Conte sobre mentides

[catalanna]

Noies el meu fill de 3 anys està en fase trolero total, i havia pensat aprofitar aquest sant Jordi per regalar-li un conte sobre la sinceritat. En sabeu d'algun adequat per a aquesta edat?? Gràcies!!

[mamlaboni]

Ja se que es moooooolt típic pero no per això menys adient: Pere i el llop.

[marivet]

Punt de vista negatiu:

Ens referim al fet que s'enfoca la mentida des de les conseqüències negatives, del càstig resultant de mentir.

El pastor mentider és el conte que s'usa la major part de vegades per tractar les mentides, ja d'una forma senzilla tracta de les conseqüències nefastes de mentir: Al final, ningú et creu.
Punt de vista positiu:

En referim al fet que s'enfoca la mentida a partir de les conseqüències positives que implica ser sincer.

El llenyataire honrat ens ho ensenya. Per no ser cobejós i dir la veritat, el llenyataire és àmpliament recompensat.

Tractament global:

La millor història, sens dubte, per tractar la mentida de forma global és la de Pinotxo, ja que passa de les conseqüències nefastes de la mentida a com s'aprèn a dir la veritat.

Nosaltres no ens hem trobat en la situació però els tenim i els hi hem explicat al peqe pq en tingui consciència!!
Espero haver-te ajudat.

[catalanna]

Gràcies noies! No se m'havia acudit pensar en els clàssics!!

[sipamasil]

No comparteixo tot tal qual els explica però pots adaptar-los:
"Cuentos que ayudan a los niños". De: Gerlinde Ortner.
El vaig agafar a la biblioteca.

[Maria V.]

No és molt aviat, tres anys? Voleu dir, que realment menteix intentant enganyar? No deu ser que juga a imaginar i us explica allò que imagina? A la meva néta de tres anys li diem "ens estàs gastant una broma", mirem de dir-li-ho rient com si ens hagués fet un acudit. Quan els seus germans grans menteixen (ells sí) a la petita li expliquem "no és veritat, és broma".

[catalanna]

Sí, sí, ell encara no diu mentides intentant enganyar, sinó que li preguntes qualsevol cosa i et respon el que li convé! Tot i això, crec que és un bon moment per començar a treballar que s'ha de dir la veritat, no us sembla? A través de contes i com qui no vol la cosa, esclar!

[Maria V.]

Catalanna, potser tens raó, però sempre i quan no li quedi la impressió que us sembla malament que inventi històries. Potser ja és prou gran per entendre que una cosa és inventar i una altra enganyar. Si és així, estaria bé de fer-li saber que els contes que li expliqueu a casa, en general, són inventats i no són històries que hagin passat de veritat, perquè sàpiga que inventar contes està ben fet, sempre que no es pretengui d'enganyar. Ho dic per evitar dos perills (que potser són manies meves, no ho sé): no convé que se senti culpable i no convé que reprimeixi la creativitat i la fantasia.

[catalanna]

Estic molt d'acord amb el que dius, Maria. Nosaltres participem de les seves fantasies (quan juguem a volar com dracs, quan caça cocodrils al parc..) però quan dic que diu mentides ho dic per exemple quan li preguntes si ha fet caca quan ha anat al lavabo (encara l'aixuguem nosaltres) i et diu que no perquè prefereix anar a jugar. Jo trobo que, tot i que no és greu, sí que li he d'ensenyar que ha de dir la veritat no? Què feu les que esteu com jo?

[Maria V.]

Catalanna, tens un nen que deu ser més espavilat o més precoç que la nostra. O és que, en el cas de la nostra, ens queda prou resolt amb això de riure'ns-en dient-li que ens està gastant una broma. Segurament tens tota la raó des del principi. Sí, sembla que valdrà més que li ho comenceu a ensenyar.

[Salbei]

Un altre conte que promou la sinceritat és "El vestit nou de l'emperador "