Lluitadores amb baixa reserva!!!

[Arya82]

Oli, mira, jo t’explico el meu cas. La meva antimulleriana sempre ha estat a 2 i pico, per tant, és normal. Però vam fer 3 FIVs i van ser un desastre pq no fecundaven, és paraven i evidentment totes negatives. Em van dir que eren els meus òvuls i vam decidir anar a ovodonació. Ell estava bé, però vam anar al Cimab i el FISH va sortir alterat. Com que en aquell moment, no estàvem preparats per renunciar també al seu esperma, vam fer Ovo+DGP, que tampoc va funcionar. Nosaltres aquí vam pensar que potser al final no eren els meus òvuls el problema, sinó el seu esperma. Però estàvem tant cansats que vam tirar de 2 donants. I mira, els 3 intents que he fet han acabat en 3 embarassos. Han anat malament, però mai havíem arribat tant lluny amb els nostres gens.

A hores d’ara encara no sabem què és el que tenim malament, si el problema és meu, d’ell o de tots dos. Però ens és igual. Nosaltres estàvem farts de provar un cop rere l’altra sense aconseguir res, i amb donants sentim que tenim possibilitats.
Per tant, sobre si anar a ovo o fer un altre intent amb òvuls propis... Això és una decisió molt personal. Només vosaltres sabeu en quin punt esteu. Nosaltres vam optar per donants quan ja havíem perdut l’esperança, però si vosaltres sentiu que val la pena tornar-ho a intentar amb els vostres, doncs endavant. Tot plegat això no és una ciència exacta. Les probabilitats que jo perdés les meves filles a les 23 setmanes eren de l’1%. I jo vaig ser aquell 1%. O sigui que les estadístiques sovint no serveixen de gaire... Per tant, qui sap si ara ho torneu a provar i va bé! Al final crec que la sort és la que acaba decidint!

Així que molta sort! Decidiu el que decidiu!

[Oli_P]

Hola Ayra82,

moltíssimes gràcies per les teves paraules. M'hi sento molt identificada perquè a mi també em van dir que tot estava bé i que els tres avortaments (sempre a la setmana 8) era mala sort perque només hi havia un 10% de fracàs i m'havia tocat 3 vegades. Jo pensava que era una desgraciada per aquest motiu...

El darrer intent de FIV fallida ha estat fa pocs dies i per tant em donaré fins el gener per a recuperar-me i segurament també vagi a ovodonació perquè és un desgast emocional molt fort el passar pel procés de fecundació, la betaespera, les primeres setmanes d'embaràs amb l'ai al cor per por a no poder passar de la setmana 8. Igualment preguntaré el tema del FISH que has comentat, perquè nosaltres no ho hem mirat...

Agraeixo moltíssim les vostres explicacions. m'han donat suport quan m'he trobat perduda...

molts petons

[Anjana]

Hola chicas,

¿Cómo estáis?

Arya, he visto que decías que la vitamina D estaba aún baja... Preguntabas el tiempo de subida. Yo exactamente no puedo decirte pues no me he hecho aún el control, pero te diré que a mi me subió de 8 a 16 con Hidroferol 1amp/15 días, 3 meses tal y como me mandó el endocrino, aunque creo que se quedó corto pues cada ampolla tiene 16000ui si ni recuerdo mal. Después he tomado 50000ui/semana hasta completar un total de 300000ui, y ahora continuo con 2200ui/día (es lo que se permite si hay embarazo). Como te decía no me he hecho control aún pues no ha pasado mucho tiempo desde que acabe las dosis de 50000 pero creo que con estas dosis estará ya normal o bastante cerca. No hay ninguna pauta estricta a seguir, pero el tiempo de subida variará según la cantidad que tomes.
Oli-P, a mi mi gine me comentó que en spain si que la gente tiende a hacer pocas FIV pero que en otros paises como Alemania hace hasta 7-8, me comentó que no hay un número fijo de intentos, todo depende de la pareja. Yo acabo de hacer el cuarto, aunque solo uno con obtención de óvulos, y desde luego seguiré al menos un par de veces más, no estoy preparada para pasar a ovodonación.

Por mi parte deciros que hoy fui al primer control de esta nueva estimulación y solo tengo un folículo en el ovario derecho, y muy pequeño, que no garantiza nada. Hemos decidido parar la estimulación, probar por el método tradicional cuando ovule, y con la próxima regla (si no hay embarazo) comenzar de nuevo otra estimulación.
Me comentó de hacer de nuevo estimulación este ciclo en fase lútea, pero lo he desestimado porque me coincidiría con Nochebuena y Navidad, y lo que más necesito en estos momentos es de relajarme y poder disfrutar de la familia, así que haremos ciclo normal con la próxima regla. ¿Alguna ha hecho estimulación en fase lútea? ¿Sabéis si da buen resultado? Como estaba tan bloqueada al descartarlo ya no he preguntado más sobre sus características.

Petons

[Xantipa]

Hola boniques!!


ANJANA jolin, vaya kk.... Es lo que tiene esto, hacemos poquitos ovulos y hay que encontrar el ciclo adecuado.
Sigo pensando que deberias probar almenos uno en ciclo natrual a ver que tal, porque para hacer uno ese uno ya te lo da el cuerpo sin medicacion.
Dijiste que estabas en cefer, que tal? yo conozco a un gine de alli.

La estimulacion en fase lutea ni idea... nunca me lo han propuesto ni explicado, ya nos contaras si te enteras de algo.
A ver si la siguiente regla se porta mejor!! Animo!!

ARYA jolin amb les bacteries del endometri... com t'ho han vist aixo? amb una citologia o has tornat a fer histeroscopia?
La tsh igualment abans de fer cicle torna a mirar-la perque varia una mica de mes a mes, almenys en les meves analitiques m'ha variat. La vitamina D a mi hem va costar molt pujar-la, crec que ja vaig comentar-ho, pero l'ultima vegada la tenia en 72 crec, pero s'ha de vigilar perque mes de 100 es toxicitat, jo l'anava controlant cada mes i mig o aixi. Et vas mirar la homocisteina? que tambe es important.
Compra't suplement de vit d i ves prenent i poc a poc pujara. Jo ahir vaig pendre, feia un parell de mesos que no en prenia.
Quan tingui ganes anire a fer-me una analitica a veure com tinc els valors de varies coses ja per curiositat, i a veure si m'animo i compro vitamines i ja hem començo a preparar.

OLI a mi el que hem va explicar la meva hematologa va ser el seguent: Quan comencis l'estimulacio comença amb heparina, si no hi ha embaras la deixes, si hi ha embaras segueixes i hem vens a veure i et fare el seguiment fins al postpart que t'has de seguir punxant. Sera un embaras de risc desde el primer dia i cada no recordo quan, farem analitiques per controlar que tot esta be (pel fet de punxar-te l'heparina)
I la gine em va dir exactament el mateix, heparina tot l'embaras i el postpart.

Despres et puc dir, per si no has seguit els nostres casos en el post, que jo tinc un peque fruit d'un embaras natural i sense complicacions i sense temps de busqueda, i jo no sabia que tenia trombofilia, si que cap a finals de l'embaras van començar a haver complicacions pero van pensar que era una altre cosa, el fet es que un cop que vam assabentar-nos d'aixo, tan la hematologa com la gine es van posar las mans al cap super alarmades i hem van dir que hagues pogut passar una desgracia en l'embaras, desde el primer fins a l'ultim, i que no hem va passar res a mi ni al nen pq no havia de passar....
Es veu que amb aixo de les trombofilies en l'embaras es fan coaguls al voltant del bebe, i aquests coaguls poden anar obstruint fins deixar sense aliment al bebe, i els coaguls poden apareixer en els 9 mesos d'embaras, o sigui que... o el teu gine va bastant atrasadet o directament es un negat.
Conec varies noies amb embarasos a terme i han hagut de punxar heparina fins el postpart, tambe es veritat q a una li van dir que heparina nomes el primer trimestre... pero es raro ja que pot passar qualsevol cosas fins el part.

Aixo es el que jo se i el que a mi m'han explicat, ara be, fes el que tu creguis convenient.
Jo sense cap dubte fare cas a la meva hematologa, que a part de que veig que en sap es super maca.

Les demes com esteu??? Espero que tot be.

Vinga!!! que ja estem al desembre


Jo sense novetats.



Petons!!!!

[Xantipa]

http://www.lecturas.com/actualidad/tori ... than_23399

[Arya82]

Hola!

Anjana, gràcies per explicar-me la teva experiència amb la vitamina D. Jo la tinc a 20, a veure si aconsegueixo pujar-la a poc a poc, que de cara a gener espero tenir-la bé per tornar-nos-hi a posar.
Sobre fer estimulació en la fase lutea no et puc ajudar pq jo no ho he fet mai. A més, fa tants anys de les meves FIVs que ja no me’n recordo ni de la meitat! De totes maneres espero que el pròxim intent vagi molt millor! Ànims!

Xantipa, les bactèries a l’endometri les han vist amb un cultiu endometrial. Després de l’últim avortament vaig voler repetir les proves que poden canviar i em van demanar cultiu endometrial i vaginal. Però m’ha dit la doctora que n’hi ha poques i que és un bacteri molt comú, així que a veure si amb l’antibiòtic faig net. La TSH quan vaig començar a buscar la tenia sempre entre 3 i 4, per això vaig començar amb l’Eutirox. Amb medicació estava sempre entre 1 i 1,5, i després de l’embaràs (sense Eutirox) me l’he mirat 3 cops i sempre ha estat entre 1,5 i 2. O sigui que encara que pugés un pelet, no crec que em faci falta tornar amb la medicació. Espero!

Sobre l’article que has penjat, quina enveja la gent que pot fer maternitat subrogada! Nosaltres hem comprat un parell de números de la grossa (no comprem mai loteria) a veure si hi ha sort hehe

Com aneu la resta?

Una abraçada i bon cap de setmana!

[madame3]

Hola guapes…!

Fa un anyet o així que vaig escriure, no ho sé, però no sóc assídua al fòrum, només havia entrat per a explicar la meva experiència.

També hauria de compartir l'experiència de tenir tiroiditis de Hashimoto, (hipotiroidisme autoimmune), i potser algun dia ho faig perquè és una malaltia que als metges se'ls passa per alt detectar perquè els rangs òptims estan força desactualitzats i els síntomes es poden confondre amb infinitats de 'achaquillos'.

Ara que la Arya ha comentat lo de la TSH, m'he sentit amb l'obligació de dir-vos que no només és important mirar la TSH, sino la T3 lliure, i no només això, sinó que si teniu TSH fluctuants (i sobretot sospiteu si esteu per sobre de 2) s'ha de verificar que els anticossos TPO i TG no són positius. Si fos així estaríem davant una malaltia autoimmune i les malalties autoimmunes juguen males passades a embrions, no sempre, però és corrent, i fan fluctuar la TSH. I no només això, sinó que està clarament demostrat que una TSH superior a 2 pot causar avortaments. Així que al tanto, que això és cosa seriosa i a molts metges se'ls passa per alt perquè el rang de laboratori s'accepta una TSH de fins 4,5 aprox. Aneu a mirar totes les vostres analítiques…

No volia explaiar-me en el tema però al final ho he fet una mica. És una informació que no tothom té. Busqueu info de la doctora Valls de Barcelona, és endocrina i està molt al corrent de les noves investigacions. Internacionalment hi ha el Dr. Kharrazian o Ludwig Johnson, entre molts i molts d'altres.

Salut i endavant!

[Isis81]

Hola guapas!!!
No volví a entrar desde agosto...lo sé...pero yo no uso el ordenador y he perdido la contraseña 20 veces ...un desastre...
Os había comentado que me estaba haciendo la tercera IA pero me la cancelaron...se quedo la cosa estancando en teoría era la última, y ya me han puesto en lista de espera para Fiv , pero la gine me convenció para hacer una 4º, que no perdía nada, sólo un mes y me podía ahorrar mucho...total que me la hice y nada...
Voy a ir por privado en Girona al final, en el centre de genetica...con la Font( que tb me atiende aveces en la S.S....a sí que estoy tomando la píldora y en la proxima regla empiezo...
La verdad que tengo un miedo horrible...pero tengo que intentar ser positiva...ojalá me pase todo el mes de agosto sufriendo con una barrigota gorda muy gorda !!!! Ainssssss
he leído un poco por encima , y más o menos estoy al caso de como estáis...
Como siempre muchos ánimos guapetonas!!!
Desde el móvil es una caca escribir!!!!!

[Arya82]

Bon dia!

Madame, gràcies per explicar-nos això de la TSH. A mi la ginecòloga ja m’ho va explicar, quan vam començar amb les proves, que la TSH havia d’estar per sota de 2. Per això vaig començar amb l’Eutirox (estava a 3 i pico). Sé que vaig tenir sort pq em vaig trobar amb metges (com la del CAP) que no li donaven importància. Després de l’embaràs sembla que se m’ha arreglat i ara ja la tinc a sota de 2 sense necessitat de prendre res. És estrany però la doctora em va dir que a vegades amb els embarassos el cos canvia. També m’han mirat la T3 lliure i els anticossos un parell de vegades i tot està ok. Però està bé que ho expliquis pq no a tothom li miren.

Isis, moltíssima sort! Jo també m’apunto en això de passar-nos l’agost patint amb una panxa enorme!

Petoooons!

[PetitPrincep79]

Bones!!

Encara que no comento, us vaig llegint. Benvinguda a les noves!!

ANJANA, podries probar un cicle natural, com diu la Xantipa. Com a mínim serviria també per descansar de tantes hormones...

ARYA, que extrany això de les bacteries, no? Com ho detecten? Millor esperar i tenir-ho tot bé per tornar a fer.

MADAME, m'he estat llegint el teu postde l'omifin. Jo vaig demanar a la meva clínica de fer cicle natural i cap problema, fins i tot van fer ICSI amb només un òvul.

XANTIPA, que bé que ja esteu força engrescats!!!

Per part nostra, seguim d'stand by. Em fa rabia que últimament tinc cicles de 21/25 dies... Cada dos per tres és recordar que no em puc quedar prenyada. No sabem qué fer. Si tornar a probar FIV (natural), si ovo (no ho veig clar), quedar-nos com estem...
L'altre dia em va entrar tantes ganes d plorar... La meva filla té 3 anys, i al recollir-la del cole i havia una altra mama amb un bebé. La meva al veure'm va sortir corrents i va fer caure de culs la bebé. Es para, s'ajup, abraça al bebé i li diu "estàs bé?". Jooooooo.... Seria tan bona germana gran!!!! (Òbviament l'altra mama em va dir que ja podia anar a buscar el segon!). En fi, que sé que només porto 2 tractaments, sense transferència, però és que desgasten moltíssim.

[manyaga]

Petitprincep i tant que desgasta! Ja no són només dos tractaments, que també, anar passant mesos i seguir immers en la infertilitat, desgasta un munt.

Isis, al final t'has decidit per anar per privat amb la dra font, és la que m'aten al santa Caterina, a mi m'agrada, sembla seca d'entrada però és bona professional i quan la coneixes és molt maca. Com és que vas decidir anar per privat? Et puc preguntar què et costa la fiv?

A mi el que em fa ballar el cap de la ss és q no mirin l'estradiol, a la fiv q vam fer, el creixement dels folis era molt desigual i van fer la punció massa aviat perquè només era madur un, i em fa por que em torni a passar el mateix..el dia 19 tinc hora i els hi diré, a veure si poden mirar l'estradiol o fer -me la petició i ja aniria a fer-les a la mútua...oi que és important mirar l'estradiol noies?

Arya bonica, tant de bo et pugi la vitd i amb l'antibiòtic facis net i el proper embrionet s'enganxi ben fort. Ja ens queda menys per acabar l'any, tant de bo el 2017 sigui per fi un any bo per totes.

Anjana això de l'estimulació en fase lutia ni idea, no hi havia sentit mai. Sort amb el cicle natural!!!

Xantipa, és una llàstima que la maternitat o paternitat subrogada només estigui a l'abast d'uns quants privilegiats, si fos legal a Espanya seria més econòmic, però em sembla que estem molt lluny de legalitzar-la. També vaig sentir a les notícies el cas dels perruquers, a veure com acaba tot plegat
I a veure si el 2017 et torna a portar les ganes de tornar-hi

Doncs jo com he dit el 19 tinc hora a ss per tornar a fer una fiv, a veure si al gener ja podem començar. Tinc sentiments contradictoris per un costat tinc ganes de tornar a ilusionar-me però per altre tinc por de tornar a rebre una patacada... però no queda una altre, que volia descansar fent uns quants cicles naturals i cada vegada que acaba en negatiu tinc un disgust, i se'm fa molt pesat tot plegat

Una abraçada

[Xantipa]

http://www.nolocreo.com/sindrome-rokitansky/?ref=fb

Mireu quina historia!!! Es genial!!

Dema escric amb temps, que ara no puc. Nomes volia compartir.vos aquesta noticia que acabo de llegir.la


PETONS BONIQUES!!!

[PetitPrincep79]

MANYAGA, si, demana el tema estradiol, dóna informació si els fol·licles són bons. Espero no et posin pegues. El 19 ja és ben proper!

XANTIPA, quina passada la noticia!!! És ben bé que la ciència, per sort, va avançant.

[alaska]

Xantipa, el meu metge a l'Hospital La Fe de València, César Díaz, forma part d'eixe grup d'investigació!

[lyswen]

Bon dia!!
Finalment alguna parella amb problema de Fragmentació de l'ADN masculí ha tingut èxit amb l'embaràs? què recomaneu?
petonets a totes!
Gràcies!

[BLAUCEL]

precioses!!
aixx si nenes tenim aquest post una mica xof...espero de tot cor que el 2017 vigui pke de panxes, alegries, positivitat pero per sobre de tot felicitat que ja ens la mereixem i molta pau interior.
XANTIPA molt be guapa, doncs a ra q esperi el xantipo jAJA, et veig en estat zen i aixo es genial! clar q si ara toca dedicar-se a una mateixa q moltes vegades ens oblidem d'aixo, posem molt esforços en tot excepte en cuidar-nos.

ARYA: bueno posant fil a l'agulla i q no s'escapi res!! q be bonica. jo tb tinc baixa la vit d, si prenc vitamina d en unes capsules ja serveix?? potser hauria d'anar a fer-me una analitica de nou...no puc dir.te si triga o no en pujar, el que si se es q com pendre el sol no hi ha res pq a mi en questio de 3 setmanes la tenia normal i va ser d'anar a la platja sovint. i els bacteris res greu pel q sembla no? quina força tens!

OLI: benvinguda, solament et dire una cosa: calma, jo tinc clar q si tornes da començar amb tot el q h pasat i tota la informacio q tinc ara la segina fiv no l'hagues fet sense mirar i remirar tot! potser q tinguis ok l'antimuilleriana pero baixa qualitat, i per aquest motiu no es desenvolupen be i et diuen q vagis a ovo, pero com dius ovo no es el miracle del segle...abans de fer res q el teu home es faci un completo, q com veus hi ha caso q sembla q tenen un esperma de llibre i despres no es tan bonic...i home q el teu metge et digui q no "cal" fer cas a les alteracions del gen... tot segur q influeix en menor o major mesura, aixi q per mirar q no sigui, q son molts diners i molts sentiments.
i referent a quantes fer...doncs la veritat suposo q depen del cas...jo porto 4 fivs de les quals 1 va acabar en embaras i com l'Arya vaig patir una perdua a les 19 setmanes dels meus nens...jo ara tinc un congeladet i aquesta tinc calr q sera la ultima, al menys amb els meus ovuls. Pero es un tema molt personal.

ANJANA: vaya, siento q solo haya 1. No tengo ni idea lo de la fase lutea creo q es la primera vez q lo escucho. bueno espero q vaya bien, y sino pensar se nuevo el tema del cicclo natural...para tener 1 mejor q sea sin exceso de medicacion no? animos guapa y disfruta de estos dias q no hay nada como el vino y los gin tonics para desconectar! jajaja

MADAme3: moltes gracies per la info! aquestes son les coses q no expliquen pq no saben, o no volen o a saber!

ISIS: siento q no funcionaran las inseminaciones. Miedo? al fracaso? tu intenta visualizar tu barrigota y con lo q sea luego ya lo digeriremos o mejor o peor...yo creo q lo mejor es metas a corto plazo, a mi m sirve en los procesos, si estas con los pinchazos, focalizarse en el primer control que todo vaya bien, luego en q crezcan...paso a paso asi cada pasito es un exito y son pequeñas victorias q ayudan a la estar mas positiva, puede q sea un tonteria pero a mi m sirve, pq si m planteo el final todo se hace eterno y m pongo mas nerviosa.

PETITPRINCEP: no se q dir.te bonica. jo ho porto fatal, tant els embarasos com els bebes, pero sobre tot les embarassades em fan una rabia tremenda...no les puc veure. Jo crec q hi ha una frase mlt bona: quan no sapigues q fer, no facis res. a vegades ens presionem per pendre un cami i el mes convenient es esperar, tot es posa al seu lloc i per afrontar el proces es necesita estar al 200%. potser toca esperar una miqueta a veure si les idees comencen a aclarir-se. un petonas enorme.

I jo modo ego...en stand by, posaNt el meu cap en ordre, i acabant de pasar la crisis, no em veig amb cor de pasar ara mateix per tot aixo, em falta fortalesa , i com heu comentat els nadals no son el millor moment, hi penso molt, q ara tindria els meus bessons amb 1 any i mig mes o menys i staria comprant regalets i preparant tot, i em toca fer el caga tio amb els meu nebot de 2 anys i la gran de 4 anys q els estimo moltissim, pero em recorda tant el petit! aixo q a fer el cor fort i a pasar aquest dies de la millor forma posible. i al gener ja veurem quines decisions prenem.
petonets x totes
quin rottlo us h fotut! ajja

[blaumar]

Bones,

He escrit en comptades ocasions però tota la informació i experiència que he trobat al fòrum, sempre m'ha ajudat!..porto 4 anys lluitant per ser mare i al final ho he aconseguit. Més que un camí, ha estat un via crucis, us faig un petit resum:

Quan feia més de 10 mesos que buscàvem, el meu ginecòleg em diu "Tot està bé, potser es que estàs massa estressada i t'has de relaxar " (dit per un ginecòleg especialista en RA) que després de tenir-me com a pacient durant anys, no s'havia donat compte que patia d'endometriosis i aquesta malaltia afecta a la fertilitat (i jo vinga a queixar-me dels dolors de regla). Mentrestant intentava entrar per la Seguretat Social amb 37 anys...i al CAP del meu poble (Alt Empordà) se'm van treure vilment de damunt dient que no s'estudiava "infertilitat primària en dones de la meva edat"....Denunciable al 100% !!... Va ser empadronar-me novament a casa dels meus pares i entrar en un temps prudencial en el programa de RA de l'hospital Santa Caterina on vaig fer 2 IA, 3 FIV i una operació per endometriosis a l'ovari dret amb resultat d'una AMH 0,4 ... però finalment ho he aconseguit!!! Estic embarassada i seré mare !!

He passat per l'hospital Santa Caterina, on la professionalitat de la Dra. Cuartiella i la Dra. Font ha estat excel.lent, on sobretot les seves paraules en moments de desànims m'han ajudat i donat força per continuar....i això que parlem de sanitat pública i fan el que poden amb el temps limitat per pacient i medicació !!..Quines grans professionals !!!.... però malgrat tot, no va poder ser...

Finalment ho he aconseguit al Centre de Genètica Girona amb la Dra. Font i el seu equip ( dona de poques paraules, però ben escollides...i el més important una gran professional, honesta i franca amb el teu diagnòsi). M'ha resolt dubtes, m'ha acompanyat en tot moment, m'ha escoltat i deixat plorar quan ho he necessitat i m'ha tornat a aixecar quan he caigut.

Escric aquest post per tota dona a qui la meva experiència li pugui ajudar, tal com m'ha ajudat llegir el fòrum al llarg d'aquest viatge.

I sobretot si sou de l'Alt Empordà (pertocaria Hospital de Figueres), si teniu menys de 40 anys i el vostre metge de capçalera envia la petició per RA i us descarten ... us estant retallant un dret al que teniu accès !!! El dret de ser mare !!.. M'agradaria pensar que el meu cas és aïllat, però per si de cas, aquí en deixo constància.

MOLTS PETONS LLUITADORES DE VIDA !!!

[Xantipa]

https://cerebrodigital.org/flash-luz-em ... matozoide/



Noticia super guay!! Espero que us agradí

[lyswen]

Notícia supermaca
Que ens passi aviat!

[Arya82]

Hola noies! Què tal? Gaudint del pont?

PetitPrincep, això de les bactèries m’ho han detectat amb un cultiu endometrial. Avui per fi he acabat amb l’antibiòtic!

Sobres els tractaments, i tant que desgasten! A més, crec que el fet que siguin sense transferència encara fa més mal pq fins i tot perds l’opció a il•lusionar-te i a somiar desperta. La meva segona FIV també va ser sense transferència i recordo haver-ho passat molt malament. Així que t’envio una abraçada virtual ben forta

Manyaga, doncs ja ens diràs què et diuen el 19. A veure si pots començar i és el definitiu! Jo en principi també vull tornar-hi al gener.

Blaucel, jo de vitamina D m’estic prenent unes gotes naturals que a ma mare li van bé. A més, aquests dies que fa sol estic intentant sortir a caminar tan com puc. Sé que no és el mateix que a l’estiu, però alguna cosa farà!

D’altra banda, tu ara aprofita per agafar forces, tot i que també és cert que les festes ho posen difícil... A mi em passa el mateix que tu, no paro de pensar en què estaríem fent ara amb les nenes i com de feliços estarien ara els meus pares i germans amb elles... A més, els reis passen cada any pel meu carrer i cada any és la mateixa història: les famílies felices a fora i jo tancada a casa plorant. Una merda. Però bé, a veure si passa ràpid i al gener ens hi podem tornar a posar. Ànims guapa!

Blaumar, gràcies per explicar-nos el teu cas!

Xantipa, quines històries més xules ens penges per aquí últimament. Dóna esperances!

Petoooons!