Rabietes a l'hora de sopar
Re: Rabietes a l'hora de sopar
Ah, i la nena s'ennuega i estossega més amb l'aigua que amb els sòlids (que és gairebé mai). 
Glinda, Rela i Mara
Re: Rabietes a l'hora de sopar
Estic d'acord amb tu, Mara. Suposo que cal saber valorar cada cas.
Re: Rabietes a l'hora de sopar
Els adults també ens ennueguem i no per això deixem de menjar sòlid. L'instint és fort, el de tossir i treure allò que molesta, els petits també el tenen, aquest instint. Crec que s'ha de tenir cura amb què se'ls i dóna o com se'ls dóna però sense fer-ne un gra massa.
Re: Rabietes a l'hora de sopar
Res, noies, que tampoc era això de que volia menjar sol.
Avui ens l'ha tornada a liar malgrat que li hem preparat el seu platet amb la seva cullera i li hem deixat menjar sol, resulta que avui no tenia ganes de menjar i s'ha estimat més convertir la cullera en un tira-xines de menjar. Normalment quan fa això el fem raonar i al cap de 5 minuts ja està menjant sol o si més no deixa que li donem nosaltres (si no en té ganes) però avui ni una cosa ni l'altra. Ho hem provat tot, donar-li coses per jugar, posar-li els dibuixos... Sé que no s'ha de fer res d'això però quan arribem a aquest punt és que estem ja desesperats. Però no ha servit de res, ell plorant com un desesperat com si l'estiguéssim matant. Al final l'hem tret de la trona, l'hem agafat en braços, quan s'ha calmat una mica hem posat el pijama i hem fet una mica la comèdia, de vegades se li passa així, fent una altra cosa s'oblida que està enfadat. Però aquest cop ni així. Hem intentat tornar-li a donar de menjar i fins que no se'ns ha acudit la idea de donar-li una galeta perquè putinegés amb les manetes (!!!) no s'ha calmat. Però a meitat del sopar ja s'ha ratllat de la galeta i un altre cop igual. Total, que al final hem donat per acabat el sopar sense que acabés.
Això penseu que a la guarderia (o a casa els avis) no passa MAI, és un altre nen, un nen de vida i que menja ell sol com els altres nens de la seva classe, que són tots més grans (el nostre és de gener i l'han posat amb el curs dels de l'any anterior, és a dir, n'hi ha que són 1 any més grans que ell).
És la primera vegada que el deixem sense mig sopar, però és que ja no sabem què fer com no sigui adoptar mesures més dràstiques. Ens fa l'efecte que cada dia és una cosa diferent i que ens ho fa a propòsit, un dia el problema és un i l'endemà quan creiem que ja ho tenim controlat, ens la torna a liar i sembla que el problema és un altre. No l'entenem i no sabem què fer, acabem tots de mal humor i el nen s'emporta uns disgustos que jo al final ja no sé si estic enfadada o se'm trenca el cor de veure'l així. De debò que estem a punt de començar a deixar-lo sense sopar cada cop que ens faci això, no en som gens partidaris i de fet no tenim molt clar si entendrà per què el castiguem, però ja no podem més... Avui hem estat una hora així i no hi ha res que el calmi, i cada dia és igual.
Sobre el tema primers auxilis: mil gràcies! Ho miraré al CAP perquè sí em preocupa no saber què fer si un dia tenim un ofec. I sí, ennuegar-se una mica és normal, però si l'haguéssiu vist el dia aquell que se li va quedar el tros de galeta travessat, segur que vosaltres també li tornaríeu a donar papilles... Mica en mica, ja aprendrà a mastegar.
Bé, Sant Tornem-hi amb el tema del principi: què li pot passar? Ens ho fa expressament per posar-nos a prova? O és que som tontos i no entenem què li passa? Help!
Avui ens l'ha tornada a liar malgrat que li hem preparat el seu platet amb la seva cullera i li hem deixat menjar sol, resulta que avui no tenia ganes de menjar i s'ha estimat més convertir la cullera en un tira-xines de menjar. Normalment quan fa això el fem raonar i al cap de 5 minuts ja està menjant sol o si més no deixa que li donem nosaltres (si no en té ganes) però avui ni una cosa ni l'altra. Ho hem provat tot, donar-li coses per jugar, posar-li els dibuixos... Sé que no s'ha de fer res d'això però quan arribem a aquest punt és que estem ja desesperats. Però no ha servit de res, ell plorant com un desesperat com si l'estiguéssim matant. Al final l'hem tret de la trona, l'hem agafat en braços, quan s'ha calmat una mica hem posat el pijama i hem fet una mica la comèdia, de vegades se li passa així, fent una altra cosa s'oblida que està enfadat. Però aquest cop ni així. Hem intentat tornar-li a donar de menjar i fins que no se'ns ha acudit la idea de donar-li una galeta perquè putinegés amb les manetes (!!!) no s'ha calmat. Però a meitat del sopar ja s'ha ratllat de la galeta i un altre cop igual. Total, que al final hem donat per acabat el sopar sense que acabés.
Això penseu que a la guarderia (o a casa els avis) no passa MAI, és un altre nen, un nen de vida i que menja ell sol com els altres nens de la seva classe, que són tots més grans (el nostre és de gener i l'han posat amb el curs dels de l'any anterior, és a dir, n'hi ha que són 1 any més grans que ell).
És la primera vegada que el deixem sense mig sopar, però és que ja no sabem què fer com no sigui adoptar mesures més dràstiques. Ens fa l'efecte que cada dia és una cosa diferent i que ens ho fa a propòsit, un dia el problema és un i l'endemà quan creiem que ja ho tenim controlat, ens la torna a liar i sembla que el problema és un altre. No l'entenem i no sabem què fer, acabem tots de mal humor i el nen s'emporta uns disgustos que jo al final ja no sé si estic enfadada o se'm trenca el cor de veure'l així. De debò que estem a punt de començar a deixar-lo sense sopar cada cop que ens faci això, no en som gens partidaris i de fet no tenim molt clar si entendrà per què el castiguem, però ja no podem més... Avui hem estat una hora així i no hi ha res que el calmi, i cada dia és igual.
Sobre el tema primers auxilis: mil gràcies! Ho miraré al CAP perquè sí em preocupa no saber què fer si un dia tenim un ofec. I sí, ennuegar-se una mica és normal, però si l'haguéssiu vist el dia aquell que se li va quedar el tros de galeta travessat, segur que vosaltres també li tornaríeu a donar papilles... Mica en mica, ja aprendrà a mastegar.
Bé, Sant Tornem-hi amb el tema del principi: què li pot passar? Ens ho fa expressament per posar-nos a prova? O és que som tontos i no entenem què li passa? Help!
Re: Rabietes a l'hora de sopar
Mira, a mi el que més em funciona amb el meu fill, quan no aconsegueixo entendre què li passa és fer cada dia exactament el mateix, sense perdre els nervis. I si no menja, a dormir. Si ell us veu que cada dia feu una cosa diferent, jo crec que també el lieu a ell. Si a l'escola i amb els avis ho fa perfecte deu ser perquè no li donen opció a fer-ho d'una altra manera! Per això et dic que decidiu com voleu que mengi i feu el mateix cada dia. I si marraneja, que no sopi. Jo al meu l'he enviat més de 3 i 4 cops al llit sense dormir! I mira que és bon menjador!! Sense muntar pollos ni enfadar-me, però quan no es comporta taula (coses greus) o aquell dia decideix que no li agrada el que hi ha, no li dono alternatives. Amb tota la calma li explico que és el que hi ha i, si arriba a l'extrem, a dormir amb un got de llet.
Re: Rabietes a l'hora de sopar
Jaja moltes gràcies, Catalanna! Sí, potser és que no som prou ferms i ell se n'aprofita. Ens haurem de posar seriosos, i mira que fins fa tres o quatre mesos era un nen que no ens la liava mai. Què difícil, coi!
Re: Rabietes a l'hora de sopar
Noies, hem millorat molt amb aquest tema, i el Nanopetit ja menja trossets i sense problema! Tota la història era perquè volia menjar ell sol, i amb forquilla, li hem deixat fer sense preocupar-nos del merder i és un altre nen. Quin descans!
Ara les rabietes ens les agafa pel carrer, perquè vol caminar i se'ns escapa sempre... Però això ja dóna per un altre fil!
Moltes gràcies a totes per la vostra ajuda!
Ara les rabietes ens les agafa pel carrer, perquè vol caminar i se'ns escapa sempre... Però això ja dóna per un altre fil!
Moltes gràcies a totes per la vostra ajuda!
Re: Rabietes a l'hora de sopar
Moltes gràcies, Mara!
Torna a “El desenvolupament emocional”
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 12 visitants
| Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |
 |
 |
 |