avortament mèdic

[gemma33]

Hola sóc Gemma Maronda havia d'haver estat mare d'una nena al Febrer 2014 pero malauradament no ho seré perquè ahir dia 14/10/2013 em van provocar un abort mèdit perquè venia amb un problema molt greu de cor. o sigui se m'ha acabat el somni. estava de 22 setmanes ja o sigui 5 mesos - somni incomplet:( estic fatal.

[cuski]

Hola gemma.
Em sap molt greu el que t'ha passat. És molt dur haver de passar per una situació així, només les que ho hem viscut ho podem saber. És una patacada molt forta que ens ha donat la vida. Jo el mes que ve farà un any que vaig perdre el meu petit per un avort espontani. És duríssim de pair. Però pren-te el teu temps, pensa, assimila, despedeix-te de la criatura, fes els rituals que creguis oportús, dedica-li tot el temps que necessitis. A mi em va anar molt bé llegir el llibre "la cuna vacia" i "las voces olvidadas", te'ls recomano! Necessites agafar-te a algun lloc, sobretot no t' escoltis massa a la gent, si et diuen perquè et diuen i sinó perquè no et diuen res. Tot fa mal. "Ets molt jove", "la naturalesa és sàvia", "ja en tindràs un altre".. bla bla... ni cas! De veritat. Ets tu i la teva parella. Només vosaltres enteneu el dolor i heu de viure el dol a la vostra manera. No t' enfonsis de veritat. Lluita i sigues valenta! Si necessites parlar, desfogar-te, envia'm un privat. Jo t'escoltaré. He passat per aquesta situació i entenc la teva impotència, ràbia, culpabilitat,... uns sentiments molt difícils de pair!
Ànims guapa! Una abraçada plena d'energia!

[fox]

Hola Gemma, em sap molt greu, diguin el que et diguin suposo que no hi ha consol... recolçat en la teva parella . Una abraçada!!

[enjoy]

Gemma, bonica. Tot i haver viscut una situació semblant, no sé què dir-te. El dolor que deus sentir en aquests moments és abrumador. Res del que et diguem ara mateix et consolarà, però volia donar-te molta força i llum per sortir d'aquest pou en el que ens ha posat la vida.

Aquest dilluns hagués nascut el meu nen; el vam perdre a les 16 setmanes també per una cardiopatia greu. Encara no ho he superat. M'he aïllat dels amicsi la família. I ja fa 6 mesos que el somni es va acabar.

Al final, he buscat ajuda professional i tinc hora amb una psico, jo sola no me'n surto i amb la parella no parlem gaire del tema per no remoure records massa dolorosos.

No sé d'on ets, però pel que necessitis aquí estic, o per privat; penso que en aquestes situacions només ens poden entendre noies que hagin viscut el mateix. una abraçada plena e llum.

[sasha_vikos]

Hola Gemma. Potser et poden ajudar a l'associació Petits amb Llum www.petitsambllum.org

[Anna Maria]

Hola,
des d'aquestes línies rep una abraçada que vol ser afectuosa. No hi ha consol en aquest moment, plora i desfogat, plora'l el que vulguis, no et deixis res al sarró.
Una abraçada,
Anna Maria

[tuijoserem4]

Ufff Gemma, que dur, que difícil, molt dolor, ràbia, impotència....perquè jo?
Ho lamento moltíssim, de debò...he plorat al llegir-te...

Jo al gener havia de ser mare d'un nen, a les 12 setmanes el meu somni es va aturar com a consqÜència de l'hemorràgia causada per una biospsia de Corion, una mica irònic, em vaig punxar per saber si el meu fill era " sa" i el meu fill " sa " es va morir per voler-ho saber... Crec que maularadament moltes de nosaltres ens podem apropar molt al vostre/teu dolor, això no el fa menys intens però potser ajuda a que sigui una mica més soportable.

A mi també em va ajudar molt llegir " la cuna vacía" i després de 4 mesos també he decidit anar un terapeuta perquè m'està costant molt, així que busca tota aquella ajuda que creguis que et pugui ser bona.

Una forta abraçada!!!! De tot cor Gemma..