Por
Por
Hola!
Mireu, jo tinc una nena de tres anys i un nen de tres mesos. La gran sempre ha estat molt mal dormidora. Des que era ben petita que ho hem provat tot (menys l'estivill).
Al principi la feiem dormir amb nosaltres però ella no volia, es posava a plorar com una boja i acavaba dormint-se al seu llit. Més endevant la feia dormir a braços i després al llit. Cap a l'any i mig dormia bé i soleta... El problema va vindre quan em vaig quedar embarassada. Aleshores NOMÉS volia dormir amb mi. I així va ser.
El problema és que ara hi ha el petit que dorm amb nosaltres. Jo em poso a dormir amb ella al seu llit i quan s'adorm vaig al meu amb el peke. Si la gran es desperta a la nit, que ho fa toooootes les nits, hi va el meu marit i dorm amb ella. Però clar, tenim l'esquena destrossada, i nosaltres estem fets caldo perquè no dormim (el peke dorm ja tota la nit).
El que últimament m'ha sobtat més és que la gran m'ha començat a dir que hi ha monstres a la seva habitació. No vol anar sola enlloc, ni que sigui amb els llums oberts, perquè té por. Si s'està banyant i jo marxo un segon per anar-li a buscar el pijama, quan torno diu que l'he espantat perquè es pensava que era un monstre.
Ahir li estava explicant un conte d'una nena que anava amb cavall i es va posar a PLORAR. Em va dir que perquè no tenia pares la nena.
Un altre tema que li inquieta molt és el tema de perquè hi ha gent que deixa de ser-hi ( la mort). L'altre dia em va dir que ella tenia dues iaies, la mama també, i el papa? Jo li vaig dir que havien marxat a dormir perquè eren velletes. Em va enxampar" infraganti"!
Jo li intento normalitzar dient-li que els monstres no existeixen, que el papa i la mama sempre estem amb ella, que no ha de patir per res, pentons, abraçades... però la por continua i no vull que vaigi a més. Vosaltres em podeu ajudar? Sabeu d'alguna manera per explicar-li les coses i que ho entengui?
Gràcies i perdó per la parrafada!
Mireu, jo tinc una nena de tres anys i un nen de tres mesos. La gran sempre ha estat molt mal dormidora. Des que era ben petita que ho hem provat tot (menys l'estivill).
Al principi la feiem dormir amb nosaltres però ella no volia, es posava a plorar com una boja i acavaba dormint-se al seu llit. Més endevant la feia dormir a braços i després al llit. Cap a l'any i mig dormia bé i soleta... El problema va vindre quan em vaig quedar embarassada. Aleshores NOMÉS volia dormir amb mi. I així va ser.
El problema és que ara hi ha el petit que dorm amb nosaltres. Jo em poso a dormir amb ella al seu llit i quan s'adorm vaig al meu amb el peke. Si la gran es desperta a la nit, que ho fa toooootes les nits, hi va el meu marit i dorm amb ella. Però clar, tenim l'esquena destrossada, i nosaltres estem fets caldo perquè no dormim (el peke dorm ja tota la nit).
El que últimament m'ha sobtat més és que la gran m'ha començat a dir que hi ha monstres a la seva habitació. No vol anar sola enlloc, ni que sigui amb els llums oberts, perquè té por. Si s'està banyant i jo marxo un segon per anar-li a buscar el pijama, quan torno diu que l'he espantat perquè es pensava que era un monstre.
Ahir li estava explicant un conte d'una nena que anava amb cavall i es va posar a PLORAR. Em va dir que perquè no tenia pares la nena.
Un altre tema que li inquieta molt és el tema de perquè hi ha gent que deixa de ser-hi ( la mort). L'altre dia em va dir que ella tenia dues iaies, la mama també, i el papa? Jo li vaig dir que havien marxat a dormir perquè eren velletes. Em va enxampar" infraganti"!
Jo li intento normalitzar dient-li que els monstres no existeixen, que el papa i la mama sempre estem amb ella, que no ha de patir per res, pentons, abraçades... però la por continua i no vull que vaigi a més. Vosaltres em podeu ajudar? Sabeu d'alguna manera per explicar-li les coses i que ho entengui?
Gràcies i perdó per la parrafada!
Re: Por
Jo estic igual......La meva filla el febrer farà els 3 anys i li encanta que li expliqui contes i només vol llegir llibres de la Dora la exploradora però després te por del llop. Ja li diem que el llop viu molt lluny a les muntanyes però no hi ha manera, vol els contes però te por. Des de fa 1 setmana que no es vol quedar sola en lloc, no vol anar a buscar les juguines a l'habitació sola etc. A la guardaria m'han dit que fa un parell de dies que quant la senyoreta marxa es posa a plorar....jo crec que es por i intentaré no llegir-li més aquests llibres......a veure si li marxa o què.......ai, es fan grans i la cosa es complica......però són tant macos......
Re: Por
Hola!!
Goga, prenc nota m´ha encantat el que expliques!!, jo faig una cosa similar
El meu nen té dos anys però ja parla moltíssim i raona molt. Es desperta molt a la nit i unes vegades em deia baixet "mama, hi ha un gos a l´armari" i jo li deia, "noooo si hi hagués un gos no pateixis que vindria la Patty i el faria fora de seguida!!" (la Patty és la nostra gata), no ho ha tornat a dir.
Però trobo què és molt bona idea això de riures dels monstres
Goga, prenc nota m´ha encantat el que expliques!!, jo faig una cosa similar
El meu nen té dos anys però ja parla moltíssim i raona molt. Es desperta molt a la nit i unes vegades em deia baixet "mama, hi ha un gos a l´armari" i jo li deia, "noooo si hi hagués un gos no pateixis que vindria la Patty i el faria fora de seguida!!" (la Patty és la nostra gata), no ho ha tornat a dir.
Però trobo què és molt bona idea això de riures dels monstres
Roger, ets la nostra alegria!!
Re: Por
molt bona idea Goga!! el meu tb té por de monstres i fantasmes i coses rares i ja no sé què dir-li...
Re: Por
Bueno, jo això ho he explicat en moltes ocasions, però és que em va fer molta gràcia... Una vegada vaig anar a casa d'una amiga, i el seu fill petit no podia dormir per les nits perquè deia (no us ho perdeu), que hi havia una granota-vampir a la seva habitació. Em va fer gràcia la seva imaginació, i m'hi vaig ficar a dins l'història. Li vaig dir que jo era filòloga (que és veritat), però que filòloga volia dir "Amiga dels monstres". I que era especialista en granotes-vampir. El nen se'm va quedar mirant amb una cara... Vaig anar a la seva habitació, vaig fer com que buscaba per tot arreu, i llavors vaig dir que ja l'havia trobat, la seva granota-vampir (va fotre uns ulls com plats...), que era invisible, però jo la veia. Li vaig explicar que aquesta granota era bebè, però molt desagradable, ja que... menjava peluixos. Vaig preguntar-li si tenia algun peluix fet malbé, i és clar... sempre hi ha algun! Llavors vaig dir que jo agafaria la granota i me l'emportaria al lloc d'on procedia (el nen em va dir "Manresa!" o "Terrassa!", no me'n recordo, i jo vaig sorprendre'm de que ho sabés... 
); que si es quedava amb ell segurament l'agafaria "carinyo" i el protegiria, però que era molt molest, és clar, tenir una granota menja-peluixos a casa... Vaig fer comèdia saltant amb un cub damunt el terra 
, fins que el nen em va dir que no, que millor que es quedés, pobre granota.
Jo me'n recordo molt, de quan era petita. De quan cridava els meus pares als 3-4 anys, de les meves pors. Totes eren reals, per a mí. Que eren una forma de cridar l'atenció? Segurament, i què? Eren la forma que jo tenia de dir que em sentia sola i que les ombres de la foscor podien amagar molts perills que jo no coneixia, que necessitava la mama i el papa perquè les espantessin. Jo crec que el que els passa als Estivills és que no recorden res de quan eren petits, i els nens els resulten perturbadors i manipuladors. Però només són nens petits amb nervis, por i poca experiència i capacitat per enfrontar-se al desconegut i a les pròpies emocions...
Jo tractaria de parlar amb la teva filla, de fer-li descriure els monstres; li preguntaria com són, què fan i per què hi són, li diria que vaig a buscar informació per veure com espantar-los, em tornaria una empaita-monstres professional i vindria amb un rotllo de paper de cuina a fer-los pam pam al cul... o a base de pets, com la Goga!
I potser li ensenyaria a ella com fer-ho i li encomanaria la missió de protegir el seu germanet dels monstres que li volen fer pessigolles i despertar-lo, o quelcom semblant... Però mai faria cas de teories conspiranoiques estivillianes.
Per cert, jo de petita moltes vegades no em podia dormir perquè tenia por de perdre la consciència, de morir. Em feia moltíssima por la mort. I era perquè estava molt nerviosa, quan més nerviosa estava més angoixa em donava. En canvi, quan em banyava amb aigua calentona, o aconseguia tranquilitzar-me, la mort em semblava quelcom distant i que no tenia a veure amb mi.
No sé si t'he ajudat gaire, però bueno... en tot cas, ànims!! I mooolt carinyo!
); que si es quedava amb ell segurament l'agafaria "carinyo" i el protegiria, però que era molt molest, és clar, tenir una granota menja-peluixos a casa... Vaig fer comèdia saltant amb un cub damunt el terra , fins que el nen em va dir que no, que millor que es quedés, pobre granota. Jo me'n recordo molt, de quan era petita. De quan cridava els meus pares als 3-4 anys, de les meves pors. Totes eren reals, per a mí. Que eren una forma de cridar l'atenció? Segurament, i què? Eren la forma que jo tenia de dir que em sentia sola i que les ombres de la foscor podien amagar molts perills que jo no coneixia, que necessitava la mama i el papa perquè les espantessin. Jo crec que el que els passa als Estivills és que no recorden res de quan eren petits, i els nens els resulten perturbadors i manipuladors. Però només són nens petits amb nervis, por i poca experiència i capacitat per enfrontar-se al desconegut i a les pròpies emocions...
Jo tractaria de parlar amb la teva filla, de fer-li descriure els monstres; li preguntaria com són, què fan i per què hi són, li diria que vaig a buscar informació per veure com espantar-los, em tornaria una empaita-monstres professional i vindria amb un rotllo de paper de cuina a fer-los pam pam al cul... o a base de pets, com la Goga!
I potser li ensenyaria a ella com fer-ho i li encomanaria la missió de protegir el seu germanet dels monstres que li volen fer pessigolles i despertar-lo, o quelcom semblant... Però mai faria cas de teories conspiranoiques estivillianes.Per cert, jo de petita moltes vegades no em podia dormir perquè tenia por de perdre la consciència, de morir. Em feia moltíssima por la mort. I era perquè estava molt nerviosa, quan més nerviosa estava més angoixa em donava. En canvi, quan em banyava amb aigua calentona, o aconseguia tranquilitzar-me, la mort em semblava quelcom distant i que no tenia a veure amb mi.
No sé si t'he ajudat gaire, però bueno... en tot cas, ànims!! I mooolt carinyo!
Re: Por
Abans que res, moltíssimes gràcies a totes per les vostres respostes!
Goga, això dels pets i tal ja ho he intentat, igual que dir-li que canti la cançó de la Lila (uh!oh! No tinc por!). Però res. Si li dic que ho faci, per ella representa que existeixen i que dient això s'envàn, però tornen... això és el que em diu.
Danu, provaré d'inventar-me una història semblant a la teva. I si, li preguntaré com són els monstres i tal... a veure com va. Per provar...
Laura80, potser si que són gelos. La veritat és que amb el nen és molt carinyosa, tot i que a vegades té els seus moments, però és normal. Potser si que ho passa per dins i és la seva manera d'expressar-ho. Suposo que l'edat no ajuda, ja que ara la seva imaginació està a tope!
Bé, aniré provant coses... moltíssimes gràcies!
Goga, això dels pets i tal ja ho he intentat, igual que dir-li que canti la cançó de la Lila (uh!oh! No tinc por!). Però res. Si li dic que ho faci, per ella representa que existeixen i que dient això s'envàn, però tornen... això és el que em diu.
Danu, provaré d'inventar-me una història semblant a la teva. I si, li preguntaré com són els monstres i tal... a veure com va. Per provar...
Laura80, potser si que són gelos. La veritat és que amb el nen és molt carinyosa, tot i que a vegades té els seus moments, però és normal. Potser si que ho passa per dins i és la seva manera d'expressar-ho. Suposo que l'edat no ajuda, ja que ara la seva imaginació està a tope!
Bé, aniré provant coses... moltíssimes gràcies!
Re: Por
Noies, pujo el post perquè portem uns dies amb el tema por i monstres que Déu n'hi do! 
Ja li hem dit que no n'hi han, que estant els nostres gossets a casa no entra ningú, ens hem rigut dels monstres, hem fet com que els hi hem fet fora, etc., ja no sabem què més podem fer.
D'entrada, no vol dormir a la seva habitació; quan, amb prou feines ho aconseguim, es desperta de matinada plorant i diu que vol dormir al llit dels papes, però és que ja no hi cabem (quedem anxovats i a sobre ell es travessa i dóna cops de peu) i el meu home es lleva a les 5h i no dorm gaires hores, així que ha de descansar un mínim. Alguna nit puntual, val, però és que això ja és cada nit.
Coneixeu cap conte que en parli, per exemple?
Com ho heu gestionat? Gràcies!
Ja li hem dit que no n'hi han, que estant els nostres gossets a casa no entra ningú, ens hem rigut dels monstres, hem fet com que els hi hem fet fora, etc., ja no sabem què més podem fer. D'entrada, no vol dormir a la seva habitació; quan, amb prou feines ho aconseguim, es desperta de matinada plorant i diu que vol dormir al llit dels papes, però és que ja no hi cabem (quedem anxovats i a sobre ell es travessa i dóna cops de peu) i el meu home es lleva a les 5h i no dorm gaires hores, així que ha de descansar un mínim. Alguna nit puntual, val, però és que això ja és cada nit.
Coneixeu cap conte que en parli, per exemple?
Com ho heu gestionat? Gràcies!
Re: Por
Hola Takita,
No podria ser que el teu patufet tingui una crisi de gelosia?, com va el seu dia a dia? la teva princeseta ja té un anyet, a lo millor ha estat tot un any "acumulant" en plan olla a pressió i ara ho expressa així. Com que ja dormiu tres al llit gran, i si portes el seu llitet a la vostra habitació?
No sé, és el que se m´ocurreig "a bote pronto" a lo millor el què de la questió està aquí.
Molta sort, sap greu aquesta situació.
No podria ser que el teu patufet tingui una crisi de gelosia?, com va el seu dia a dia? la teva princeseta ja té un anyet, a lo millor ha estat tot un any "acumulant" en plan olla a pressió i ara ho expressa així. Com que ja dormiu tres al llit gran, i si portes el seu llitet a la vostra habitació?
No sé, és el que se m´ocurreig "a bote pronto" a lo millor el què de la questió està aquí.
Molta sort, sap greu aquesta situació.
Roger, ets la nostra alegria!!
Re: Por
Moltes gràcies, Maruxa! . Doncs no sé si poden ser gelos, però realment sembla que tingui por a alguna cosa, ell diu que als monstres. A l'habitació nostra no hi cap el seu llit, no sé pas què podem fer, només espero que si això és una etapa passi ràpid, perquè ni descansa ell ni descansem nosaltres.
. Doncs no sé si poden ser gelos, però realment sembla que tingui por a alguna cosa, ell diu que als monstres. A l'habitació nostra no hi cap el seu llit, no sé pas què podem fer, només espero que si això és una etapa passi ràpid, perquè ni descansa ell ni descansem nosaltres.- elisabetsalie
- :: formigueta
- Entrades: 55
- Membre des de: dc. març 14, 2012 7:08 pm
Re: Por
Noies,
fa un parell de setmanes el meu gran va començar amb el tema de les pors i se'm va acudir dibuixar un pergamí amb una recepta d'aspecte antic d'un esprai mata monstres. Li vaig ensenyar i el vàrem fer en equip. Des d'aleshores no hi ha hagut cap nit que hagi tornat a somniar. I el millor és que l'esprai mata monstres és un ambientador ecològic que porta espígol i relaxa i perfuma alhora. La recepta és inventada però si la voleu veure, igual que si voleu saber què li he explicat per fer-li entendre que no li pot passar res, llegiu aquesta entrada del meu blog:
http://manetesicosetes.wordpress.com/20 ... -monstres/
Espero que us vagi tant bé com a nosaltres! Una abraçada!
fa un parell de setmanes el meu gran va començar amb el tema de les pors i se'm va acudir dibuixar un pergamí amb una recepta d'aspecte antic d'un esprai mata monstres. Li vaig ensenyar i el vàrem fer en equip. Des d'aleshores no hi ha hagut cap nit que hagi tornat a somniar. I el millor és que l'esprai mata monstres és un ambientador ecològic que porta espígol i relaxa i perfuma alhora. La recepta és inventada però si la voleu veure, igual que si voleu saber què li he explicat per fer-li entendre que no li pot passar res, llegiu aquesta entrada del meu blog:
http://manetesicosetes.wordpress.com/20 ... -monstres/
Espero que us vagi tant bé com a nosaltres! Una abraçada!
Re: Por
elisabet, que bé que us hagi funcionat! Nosaltres vam provar amb un ambientador que tenia guardat i no havíem fet servir mai, però no vam tenir la mateixa sort. Potser ara ja no és tan sovint que es desperta, però de tant en tant sí i només la presència dels pares i la llum petita encesa els fa fora 
Nosaltres vam provar amb un ambientador que tenia guardat i no havíem fet servir mai, però no vam tenir la mateixa sort. Potser ara ja no és tan sovint que es desperta, però de tant en tant sí i només la presència dels pares i la llum petita encesa els fa fora - elisabetsalie
- :: formigueta
- Entrades: 55
- Membre des de: dc. març 14, 2012 7:08 pm
Re: Por
Takita,
crec que un ambientador qualsevol no té el mateix poder de suggestió que el que fabriques tu mateix amb la mama al costat i seguint una recepta antiga. Penso que l'important no és l'ambientador en sí mateix, si no el fet de que el nen sàpiga que entens el seu problema, que pot confiar en tu i que estàs intentant ajudar-lo perquè l'estimes i vols el millor per ell.
M'alegra saber que esteu millorant. Dormir bé és una de les coses que porten més benestar a les famílies. Una abraçada,
elisabetsalie
http://manetesicosetes.wordpress.com
crec que un ambientador qualsevol no té el mateix poder de suggestió que el que fabriques tu mateix amb la mama al costat i seguint una recepta antiga. Penso que l'important no és l'ambientador en sí mateix, si no el fet de que el nen sàpiga que entens el seu problema, que pot confiar en tu i que estàs intentant ajudar-lo perquè l'estimes i vols el millor per ell.
M'alegra saber que esteu millorant. Dormir bé és una de les coses que porten més benestar a les famílies. Una abraçada,
elisabetsalie
http://manetesicosetes.wordpress.com
Torna a “El desenvolupament emocional”
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 1 visitant
| Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |
 |
 |
 |