Adaptació a l'escola bressol

[numa1982]

Hola!

Us escric perquè ho estem passant malament amb l'adaptació. Na Júlia té sis mesos i mig i fa una setmana que va començar a escoleta. Els primers quatre dies van anar bé i ens digueren que ahir ja podia quedar fins la una. Però ahir ens van trucar a les 11.15 perquè estava plorant desesperada, i avui hi he anat a les 12.15. A partir de dijous, però, s'hi haurà de quedar fins les 15, i no sé com fer-ho.

Per acabar-ho d'arreglar, linestan sortint dues dents, i jo crec que plora de mal, però no ho puc demostrar i allà no li volen donar cap medicament. Algun consell? Jo sóc profe i no puc agafar festa, i el meu marit tampoc

[PetitPrincep79]

I si vas al pediatra i que gpfagi un document pautant apiretal?
O dir que li donguin chamodent, que és homeopàtic.

Més no se m'acut... Ningú es pot quedar amb la petita? Jo l'any passat vaig treure a la meva d ela llar perque l'adaptació va ser terrible... Per sor es la van poder quedar els meus pares.

Ánims!

[EMAMI]

Buf que complicat...
Tinc dos fills. La gran ara començarà p3 i no ha anat mai a la llar. Vaig preferir pagar una cangur i ara amb el petit que té 10 mesos estic fent el mateix. Econòmicament no és la millor opció però veure com es queden contents per mi ho és tot.
I donar-li tu una mica d'apiretal al matí? Prova-ho i si segueix plorant molt és que l'adaptació li està costant... I si notes millora doncs potser si que són les dents!
Molts ànims!

[numa1982]

Hola!

El gran va a l'escoleta (a la mateixa) i no tenim avis disponibles. El meu horari a la feina ha empitjorat i no podem pagar cangur per la nena, escoleta pel gran i menjador pel gran. A l'escoleta hi ha d'anar sí o sí.

Provaré el chamodent en tot cas. El q m'estranya és q estigui 2,5h feliç i dp plori perquè sí, no crec que sigui un problema d'adaptació.

[kittie]

Dona-li tu l'apiretal abans de sortir de casa. I quan vagis al pediatra demana q et doni per escrit la pauta d'apiretal en cas de dolor o febre per donar-lo a la guarde. O tampoc li ho donarien encara q portis la recepta del pediatra?

[jaruma]

També pot ser que plori perquè cap a les 11 li agafi son, o gana. O perquè a aquella hora els portin al pati, o facin un canvi de bolquers i s'atabali... Saps si dorm a mig matí? T'han explicat si abans de posar-se a plorar fan alguna activitat diferent?

Molts ànims, jo no porto al meu fill a la llar d'infants, però hi he treballat uns anys, i m'imagino com ha de ser de dur pels pares! Ja veuràs que a poc a poc s'adaptarà del tot.

[Anna Maria]

Bones companya!
Cada infant és un món, i l'adaptació és diferent per cada un d'ells. Hi ha nens que ploren sempre quan els deixen, durant els tres cursos, i hi ha nens que no ho fan mai.
Tot i així, si es queda contenta a primera hora, podria ben bé ser les dents, que aquella hora li fan mal. Jo crec que si portes recepta del metge a l'escola l'hi donaran el medicament, es guarden les esquenes pel tema responsabilitats.
També pot ser que vulgui dormir i encara no estigui acostumada a fer-ho a l'escola, això és com l'adaptació, hi ha nens que els hi costa més acostumar-se a dormir-hi, pels sorolls diferents, el lloc, i tal.
Molts ànims guapa!
Una abraçada,
Anna Maria

[numa1982]

Gràcies, guapes!

AnnaMaria: ahir vam descobrir q era el dormir. Van haver de quedar els dos fins les 15 i la petita va plorar de 9 a 11, es va adormir i dp ja va estar bé tot el dia. A veure avui com haurà anat (fins les 15 no els puc anar a cercar).

[Anna Maria]

Bones!
Me n'alegro que ja surti el motiu d'aquest plor. Com ha anat fins a les 15? I la mare, com ho porta?
Una abraçada,
Anna Maria

[srapenfield]

T'envio molts anims!! com ha anat aquests dies??

[aloma_biel]

Hola,
Volia aprofitar que hi ha aquest post obert per comentar el meu cas, a veure si algú més si ha trobat.
El dia 8 el meu fill de gairebé 15 mesos va començar a anar a l'escola bressol. El 1r dia 1h30 i no va plorar, el 2n dia no volia ni entrar per la porta i va plorar gairebé les 3h. Després la mestra ens va demanar de portar alguna cosa de casa que l'ajudés una mica i com que ell mai ha volgut pipa vam portar un conte que li encanta i li va molt bé. L'ajuda en aquells moments més dolents que per ell són quan el deixem al matí i quan veu altres pares a mig matí que van a buscar els nens que encara fan adaptació (ell la setmana passada va fer fins les 15h i aquesta comencem a fer sencera). Aleshores, comencem a anar més bé a l'escola però anem fatal a casa. Ens mossega, ens esgarrapa i ens pega i les nits... ara que ja feia mesos que dormia tota la nit, torna a plorar molt. Plora quan el deixo al llit ben adormit després de mamar, i durant la nit també es desperta molts cops. No sabem pas què fer. A l'escola li va estirar els cabells a la mestra. Ell era un nen que sempre estava molt content i somrient i ara tot el dia el veus neguitós, enfadat, amb molta ràbia i vol mamar molt més del que ho feia fins ara. Ploraria i tot només escrivint aquestes línies. Algú s'hi ha trobat o sap què hem de fer?
Moltes gràcies.

[FloR]

Jo m'ho vaig trobar.. Va deixar de dormir, de ser rialler, de menjar.. Mooolts ànims, només et puc dir que tot passa.. A mi em va ajudar parlar molt amb ell, estar sempre al seu costat, encara que ell no volgués res de mi :( i posar paraules al que ell sentia, se que estas enfadat perque et deixo a l'escoleta, la mama tampoc marxa contenta, haig de treballar, ens haurem d'acostumar a la nova situació, plora i crida el que vulguis a casa.. Etc.. Això d'explicar sentiments en general funciona, a hores d'ara que ja va per 4 anys continua sent bona tècnica.. De debó moolts ánims per que es passa fatal, però es transitori..

[aloma_biel]

Moltes gràcies. A veure si ens en sortim!

[Anna Maria]

És normal que pateixin regressions pel que fa al dormir, menjar, control d'esfínters (en el cas que comencin quan ja han deixat de portar bolquers), ells no saben parlar o posar paraules a tot el que estan sentint, i cada nen ho manifesta com sap i pot. N'hi ha que no ploren gens a escola i ho fan a casa, o a tot arreu, etc. És l'adaptació, i cada nen necessita el seu temps. El que ha dit la companya és l'ideal, comprendre'l, intentar posar paraules i dir-los-hi, abraçar-lo, estar al seu costat, i poc a poc anirà passant.
Molts ànims!
Una abraçada,
Anna Maria

[aloma_biel]

Jo li dic: "ja sé que estàs molt enfadat" però ostres quan et mossega o clava les ungles costa molt no perdre els nervis!
Ahir per exemple ja va anar molt més bé a l'escola i també millor a casa. Avui farà dues setmanes que va començar.
Gràcies a totes!

[Laurapg]

Hola a totes!
La meva filla de 28 mesos fa tres setmanes que va a l'escola bressol. Els primers dies plorava al deixar-la, després ens explica la mestra que plora de tant en tant però també juga a estones. Els que costa encara més de portar és que només llevar-se digui escola no, i que cada dia marxi de casa mig plorosa.
Des que ha començat també està molt més rabiosa, com comenteu alguna de vosaltres. Quan no està d'acord amb alguna cosa q li diem plora, crida i ens pessiga o pega. Hem estat tenint molta paciència, explicant-li tot amb molta delicadesa. Però res serveix, és una ràbia que té acumulada i no pot evitar treure-la. Alhora, i potser el.q més ens preocupa es q no vol al.seu pare de cap manera. No para de dir papa no, i això que ell està portant la situació perfectament. Només hem vol a mi, i si ell li proposa algo o que l'acompanyi es posa a cridar. Ara començarem a buscar moments pq estiguin ells sols i fer coses divertides i no tingui l'opció d'agafar-se a mi...
Per altra banda des q va a l'escola estem fent retrocés, vol la pipa més que mai i la mestra no li vol treure, però el metge ens va recomanar q la portés el menys possible per un tema de les dents. Crec jo que quan està jugant a alguna cosa i està distreta, li podria demanar... No se, ho estem passant molt malament i necessitava parlar-ho amb mares que estàn passant per algo similar.

Moltes gràcies a totes!