LA MEVA PETITA LLUM. ILE

[arwen81]

No volia anar-se'n ... o jo no la deixava anar perquè vam estar gairebé 24 hores, com si el meu cos renunciés a deixar-se portar per la medicació, de sobte vaig notar una punxada forta i aigua ... molta aigua ... em van baixar a quiròfan i allà, mentre em posaven a la llitera la vaig sentir sortir, suaument, sense empentes, soleta ... per no fer-me patir més. Va sortir amb amor i amb molt de carinyo. La vaig sentir en la meva pell i vaig avisar a la infermera de la sala ... crec que ha sortit .... la seguia sentint a prop, el seu contacte lleu però intens, la tenia allà, allà mateix i ja el dolor físic va acabar. Va arribar la ginecòloga i li vaig demanar veure-la ..... em va mirar, va mirar a la meva nena ... em va tornar a mirar i amb cara de pena em va dir "no t'ho aconsello bonica" ... i em vaig adormir, em vaig adormir com una nena petita que s'abandona després d'un esgotador dia al parc. Quan vaig despertar tot havia passat. Va sortir tot en bloc tot em van haver de fer un lleu raspat.
I vaig plorar allà mateix, i vaig plorar de camí a l'habitació, i vaig plorar a l'habitació i vaig plorar quan vaig anar al bany .... i continuaré plorant, potser no per fora però el meu cor sempre et plorarà petita Llum. Em vas donar la il.lusió que necessitava, em vas fer feliç durant 14 setmanes ... no et vaig notar però et vaig sentir tant ... em vas donar l'oportunitat de veure que puc ser mare sense ajuda de metges .... així que et dec tant, la meva petita .... gràcies per fer-me feliç, gràcies per deixar-me ser la teva mama. I perdona'm, perdona'm per no permetre't veure el sol, ni sentir la meva veu, ni jugar amb la teva germana ... perdona'm. Només vam pensar en no fer-te patir, en el millor per a tu, sempre amb l'amor per davant. Vés allà dalt, on t'espera el teu germanet, agafeu-vos sempre fort de la mà, no us separeu mai .... i espereu, perquè tard o d'hora la mama vindrà amb vosaltres.

[gusiluz]

Ostres Arwen...no sé el com ni el perque has arribat a passar per això, només puc dir que no sé què dir-te, ja que ara no hi ha paraula que serveixi de consol. Plora, plora tot el que hagis de plorar, segur que si no li has permès veure el sol hi ha hagut un bon motiu, potser aquesta vida no hauria sigut un bon viatje per ella...i si, t'esperarà allà on sigui,amb el seu germanet, molt de temps, però tranquil.la i sabent que la seva mare l'estima.

[Gatxàn]

Pell de gallina...
Ànims bonica i a mirar endavant. Les mares, som valentes i lluitadores però a la vegada, tant fràgils...recolza't amb els teus, junts som més forts! una abraçada

[iole]

Uffff...molts anims...es molt dur.

[septiembre]

Uff, te estaba leyendo, y se me ha encogido el crazón, animo , y mucha fuerza.

[escopinya]

Arwen bonica, has sabut descriure el que se sent després del que has passat, jo només puc donar-te un consell: plora, crida, parlen tant com tu vulguis. Un petò valenta

[clareta2906]

bnica, molts anims i molta força..❤️
t'estimem molt i som aquí, ja ho saps :)

[petitajo]

Arwen81, he plorat amb tu
Molts anims i una forta abraçada!

[ametlla]

Arwen, fa tres anys vaig passar pel mateix i has descrit tan bé el que se sent que no he pogut evitar plorar pensant en la meva nena que tampoc va poder veure la llum. Com dius, ara t'acompanyarà la tristesa, la ràbia... Treu-ho tot, no t'ho guardis. Ara cuida't tu i els altres t'han d'intentar entendre i recolzar. Pren-te el teu temps, el dolor anirà marxant però ho ha de fer al seu ritme, no al que et demanin els altres. Veig que tens una petita, treu forces d'estar amb ella, que són la millor font d'energia i alegria. I poc a poc, et quedarà el record en un raconet trist del cor però recuperaràs l'alegria. Molts ànims i si necessites qualsevol cosa, aquí estem moltes per ajudar-te. Un petonet bonica.

[Anna Maria]

arwen, que emotiu... una abraçada bonica

[ner]

Ostres, arwen81 llegint-te m'anaven caient les llàgrimes. El relat està fet des del cor i també des d'allà trobaràs la força per seguir endavant. Ja ets mare d'un tresor i per ella treuràs energia per seguir lluitant.

Em falten les paraules així que ho deixo aquí. T'envio una enorme abraçada,

[esquirol]

el teu escrit m´ha emocionat, simplement una forta abraçada i molta força

[tona]

Buff.... no sé què dir!! em sap molt de greu arwen. Una forta abraçada!

[Raqueleta]

Una abraçada gegant per a tu i per a la teva nena.

[arwen81]

Gràcies a totes. Les vostres paraules em fan sentir recolzada en aquests moments en que no necessito res més que un "aquí estic, plora tan com vulguis"

[picdeladona]

arwen81 .. m'he quedat molt trista al llegir la teva entrada.
Vam compartir sentiments durant la nostra trajectòria per poder ser mares, i també vam coincidr al post de mares de març 2014, sobre el part a la Dexeus, etc...
Ostres, em sap molt molt greu que hagis hagut de passar per això. La llumeta allà on estigui sent el vostre amor . Espero que de mica en mica la tristor passi a un pla molt llunyà. Una abraçada molt i molt forta

[inger_0]

arwen81 el teu post m'ha emocionat molt i m'ha fet plorar... I és que es desprèn tant d'amor de les teves paraules... I un amor com només pot sentit una mare envers el seu fill.
La vida no és justa, ningú hauria de passar per això.
Una abraçada i gràcies per compartir aquests sentiments

[BLAUCEL]

Arwen ho sento tant, cada paraula que has escrit es la descripciio d com em sento. Fa 12 dies van neixer els meus bessons a les 19 setmanes i van marxar.
Ningu hauria de patir aquesta situació tan dolorosa.
,Solament puc dir.te que s'ha de pair i amb el temps espero que poguem recordar.ho sense plorar. Sempre serán els nostres fills.
Si necesites res aquí estic.

[aidil_77]

Arwen preciosa! T'envio l'abraçada virtual més forta que puc trobar.
Gràcies per escriure aquest post, sobretot ens uns moments tant durs.
M'han fet plorar des de que he començat a llegir-te, però han estat unes llàgrimes sanadores.
Vaig passar per un tràngol similar el passat mes de Juny.
Si necessitis quelcom aquí trobaràs un munt de valentes que poden acompanyar-te en el dol.
Un petó ben fort.
P.D.: Espero que els vostres petit (Arwen i Blaucel) es trobin amb els meus i es recolzin com ho fem nosaltres en aquest raconet.

[arwen81]

Gràcies boniques!
una abraçada especial per totes les que heu tingut que passar aquestes pèrdues. Veig que som unes quantes