comencem el deslletament nocturn!!!

[Ponioleta]

Ostres Crissie, es fan relleus els teus fills!!
Com a mínim ara hauràs d'estar per UN i no pels DOS a les nits.
A veure com segueixen les nits del Xavi però la veritat és que anima molt veure que un nen que es despertava tant a les nits s'hagi despertat un sol cop i només per veure aigua.

[crissie]

Noies, no tinc temps, però entro per dir-vos:

4arta NIT: 0 DESPERTARS!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

[nius]

[lupitafriend]

que be crissie!!!!!!!! aixi pots estar per la maria i tu descansar mes! segur q el teu cos tb ho notara!! i en Xavi tb!!! s'esta fent gran!!! a vegades nomes els hem de donar una empenteta!

[Greace84]

Ei noies!

Una altra que s'apunta al post! Jo ja el tinc quasi quasi deslletat... no només nocturn, però vaig començar així també!

Amb l'embaràs em fan molt mal els mugrons!!! I cada cop gaudia menys de la lactància, i he aprofitat que ell quasi no em demanava (només fèiem pit quan arribava de treballar, per anar a dormir i pels despertars nocturns).
A més ara tinc menys producció i mica en mica li estic treient del tot.
ja vaig obrir un post perquè tenia dubtes si seguir amb les presses diürnes o no, però les nocturnes tenia clar que no i molt bé!

Al principi s'enfadava molt i plorava una estoneta, però jo li vaig oferir posar a la mà al pit o posar el seu caparró a sobre i això és el que ens ha funcionat!!!
Ara a la pressa d'anar a dormir de seguida deixa el pit i em diu "mama a chobre" (sobre per ell, ) i després d'una setmana mes o menys s'adorm així en 10-15min! El mateix que trigavem amb el pit més o menys!!!
I a més també a la segona setmana ja no em demanava quan es despertava, es donava la volta i a continuar dormint!!!

Aquesta setmana s'ha despertat algún cop però perquè ha estat malaltó, amb dècimes i les dents fent la punyeta! Però fem el mateix, es posa a sobre i s'adorm! Fins i tot algún cop a sobre del seu PARE!!! Que a les nits no el volia ni en pintura!!!

Així que ànims noies, son uns dies durs els primers però després per mi el canvi molt i molt bo!!!

Hèlia: Me sentit súper identificada! A mi em fa més mal ara que abans.. i finalment no ho he suportat! Crec que la lactància s'ha de gaudir, i que ara que encara no ho relaciona amb , la baixada de producció i que ja ho enten més (18 mesos) es un bon moment. Tot i que he tingut molts dubtes eh!
Molts ànims facis el que facis!!!

Crissie: Que be!!!! Me n'alegro moltíssim!! Espero que sigui l'inici d'un gran canvi amb les nits del Xavi!!!

[entrerius]

feia dies que no entrava al post i veig moltes novetats.

Moltes felicitats Crissie al menys ja tindràs les nits més portables.

Helia I Greace molta sort amb el deslletament. Això sí, n'heu d'estar convençudes quan comenceu, us costarà molt menys

Lupita, felicitats per tot el temps meravellós que has dedicat a la lactància no te l'ha tornat a demanar? a mi de vegades me la demana, la xarrupa, però ja no sap xuclar de vegades quan veu un nadó vol jugar a ser petit i la demana... fa molt gràcia.

[Helia]

Merci pels ànims!!

Uf Greace, no sabia que també estaves en aquesta situació!! Acabo d'escriure sobre això al post d'agost arrel d'un missatge de la petit/a... jeje... som tres prenyis d'agost donant meta!

Doncs nenes, increïble avui... ahir es va adormir sense pit (de fet, es va adormir al sofà amb el seu pare!!), no s'ha despertat en tota la nit, i quan s'ha llevat (s'ha de dir que eren les 6:30 ) en lloc de buscar pit s'ha aixecat i m'ha dit "mama, allà!!" que vol dir "anem al menjador a jugar"... jeje...
Avui penso (dic avui, perquè cada dia penso coses diferents ) que si tinc una mica de paciència potser es deslletarà sola... (d'il·lusions també es viu, no? )

[Ponioleta]

Helia nena, molt bé!!
No sé si s'acabarà deslletant però en tot cas no seria la primera nena que es deslleta per l'embaràs de la seva mare. Amb això que no surt tanta llet i tal, i segurament canvia el gust...

[Elma]

Hola mamis!
Fa més d'una any de la darrera entrada d'aquest post. La Ponioleta ens l'ha referit en un altre fil i me l'he llegit sencer a la feina. Nome dir-vos que anima molt llegir les vostres experiències, que a les mares que patim nits dolentes, mals d'esquena i dubtes sobre el deslletament ens dona una mica de llum en aquestes nits tan fosques (almenys a mi m'ajuda).

Gracies per explicar-ho. Una abraçada.

Per cert, ara que ha passat més temps...com van els vostres petits?? continuen dormint tota la nit??

[lupitafriend]

Hola!! Benvinguda al post!! D.aqui un temps fare el deslletament nocturn bis! Amb la petita! Intentare seguir el mateix metode, tot i q crec q costara mes, te molt de caracter la peque!! Ja us ho explicare quan arribi el moment!

L gran, amb la que vaig encetar aquest post, des de llavors que dorm placidament totes les nits! Ara, a punt de fer els 4 anys, ja no necessita ni aigua a les nits.

Si voleu fer el deslletament nocturn no cal q treieu totes les tomes, nosaltres vam estar fins als 26 mesos fent tetones als vespres

Molta sort a totes, i m.agrada que el compartir experiencies serveixi a les altres mares

[crissie]

Hola noies! QUan de temps!!!
Res, el deslletament nocturn va seguir però els desperatrs també. Ara ja ha passat mooooolt temps , us explico la nova situació:

El Xavi amb 3,5 anys dorm tota la nit seguida al seu llit desde fa 2 mesos més o menys.
La Maria, la vaig destetar a la nit fa uns mesos peòr es segueix despertant molt! Suposo que començarà a dormir millor quan neixi el tercer i aleshores tornarem a començar

[lupitafriend]

El tercer crissie????
Enhorabona!!!!
Estic totalment despenjada del SP...

[Elma]

Hola!!

Crissie! Ahir vaig veure el teu ticker i vaig flipar, enhorabona!!! Que valenta, amb tants despertars i amb un tercer en camí!!!
Una pregunta, la nena era tan gran com el nen quan vas fer deslletament nocturn?? O més petita?Com va anar? Es que el meu te un any acabat de fer i això d'explicar-li lo del sol i la lluna...como que no lo veo. Per això ens plantegem el pla pare...No se com anirà però algo hem de fer, aquesta nit se l'ha passat enganxat a la teta tooooota l'estona...no puc més!!

Petons!

[crissie]

Que valenta? jejejeje, ha estat un super imprevist, pe`ro serà molt benvingut/a!

AMb la Maria ho he fet dos vegades, una sobre l'any i poc i després un dia que estava malaltona no m'hi vaig poderr resistir i tot va tornar a començar, i ara farà un parell de mesos ho he tornat a fer. En tots dos casos li he dit al mateix: La mama i la teta dormen. ALgunes vegades explicant-li lo del sol, altres no... Semble mentida però els nens d' un any entenen moltes més coses de les que ens pensem...potser no pillen lo del sol i la lluna però si li dius que la teta està dormint, iaxò si que sabrà el què vol dir. Sempre amb un bibe o un gotet d'aigua per oferir-li com alternativa...

A mi el pla PARE no em va funcionar, si jo sóc a casa, a son pare no el volen per dormir.

[Ponioleta]

Hola
jo volia explicar la meva experiència des d'un altre punt de vista.
Nosaltres no hem fet res, ni pla pare, ni deslletament nocturn ni res. Hi ha hagut molts moments que he estat a punt, per cansament, son, esgotament...
Doncs bé el meu fill, coincidint amb els 3 anys va començar a fer les nits senceres. Abans vam passar una època que feia un despertar (cap a les 5h-6h del matí). Ara mama quan el poso al llit (però no per adormir-se) i quan es desperta al matí. I la resta del dia ja no fa teta mai.

No m'estic ficant amb la vostra decisió, eh? no vull que sembli això. Ho explicava per si passa per aquí algú que estigui en una situació de dubtes etc semblant a la meva fa un any, un any i mig, doncs que sàpiga que tot arriba, en dono fe

[carbasseta]

hola boniques! gracies a totes per les vostres experiencies! jo encara no m'ho plantejo, pero va be saber-ho per si arriba el dia.
crissie! estic flipant!!!enhorabona!!la maria es mes petita q l'aina! he de reconeixer q em fas una mica d'enveja, pero sana, eh? m'alegro molt! gaudeix a tope de l'embaras!

[crissie]

jijijijij Gracies per les felicitacions noies Em va costar molt de pair, pe`ro ara estic més feliç que un anís!

[soleilua]

Primer de tot Crissie felicitats per la nova puceta! No hem parlat gaire, però sempre llegeixo el que dius, que ho trobo molt interessant!

I al tema... Fa 3 nits que hem començat amb el deslletament nocturn... He esperat als 2 anys de l'Arlet, a veure si ella sola deixava de demanar teta a les nits. De dia no m'importa donar-li, però de nit, ja se'm feia costa amunt feia mesos, així que ara fa tres nits vaig començar amb el sol i la lluna, i ja feia moooolt de temps que li deia que un dia ja no hi hauria teta!
Ara, que el sol s'amaga tan d'hora, a la tarda li dic que hi ha teta només al sofà, i que quan anem al llit ja no n'hi haurà.

De moment anem prou bé, li costa molt adormir-se, però amb la teta també li costava, i quan es desperta s'enfada perquè no hi ha teta, però no tarda excessivament en tornar a agafar el son.

M'ha costat molt pendre aquesta desició, de fet, porto pensant-ho des de abans de vacances d'estiu, i encara hem allargat mig anyet més, però ara, que tenim ganes d'anar a pel segon, havia de fer un replantajament de les nits. La cosa és que el meu marit treballa en un restaurant i a les nits estic sola amb la nena. Penso que si li costa tan dormir-se i necessita tant que estigui amb ella a aquesta hora, com m'ho faré el dia que hi hagi un bebé? Així que aquest fet, ha acabat de convènce'm per a pendre la decisió de treure la teta nocturna...

Ja us aniré explicant com evoluciona el tema...

[Elma]

Hola mamis,
Fa més d'un mes que vaig escriure en aquest fil demanant consell i experiències perque les nits eren desesperants i l'esgotament físic i mental em passava factura. Em feia molta por el deslletament, el pla pare i com ho portariem tots plegats. Ara que ha passat una mica de temps...us puc explicar què vam fer i com ens va.

Abans cal dir dues coses. Una, que el nen dormia a la nostra habitació. La primera tirada al bressol (acostumava a ser curta) i la resta de la nit al nostre llit, i enganxat a la teta, normalment. I dues, durant el Nadal ja vam veure una mica de llum perque vam tenir unes nits prou bones sense fer gaire cosa diferent.

* El dia que va fer un any (desembre) el pare va començar a atendre`l totes les vegades que es despertava abans d'anar nosaltres al llit, que acostumaven a ser unes quantes. Aquell primer dia va plorar 40 minuts en braços del pare, i no ha tornat a fer-ho més. Resultat: aquella nit es va despertar dos cops nomes. La resta de nits va reduïr els despertars, i vam comprovar que si l'Elmo el deixava al bressol al principi es despertava menys que si el deixava jo (quines coses!!).
* Pocs dies abans de les vacances de Nadal vaig anar a dormir al sofà uns dies i es va encarregar el pare tota la nit. Resultat: es va despertar menys. Les primeres nits costava més tornar a dormir, però cada vegada menys. Vam oferir-li biberó de llet però no en va voler.
* Els dies de festa van ser una mica lio entre l'enrenou d'horaris, de gent i anar d'una banda a l'altra. Vam fer lo normal de sempre, el nen al bressol i els papes al llit al costat i...oh! sopresa! es despertava dos cops o un!!! (jo flipant!)
*Abans d'acabar l'any i de tornar a la feina (i amb el cor encongit) li vaig dir a l'Elmo que l'haviem de posar a la seva habitació i provar com anava. Haviem vist també que ell es quedava conforme amb el pare si no em veia a mi. Així que vam fer el trasllat i els primers dies nomes anava el pare. Resultat: dos despertars, un cap a les 3 o les 4 i un cap a les 7 o les 8 (jo continuava flipant). Un dia hi vaig anar jo, li vaig donar pit asseguda a la butaca i 45 minuts despres sense poder-lo desenganxar...vaig decidir que ja no li donaria més pit a la nit, i intentaria treure-li sense dramatismes. Així que la resta de nits que m'aixecava jo el bressolava, li cantava, i si veia que començava a posar-se nerviós i a buscar sota la samarreta...li deixava al pare i als 5 minuts...ja dormia.
* Vam començar l'any molt contents i descansats, però va arribar la tornada al cole i amb ella...els despertars multiples. Primer dia de cole, primera nit dolenta. I tornem a estar com sempre. Ha estat una setmana malalt a casa i les nits van tornar a ser bones fins que va tornar a la guarde. Suposem que tantes emocions i estímuls li fa estar més neguitós i nerviós a la nit. Així que ara continua a la seva habitació, continua amb molts despertars, però compartim entre els dos i ho portem millor (bueno, el pare es queixa molt més del que m'he queixat jo en un any, però això no ho canviaré, jiiji). No li dono pit, moltes vegades no cal ni que el tregui del bressol, li poso xumet i tornar a dormir. Excepte en el despertar de les 3 o les 4, que es desvetlla més i al final acabo passant-li la pilota al pare que el dorm en 5 minuts (o 10 o 20) despres d'estar-m'hi jo 30 (o 40 o 45!!!). Hi ha alguna nit que el portem al nostre llit i llavors fem pit (de vegades es calma i de vegades està igual d'inquiet i llavors jo no dormo gaire), però el tema del deslletament no ha estat gaire dur ni per ell ni per mi. De fet aquesta nit l'hem portat al llit i s'adormit sense mamar, nomes tocant-me.

Conclusions:
1.el Pla Pare ens ha funcionat no perquè es desperti menys sino per poder compartir les nits. Per mi ja és molt, no vaig tant cansada i estic de millor humor.
2.Hem constatat que la teta no era la culpable de que es despertés tant (això ha callat alguna boca).
3.El trobo a faltar al meu costadet, tant petit i tan calentonet. Els caps de setmana el portem al llit quan es desperta a les 7, de vegades tornem a dormir una o dues hores més i d'altres acabem jugant els tres.
4. Està clar que cada nen és com és, i el meu és així...de poc dormir. Sort que almenys...menja!!

Petons!!

[powerpuff_girl]

Hola!

Perdoneu perquè no tinc temps de llegir-me els missatges anteriors (ho intentaré fer algun dia d'aquests, però) i us volia demanar consell. Us explico.

La Ingrid está a punt de fer 22 mesos i sempre ha dormit fatal. Fins l'any em costava 1 hora de rellotge adormir-la (enganxada al pit) i després es despertava cada 1h-2h, amb moltíssima sort cada 2h-3h (poc habitual) i el pitjor de tot que cada cop que es despertava es mig desvetllava i s'havia d'enganxar molta estona al pit, remugava, m'estirava del mugró, en resum que em passava pràcticament tota la nit sense dormir entre aconseguir que es tornés a dormir i mig posar-me i santornem'hi que es desperta un altre cop perquè li toca o perquè m'he mogut i està super sensible.

A partir de l'any no recordo bé quan ni perquè la vam aconseguir posar al bressol i feia el primer tram de la nit allà i aguantava 2-3h i algun dia fins a 4h. També mica en mica li costava menys dormir-se, una mitja hora normalment, així que la primera part de la nit es descansava millor. Bueno, jo no perquè gràcies als dos embarassos i la merda del dormir sobretot amb la petita tinc insomni i una tendinitis que no vaig poder curar fins fa poc i que m'impedia descansar

Vam estar així fins començar la guarderia (16 mesos aprox), dormint una mica millor les primeres 3-4h de la nit al seu bressol i després un altre cop despertant-se molt, desvetllada, etc. Inclús la tornàvem a passar al bressol però com es despertava cada hora al final la deixàvem dormint amb nosaltres. En començar la guarderia i la temporada de mocs i tos ja no vaig poder passar-la al bressol (la mous i es desvetlla o es posa a tosir i ja la tenim liada) i es tirava tota la nit enganxada a mi, literal, o es despertava al mínim soroll o moviment, total que vam provar que el meu marit dormís a un altre lloc i jo posava el coixí de lactància entre les dues perquè no em notés tan a prop. Depèn de la nit funciona millor o pitjor, en general no aguanta dormida més de 2h.

Portava un temps plantejant-me destete nocturn, però amb molts dubtes perquè no fa servir xumet (i no li donaré amb 2 anys, seria absurd!!!!!), ni ninos ni cap objecte d'apego, no puc comptar 100% amb el meu marit perquè ell s'encarrega de dormir a la gran i de atendre-la si es desperta (normalment dorm del tirón però amb mocs i tos sí que és més probable que demani aigua o es desvetlli alguna nit) ja que fins fa poc també feia teta i vam tenir moltíssima sort perqùè la transició de dormir-la jo amb la teta a dormir-la son pare va ser d'un dia per l'altre (el dia que va néixer la Ingrid va ser el últim dia que es va dormir amb teta) i sense cap drama i tic prohibidíssim anar-hi jo per no fastidiar una cosa que funciona. Total que plan padre difícilment el podríem fer si hem d'estar setmanes intentant que s'adormi sense mí. I també em fa moltíssima por canviar tot el costa que s'adormi a la teta (és super nerviosa!!!) pero haver de gronxar-la o passejar-la, físicament estic destrossada de 4 anys llargs d'insomni, estic al límit de les meves forces

Però resulta que fa 2 setmanes li va agafar un virus de panxa o algo així i va començar a mossegar-me fort, tant que no hi havia manera d'impedir-lo i la vaig haver de dormir sense teta. I clar plorava enrabiada, plorava, plorava, i jo al seu costat intentant consolar-la i s'emprenyava amb mi, no em deixava tocar-la... vam estar així 1 setmana que no s'enganxava al pit i em mossegava i per dormir eren plors i drames però alguns dies costava menys, es deixava acaronar, potser només feia suspirs i s'anava relaxant sola (jo al seu costat, clar), però a l'endemà igual tornava a plorar molt... no sé no va ni millorar ni empitjorar, però al cap d'una setmana es va tornar a enganxar al pit tot el dia (durant la setmana de vaga només vaig aconseguir que la meitat de dies s'enganxés sense mossegar quan es despertava de matinada, en cap altre moment del dia) i va arribar la nit...

Jo ja havia decidit que el procés havia començat, que potser ja havia passat el pitjor, la primera setmana de plors, amb l'avantatge que no ho havia forçat jo, que era el que més em feia enrere, fer-la plorar per una decisió meva. I la setmana següent vaig fer el mateix, dormir-la sense teta, jugar molt amb ella abans, intentar fer-li molts mimos... resultat el mateix, estem exactament igual, uns dies protesta un moment i s'hi està una estona mig suspirant fins que va caient (al principi no em deixa que faci res, al cap d'una estona potser busca el contacte o em deixa que m'apropi) i n'hi ha d'altres que plora super rabiosa i li costa moltíssim dormir.

Hem millorat els despertars? No, tal i com jo m'imaginava no, jo ja pensava que no es desperta per la teta sinó perquè és molt nerviosa i li costa dormir i tornar a caure per si sola. La raó per la qual continuo amb això és perquè en aquestes dues setmanes hem aconseguit una cosa que crec que mai havíem fet, dorm 6 hores seguides el primer tram de la nit!!!! (no tots els dies, n'hi ha hagut que s'ha despertat com sempre) i això crec que per ella és un gran benefici. Per mi ho seria si pogués dormir però no puc, jo en aquest sentit no m'estic beneficiant. Però la resta de la nit se la passa enganxada a mi, neguitosa, amb lo qual ja no sé si el que guanya per un costat ho està perdent per l'altre, jo estic encara més cansada perquè tot i que intento dormir una mica quan ella dorm més seguit en realitat faig com a molt 2 hores i després m'esperen altres 4-5h de pràcticament no arribar a tancar els ulls.

Penseu que si en 2 setmanes no hi ha hagut cap canvi per dormir-se sola (la majoria de dies plora o si més no protesta una estona) no ho aconseguirem? El que em fa dubtar és que estic pràcticament convençuda que si la torno a dormir a la teta no farà 6 hores seguides i perdrà això (però potser estarà més tranquil·la en global i dormirà 1h-2h seguides tota la nit, no com ara que la meitat de la nit quasi no dorm) i que no la podrà dormir ningú, els caps de setmanes marxo amb la gran a casa dels iaios i la deixo fent la migdiada i si algun dia es desperta a la meitat, tot i que no és habitual, el meu marit no l'aconsegueix dormir.

Quin rollo quilòmetric us he fotut!!!!! Espero que hagueu aguantat fins al final i em sapigueu aconsellar

Gràcies