es una fase??

[saludoalaluna]

Bona nit marones,

Necessito idees, consells, suggeriments per entendre i actuar amb la meva filla.
Es la petitona de la casa( tenim un nen de 4 anys) i aviat farà 2 anys i mig. Des de fa cosa d'un mes està mooolt canviada de caràcter i no se si poden ser els terribles dos anys, les temudes rabietes o què passa.

Ella sempre ha estat una nena molt independent, espavialada, amb caràcter, forta però alhora molt alegre i carinyosa. Però de fa unes setmanes està plorant quan la deixo a la bressol (sempre ha anat molt contenta), vol que tooot li faci la mami, plora quan marxo i la deixo a casa, es desperta a les nits (des de l'any que no ho havia fet), i sobretot li costa moltíssim anar a dormir i requereix que em quedi amb ella (mai ho havia necessitat i es dormia sola i tranquila), a vegades quan s'enfada m'intenta pegar o esgarrapar o em diu tonta.

Jo estic descolocada perquè el meu fill sempre ha sigut mooolt facil de dur (a excepcio del tema de dormir que crec que vaig esgotar totes les municions en el seu dia amb ell). Jo estic una mica perduda. Em podeu suggerir què li pasa, donar-me algun consell, iluminar-me una mica us ho agrairé de tot cor.

[helljedi]

Hola,

el meu fill l'any passat va passar una mica una temporada així. Entrava supercontent a l'escola, i de cop (crec que va coincidir amb un viatge del meu marit) que ja li costava separar-se de mi o de son pare a la llar d'infants. I mira que després ens quedàvem mirant pel vidre i vèiem que es posava a jugar encantat i somreia i tal. La professora ens va dir que podia ser que se li fes llarg el curs, o que hagués acusat el canvi (el meu home no acostuma a viatjar). I sempre havia estat més de mare que del pare, però per aquelles dates o una mica més endavant, la mamitis va anar in crecendo i encara ho és força (ha disminuït una mica per què tinc una lesió a la cama i no puc donar-li l'atenció que voldria i necessita i enten que el papa sí que pot, i això li ha obert la porta al papa que estava resignat davant la mamitis aguda).

L'època de les enrabiades la vam passar abans, i força suau, hem tingut sort, i vull pensar les que hi ha hagut les hem sabut gestionar bé (és més fàcil si no és un nen amb caràcter fort).

Ànims, i sigues forta, que ja saps que hi haurà temporades de tot tipus. I és passa malament quan els veus plorar de sentiment. Si poguéssim organitzar-nos d'una altra manera...

Jo crec que és una fase, però no sóc experta ni tinc coneixements, simplement és la meva opinió.

Aviam si la situació millora.

[Laia80]

Hola!!! Jo t'anava a preguntar....hi ha hagut algun canvi a la família?? Heu canviat algo?? Perquè amb 2 anys i mig son tan conscients que potser aquest canvi en la rutina li pot haver afectat!!!
Però segur segur que sigui el que sigui....serà una fase!!! Ànims!!!

[PETRA]

Hola !!
A mi em passa exactament el mateix amb la meva filla de 2 anys i dos mesos... porta unes setmanes que no vol que em separi d'ella..sobretot a les nits...
Abans dormia sola amb la seva germana de 4 anys però des de fa una setmana que em reclama a la nit que li faci comapanyia..
Normalment ja l'acompanyem a dormir i ens quedem amb ella fins que s'adorm però ara quan es desperta a les 2 o les 3 de matinada comença a cridar-me i vol que li faci companyia. Estem una mica desesperats !! el final hem posat un llit allà al seu costat i quan ens crida anem allà a dormir.
No sé si és una bona sol.lució o què... a vegades penso que potser hauriem d'aplicar el mètode Estivill perquè no sé fins a quin punt ens pren el pèl.. però si la deixem plorar sempre acaba vomitant...
Què us sembla ??

[Laia80]

No ho sé PETRA, jo crec que tothom fa el que li sembla millor...però jo ho faria 2/3 dies com a molt una setmana ..que es quedi en una fase no en una cosa de sempre...ànims!!!

[kabbisa]

El meu no és tan gran com els vostres però no està lluny (ara té 21 mesos). A finals d'abril vam passar una època igual: de cop, va començar a anar plorant a la llar (al principi del curs sí vam tenir una adaptació complicada, però des de llavors, anavem molt tranquils i contents), també es va juntar amb nits més complicades i neguitoses i mamitis aguda... fins al punt que només s'adormía si recolçava la seva cara en la meva!!
Vam anar al pediatre a descartar alguna inflamació interior, pq tampoc anava bé de ventre -stress- i a la osteòpata per si tenia algun tipus de bloqueig.

Entre una cosa i l'altre, i molts mimos i moltes explicacions per tot, hem anat superant les coses...
Segueix marxant de casa plorant, però entra a la llar ell solet i tranquil (el porten, quan el vaig a buscar jo surt content), segueix buscant-me i no volent que "desaparegui" de la seva visió, però ja no és tan "lapa" com a finals d'abril. Dorm molt millor (encara s'adorm al costat nostre, però podem deixar-lo al bressol i aguanta tota la nit).

Jo pensava que tot havia començat per alguna cosa que li havia passat a la llar, però sí que pot ser que se li estigui fent llarg el curs... Ara estem a una altre etapa: en el "no vull banyar-me"... en fi...

PETRA, si ho esteu fent be o no, no ho podem dir la resta, però en el meu cas, sí li vaig fer tot el cas que el nen demanava...(excepte en lo de la llar, que mira que em sap greu, pero.. el veig tranquil quan surt!), i ho hem acabat superant.
Sent la teva més gran, potser entendria que li preguntis abans de dormir si voldrà que la mama torni de matinada o si es pot recollir el llit que ella sap que no ha de passar-li res i que la mama estarà allà al matí ? Encara no domino el tema de les opcions, però suposo que alguna li podries plantejar... més que res pq si acaba vomitant és que de debó que et vol allà quan es desperta, i potser anant a dormir pensant que ella ha decidit que no cal que vagis...

[petitanuria]

Hola

jo tinc una filla de 2 anys i mig i també es troba en aquesta fase que dieu.

Fins ara li havia costat més o menys separar-se, però es quedava a la llar d'infants per exemple sense problemes. Fa cosa de 3 mesos que també es queda plorant. A la nit també va fer un canvi, de dormir tota la nit i voler anar a dormir indistintament amb el pare o la mare, a voler anar a dormir només amb mi i despretar-se a la nit.

Avui m'ha dit que no volia anar a l'escola i que es volia quedar amb mi. I a la separació plorant com una desesperada. L'educadora em diu que la separació li costa però que la resta del dia està contenta i juganera.

El tema de la nit ja està superat. Ara dorm bé. L'hem convençut que un dia ha d'anar a dormir amb la mare i l'altre amb el pare (és així com ho tenim repartit) i ara ella mateixa ja porta el compte de amb qui li toca dormir, com un joc.

Ànims! segur que superen aquesta fase i no és res més que una part més del seu aprenentatge.

[anet30]

Hola unaltre un pel agobiada!el meu fill també ha entrat en aquesta fase!!!

ostres es que tela q dur es! doncs aixó de cop porta com un mes plorant per anar a la llar. la questió és que ara es queda a dinar i fer la migdiada..poder aixó l'ha trasvalssat!
igualment per les tardes cap a les 19h es comença a tancar en banda...no vol entrar a casa (plora), no vol dutxar-se (plora) i evidentment no vol sopar! mare meva es constantment una negativa...
No sé qué fer!!!!
Ah!!! i de tant en tant alguna nit malsons, pataletes nocturnes o terrors nocturns...em té desorientada totalment!
Ni jo ni son pare erem així!o almenys aixó ens diuen
SOS

Anet