sangrant desde fa 6 dies

[lautoncar]

bones!! expicaré una mica la meva historia, més que res per desafogarme i compartir aquets momens per si algú ha patit el mateix que jo, que per desgracia som moltes.
cap el mes de desembre vam decidir quedar-nos embarassats, només van pasar dos messos i ho vam aconsegir.. aixis que a finals de gener ja teniem el nostre "embarazada 1-2". estavem molt contents, de seguida li vam dir a la nostra filla de cuatre anys que ja feia temps que ens demanava un germanet o germaneta. però no sé... jo no em sentía embarassada.. era curiós, tenia por de dir-ho als familiars més propers i sobretot a la feina que pel tipus de feina que faig ho hem de dir de seguida. la sensació no era com amb la primera.
en fi, el dia deu vaig a nar amb la llevadora del cap perquè m'anés controlant, el ginecòleg vaig per privat i fins el dia 25 no tenia visita, estaría de 7.5 setmanes i ja es deixaria veure el cigronet. el dia despres de la visita de la llevadora, avui fa una semana, vaig tacar una mica marronós al fer pipi, vaig trucar al ginecòleg i em va dir que era normal i que controlés que no anava amés i sobretot que no tingués dolors de regla, que fes vida normal pero amb tranquilitat. el dimecres vaig anar a treballar pensant en demanar dijous i divendres de festa per poder descansar com m'havien recomenat. dons el dimecres a partir del migdia vaig començar a tacar, vaig anar a casa i em vaig estirar, cap a les cinc al anar al lavabo tenia sang de debó, era ben vermella. vam anar a urgències. estaba de 5.5 segons l'ultima regla, el sangrat venia del coll de l'uter que amb l'embaras estava més sensible. amb la eco es va veure un saquet ben situat d'uns 10 mm. repòs i cap a casa. em van advertir que podría sangrar uns cuants dies. el diumenge la sang va anar a més pero no arrivava a ser una regla forta ni dolors tampoc, el meu home em va veure tan desesperada que em va portar altre vegada a urgències. anava amb l'esperança que ja es veis embrió o sac vitalí, ja estava de 6,3. però l'unic que es va veure era que el sac había crescut fins a 13.5, no em va donar gaires esperances, que si que podia ser normal que no es veiés embrió pero que amb el sangrat que tenia no era bona señal. em va recomenar que avancés la visita al meu ginecòleg a finals d'aquesta semana per veure si havia millorat. aixi que tinc hora el dijous al matí.
el sangrat encara segueix, i estic de baixa fins que es resolgui tot. tinc moments en que em faig a la idea de que es un embaras perdut però sempre em queda aquella mica d'esperança.
però per mi el pitjor és la il.lusió que té la meva filla i que al final tot surti malament, no sabré com dir-li.

[petita83]

Hola...
Per desgràcia sé q és corre a urgències per quelcom similar, i la cara que et queda quan veus la cara de circumstància del metge al no veure el que pertocaria, o la sensació -per un 6è sentit- de sentir que alguna cosa no funciona pq no sents símptomes.
M'agradaria dir que la cosa anirà bé...però com la MEVA experiència no ha tingut cap dels 3 cops final feliç no vull dir paraules prefabricades quan realment niiingú sabem què pot passar.
Fes tooot el q et manin i estigui a les teves mans, és l'única cosa que m'atreveixo a dir, que mai et quedi el pensar "i si...".
I en quan a la petita...no tinc fills com per a poder parlar per experiència...xo com a psicòloga et puc dir que explicant amb termes que li siguin comprensibles potser no ho entendrà del tot però sabrà la veritat. El pal dur, per la mentalitat i tot el que implica, se l'enduen els pares.
Mooolts ànims!!! I desfogat tot el q calgui

[mamlaboni]

Hola! Doncs jo al contrari si que et vull donar esperances. Amb els dos últims embarassos vaig tenir pèrdues importants. Un d'ells per un hematoma retro placentaria i l'altre per despreniment de la placenta.vaig fer repòs absolut i les pèrdues eren molt importants, no doloroses pero més abundants que una regla i amb coàgul i afortunadament l' hematoma es va re absorbir i la placenta es va tornar a enganxar.el repòs absolut va ser unes setmanes 2 -3 però amb pèrdues potser vaig estar 3 mesos. A la que caminava tornava a perdre....cada vegada menys fins que va parar. O sigui que no sempre acaba malament. Això sí, vida molt tranquil eta fins el final. No se quina és la causa de les teves pèrdues però espero que l' embaràs vagi endavant. Sort.

[munat]

Lautoncar, sé que és horrorós pel que estàs passant. Jo encara no sabia que estava embarassada i vaig tenir pèrdues, alguns dies més altres menys però mai varen ser de tot vermelles. Com que em van proposar una feina vaig decidir fer-me un test magrat les pèrdues i em va donar positiu. Llavors sí que em vaig espantar i vaig anar a urgències. Igual que tu varem poder veure el saquet i em van dir que no fes esforços així que anava a treballar i la resta del temps repòs. Als dos dies la sang va anar a més i vaig tornar a urgències el saquet havia crescut però no hi havia embrió

Vaig tacar durant 10 horribles dies i després res. Ara estic embarassada de 25 setmanes i sembla que de moment tot bé, però la por dels sangrats no me l'he acabat de treure, va ser horrorós.

T'envio molta tranquilitat i moltíssima sort, espero que tot surti bé i puguis disfrutar del teu embaràs!! No perdis mai l'esperança

[petita83]

Hola! Doncs jo al contrari si que et vull donar esperances. Amb els dos últims embarassos vaig tenir pèrdues importants. Un d'ells per un hematoma retro placentaria i l'altre per despreniment de la placenta.vaig fer repòs absolut i les pèrdues eren molt importants, no doloroses pero més abundants que una regla i amb coàgul i afortunadament l' hematoma es va re absorbir i la placenta es va tornar a enganxar.el repòs absolut va ser unes setmanes 2 -3 però amb pèrdues potser vaig estar 3 mesos. A la que caminava tornava a perdre....cada vegada menys fins que va parar. O sigui que no sempre acaba malament. Això sí, vida molt tranquil eta fins el final. No se quina és la causa de les teves pèrdues però espero que l' embaràs vagi endavant. Sort.

Bones...
No és que no vulgui donar esperances, tan de booo que segueixi endavant, però reconec que quan a mi em deien amb rotunditat "ja veuràs com anirà bé" pensava "q tens una bola de cristall?" Suposo q hi ha qui s'autodefensa procurant no fer-se moooltes il.lusions per a esmorteir el cop...q tampoc es q s'aconsegueixi.
El q sí q sabem és q cal fer tooot el possible per a q tiri endavant, hi ha coses q ja no dependran de nosaltres pero el estigui en les mans d'un mateix s'ha d'intentar.
I perdó per fer l'aclaració, es q potser ha donat una impressió...quan jo nomes referenciava la meva situacio.
Cada persona és un món...

[Blanquerna]

Hola, crec que no cal avançar esdeveniments. Tal i com t'han dit espera a la visita amb el gine i mentres fes moooolt repòs i molta bondat. Sé que fins que no arribin a la visita donaran mil voltes al cap i tindràs moments en què pensar as el pitjor i d'altres que la il.lusió et farà estar esperançada. És un moment de muntanyes russes emocionals que no pots evitar. D'altra banda et puc dir per experiència que la teva filla ho entendrà i no li suposarà cap trauma si la cosa no va bé (que espero que no sigui així) Jo tinc un nen de 7 i una nena de quatre anys. Van agafar-se amb molta il.lusió el meu embaràs, però al cap de 15 dies d'haver-els-ho dit, em van diagnosticar malformacions severes en el bebè i em van programar una ILE. A mi em feia pir la reacció dels meus fills quan els ho hagués d'explicar. Els vaig dir que el bebè no estava bé i que me l'havien de treure de la panxa. El meu fill es va pensar que ja naixia i li vaig haver de dir que el bebè es moriria. La meva filla es va quedar com si res. Llavors van passar uns dies on em deia que "el bebè s'havia morit"i, clar, jo dient-li que si.... Però ara ja ni se n'enrecorda. Tot això t'ho explico perquè per aquesta banda et quedis tranquil.la, però no has de pensar en el pitjor. Intenta ser tan positiva com puguis. Espero que tot vagi bé i ja ens exolicaràs! Un petonàs i molta força!

[mamlaboni]

Petita83 tranquila que no m'ha semblat que ho diguessis amb mala intenció ni molt menys. Simplement igual que tu has explicat el teu cas, que per desgràcia no va acabar bé jo li volia transmetre que no tots els casos acaben malament i animar-la a pensar en positiu. Que això no vol dir que tu no ho hagis fet be eh? cadascú ha explicat el seu cas , i de casos n'hi ha de tots colors i evidentment hi ha coses que no están a les nostres mans per molta bondat que nosaltres fem, depèn de moltes circumstàncies, i penso que mentre no sàpigues el que està passant i com acabarà hem de mirar d'estar el mes relaxades possible perquè el que hai de ser serà, per bé o per mal.

[lautoncar]

moltes gracies noies, aixo es el que jo volia llegir; experiències reals bones i no tant bones. perquè el buscador de google no és el millor conseller ja que només parlen d'estudis amb estadistiques que no sabem fins a quin punt son reals. cada historia m'ha fet posar la pell de gallina.
petita83: he llegit part de la teva historia en aquets fórums i ets molt valenta perquè no tires mai la tovallola. tens molta raó amb lo de la cara de circumstàncies del metge cuan busca la forma de dir que dins del sac no hi ha res..( pero si jo ja fa estona que m'he donat comte i li estic fent amb senyals al meu home amb el cap com de que la cosa no va bé).
mamlaboni: veig que et van veure un hematoma però a mi de moment no m'han vist cap, en el primer informe de l'hospital ho posa. però m'alegro de que tot anes bé. i si que tens raó de que es pateix molt.
munat: et llegeixo i no sé si sóc jo! ja també penso que si no m'hagués fet el test no ho hagues sapigut, pero tenia la regla mega controlada.
blanquerna: em sap greu que la teva historia sigui una de les negatives, i si que tens raó que els nens obliden rapid i més si es una cosa que ni han viscut ni han vist.
demá al mati tinc la visita al ginecòleg a veure que em diu.. dema segons els meus calculs estaré de 7 setmanes i fara cuatre dies de la ultima eco que no es veía l'embrió. avui sembla que no he tacat tant.. i ha cambiat el color.. marronós, no sé si serà bona señal. però per contra noto com uns petits dolors als ovaris que potser en un embaras normal diría que és lo correcte. no sé, ja us explicaré. bona nit!!

[Blanquerna]

Lautoncar, com ha anat la eco?? Entra i explica'ns quan puguis...

[Petitprincep2013]

Lautoncar, molts ànims, com ha anat la eco? Esperem que tot estigui bé!

[lautoncar]

hola!!
dons malauradament la eco no ha anat bé. m'han confirmat embaràs sense embrió. ja anava amb aquesta idea per no endur-me una gran decepció. tenia un sac buit de 17mm. m'ha dit que esperem a dimarts que em tornarà a fer una eco perquè el protocol diu que fins que no faci 20mm no és del tot segur, però que ni hi conti. pot ser que d'aqui a dimarts el meu cos ho expulsi sol i que seria la millor opció. si no em programaran un legrat per la semana vinent. pensava que cuan m'ho confirmessin m'entreria la plorera o tristor, però no ha sigut aixis; és extrany, em sento com si al saber el motiu de no sentir-me del tot embarassada m'he tret un pes de sobre, em sento desafogada (tot i que era un embaras desitjat eh?!) Ja que realment no he perdut res perque l'embrió no s'havia ni arribat a formar, i el que no hem tingut o hem vist no ho podem trovar a faltar. El que si tinc ganes és de que aquets dies passin i pugui deixar enrrere aquet capítol de la meva vida.

[Blanquerna]

Quin greu! Tot i així, et veig molt serena i forta. Però si en qualsevol moment t'agafa el baixón, saps que aquí estem per a escoltar-te i intentar el màxim donar-te ànims. Si ho necessites, també et pots passar pel post de les que hem perdut i ho volem tornar a intentar: un racó del SP ple de valentes que es resisteixen a tirar la tovallola. D'altra banda, espero que si es confirma que el sac és buit, ho acabis expulsant per tu mateixa i no hagis de passar per legrat. El cos es recupera més ràpid així. Un petonàs i no oblidis que ens tens aquí per a qualsevol cosa.

[Petitprincep2013]

Lautoncar ho sento molts ànims! Esperem aquesta setmana a veure... Igualment et dic com la blanquerna si es confirma doncs a veure si tens sort i ho pots expulsar per tu mateixa i no passar per quiròfan. Molts ànims!

[Anna Maria]

Una abraçada lautoncar!!!
Anna Maria

[petita83]

Lautoncar ho sento molt! De totes maneres crec que el teu posicionament és ideal, doncs és cert que s'ha perdut quelcom, les il·lusions, però no pas un embrió perquè maaai va arribar a haver-hi.
Sigui com sigui, cuidat molt! Que et cuidin! I tan de bo la natura sigui suficientment sàvia per a eliminar tooota la infraestructura de la matriu per si mateixa. De totes maneres tampoc s'acaba el món amb un legrat, jo no he tingut més remei que passar per tres, tan de bo que no hagués sigut així, però més enllà del caos logístic que pot representar a casa...poc més, els metges són mooolt curosos amb el tema i ja procuren ser el menys cruents possible.
Molts ànims amb la petita! Segur que trobaràs la millor manera de dir-li-ho :)
Una fortíssima abraçada!

[boira75]

Autoncar, jo com tu, vaig entrar amb il·lusió al post de les mares d'octubre, i avui m'han comunicat que el saquet era buit, o sigui que no hi ha, ni se si hi hagut mai, embrió, m'ha quedat el dubte. M'he programat un legrat per demà mateix, així ja m'ho trec de sobre, la veritat no pensava que aquest moment fos tant dur, i per qui em sap més greu, és per la meva filla, que durant uns dies ha sentit uns gelos increïbles d'un germanet que al final no tindrà...em va molt bé llegir-te, perquè em dóna forces a tirar endavant. N ho havia dit a gaire gent però sí que ara em serà dur dir-ho als que sí que ho saben. Tot i així ens agradaria tornar-ho a intentar en breu!

[Anna Maria]

Boira, ho sento molt guapa.
Una gran abraçada,
Anna Maria

[Vesnà]

Boira, excompanya octubrera, em sap greu... És un pal.
Espero que avui vagi bé.

[carpe diem]

Vesnà,com estas tu? Com va anar dilluns?

[Vesnà]

Carpediem, vaig fent... La veritat és que no tinc gaires esperances. Encara hi ha batec, però la beta és molt baixa (com de dues setmanes menys) i segueixen veient problemes a la placenta que podrien indicar una mola (que vol dir avortament segur). Dimarts torno a tenir control.
Em sap greu no haver entrat al post, però no m'hi veia amb cor. Dimarts suposo que sabrem si és blanc o negre. Ja us informaré.
Gràcies!