No és el millor moment però...
Re: No és el millor moment però...
Hola!!!!
NO ÉS EL MOMENT... és el que hem pensat nosaltres durant molt de temps. A mitjans de 2012 ja ens hagués agradat començar la cerca, però mai era el moment, jo sense feina i sense atur ja! Així hem estat fins que, ara, fa un mes vaig decidir anar a fer-me una citologia i ja de pas veure que passava amb els meus cicles que l'últim mig any ha estat un descontrol total! I ara em diuen que m'han de fer proves i ... és quan realment he dit: noia faràs 28 anys (sempre he volgut ser mare abans dels 27 i ja no estic a temps), poder esperem una millor situació econòmica i que per qualsevol cosa després no sigui possible! Sempre penso que les coses passen per alguna raó i potser això que m'està passant ha sigut un "toque" de dir aiaiaiiiii mira que si després d'esperar el "millor" moment no arriba quan volem o no arriba, perquè això no és dit i fet! (Actualment tampoc seria el moment perquè econòmicament no és que haguem millorat gaire) però... arriba un punt que dius, prou! Fins aquí hem arribat, tirarem endavant com sigui!
Ara penso, que mai serà el millor moment perquè avui pots estar molt bé, demà quedar-te embarassada i tenir el pitjor moment de la vida i oi que ja no ho aturaríem... doncs ànims, que avui en dia també estem molt ben acostumats però les necessitats bàsiques segur que li podrem donar!
El millor moment és realment quan decidim que ha arribat l'hora (amb les nostres pors, si) però és el que més desitgem no? Doncs "palanteeeee".
NO ÉS EL MOMENT... és el que hem pensat nosaltres durant molt de temps. A mitjans de 2012 ja ens hagués agradat començar la cerca, però mai era el moment, jo sense feina i sense atur ja! Així hem estat fins que, ara, fa un mes vaig decidir anar a fer-me una citologia i ja de pas veure que passava amb els meus cicles que l'últim mig any ha estat un descontrol total! I ara em diuen que m'han de fer proves i ... és quan realment he dit: noia faràs 28 anys (sempre he volgut ser mare abans dels 27 i ja no estic a temps), poder esperem una millor situació econòmica i que per qualsevol cosa després no sigui possible! Sempre penso que les coses passen per alguna raó i potser això que m'està passant ha sigut un "toque" de dir aiaiaiiiii mira que si després d'esperar el "millor" moment no arriba quan volem o no arriba, perquè això no és dit i fet! (Actualment tampoc seria el moment perquè econòmicament no és que haguem millorat gaire) però... arriba un punt que dius, prou! Fins aquí hem arribat, tirarem endavant com sigui!
Ara penso, que mai serà el millor moment perquè avui pots estar molt bé, demà quedar-te embarassada i tenir el pitjor moment de la vida i oi que ja no ho aturaríem... doncs ànims, que avui en dia també estem molt ben acostumats però les necessitats bàsiques segur que li podrem donar!
El millor moment és realment quan decidim que ha arribat l'hora (amb les nostres pors, si) però és el que més desitgem no? Doncs "palanteeeee".
Re: No és el millor moment però...
Torno a escriure en aquest post ja que avui pensava en el que ens va costar decidir-nos començar a buscar l'embaràs. Gràcies als vostres comentaris i a una mica el que estat llegint en aquest foro doncs vam decidir llançar.nos a la piscina i buscar-lo tot i que he de dir que la nostra situació econòmica continua sent horrible.
La veritat és que pensava que no tardaria tant en quedar-me embarassada, però res, des de l'agost-setembre buscant i res. Ja sé que són pocs mesos, que hi ha dones que tarden molt més en quedar-s'hi, etc, etc però tenia la il-lusió de que en el meu cas fos diferent, pensava que tindria un cop de sort aquesta vegada, cosa que penso que no he tingut mai. He de dir que des de que estem buscant l'embaràs la relació amb el bitxet és genial, hem tornat a tenir il-lusió per alguna cosa, tot i que la feina, els diners, etc ens vagi bastant malament. Però no sé que em passa avui que estic molt desanimada i inclús tinc moltes ganes de plorar pensant que potser em costarà quedar-m'hi i si hem de recorrer a reproducció assistida no tindrem diners per fer-ho... I ja sé que algunes de vosaltres esteu en situacions pitjors,pel que també em sap greu explicar-vos tot això, però és que avui em sento així. Anys esperant a prendre la decisió de buscar l'embaràs i ara que ens decidim... res.
Per això volia dir que les que esteu donant voltes a si buscar o no buscar l'embaràs, no ho penseu tant, si realment ho sentiu per dins, endavant, comenceu ja la cerca.
Avui m'he fet un TE pensant que estava embarassada, evidentment negatiu, ...i he pensat: que tonta que soc, fent-me il-lusions...I al meu entorn només veig embarassades. Justament ahir vaig saber que una companya de feina està embarassada i que he de fer? felicitar-la quan per dins penso, doncs quina sort que tens, .. i jo què?
Bé, perdoneu el rollo, ... però necessitava desfogar-me una mica i sé que vosaltres m'enteneu.
La veritat és que pensava que no tardaria tant en quedar-me embarassada, però res, des de l'agost-setembre buscant i res. Ja sé que són pocs mesos, que hi ha dones que tarden molt més en quedar-s'hi, etc, etc però tenia la il-lusió de que en el meu cas fos diferent, pensava que tindria un cop de sort aquesta vegada, cosa que penso que no he tingut mai. He de dir que des de que estem buscant l'embaràs la relació amb el bitxet és genial, hem tornat a tenir il-lusió per alguna cosa, tot i que la feina, els diners, etc ens vagi bastant malament. Però no sé que em passa avui que estic molt desanimada i inclús tinc moltes ganes de plorar pensant que potser em costarà quedar-m'hi i si hem de recorrer a reproducció assistida no tindrem diners per fer-ho... I ja sé que algunes de vosaltres esteu en situacions pitjors,pel que també em sap greu explicar-vos tot això, però és que avui em sento així. Anys esperant a prendre la decisió de buscar l'embaràs i ara que ens decidim... res.
Per això volia dir que les que esteu donant voltes a si buscar o no buscar l'embaràs, no ho penseu tant, si realment ho sentiu per dins, endavant, comenceu ja la cerca.
Avui m'he fet un TE pensant que estava embarassada, evidentment negatiu, ...i he pensat: que tonta que soc, fent-me il-lusions...I al meu entorn només veig embarassades. Justament ahir vaig saber que una companya de feina està embarassada i que he de fer? felicitar-la quan per dins penso, doncs quina sort que tens, .. i jo què?
Bé, perdoneu el rollo, ... però necessitava desfogar-me una mica i sé que vosaltres m'enteneu.
Re: No és el millor moment però...
Bixeta reina! Sé el que sents pq jo també em rallo moltes vegades! També em passa pel cap el què fariem si no poguessim i haguéssim de tirar per altres vies ja que no vivim en l'abundància! Són pors i és normal però no pots deixar que aquestes pors et facin estar trista! El millor de tot plegat és aquesta unió que dius que teniu amb el bitxet i que segurament us portarà aviat el regalet més desitjat! Passa't pel post de cercadores de gener i apunta't que allà compartim cada dia les nostres pors, dubtes i sobretot alegries! Som moltes! Un petonarro!
Re: No és el millor moment però...
Anirè llegint poc a poc les pàgines pero t'entenc perfectament perque a mi tambè em passa. Ell té feina "estable" i jo de momento tambè però no per gaire temps com les coses segueixin així... i si començes a pensar no és el millor momento, crec que aquest momento no arribarà mai perque sempre hi haurà alguna cosa que et farà tirar enrere així que p'alante com els d'alicante!!
Si el que necessites és desfogar-te, doncs fes-ho, perque el SP precisament va molt bé per això perque hi ha molta gent que tindrà situacions similars o pitjors i elles millors que d'altres per entendre com et sents!
Si el que necessites és desfogar-te, doncs fes-ho, perque el SP precisament va molt bé per això perque hi ha molta gent que tindrà situacions similars o pitjors i elles millors que d'altres per entendre com et sents!
Re: No és el millor moment però...
Crec que encara que tinguem treball els dos... Per tal com se està posant tot... Es normal... Nosaltres tambè teniem aquesta por,ja t'ho dic. Però l'il.lusió es mes gran! 
Re: No és el millor moment però...
Pruneta, Sergem i Hellobaby, moltes gràcies pels ànims, ahir estava de baixón total 
. Darrerament no faig més que preocupar-me per una cosa o una altra, i ara em preocupa això, que no em pugui quedar embarassada, ...tant esperar a començar a buscar, tant pensar en no és el moment i ara què???
Pruneta, potser sí que em passo pel post de cercadores, fa uns dies hi vaig pensar, però també vaig pensar que si m'apuntava potser hi pensaria més en aquestes coses, m'obsesionaria més, però és igual, hi penso igualment!!
. Darrerament no faig més que preocupar-me per una cosa o una altra, i ara em preocupa això, que no em pugui quedar embarassada, ...tant esperar a començar a buscar, tant pensar en no és el moment i ara què??? Pruneta, potser sí que em passo pel post de cercadores, fa uns dies hi vaig pensar, però també vaig pensar que si m'apuntava potser hi pensaria més en aquestes coses, m'obsesionaria més, però és igual, hi penso igualment!!
Re: No és el millor moment però...
De re bitxeta80! Es normal que pensis però no te obsesiones perque es triga una miqueta segons la parella i n'hi ha un munt d'ajudas per sapiguer quan ovulas etc etc ;)
Re: No és el millor moment però...
Bitxeta80!!! Com diuen les compis del SP són les pors típiques que ens fa pensar de si tot estarà bé o no i jo sempre (abans de començar la cerca) he pensat que el pitjor és capficar-s'hi massa en el tema, però és què és tant difícil, oi???? 
I més quan estàs a dins, que és molt fàcil dir-ho però després no ho podem evitar! Bfffff... ànims kuka que ben aviat tindrem la nostra recompensa!! Ja he vist que t'has passat per cercadores de gener... ens veiem per allà! 
I més quan estàs a dins, que és molt fàcil dir-ho però després no ho podem evitar! Bfffff... ànims kuka que ben aviat tindrem la nostra recompensa!! Ja he vist que t'has passat per cercadores de gener... ens veiem per allà! Re: No és el millor moment però...
Molta sort!!!!!! Aviat la gran noticia segur ;)
Re: No és el millor moment però...
Gràcies pels anims Eiwa i Hellobaby!!Aquests ultims dies pensava a veure si hi penso massa en el tema i per això no em quedo embarassada! o a veure si tant esperar ara no podré o estaré molt més temps esperant! ara que estava feliç per haver pres la decisió... però es el que dieu, el cap dona moltes voltes i es complicat no pensar-hi quan és el que més desitges. Molta sort també per vosaltres!!
Re: No és el millor moment però...
Hola noies!!! Aquest és el meu primer missatge... tot i que fa temps que us llegeixo, des que vaig sentir el "crit de la selva" i vaig començar a buscar informació de persones que passin per un moment semblant al meu, i és que de tant pensar tinc el cap com un bombo, i com que amb la meva parella el tema està una mica "estancat", voldria compartir-ho amb vosaltres a veure què en penseu, i per desfogar-me una micona jejeje ; )
El fet és que sempre he tingut clar que volia ser mare, però fa una mica més d'un any la meva gemana, que és tres anys més petita que jo, ens va dir que estava embarassada, està clar que ells tenen una situació diferent a la nostra, ja que tenen una casa fantàstica per dos duros (és dels sogres) i tenen bones feines. Va ser aleshores que vaig començar a pensar que no volia esperar gaire. El cas és que jo ara tinc una feina als matins que no m'agrada i em paguen fatal.. però és fins les 14h, i a les tardes estic buscant clients pel meu propi negoci (sóc psicòloga i faig visites), i la meva parella és autònom i cobra poc... Jo tinc quasi 30 i ell ja 34, i alguns crèdits al banc pels estudis que hem fet, ja que no hem tingut ajuda de ningú, i si ens hi quedéssim tampoc la tindríem, ja que els seus pares viuen lluny i els meus no ens poden ajudar, ni en cangurs.
Últimament hi penso molt, no m'ho trec del cap, en tinc moltíssimes ganes! No us puc deixar de llegir, de tenir il·lusió per quan arribi el moment de posar-nos-hi, fins i tot sabem com es dirien !! Ell també en té moltes ganes, i sentim que ens fem grans i volem ser pares joves, i el pitjor, que no sabem quan les coses començaran a millorar... per una banda penso que la feina que tinc és genial per horaris, però els preus de les guarderies em fan agafar por de nou!!
Pel que fa al pis, també ens hauríem de mudar, ja que on vivim no em veig amb un nen (no té ascensor, hi ha una boja a sota--) i clar, més despeses! Tothom em diu que d'aquí a que neix (qui sap si tardem en quedar-nos!) i que va a la guarderia passa temps, i que em llanci que després un se'n surt de tot i els dos tenim feina... però ho veig tant complicat, i em faria tanta il·lusió posar-m'hi!
Gràcies per llegir-me, almenys he pogut treure tot això del cap i m'ha ajudat molt !! I si em dieu que en penseu us ho agrairé també!
Molta sort a les que busqueu!!!!!
El fet és que sempre he tingut clar que volia ser mare, però fa una mica més d'un any la meva gemana, que és tres anys més petita que jo, ens va dir que estava embarassada, està clar que ells tenen una situació diferent a la nostra, ja que tenen una casa fantàstica per dos duros (és dels sogres) i tenen bones feines. Va ser aleshores que vaig començar a pensar que no volia esperar gaire. El cas és que jo ara tinc una feina als matins que no m'agrada i em paguen fatal.. però és fins les 14h, i a les tardes estic buscant clients pel meu propi negoci (sóc psicòloga i faig visites), i la meva parella és autònom i cobra poc... Jo tinc quasi 30 i ell ja 34, i alguns crèdits al banc pels estudis que hem fet, ja que no hem tingut ajuda de ningú, i si ens hi quedéssim tampoc la tindríem, ja que els seus pares viuen lluny i els meus no ens poden ajudar, ni en cangurs.
Últimament hi penso molt, no m'ho trec del cap, en tinc moltíssimes ganes! No us puc deixar de llegir, de tenir il·lusió per quan arribi el moment de posar-nos-hi, fins i tot sabem com es dirien !! Ell també en té moltes ganes, i sentim que ens fem grans i volem ser pares joves, i el pitjor, que no sabem quan les coses començaran a millorar... per una banda penso que la feina que tinc és genial per horaris, però els preus de les guarderies em fan agafar por de nou!!
Pel que fa al pis, també ens hauríem de mudar, ja que on vivim no em veig amb un nen (no té ascensor, hi ha una boja a sota--) i clar, més despeses! Tothom em diu que d'aquí a que neix (qui sap si tardem en quedar-nos!) i que va a la guarderia passa temps, i que em llanci que després un se'n surt de tot i els dos tenim feina... però ho veig tant complicat, i em faria tanta il·lusió posar-m'hi!
Gràcies per llegir-me, almenys he pogut treure tot això del cap i m'ha ajudat molt !! I si em dieu que en penseu us ho agrairé també!
Molta sort a les que busqueu!!!!!
GRÀFICA FERTILITY FRIEND:
My Ovulation Chart
My Ovulation Chart
Re: No és el millor moment però...
Pujo aquest post antic, espero que no passi res... però és que ha estat llegir-lo i sentir-me identificada 
Quan em vaig posar una data per anar a buscar, em va entrar pànic. Em fa por tot, el que diguin els demés, el que em pugui passar amb el meu marit, por a l'embaràs, al part, al fet de tenir un fill i estar lligat de por vida, a no fer-ho bé, a que no sigui el moment,... en fi, por a TOT
Però trobo que això ens passa a totes. Por a "lo desconocido" i no només pel fet econòmic ni per si tens ajuda dels pares o sogres... sino en general, costa d'imaginar-nos a nosaltres mateixos fent de pares, a mi em costa molt i quan ho faig, m'agobio al moment
Així que crec que quan es sent "la crida de la selva", hi hem de fer cas
Quan em vaig posar una data per anar a buscar, em va entrar pànic. Em fa por tot, el que diguin els demés, el que em pugui passar amb el meu marit, por a l'embaràs, al part, al fet de tenir un fill i estar lligat de por vida, a no fer-ho bé, a que no sigui el moment,... en fi, por a TOT
Però trobo que això ens passa a totes. Por a "lo desconocido" i no només pel fet econòmic ni per si tens ajuda dels pares o sogres... sino en general, costa d'imaginar-nos a nosaltres mateixos fent de pares, a mi em costa molt i quan ho faig, m'agobio al moment
Així que crec que quan es sent "la crida de la selva", hi hem de fer cas
Re: No és el millor moment però...
M'alegro molt d'haver trobat aquest post!!
Igual que vosaltres, jo també volia esperar al "millor moment", però m'he adonat que aquest no arribarà mai, que sempre em "faltarà alguna cosa". El meu marit i jo hem decidit llençar-nos a la piscina i començar-ho a provar (estic a cercadores de setembre), ja que al cap i a la fi, tenim una bona casa i ell té feina fixa... Jo vaig encadenant feina i atur, però com algunes de vosaltres, ara ho veig com una cosa positiva, ja que això em deixarà més temps per estar amb el nostre futur nadó...
Tot i que el post sigui antic, de veritat que m'heu animat molt!! Al cap i a la fi, el millor moment l'hem de fer nosaltres, i no esperar a "tenir-ho tot" (que potser, d'altra banda, no arribarem a tenir). Allò que diuen que no existeix el moment perfecte, sinó que hem de fer perfecte el moment (o alguna cosa així).
Gràcies per compartir les vostres experiències!
Igual que vosaltres, jo també volia esperar al "millor moment", però m'he adonat que aquest no arribarà mai, que sempre em "faltarà alguna cosa". El meu marit i jo hem decidit llençar-nos a la piscina i començar-ho a provar (estic a cercadores de setembre), ja que al cap i a la fi, tenim una bona casa i ell té feina fixa... Jo vaig encadenant feina i atur, però com algunes de vosaltres, ara ho veig com una cosa positiva, ja que això em deixarà més temps per estar amb el nostre futur nadó...
Tot i que el post sigui antic, de veritat que m'heu animat molt!! Al cap i a la fi, el millor moment l'hem de fer nosaltres, i no esperar a "tenir-ho tot" (que potser, d'altra banda, no arribarem a tenir). Allò que diuen que no existeix el moment perfecte, sinó que hem de fer perfecte el moment (o alguna cosa així).
Gràcies per compartir les vostres experiències!
Re: No és el millor moment però...
Hola Sandy!,
Jo també estic a cercadores de Setembre però ja en fase avorrida...
Nosaltres estàvem igual, pensant quin era el millor moment. Econòmicament tampoc és el nostre millor moment que diguem...
Però després vam reflexionar i és que ens en morim de ganes!!! Aiiiinnxxxx!!!!
I a més a més no hi ha moment bó! Mai saps quan pots trigar si un mes, tres anys... és un misteri per tant a fer feina i quan hagi de ser serà. Potser ara tens feina i d'aquí a dos mesos no o al revés, ara no en tens i d'aquí a tres mesos et surt la feina de la teva vida. I com que la vida no es pot predir... Benvinguda a les cercadores!!!
He arribat a la conclusió que no hi ha moment bó o dolent, hi ha ganes o no i prou. Així que si el cor et diu que ho facis ENDAVAANT!!!
Jo també estic a cercadores de Setembre però ja en fase avorrida...
Nosaltres estàvem igual, pensant quin era el millor moment. Econòmicament tampoc és el nostre millor moment que diguem...
Però després vam reflexionar i és que ens en morim de ganes!!! Aiiiinnxxxx!!!!
I a més a més no hi ha moment bó! Mai saps quan pots trigar si un mes, tres anys... és un misteri per tant a fer feina i quan hagi de ser serà. Potser ara tens feina i d'aquí a dos mesos no o al revés, ara no en tens i d'aquí a tres mesos et surt la feina de la teva vida. I com que la vida no es pot predir... Benvinguda a les cercadores!!!
He arribat a la conclusió que no hi ha moment bó o dolent, hi ha ganes o no i prou. Així que si el cor et diu que ho facis ENDAVAANT!!!
Re: No és el millor moment però...
corxea ha escrit:Hola Sandy!,
Jo també estic a cercadores de Setembre però ja en fase avorrida...
Nosaltres estàvem igual, pensant quin era el millor moment. Econòmicament tampoc és el nostre millor moment que diguem...
Però després vam reflexionar i és que ens en morim de ganes!!! Aiiiinnxxxx!!!!
I a més a més no hi ha moment bó! Mai saps quan pots trigar si un mes, tres anys... és un misteri per tant a fer feina i quan hagi de ser serà. Potser ara tens feina i d'aquí a dos mesos no o al revés, ara no en tens i d'aquí a tres mesos et surt la feina de la teva vida. I com que la vida no es pot predir... Benvinguda a les cercadores!!!
He arribat a la conclusió que no hi ha moment bó o dolent, hi ha ganes o no i prou. Així que si el cor et diu que ho facis ENDAVAANT!!!
Moltes gràcies corxea!!! El més important és tenir ganes, i nosaltres en tenim, i moltes! Com bé dius, mai saps quant temps trigarem, ni quan sortirà la feina de la nostra vida (m'ha encantat això que la vida no es pot predir. M'ho guardo perquè em serà molt útil)
Ens veiem pel grup de cercadores! Molta sort
Re: No és el millor moment però...
Us he anat llegint, i us vull dir que crec que feu molt bé, cadascuna decideix quan és el moment, tant si voleu esperar a tindre temps per vosaltres, temps per gaudir amb la parella o el que sigui.
La meva experiència és que amb el meu maridet després de casar-nos teníem ganes, però encara ho veiem molt lluny, tothom es pensava que al cap d'un any ja estaríem "a ello",i res (la família preguntant, això si). Vam decidir llançar-nos perquè em van operar i cada cop en parlàvem més i tot i que la feina del Nicoiu no està per tirar coets (el que comentàveu, que és difícil trobar una estabilitat), vam dir a per totes, ha arribat el moment!!! Com les companyes setembreres corxea i sandy
Penseu que el més important és que tots dos estigueu segurs i que gaudiu del camí!
La meva experiència és que amb el meu maridet després de casar-nos teníem ganes, però encara ho veiem molt lluny, tothom es pensava que al cap d'un any ja estaríem "a ello",i res (la família preguntant, això si). Vam decidir llançar-nos perquè em van operar i cada cop en parlàvem més i tot i que la feina del Nicoiu no està per tirar coets (el que comentàveu, que és difícil trobar una estabilitat), vam dir a per totes, ha arribat el moment!!! Com les companyes setembreres corxea i sandy
Penseu que el més important és que tots dos estigueu segurs i que gaudiu del camí!
Re: No és el millor moment però...
Hola de nou! fa molt temps que no sóc activa, però em va anar genial quan vaig tenir al meu peque al setembre de 2013.
Aquesta frase la porto repetint 3 dies seguits...uf!
Us explico el meu cas a veure si les que ja heu superat aquesta barrera em podeu aconsellar
El nostre fill te ara 2 anys i mig. Mai haviem pensat quina era la millor edat per tenir el segon, de fet no teniem clar que en volguessim un altre. Jo estic al paro i estudiant un máster que s'acaba al juny del 2017. ens vam començar a plantejar anar a pel segon, estem molt tranquils ara i ens encantaría tornar a ser pares i donar un germanet al petitó. Pero com sempre la cosa és més complicada del que ens agradaría.
Per una banda, ara és el millor moment porque no treballo, i logísticament doncs ens aniría molt be. la idea inicial era no treballar fins acabar al juny vinent, passar l'estiu i buscar feina, ja que aixi el peque doncs ja podría anar a una llar en cas de que fos necessari. El problema és que l'atur se m'acava al gener, i per tant son bastants mesos amb un sou. Un sou que per cert cada cop és meés baix...
I la presió ens ve ara. No veiem viable esperar més temps. Es a dir, que jo acabi d'estudiar (el petit ja tindria uns 3 anys i mig passats), buscar feina, porque sino si que no podem viure, esperar mínim un any perque no perilli el nou lloc de treball i despres buscar el segon. Total, el petitaniría pels 6 anys, i el meu marit cap als 42...
el meu marit ho té molt més clar que jo, ja que en un any poden passar taaaaaantes coses...en un any nosaltres ens hem canviat de ciutat, jo atur i estudiant i ell feina nova. em diu que igual que ara no és el moment ideal, potser en 3 mesos canvia tot i anem molt millor económicament, que no ens podem guiar per això ja que avui dia no és cap garantía d'estabilitat. I que per sort tenim uns pares que ens poden ajudar si ens fes falta. Pero a mi em costa més, tirar-me a la piscina sense saber com ho farem al gener, em crea una angoixa molt gran...
pero per altre banda se que és ara o mai...
A veure les mamis que han passat per això i heu sigut més valentes que jo! que en penseu?
Aquesta frase la porto repetint 3 dies seguits...uf!
Us explico el meu cas a veure si les que ja heu superat aquesta barrera em podeu aconsellar
El nostre fill te ara 2 anys i mig. Mai haviem pensat quina era la millor edat per tenir el segon, de fet no teniem clar que en volguessim un altre. Jo estic al paro i estudiant un máster que s'acaba al juny del 2017. ens vam començar a plantejar anar a pel segon, estem molt tranquils ara i ens encantaría tornar a ser pares i donar un germanet al petitó. Pero com sempre la cosa és més complicada del que ens agradaría.
Per una banda, ara és el millor moment porque no treballo, i logísticament doncs ens aniría molt be. la idea inicial era no treballar fins acabar al juny vinent, passar l'estiu i buscar feina, ja que aixi el peque doncs ja podría anar a una llar en cas de que fos necessari. El problema és que l'atur se m'acava al gener, i per tant son bastants mesos amb un sou. Un sou que per cert cada cop és meés baix...
I la presió ens ve ara. No veiem viable esperar més temps. Es a dir, que jo acabi d'estudiar (el petit ja tindria uns 3 anys i mig passats), buscar feina, porque sino si que no podem viure, esperar mínim un any perque no perilli el nou lloc de treball i despres buscar el segon. Total, el petitaniría pels 6 anys, i el meu marit cap als 42...
el meu marit ho té molt més clar que jo, ja que en un any poden passar taaaaaantes coses...en un any nosaltres ens hem canviat de ciutat, jo atur i estudiant i ell feina nova. em diu que igual que ara no és el moment ideal, potser en 3 mesos canvia tot i anem molt millor económicament, que no ens podem guiar per això ja que avui dia no és cap garantía d'estabilitat. I que per sort tenim uns pares que ens poden ajudar si ens fes falta. Pero a mi em costa més, tirar-me a la piscina sense saber com ho farem al gener, em crea una angoixa molt gran...
pero per altre banda se que és ara o mai...
A veure les mamis que han passat per això i heu sigut més valentes que jo! que en penseu?
Re: No és el millor moment però...
Puski. Jo vaig tenir la segona, estant a l atur ( sense cobrar) i acabant la carrera.i et dic q es pot. Jo vaig fer el mateix raonament que tu. Esperar , trobar feina, establir-t'he a la feina,... i al final vaig veure k no que no, q ens hi haviem de tirar de cap i aixi vam fer. Evidentment no tot son flors i violes pr es tira endavant.
Pensa q si ara et bé de gust segur que es el millor moment. Perquè el moment ideal no el trobaras mai.
Au ànims amunt!!!
Pensa q si ara et bé de gust segur que es el millor moment. Perquè el moment ideal no el trobaras mai.
Au ànims amunt!!!
Re: No és el millor moment però...
Si tona, tens tota la raó...la teoría la sé, i se que si ho desitgem tirarem endavant, això segur...però no puc evitar sentir-me una mica inconscient o imprudent...
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 0 visitants
| Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |
 |
 |
 |