Ens pega quan s'enfada

[sarins]

El meu nen te ara 13 mesos i es tot un caracter! ha estat un nen dificil des del principi i de seguida ens vam adonar que tindria molt de geni.
Ara em preocupa que quan s'enfada perque alguna cosa no li surt be, o no li estem fent cas, o no entenem el q demana o el renyem per alguna cosa o simplement perque trigo mig minut en donar-li allo q vol, em pega o em pessiga o estabella contra el tetra el q tingui a les mans. Ultimament tambe es dona cops de cap contra el terra.
No ho fa nomes amb mi, li fa a tothom; al pare els avis... qui sigui.
Ara no us penseu q tinc un dimoni a casa eh? es un nen sociable rialler i molt divertit pero quan li agafa el pronto no sap gestionar el temperament. No se com corregir aquesta actitut. Alguna s'hi ha trobat? com ho heu fet srnse recorrer a la plantufada? no vull entrar en espiral de em pega li pego.... pero veig q parlant-hi no aconssegueixo res. es molt petit. Gracies!

[Inda]

Hola! Jo diria que el meu petit va començar més o menys com el teu. Tots els petits passen per aquesta fase, tot i que.en.uns és més evident que en d'altres, i no només depen del caràcter, també de l'ambient, del que veu, del que sent...és tot un món!!
Jo només et puc donar la meva experiència i penso que el meu petit també és força expressiu.
Cap als 15 mesos.es tirava al terra bicaterrossa i donava cops de puny i patades al terra, això va passar i començaren els crits, després vam estar una bona temporada amb les mossegades (primer cap a mi i els altres i després a ell mateix...aquesta va ser durilla) i ara, amb 22 mesos, quan el veig neguitós ja li dic "estàs enfadat, això no et surt, etc" Depen del que li pasi..i la majoria de vegades reconeix el seu estat i entre tots dos busquem una alternativa. Ara li dic que si està enfadat millor cridar que mossegar (que surti la frustació, ja a mida que vagi creixent la anirem canalitzant) que si algo no surt mirem de fer-ho d'una altra manera, et.

El que senten és frustació (per no ser atés, per estar cansat i no saber dir-ho, perquè no troba una.joguina...un munt de situacions). I aquesta frustació no saben expressar-la amb paraules, doncs ho fan amb tot el seu cos.
Jo, desde sempre he mantingut la mateixa linea: posar-me a la.seva alçada, dir-li ell que està sentint en aquest moment i buscar una alternativa/solució.

Hi ha hagut dies que he pensat que no servia de res, que perdia el temps (i la paciència) hi ha haguts moments que no he pogut callar un crit...però funciona, de veritat! Això sí, pot ser un camí llarg i dur i sé que encara no ha acabat, que entrem en els "terribles dos anys". Però penso que els hem d'acompanyar en aquest procés de la.forma més respectuosa que poguem.

Jo he notat el canvi. Comença a reconèixer algunes d'aquestes emocions i així és millor portar els moments difícils.

Sento la parrafada!! Però espero que t'ajudi i t'animi a.continuar en la línea de parla i paciencia...molta!! Val la pensa

[Laia]

t'anava a dir una mica el que t'ha dit la Inda.
no saben canalitzar i e sfrustren. sobretot sempre posa't al seu nivell fisic, engenolla't i que et pugui mirar als ulls i li parles mab veu molt dolça. si tu t'alteres ell s'altera, i si crides cridarà.tens raó, no entris en aquesta epsiral eprquè són nens i no saben com controlar-ho. naltres som els adults.
intenta acompanyar-lo a tu si algo no li surt, si és perque tardes més d'1 minut en atendre'l diga-li fluixet ja viiiinc, espera't un moment que la mama no pot.....i poc a poc. reforça molt quan actui bé (que s'ha esperat, que ha deixat d ecridar...) el molt bé, aixi li agrada a la mama!!!
ànims, és dur i molt dur però ho sabràs fer bé i tot passa!!!

[noviachuky]

M'afegeixo a les altres mares, el nostre també ho fa.
Val a dir que ell té un germà més gran que tot això no ho feia, però el petit Lau té molt més caràcter, fa tot el que fa el teu sarins, es tira a terra, tira coses, pega, pessiga, tiba els cabells.
Segons la seva professora de la llar és una època que estan passant tots els de la classe i normalment als 24 mesos els hi passa.

Ànims!

[glorieta]

No et diré res nou, pero volia afegir que en el meu cas, primer havia de deixar que es desafogués (pocs minuts) i llavors actuar. Vull dir que la fase de pegar i donar-se cops també la vam passar amb en Pol, per quan s'enfadava i feia la rabieta, no podía anar-hi des de bon començament, el deixava uns minuts que es desafogues, i jo al seu costat, com dient la mama està aquí per si la necessites, i llavors uns minus després ja podía acostarme i amanyagar-lo, buscar alternatives, calmar-lo,... el que fos necessari en funció de la situación. Si tot just començar intentava fer algo era pitjor.

[primerenca34]

Hola Sarins,
Nosaltres també ens hi hem trobat i la corregim posant-nos molt seriosos i, mantenint la calma en tot moment, li diem que no es pega a ningú, que si està molt enfadada pot pegar al coixí. Si continua pegant-nos li agafem les mans i les hi inmobilitzem fins que es calma. Crec que ha d'entendre que hi ha coses que no es poden fer per enfadada que estigui, i pegar la gent és una d'aquestes coses. Ara, que ja ho sap perfectament, sovint fa el gest a l'aire però ja no ens pega a nosaltres.
Que vagi molt bé!

[Pat83]

Hola bonica!
jo diria que està en plena època de rabietes. Si et ve de gust llegeix-te aquests os artícles on s'explica el perquè apareixen i què es pot fer.

http://www.unpocodepsicologia.com/de-1- ... -rabietas/
http://www.unpocodepsicologia.com/de-1- ... -rabietas/

Una abraçadota i paciència!
Pat