"El papa no" diu!

[bertian]

I tant Franz!!! A la Berta li ha passat bastant i ara fa broma amb la frase! a vegades quan ve el seu pare es posa a riure i diu "el papa no" però ho fa per jugar!
Sí que és veritat que és més de mama encara però jo he vist un gran canvi la veritat! L'altre dia li feia moxaines i li deia "ets molt guapo" jajajaja
Tot són etapes!!! ànims que us estimen un pilot i ho sabeu!!!!!

[franz75]

Hi hi! El Marçal va a dies, però ara està millor del tema. És molt de la mare, però no em rebutja gaire... I de fet torna a dormir tota la nit seguida, normalment... fins que es torni a posar malaltó, suposo...
Ai, les etapes!

[carbasseta]

molts anims franz! l'aina tb ho fa de vegades, sobretot quan esta cansada i vol dormir.

[atreya]

La meva també és molt de papa no i ja té 3 anys.........i em comença a procupar.
Si estic jo, tot vol que li faci jo, ajudar-la a anar al wc, el menjar, posar-la a dormir, jugar, etc, si jo no hi sóc no té problemes per fer les coses amb el papa.
Al març ha de tenir un germanet i estic bastant neguitosa amb el tema, perquè amb el nadó i ella enganxada no se pas com ho faré.......

[grill]

Ui a mi em passa exactament el mateix!! Però en el meu cas potser té alguna explicació, suposo..i és que al seu pare, potser pel fet de portar la rutina de la feina i el rigor de treballar a sobre, doncs li costa més relaxar-se i deixar-se anar a casa i amb la nena..segueix amb aquell punt seriós o complidor i no cedeix amb segons què..o es molesta si la nena s'embruta molt o crida massa..etc, li costa posar-se al paper de company de joc si les coses no van com a ell li agradaria que anessin. Molt bé si tot va bé, però quan comença a haver-hi algun problema..ja es posa nerviós i pressiona una mica la nena, li exigeix, sense adonar-se'n, que sigui més gran i que raoni les coses, li costa empatitzar amb la nena.. no té tanta paciència com jo, o se li acaba abans. I de vegades penso que és normal.. ell passa tot el dia a la feina i quan arriba queden amb prou feines dues o tres horetes fins la desfeta de la son. No és fàcil agafar el ritme de la nena i agafar aquella infinita paciència i bon humor constant malgrat tot i malgrat el cansament de fer una cosa una i una altra vegada o veure com ho posen tot del revés o no es volen posar l'abric al sortir..i no posar-se dels nervis, etc, etc. JO penso que les mares, hormonalment ja ho portem millor això de conectar amb els fills, és així. Els hem parit i necessiten molt el nostre contacte! Tot i que he vist pares molt empàtics i respectuosos i molt flexibles també, i que bé que va el "relleu" quan jo estic ja esgotada de tot el dia, però en general aquest paper els hi costa més i són més rígids.. Aleshores amb aquesta edat veig que ho defugen perquè necessiten tot al contrari Però hi ha tantes històries com pares i mares hi ha al món, això sí..