |