Estic desesperada. Em sento mala mare.Logopeda a Granollers

[Robin]

Hola,

tinc una nena de 15 mesos que és molt bona, no demana mai res, no es queixa... estic molt preocupada perquè no diu ni una sola paraula. Parla el seu idioma en el gronxador i quan està contenta i res més. No assenyala res amb el dit. Tot li està bé. Els meus pares em diuen que sóc una tarada, que la nena és massa bona i com és filla única i treballem massa que no hem estat per ella. Això m'ha fet molt de mal la veritat, perquè he estat jo la que li ha ensenyat fer petons per exemple. El meu home que no hem estimulat a la nena, que massa tele i massa hamaca. Ma mare ja no em cuidarà més la nena, he deixat la feina fa dos dies i vull dedicar-me a la meva filla. Havia pensat apuntar-la a la guarde només de matins per veure si s'estimulava, no sé si això li aniria bé o li perjudicaria. Li he dit al meu home de dur-la a un logopeda però m'ha dit que ens treuran els diners i no faran res perqué la nena és massa petita. No sé què fer. Vull dur-la a un logopeda però no conec a cap. Algú sap d'algun a la zona de Granollers? És massa petita dur-la amb 15 mesos? Estic amb un atac de nervis per si la meva filla té un retard per culpa meva. No puc dormir, no puc respirar, se m'ha caigut de cop el´món a sobre cada cop que miro coses per internet, i llegeixo coses que la meva filla podria tenir. És horrible. Algú en aquesta situación i després han parlat o s'han despertat.

Moltes gràcies!!!

[arwen81]

Bonica, sóc logopeda i mare d'una nena de gairebé 14mesos. Primer de tot estigues tranquila que no has fet res mal fet, i qui t'ho digui, realment té poca vista de fer-te sentir malament de manera tan gratuïta.
Com a mare et puc dir que la meva nena no diu ni una paraula....fa síl.labes i normalment amb les mateixes lletres i no em preocupa gens ni mica perquè és una nena espavilada que es fa entendre i que comprèn el que li diem.
Com a logopeda et diria que miressis si us entén (dins les seves possibilitats amb 15 mesos) i que el fet que assenyali és important però tot just ara és quan ha de començar a fer-ho però sense agobis. Si tu estàs pressionada i agobiada no ajudaràs en res. No la pressionis perquè parli ni la obliguis a fer res. Omple el vostre dia a dia de llenguatge, sigues un bon model...que són esponges tan petitones. Mireu contes, explica-li tot el que fas,canta cançons.....amb naturalitat i dins un entorn quotidià. Relax.

Espero haver-te ajudat una mica. I no miris intenet....

[Robin]

Hola Arwen,

gràcies per contestar. M'has deixat algo més tranquil.la. La meva nena no assenyala. Com li puc ensenyar assenyalant jo? és el que faig però no ho fa. Estic tan pressionada i agobiada que és lo pitjor que puc fer, m'he posat a mirar per internet i em pensó que té de tot, quan és una nena super sociable. A part dels contes, explicar-li tot el que faig i cantar-li cançons què més puc fer? Estic molt agobiada... perquè he llegit que hauria de fer jocs imaginatius, i el que fa ella sovint és jugar a que em dona de menjar i a ma mare també, això és un joc imaginatiu? no sé... tinc el cap com un timbal... però una cosa és certa del que has dit... què de fer les coses amb naturalitat, sense pressions, de manera que ella sempre s'ho passi bé. Gràcies per contestar!!!

Bonica, sóc logopeda i mare d'una nena de gairebé 14mesos. Primer de tot estigues tranquila que no has fet res mal fet, i qui t'ho digui, realment té poca vista de fer-te sentir malament de manera tan gratuïta.
Com a mare et puc dir que la meva nena no diu ni una paraula....fa síl.labes i normalment amb les mateixes lletres i no em preocupa gens ni mica perquè és una nena espavilada que es fa entendre i que comprèn el que li diem.
Com a logopeda et diria que miressis si us entén (dins les seves possibilitats amb 15 mesos) i que el fet que assenyali és important però tot just ara és quan ha de començar a fer-ho però sense agobis. Si tu estàs pressionada i agobiada no ajudaràs en res. No la pressionis perquè parli ni la obliguis a fer res. Omple el vostre dia a dia de llenguatge, sigues un bon model...que són esponges tan petitones. Mireu contes, explica-li tot el que fas,canta cançons.....amb naturalitat i dins un entorn quotidià. Relax.

Espero haver-te ajudat una mica. I no miris intenet....

[canyelladecolors]

Bona nit arwen.

Soc psicologa escolar de letapa de 0 a 5 anys i mare de 2 nens de 20 i 1 mes.
Primer de tot m'agraderia que esriguessis tranquila, pel que dius la teva nena no te res que es pugui conciderar fora del normal i trobo poc encertats els comentaris que fan que estiguis tan agoviada. Totes les mares treballem i no estem tot el que voldiem amb els nostres fills, no per aixo tenen cap tipus de retard. Com ha dit la marona logopeda, es important estimular els nens pero estic segura qur ja ho fas, no hi ha una unica manera de fer-ho, tu millor que ningu coneixes la nena i saps el que li agrada i el que no.
Si has deixat la feina i estaras nomes amb la nena, et recomano que la disfrutis sense presses ni agovios. Ets una privilegiada i la nena segur que sera la mes feliç del mon. Difruta el moment i de la nena, mai nes tornaran a ser tan petitons.

Cada nen es un mon i tendim massa a comparar amb els altres, es inevitable xo hem de mirar mes als nostres nens i menys als altres.
El que has fet es un acte molt gran de generositat i aqui ja em puc fer a la idea la classe de mare que ets, la nena es molt afortunada.
Estigues tranquila pq es el que la nena nescessita per sobre de tot.

Espero haverte ajudat. Perdo x lescriptura xo estic amb el mobil donant el pit...
Una abraçada

[Robin]

Canyella moltes gràcies per escriure!! Gràcies per les teves paraules m'han fet plorar. La veritat que he estat poc per la nena i he treballat massa, espero poder recuperar el temps i no haver-li fet mal en aquest aspecto. Felicitats pel teu nadó!! Gràcies!!

Bona nit arwen.

Soc psicologa escolar de letapa de 0 a 5 anys i mare de 2 nens de 20 i 1 mes.
Primer de tot m'agraderia que esriguessis tranquila, pel que dius la teva nena no te res que es pugui conciderar fora del normal i trobo poc encertats els comentaris que fan que estiguis tan agoviada. Totes les mares treballem i no estem tot el que voldiem amb els nostres fills, no per aixo tenen cap tipus de retard. Com ha dit la marona logopeda, es important estimular els nens pero estic segura qur ja ho fas, no hi ha una unica manera de fer-ho, tu millor que ningu coneixes la nena i saps el que li agrada i el que no.
Si has deixat la feina i estaras nomes amb la nena, et recomano que la disfrutis sense presses ni agovios. Ets una privilegiada i la nena segur que sera la mes feliç del mon. Difruta el moment i de la nena, mai nes tornaran a ser tan petitons.

Cada nen es un mon i tendim massa a comparar amb els altres, es inevitable xo hem de mirar mes als nostres nens i menys als altres.
El que has fet es un acte molt gran de generositat i aqui ja em puc fer a la idea la classe de mare que ets, la nena es molt afortunada.
Estigues tranquila pq es el que la nena nescessita per sobre de tot.

Espero haverte ajudat. Perdo x lescriptura xo estic amb el mobil donant el pit...
Una abraçada

[sipamasil]

Molt bons consells i orientacions de les companyes. T'anava a comentar el mateix.

Relaxa't i gaudeix amb la teva filla.

Una gran abraçada d'ànims!!!

[Rossinyola]

Robin jo crec que és petita encara! La meva amb 15 mesos només deia mama, a sun pare i tot! Ara té gairebé 3 anys i xerra com una cotorra. Crec que és massa d'hora per preocupar-se, i crec sincerament que el tema estimulació està sobrevalorar: a aquesta edat TOT és estímul, des de estendre la roba a agafar pedretes al parc. Mira, ara m'estic llegint "educar en el asombro" i m'està agradant pq parla justament de la mania que tenim en avançar etapes i de com és de dolent això pels nens, necessiten el seu temps! Et recomano la lectura
Petons i gaudeix de la petita, q després no callen ni dormint!

[Mara17]

Hola! Em sap greu que et sentis tan aclaparada, però ara has pres una gran decisió, i no te'n penediràs!

No et preocupis per l'estimulació, ensenyar això o allò... Ells aprenen només mirant i escoltant! No cal fer res de res en especial! Els meus fills no han fet cap activitat per ser més llestos, ni parlar més, ni moure's millor, ni res de res. M'han acompanyat a comprar, al metge, etc. I diria que han anat més aviat poc (o gens) al parc a "socialitzar-se". I xerren com unes lloques des d'abans dels dos anys, que fan unes frases que fan caure de cul. Això va com va. Pensa que a llar, amb qui es relacionen sobretot és amb altres nens de la seva edat (que no parlen, o no ho fan com els adults, vaja). No sé, estar amb ella i dedicar-li temps és el millor que pots fer, sense pensar en més enllà. I no et pensis que la nena es quedarà enrere perquè tu hagis treballat poc o molt. Hi ha gent que té moltes ganes de fer sentir malament a la resta! Tu, endavant!

[Robin]

Gràcies Rossinyola, sipmasil i Mara!! Estic plorant amb les vostres paraules... el problema és que penso sincerament que la nena pot tenir algo perquè fa el que vol, no atèn a regles. No entenc de nens, no tinc nens al meu voltant i no sé si el que fa és normal o no. Per ex. quan juga, fica les coses a una capsa, després les treu, les posa al sofà, les torna a ficar a la capsa, les torna a treure, i torna a fer-ho, això és normal? jugar així no sé... Quan int, paento llegar-li un conte doncs ella passa de tot, i em treu les mans ii es posa a passar les pàgines, fins que es cansa i ja no el vol, no em dóna l'opció de contar-li. I quan li canto una cançó ni em mira, va al seu rotllo, no m'imita. I no sé si és massa petita i no ha estat estimulada, que ha estat amb ma mare tot el dia... és per això, o el seu comportament és normal o és que li passa algo. També el que fa és que xerra però al seu rotllo però repeteix sons com fent la tonta. I jo tot el dia "papa papa papa" i res de res. El problema és que les coses que fa no sé si són normals o no perquè no tinc a ningú al meu voltant amb nens, i crec que no sé educar. Hem anat avui dos cops als gronxadors doncs es posa com una boja mirant cap al cel com per marejarse doncs jo amb un atac de nervis pensant que potser la nena no està bé, no sé si és normal o no. L'altra dia em va dir la meva cunyada que hauria de senyalar qui és el papa i qui la mama i porto dos dies amb això i res de res... no sé jo estic amb un atac de nervis i a sobre estava embarassada de nou setmanes i dimarts em faran un legrat. Ho estic passant força malament... perquè de vegades estem dinant i es queda mirant les mussaranyes, com atontada i això em posa dels nervis. El meu marit diu que m'he posat massa nerviosa, i em sento malament per haver matat al meu fill de tants nervis... no sé ... no paro de plorar... tinc por que la nena tingui algo... i no tinc a ningú amb qui parlar.

Gràcies per escoltar-me!!!

[novella]

Robin, primer de tot crec que és molt important que et calmis. Aquesta ansietat no et fa cap bé i busques coses on no n'hi ha.
D'entrada em sap greu lo del legrat, però deixa la idea que tu n'has sigut la responsable. Tu no has matat ningú!!!!!
I sobre la teva filla, jo també estic gairebé segura que està perfecta! Cada nen té el seu ritme. I sobre el què comentes que fa la teva nena... Doncs mira, jo no ho veig estrany! que no vulgui llegir un conte, o faci aquest joc de la caixa, o miri el cel quan es gronxa... Els nens són així. I et diré una cosa, per posar una mica d'humor, els nens són molt frikis!! Jejeje! Vull dir que a vegades fan coses qu tu penses: q fa??? Però és que són súper autèntics, no tenen filtres!!
Bonica, relaxa't, calma't, respira i simplement gaudeix de la teva nena!!!
Ànims!

[sipamasil]

Respira una mica, Robin!
sap molt de greu el que t'ha passat però no busquis culpables, si us plau.

El que fa la teva filla és experimentar! Està aprenent a través del joc i la experimentació i això és genial! És l'aprenentatge ideal pels infants. No forcis el seu ritme d'aprenentatge, t'ho recomano. Si et "sents millor" perquè consideres que "has d'estimular-la" posa al seu abast material per a que experimenti ( mira't la panera dels tresors i el joc heurístic ), aneu a passejar i parla-li del que aneu veient ( amb l'únic objectiu "d'explicar", no esperis feecback ), canta cançons, llegeix en veu alta ( sense insistir per a que posi atenció ), deixa que sigui ella la que s'interesi i t'ho demostri...

ànims!!!

[Rossinyola]

Guapa quin greu lo del legrat, però no et culpabilitzis que no has fet rès mal fet!
El q expliques de la teva filla ho trobo normalíssim, ja t'ho han dit, és experimentar! Pels contes trobo q és d'hora per seguir-los: a aquesta edat la meva els estripava i ara va cada setmana a la biblioteca i ho gaudim tots plegats. I la meva encara ara tb es queda empanada, la meva sogra diu "ja li han agafat els 5 minuts", però és q els nens observen tot i tenen el seu temps d'assimilació. Fins ben bé els 2 anys, la meva filla es passava gairebé tota l'estona q anavem al parc quieta observant els altres. Jo la deixava, el meu home li costava més però finalment tb la deixava, i arriba un moment en q pren la decisió de pujar al tobogan.
Mira, jo tb vaig deixar de treballar per estar amb ella i estic encantada d'haver-ho fet, ella no ha anat mai a la llar i sap tots els colors, fruites, aliments, comptar una mica, de tot! I no he fet rès d'especial, com diu la Mara, anar al metge comprar, feines de casa... Mica en mica els interessa el q fas i volen ajudar, tot i q sovint donen més feina q no pas ajudar, jeje, pero van aprenent. Si vas a comprar doncs anar-li explicant ara agafarem taronges pel suc i cebes per fregihr, jo q se, explicar-li el q vas fent, potser amb 15 mesos encara és d'hora, però t'anirà seguint segurissim. I deixa't estar de si assenyala o no, aixo de posar items als nens és tonteria, ja ho farà. Relaxa't gaudeix i sobretot paciència! No crec q sigui bo obssessionar-te en q ha d fer tal cosa, i molt menys intentar-li ensenyar en dos dies! És molt més bonic i enrriquidor deixar-los fer

Ànims bonica!

[Robin]

Gràcies novella i sipamasil per contestar!!

Sou genials totes!! m'esteu animant moltíssim!!

Novella, sincerament he rigut amb això de què els nens són uns frikies, no m'esperava el comentari. Això m'està fent veure les coses diferents. Gràcies per les teves paraules i sobretot per aquest comentari.
Sipamasil gràcies per ensenyar-me la panera dels tresors, demà li penso fer!! m'ha animat molt això que dius que el que està fent és experimentar. Gràcies!!

Moltes gràcies!! Estic més tranquil.la, la veritat.

[Robin]

Gràcies Rossinyola!!

Si teniu totes raó, m'he de tranquilitzar el que passa que com la meva cunyada em va dir que la nena la veia doncs... (no vull ni dir la paraula) vaig començar a mirar coses en internet i em van sortir unes coses... que... bueno... que tinc al meu marit que per primer cop en deu anys m'ha dit que ell era molt feliç amb la nostra filla, però que des de que li he dit que si la nena .... doncs que l'he amargat la vida i clar... entre això, que estaba embarassada, la nena... la cunyada... la feina... He dit, prou, la meva filla i ningú més. Gràcies per explicar-me això que fas en el super... aquestes coses m'ajuden molt. Gràcies!!

Guapa quin greu lo del legrat, però no et culpabilitzis que no has fet rès mal fet!
El q expliques de la teva filla ho trobo normalíssim, ja t'ho han dit, és experimentar! Pels contes trobo q és d'hora per seguir-los: a aquesta edat la meva els estripava i ara va cada setmana a la biblioteca i ho gaudim tots plegats. I la meva encara ara tb es queda empanada, la meva sogra diu "ja li han agafat els 5 minuts", però és q els nens observen tot i tenen el seu temps d'assimilació. Fins ben bé els 2 anys, la meva filla es passava gairebé tota l'estona q anavem al parc quieta observant els altres. Jo la deixava, el meu home li costava més però finalment tb la deixava, i arriba un moment en q pren la decisió de pujar al tobogan.
Mira, jo tb vaig deixar de treballar per estar amb ella i estic encantada d'haver-ho fet, ella no ha anat mai a la llar i sap tots els colors, fruites, aliments, comptar una mica, de tot! I no he fet rès d'especial, com diu la Mara, anar al metge comprar, feines de casa... Mica en mica els interessa el q fas i volen ajudar, tot i q sovint donen més feina q no pas ajudar, jeje, pero van aprenent. Si vas a comprar doncs anar-li explicant ara agafarem taronges pel suc i cebes per fregihr, jo q se, explicar-li el q vas fent, potser amb 15 mesos encara és d'hora, però t'anirà seguint segurissim. I deixa't estar de si assenyala o no, aixo de posar items als nens és tonteria, ja ho farà. Relaxa't gaudeix i sobretot paciència! No crec q sigui bo obssessionar-te en q ha d fer tal cosa, i molt menys intentar-li ensenyar en dos dies! És molt més bonic i enrriquidor deixar-los fer

Ànims bonica!

[leria-plj]

Robin, em sap greu lo del legrat i el moment crític que estas passant. Ja t.ho han dit, pero jo també penso pel que expliques que a la teva nena no li passa absolutament res. El que explicaves de com juga la teva nena.... la meva fa igual! Posar i treure i posar.ho a un altre lloc i tornem.hi, donar.nos de menjar a tots...; es el que fan molts! Ah! Io del conte també: no prestar atenció i passar les pagines... no et preocupis gens de veritat! Gaudeix d.ella tal i com és i al seu ritme. I si pots anar a algun grup de criança potser t.aniria bé parlar amb altres mares i veure altres nens i nenes com es comporten. M.oblidava! La meva també s.empana... així que ja veus...
Ánims guapa!

[canyelladecolors]

Bon nit a totes, robin.

Estic contenta que t'hagin ajudat els nostres comentaris i a mes estix molt dacord amb totes.

Sento lo del legrat, suposo que se testa acomulant tot i ho veus una mica negra. Crec que faries be de parlar amb el pediatre i explicarli les teves pors, entenc que no et tranquilitzem del tot pq saps que no coneixem la nena ni sabem com actua. Ell et dira com veu la nena i si has destat pendent dalguna senyal dalerta.
Per altee banda, potser seria bona idea que la portessis a la llar dinfants, ja no tant pq interactui sino per entrar en el mon dels nens, de les mares, poder compartir experiencies amb elles i pq la mestra, que te els dits pelats de veure nens, pugui valorar-la objectivament. A mes sespavilen que dona gust. Nomes es un concell, ser que no totes les mares estaran dacord pq crec que hauries de buscar recolçament, i la llar dinfants i les seves mares et podrien donar la tranquilitat que nescessites.
Pel tema de l'angoixa que tens, intenta canalitzar-la cap a coses positives i allunya els comentaris que et fan mal. No estaria de mes que busquessis ajuda, de forma puntual i provisional per tractar-la. Pots parlar amb el teu metge, no tens pq conformarte en estar en aquest estat que fa que tot ho vegis negre i no puguis ser feliç i positiva.

Nosaltres estem amb tu i sobretot confiem amb tu. Anims guapa

[Robin]

Hola, gràcies per contestar!!

Leria-plj gràcies per donar-me la idea d'un grup de criança, ho faré!! Ara mateix miro els de la meva zona.

Canyelladecolors, desgraciadament amb el pediatra no puc comptar perquè perdó per la paraula però és un auténtic inútil. Se li va morir fa no gaire un nen de sis mesos que va anar la mare molt nerviosa i el tiu va dir que no li passava res i mira... va passar a les dotze hores. És un home molt pasota que sembla que no està bé. Prefereixo no anar enlloc, perquè em posare més nerviosa... A veure que diuen a la guarderia, dimarts anirem... però em vaig posar a mirar test de detecció que están fets per tres anys i clar... positiu en tot i a sobre posava que obrien i tancaven portes i avui mateix s'ha posat uns minutets amb la porta del menjador. Imagineu-vos!! m'he hagut de prendre'm algo... perquè m'anava a donar un yuyu. El problema és que la nena ha estat massa temps davant de la tele amb la meva mare i en l'hamaca i ara hauré de treballar molt però que molt per motivar-la si ho aconsegueixo. Hem aconseguit a fer un petó i avui m'ha agafat la mà perquè li digues hola als gossos (perquè li estic ensenyant el hola) i ella ha fet amb la boca un intent de hola, però clar... com no ha estat ella la que ha mogut la mà, sino que m'ha agafat la meva perquè ho fes jo... no sé si això els vostres us ho van fer perquè com que vaig llegar que són nens que depenen dels pares...ja m'he ratllat, no tinc ganes de menjar, he perdut sis kilos en dues setmanes... ara estic plorant... no sé si lo d'obrir o tancar les portes és normal o no com deia en aquell test o que m'agafi la mà perquè saludi jo al gos és normal...
Bueno... gràcies per escoltar-me, per llegar-me, perquè estic aquí plorant, ara està fent la migdiada i jo ja no sé si estic perdent el cap... la veritat és que pels fills com es pateix.
Crec que com ha estat amb la meva mare, anem endarrerits en estimulació, no sé... potser vull creure això. Un petonàs a totes i moltes moltes moltes gràcies de debó. Us deixo a veure si em calmo que tinc una angoixa que no puc ni teclejar. Un petonàs i moltes gràcies!!

[Rossinyola]

Robin jo em deixaria de comparacions amb altres nens i tests que trobis per internet. Dius q ha estat molt a davant la tv, doncs això si q li treuria de cop simplement pq el mon està ple d coses per descobrir molt més interessants q els dibuixos. Necessita explorar i experimentar, i això vol dir simplement fer el dia a dia, deixar q s'embruti al parc, fer la croqueta a la gespa, ballar juntes, regar les plantes encara q ho empastifi tot, sortir, voltar, parlar-hi, en fi, la vida. Sobre les guarderies jo discrepo d la opinió de la canyella, jeje, i més si has deixat de treballar: pot aprendre tot de tu. Jo com moltes altres mares i pares no he fet rès especial més enllà de la vida quotidiana i de deixar-la fer lliurement. A més, anem un dia a la setmana a música (30min mare-fill) simplement pq ens ho passem pipa totes dues, cantem, fem jocs de falda.. però en un grup de criança tb pots trobar aqiests recursos (jo tb et recomano q en busquis un).
Temps, paciència, és tot progressiu i els progressos molt sutils, però anirà avançant segurîssim! Jo tampoc sóc gens de crios, al principi no sabia què fer amb ella, però realment és q no cal fer rès, ser-hi i acompanyar-la, i gaudir q de seguida creixeràà

[novella]

Robin! Em sembla que les mamis del SP farem una campanya per desconectar-te el wifi! Deixa de mirar coses x Internet!! I oblida't de tests de detecció! Jo crec que la teva nena no té res, que potser la iaia s'ha quedat curta a l'hora d'oferir estímuls? No hi ha res que en aquesta edat no es pugui revertir! Aquests xics són esponges!! Jo t'aconsellaria :
1. Calma't
2. Si T'has de quedar més tranquil·la consulta un especialista
3. Dedica temps a la teva filla, sense obsessions, ni pressions ni objectius, només, com ja t'han dit, viu la vida amb ella!!
Sobre l'escola bressol, és una decisió personal però jo tampoc penso que allà li puguin oferir res millor que el què li pots oferir tu...
Ara a tall d'anècdotes, el meu fill va assolir un nivell de parla molt alt des de molt petit. Un bon dia va començar a tartamudejar i encaallar-se, jo em vaig posar molt nerviosa, no sabia què li passava!! I un dia va deixar de parlar! Com si anéssim enrere. De cop només senyalava. Em vaig forçar a no mirar Internet. Em vaig informar amb la pediatra (la nostra és un sol!), i em va comentar que és una fase normal en molts nens. Pensen més ràpid del què poden parlar. I em va aconsellar fer com si res. Resulta que la meva por havia bloquejat al meu fill!! Va ser deixar de donar-hi importància i el xic va tornar a parlar!! I en poc temps va deixar

[novella]

Continuo! Se m'ha penjat abans d'hora!
Volia dir que va deixar de tartamudejar!!
Amb això vull dir que ella nota el teu neguit i la condiciona. Necessita que estiguis tranquil.la...
Ànims!!