Negligència mèdica

[Blanquerna]

Plugeta, jo també sóc de Granollers (encara que visc a Caldes). Si necessites mai quedar per parlar només has d'enviar-me un privat, ok?

[melela]

Melela, sóc de Granollers, si us plau passem per privat el contacte de la Dra. especialista amb CIR que em comentes, de totes maneres la maternitat no em pertoca per zona, miraré si la Dra. té visita privada.

Que jo sàpiga la Doctora no té consulta privada, però a mi tampoc em tocava la Maternitat per zona (no visc a Bcn ciutat) i amb l'antecedent del CIR de la nena em van derivar directament allà, o sigui que no hauria de ser un problema. T'envio les dades de contacte per privat. Un petó.

[puski]

Si si plugeta, tota la raó.
Molts ànims altre cop, no sé que més puc dir. Li vaig ensenyar al meu marit i no poguer aguantar les llagrimes.
Que bé el que t'ofereix Litusina, em commou la solidaritat d'aquest forum. No m'esperava això quan hi vaig entrar a formar part.
I estic molt contenta de formar-hi part.
Una abraçada molt fort

[Jurdi]

Hola Plugeta,nomes de llegir el que ha passat ja em salten les llagrimes.
Soc mama d'un nen CIR,li van detectar a la set 30 i em van provocar el part a la 37set perque deien que era millor que creixes mes fora que dins.
A mi em van anar controlant tot l'embaras pq tinc una malaltia cronica.
Cada quinze dies eco fins que van veure a la ultima eco percentil 10.
Va neixer amb 2.080kg i 42 cm .
Inclus ara 3 anys despres encara anem a revisio.
Jo sempre dic que sort primer per la meva malaltia i segon per haver trobat el ecograf mes bo de la Catalunya central.
Petons i una abracada molt forta.

[Laurasg]

Ànims plugeta! Ha de ser horrorós el que t'ha passat. El meu nen tb va ser CIR i em van controlar moltíssim i a la setmana 35 em van fer una revisió i em van dir q em quedava pq em provocaven el part. Va ser cesària i el nen pessava 1700.
No ets la primera persona q sé que la fan esperar... no entenc bé les raons...

[Crisalexi]

Plugeta,

No he pogut llegir el teu post, docns no el veig, però dedueixo el que t´ha passat, i dir-te que em sab molt greu. Que tirarás endavant, i que no et quedis amb la sensació de no haver fet allò que et demana el cor. Sigui el que sigui el que decideixis, haurás de mirar cap endavant, sabent que vas fer el que havies de fer, i que com a mama, sempre vas pensar en el millor per el teu nadó, i vas dipositar la teva confiança en el teu metge, com fem i hem fet totes. Si sabessim les coses que han de passar...Però no ho sabem!! Et desitjo molt de coratge, i t´envio molts ánims i una abraçada molt forta.