Que puc fer? bebé de 15 mesos amb rabietes, despertars noctu
Que puc fer? bebé de 15 mesos amb rabietes, despertars noctu
Hola!
Volía veure si podeu ajudar-me una miqueta o algú ha passat per ua situació similar.
El meu petit té 15 mesos. Sempre ha sigut un nen nerviós, però molt bo, des de els 4 mesos dormia pràcticament tota la nit, no hem tingut mai problemes amb el menjar, i és un nen molt carinyós!!
Però fa unes setmanes que ha tingut un canvi d'actitud. Mentre està amb les àvies perfecte, es porta genial, però quan jo arribo li dona per cridar, i sobretot ho notem el cap de setmana quan està amb nosaltres (amb mi i el pare) està molt bé,i aprofitem al màxim el cap de setmana! però li agafen rabietes, està més irritable...i fins i tot noto que menja menys.
El que més em preocupa són les nits, porta dies que es desperta a les 4 o 5 del matí plorant i cridant, com amb molta ràbia, i no creiem que li faci mal res, perquè l'agafo i el passejo una mica i es calma, però a la que intento possar-me amb ell al llit o al sofà comença a cridar! avui he estat més de 45 minuts per aconseguir que es torni a dormir...i desprès s'adorm tan agust....
Anteriorment li havía passat algún cop això de despertar-se per la nit, però el calmava una mica i s'adormia, o m'el possava amb nosaltres al llit i al moment estava dormint, ara em costa molt!!! no sé que li passa, es desperta i pataleja....
L'altre dia vaig tenir revisió amb l'infermera i li vaig comentar, els dies anteriors havia vomitat una mica, però sense diarrees i els vòmits no eren continus( x exemple dijous al migdia va vomitar, divendres no, dissabte nit va tornar a vomitar...) molt estrany tot plegat.
L'infermera em va comentar que tot això podia ser emocional....pels canvis que esta fent...
Ha començat fa un mes l'escola bressol, fins que va tenir un any jo vaig poder estar amb ell, pero a l'any vaig començar a treballar, i l'hem apuntat a l'escola bressol 3 horetes i desprès passa una estona amb les àvies fins que jo o el seu pare arrivem per la tarda.
L'infermera em comentava que els vòmits i els despertars poden ser nervis i neguits que ell acumula i desprès els exterioritza amb nosaltres que és amb qui té més confiança....
La veritat és que l'adaptació a l'escola bressol ha anat molt bé!! els primers dies plorava una mica al deixar-lo però ara va super content, i amb les iaies està genial!!! sé que no és el mateix que estar amb els pares, però no el veig trist ni apagat...al contrari, és un nen que semprre està content...
No sé si alguna mami ha passat per alguna cosa similar...
No puc evitar sentir-me culpable, per les poques hores que passo amb ell, el porto al matí a la guarde, pero desprès ja no el veig gairebé fins les 7 de la tarda...desprès aprofito molt aquella estoneta i jugo amb ell, el banyo....pero a les 21:30 ja dorm...i tnc la sort de no treballar els findes i d'haver pogut estar amb ell tot un any... m'agradaria poder agafar ua reducció de jornada però economicament no ens ho podem permetre....
Ara amb el que em va dir la infermera, encara em sento pitjor...no vull que ho passi malament...sé que no soc la única mare que treballa, i sé que tot això és una adaptació i passarà.... volía saber si us ha passat amb els pekes, i que heu fet per fer-lo sentir millor...
Perdoneu la parrafada!!! moltes gràcies!!
Volía veure si podeu ajudar-me una miqueta o algú ha passat per ua situació similar.
El meu petit té 15 mesos. Sempre ha sigut un nen nerviós, però molt bo, des de els 4 mesos dormia pràcticament tota la nit, no hem tingut mai problemes amb el menjar, i és un nen molt carinyós!!
Però fa unes setmanes que ha tingut un canvi d'actitud. Mentre està amb les àvies perfecte, es porta genial, però quan jo arribo li dona per cridar, i sobretot ho notem el cap de setmana quan està amb nosaltres (amb mi i el pare) està molt bé,i aprofitem al màxim el cap de setmana! però li agafen rabietes, està més irritable...i fins i tot noto que menja menys.
El que més em preocupa són les nits, porta dies que es desperta a les 4 o 5 del matí plorant i cridant, com amb molta ràbia, i no creiem que li faci mal res, perquè l'agafo i el passejo una mica i es calma, però a la que intento possar-me amb ell al llit o al sofà comença a cridar! avui he estat més de 45 minuts per aconseguir que es torni a dormir...i desprès s'adorm tan agust....
Anteriorment li havía passat algún cop això de despertar-se per la nit, però el calmava una mica i s'adormia, o m'el possava amb nosaltres al llit i al moment estava dormint, ara em costa molt!!! no sé que li passa, es desperta i pataleja....
L'altre dia vaig tenir revisió amb l'infermera i li vaig comentar, els dies anteriors havia vomitat una mica, però sense diarrees i els vòmits no eren continus( x exemple dijous al migdia va vomitar, divendres no, dissabte nit va tornar a vomitar...) molt estrany tot plegat.
L'infermera em va comentar que tot això podia ser emocional....pels canvis que esta fent...
Ha començat fa un mes l'escola bressol, fins que va tenir un any jo vaig poder estar amb ell, pero a l'any vaig començar a treballar, i l'hem apuntat a l'escola bressol 3 horetes i desprès passa una estona amb les àvies fins que jo o el seu pare arrivem per la tarda.
L'infermera em comentava que els vòmits i els despertars poden ser nervis i neguits que ell acumula i desprès els exterioritza amb nosaltres que és amb qui té més confiança....
La veritat és que l'adaptació a l'escola bressol ha anat molt bé!! els primers dies plorava una mica al deixar-lo però ara va super content, i amb les iaies està genial!!! sé que no és el mateix que estar amb els pares, però no el veig trist ni apagat...al contrari, és un nen que semprre està content...
No sé si alguna mami ha passat per alguna cosa similar...
No puc evitar sentir-me culpable, per les poques hores que passo amb ell, el porto al matí a la guarde, pero desprès ja no el veig gairebé fins les 7 de la tarda...desprès aprofito molt aquella estoneta i jugo amb ell, el banyo....pero a les 21:30 ja dorm...i tnc la sort de no treballar els findes i d'haver pogut estar amb ell tot un any... m'agradaria poder agafar ua reducció de jornada però economicament no ens ho podem permetre....
Ara amb el que em va dir la infermera, encara em sento pitjor...no vull que ho passi malament...sé que no soc la única mare que treballa, i sé que tot això és una adaptació i passarà.... volía saber si us ha passat amb els pekes, i que heu fet per fer-lo sentir millor...
Perdoneu la parrafada!!! moltes gràcies!!
Re: Que puc fer? bebé de 15 mesos amb rabietes, despertars noctu
Hola,
En primer lloc, no et sentis culpable, si s'ha de treballar, s'ha de fer i punt. El teu fill ha pogut gaudir de la mama 1 any sencer
i trobo molt raonable la solució que heu buscat. Jo crec que els nens són com els grans, vull dir que quan està amb vosaltres, que sou els seus puntals, és quan treu la frustració o sentiments negatius que li provoca la separació, per això us reclama més a la nit i s'enrabia, encara que vagi tan alegre a la llar. Jo li donaria temps perquè s'acabi d'adaptar i més mimitos. També pot ser que es desperti pels somnis, en el cas de la nostra filla li va començar a passar de més grandeta, però tot podria ser.
En primer lloc, no et sentis culpable, si s'ha de treballar, s'ha de fer i punt. El teu fill ha pogut gaudir de la mama 1 any sencer
i trobo molt raonable la solució que heu buscat. Jo crec que els nens són com els grans, vull dir que quan està amb vosaltres, que sou els seus puntals, és quan treu la frustració o sentiments negatius que li provoca la separació, per això us reclama més a la nit i s'enrabia, encara que vagi tan alegre a la llar. Jo li donaria temps perquè s'acabi d'adaptar i més mimitos. També pot ser que es desperti pels somnis, en el cas de la nostra filla li va començar a passar de més grandeta, però tot podria ser.
Re: Que puc fer? bebé de 15 mesos amb rabietes, despertars noctu
Gràcies per la teva resposta Airin!! sé que no tinc una altra que treballar i faig el que m'agrada que és molt! i tot i que el dia a dia el porto molt bé, quan veig que li passen aquestes coses no puc evitar pensar que ens necessita molt i que no podem estar tant com voldriem!! que dificil compaginar-ho tot oi??
és curiós perquè el cap de setmana es lleva molt content perquè està amb nosaltres, però suposo que vol aprofitar tant aquest temps que no vol dormir, x exemple la migdiada, a casa dels avis sempre dina i s'adorm horeta i mitja aprox... quan estem nosaltres ens costa moltíssim que s'adormi....al final cau, pero fins que no s'adorm ens monta cada rabieta x qualsevol cosa!!
El que més pateixo és a les nits, li costa molt tornar a agafar el son quan es desperta així tan enrabiat!! i no sabem que fer-li, el passejo, li canto, el possem amb nosaltres al llit, i com a últim recurs li faig un bibi, quan es veu el bibi es calma una mica més ( i això que sopa molt bé), però tot i axií he d'estar una bona estona per que agafi la son....avui fins i tot li he explicat un conte a les 4 del matí!!! A més nomès vol que l'agafi jo i a vegades ni això, depèn de com si l'agafo crida més!! i acabo esgotada!!
Com tu dius, suposo que he de donar-li temps....perquè sigui capaç d'assumir tots aquests canvis....i l'únic que hem de tenir és paciencia i comprensió...
és curiós perquè el cap de setmana es lleva molt content perquè està amb nosaltres, però suposo que vol aprofitar tant aquest temps que no vol dormir, x exemple la migdiada, a casa dels avis sempre dina i s'adorm horeta i mitja aprox... quan estem nosaltres ens costa moltíssim que s'adormi....al final cau, pero fins que no s'adorm ens monta cada rabieta x qualsevol cosa!!
El que més pateixo és a les nits, li costa molt tornar a agafar el son quan es desperta així tan enrabiat!! i no sabem que fer-li, el passejo, li canto, el possem amb nosaltres al llit, i com a últim recurs li faig un bibi, quan es veu el bibi es calma una mica més ( i això que sopa molt bé), però tot i axií he d'estar una bona estona per que agafi la son....avui fins i tot li he explicat un conte a les 4 del matí!!! A més nomès vol que l'agafi jo i a vegades ni això, depèn de com si l'agafo crida més!! i acabo esgotada!!
Com tu dius, suposo que he de donar-li temps....perquè sigui capaç d'assumir tots aquests canvis....i l'únic que hem de tenir és paciencia i comprensió...
Re: Que puc fer? bebé de 15 mesos amb rabietes, despertars noctu
Jo em fixaria en el que diusque ha ti gut una bona adaptació a l'escola bressol. Moltes vegades a l'escola estan molt bé i treuen els nervis a casa, com ja t'ha dit l'infermera. Però no t'angoixis perquè senzillament és una etapa més del seu creixement com a persona!!! Tot això passarà, agafarà el ritme, i aquest episodi el veureu lluuuuuuuny,...jijiji.no hi doneu importància, actueu amb naturalitat i tranquilitat i tot passarà.
Torna a “El desenvolupament emocional”
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 0 visitants
| Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |
 |
 |
 |