No parla amb dos anys

[Eve]

Raquelsabadell!!
Doncs jo pel que expliques penso que tot anirà bé ja ho veuràs! Elles mateixes ja t'han donat pautes del que és normal: que miri als ulls, que interactui, que parli a la seva manera potser però ho fa i això pel poc que et puc jo comentar és boníssima senyal! I ves a saber, potser l'anada al logopeda li serveix per acabar-se de deixar anar amb les paraules i mica en mica tot es va posant a lloc. Entenc que pateixis quan veus alguna cosa que es relaciona amb l'autisme (l'aleteig de mans, caminar de puntetes, posar objectes en fila...) jo quan a la parella que et comento els van diagnosticar al seu fillet amb aquest trastorn jo no podia evitar també fixar-me en el meu petit...i et recomano amb tot el carinyo que no ho facis perquè jo he vist molts nens posant objectes en línia i no són autistes i caminar de puntetes per exemple i tampoc ho són...vull dir amb això que com bé dius, que giri les rodes d'un cotxe en un moment concret no vol pas dir que ja sigui un símptoma, molts nens o quasi bé tots ho han fet en algun moment. El problema de la informació a vegades és que encara fa que un es neguitegi més i ho visqui amb angoixa, a l'edat que té l'Unai, sincerament, pel que sé i m'han comentat, tindria uns símptomes molt clars d'autisme ja...i no és així per tant, molts ànims i cap endavant! espero que l'escola amb l'equip que comentes i el logopeda l'ajudin a acabar de llançar-se!! una abraçada!

[SOLEX76]

Hola Raquelsabadell

Et vaig llegir s'altre dia però he tingut uns dies força moguts i sense poder escriure amb calma. Estic molt amb les reflexions que ha fet la Eve, i em sembla una boníssima notícia que a la visita de s'altre dia, amb dos profesionals, cap d'ells hagi vist un diagnòstic clar d'autisme. Això, per començar, ja està molt bé, guapa, és una molt bona notícia. I també li pot anar molt molt bé anar amb un logopeda, l'ajudarà a processar més ràpid el seu aprenentatge del Cat. i Cast. Ja et vaig comentar que conec una nena que a casa la mare li parlava en cast. i el pare en anglés i fins els 3 anys i pico no parlava amb certa fluidesa i això també la tallava força alhora d'interactuar amb nens, però en sèrio, que aquesta nena ara te 5 anys i tant a nivell de lenguatge com d'actitut és molt normal.

Segur que tot estarà bé i d'aquí un anyet serà aigua passada. Mentrestant, no t'angoixis, vigila, però sense angoixa, perquè l'Unai anirà desenvolupant-se i creixent al seu ritme i ja veuràs que sense problemes .

Una abraçada!

.

[raquelsabadell]

Tengo nuevas noticias. Como no conociamos ninguna logopeda, y en Sant Joan de Deu hay una parte privada y si que tienen, les llamé para que me dieran cita. Me dijeron que no habia problema, pero que antes siempre hacian una visita con una neuropediatra. Yo le expliqué que por la parte publica, en unas semanas le harian esa visita y que no queria pagar por algo que ya le iban a hacer y me dijo que lo comentaria con el responsable del departamento y me dirian algo. Pasa una semana y me llama la psicologa que vió a Unai y me dice que no nos han llamado porque la logopeda y ella se habian puesto en contacto y creian, que por lo que ella habia visto, era mejor un psicologo. No entendí muy bien el porque, estaba en el trabajo y no puede atender mucho, pero la cuestión es que ahora, ya no es logoopeda.

Por otra parte, hoy me han llamado del EAP. Al marcar la casilla de la preinscripcion pusimos lo de que necesitaria atencion especial y quieren verlo con nosotros. Hoy han ido al colegio y me ha dicho que si que ha visto que no habla, y que va a su aire y quieren ver que ayudas podrían ponerle en el cole.

[Eve]

Hola Raquelsabadell!

Me n'alegro que aneu avançant i que a Sant Joan de Déu també hagin gestionat les visites tot i que tampoc entenc el canvi de logopeda a psicòleg...potser veuen que pot ser un tema de timidesa o quelcom semblant?? ja et dic que no hi entenc però confia en que a Sant Joan són molt bons experts i segur que fan el que millor li pot anar a l'Unai
I sobre l'escola també molt bé no?? vull dir que està bé que tinguin present que potser necessita un refoç i que estudiin que és el que millor podrien oferir-li.
Us desitjo que vagi tot bé guapi i ja ens aniras informant dels avanços del teu tresor!!

[raquelsabadell]

Despues de la visita con las tutoras del EAP estamos más perdidos que nunca.
Me llamaron bastante preocupadas, habian ido a la escuela, y habian visto que Unai no decia ni una palabra, que tenia juegos repetitivos y querian comentarlo.

Y pasó lo que pasa siempre... que cuando fuimos, Unai se comportó la mar de normal, jugaba con ellas, se reia, hablaba lo poquito que sabia...ERan dos personas, una hablaba con nosotras, y otra, estaba con Unai, jugando con el, "poniendoselo dificil " a veces. Nos pidió que ignoraramos a Unai e hicieramos como si no estuviera y llegó un momento que nos miró y nos dijo... la verdad, no sé que decirte, hace una hora te iba a hacer un dictamen para educación especial y ahora, viendo a Unai, te diria que es completamente normal... así que seguimos más o menos igual. Yo le dije que para nosotros, el niño que estaba en esa sala era el niño que yo veia siempre, y que cuando ellas lo describian por lo que veian en la escuela, yo no reconocia a Unai.
Hace un mes que su padre se ha ido a hacer el camino de Santiago, y a fuerza de llamarlo, ha conseguido incluir en su vocabulario el verbo llamar. Por lo visto es muy importante, y eso el ya lo hace. Dice "llamar a ... papa, mama, yayo... " lo que sea. Y el "quiero"teti, yogurth, petitsuise...
Con las tutoras del EAP hemos quedado en que volverian a ir al cole a ver a Unai nuevamente. Y yo me pregunto , que es lo que puede pasarle, para que cambie tanto de un sitio a otro. Es verdad que no le gustan mucho los niños, y a veces, ni siquiera eso, lo que no le gusta es que le den abrazos fuertes que le hagan tambalearse, porque si le dices.. oye, Unai , le das un besito? El se lo da, pero despacito. En junio, volvemos a tener hora en Sant Joan De Deu, a ver que nos dice ella. Ojala y sean buenas noticias.

[erykah]

Hola Raquelsabadell,

Para empezar felicitarte, estáis removiendo cielo y tierra para descubrir si hay algo o no de lo que preocuparse, no os estáis acomodando en "el vecino del 5º hablo con 4 años" y eso ya le hace mucho bien a tu hijo.

Preguntabas como estimular su habla, la manera más simple es la repetición. Te explico: imagina que no dice la palabra "agua" y te la pide señalando. Tu le dices"quieres agua?" "Vamos a llenar un vaso de agua para x" "ten tu agua" Frases simples en las que repitas la palabra, pero no la palabra sola sino en un contexto.
Eso les ayuda mucho.

Sobre el EAP están haciendo su trabajo, hay niños con autismo que son un mundo en casa y otro en el cole, igual que hay niños neurotípicos que hacen lo mismo. Lo importante es que lo sigan valorando y que JUNTOS encontréis lo que más conviene a tu hijo.

Por último, no busques más síntomas y no escuadriñes a tu hijo, ya estáis en el buen camino no te fustigues innecesariamente. Hay una frase que me gusta mucho y es: "cuando conoces a un niño con autismo, conoces a un niño con autismo." El autismo no son unos items que cumplen a rajatabla todos los que lo tienen: los hay cariñosos, los hay que caminan de puntillas, los hay inteligentes, los hay que hablan, los hay que hacen filas, los que solo les interesan los números etc... Como todos los niños son únicos, comparten un trastorno pero no todo lo que implica ese trastorno.

Todo esto te lo escribo pq mi hijo tiene autismo, diagnosticado a los 20 meses. No nos llevamos sorpresas al respecto, a pesar de ser el niño más mimosón del mundo, era muy evidente que no era como los demás: en el famoso mchat cumplía el 90% de los items. Ahora tiene 27 meses y hemos rebajado esa puntuación al 75%, la estimulación es muy poderosa.
No soy más que eso, una mamá con un hijo con autismo pero por lo que leo del tuyo, no veo un TEA claro pero ojo, yo no soy especialista y como te decía más arriba: lo estáis haciendo muy bien, no dejéis de tocar todas las puertas hasta que os aclaren,os den los medios para superar o para dejar atrás esta fase.

[raquelsabadell]

Hemos ido a hablar con su referente en el CDIAP y está haciendo muchos avances, positivos, pero que aún no se puede descartar el TEA. Pero hemos salido muyy contentos. Despues de llegar a la conclusión que lo entiende todo, es capaz de hacerlo, imita, ya habla mucho más... pues felices de la vida, aunque todavia nos tengan que dar el diagnostico.

Erykah, yo estoy aburrida de hacer el MCHAT y Unai solo cumple a día de hoy, un item, que es de que no le gusta mucho estar con niños. A veces pienso que lo que le pasa a Unai es solo que va un poquito más atrasado que el resto de sus compañeros. Ya iremos viendo.

Ahora hay que esperar a San Joan de Deu, a ver que nos dicen.

[Eve]

RaquelSabadell e n'alegro moltíssim de la evolució del Unai i sobretot dir-te que sou uns pares fantàstics que heu mogut cel i terra per donar-li el millor i per saber més i poder oferir-li tot el que necessita. Sincerament, no sóc cap experta, però fa temps vaig llegir una entrevista a un dels entesos d'EUA sobre autisme i comentava que evidentment que els casos han agmentat amb el pas dels anys però que també a vegades es diagnostica a infants com si tinguèssin TEA que després s'ha demostrat que eren del tot normals però, com bé dius, van tardar un xic més a socialitzar-se amb els altres nens. És a dir, el Carlos onzález també ho diu, que els nens fins als 3 anys no es socialitzen amb els altres nens (ell ho diu en el context de les llars d'infants i el que es diu que així aprenen a relacionar-se abans entre ells, segons ell, això no és veritat, allà el nen estara JUNT a altres nens i poden relacionar-se o no, però la veritable comunicació i socialització no es produeix fins als 3 anys) amb tot això i perdona el rotllo, vull venir a dir que jo, també penso que l'Unai és del tot normal, només que tardarà un xic més a relacionar-se amb els altres nens, però si juga, imita i enten el que li dieu i ho fa, vaja, que a mi em sembla que és el tot normal! MOlts ànims i a veure que us diuen a Sant Joan de Deu

[xaia]

Hola,

Veig que et preocupa no tenir diagnòstic. No tenir-lo és bo, creu-me. El meu nebot amb 3 anys no parlava. La seva mare era mare soltera i estrangera, estava aquí sola i l'havia deixat 2 anys i mig amb els seus avis a l'estranger per poder treballar mentrestant. El nen va parlar durant un temps però cop ho va deixar de fer. Llavors ella va conèixer el meu germà i es van portar el nen aquí. Tots creiem que estar allunyat de la mare li va causar un trauma i d'aquí li venia el problema, inclús els metges van dir que podia ser això. Va començar a anar a l'escola i al CDIAP i millorava però poc a poc. Sorprenentment li van diagnosticar autisme, un psicòleg que feia 2 mesos que no el veia... i com havia canviat en aquells 2 mesos... però clar, els pares no el veien com els altres nens i van fer cas. Arrel d'això i seguint indicacions el van fer canviar a una escola especial. 2-3 mesos després parlava perfectament i al cap de poc començava a l'escola especial, envoltat de nens que no caminen (ell no ha tingut mai cap problema motriu, al contrari), parlen signant,... i repetint el que veia, va tirar enrera. Doncs resulta que ara l'avaluació per determinar si pot tornar a una escola normal està en mans de l'escola especial, i aquests els interessa que el nen estigui allà perquè si marxa no arriben al mínim de nens i els tanquen una de les aules, o sigui que no hi ha manera que vulguin reconèixer que, tot i tenir un retard, pot anar a una escola normal; ho únic que han aconseguit és que un dia a la setmana hi vagi, però a la mestra de l'escola normal li fa nosa i només el vol allà els dies que fan manualitats o juguen, o sigui que el retard respecte els altres nens va en augment per que a escola no li ensenyen res. I no saben com sortir-se'n.... a ell el diagnòstic precoç li va fer molt mal i ja veurem com acabarà la cosa. Així que no pateixis, el no tenir diagnòstic no sempre és un problema. Ànims.

[raquelsabadell]

Xaia, siento lo que está pasando. Es muy duro tener que luchar contra las cosas que te imponen y que son tan dificiles de cambiar. Deseo de todo corazón que se acabe solucionado.

En nuestro caso, irá a una escuela del pueblo, con niños neurotípicos, pero dentro de mi total ignoracia, si creo que es necesario un diagnostico. Pero un diagnostico acertado claro. Hay terapias, ayudas , a las que no podemos optar, porque no sabemos si tiene autismo, o si es solo un retraso en el habla. La actuación con Unai será diferente en un caso u en otro, y ahora mismo, estamos en tierra de nadie.

Peeeero confio en que sea lo que sea, podremos ayudarle a sacar todo el potencial que tiene, y encontraremos a gente que podrá ayudarnos.

Hace una semana hemos comenzado con el pañal, y aunque no habla mucho, todos los pipis los haces en el orinal, y ha comenzado a hacer las cacas tambien. Nos dijeron que NUNCA controlaria el tema del esfinter, y ahi está, demostrando que estaban equivocados. ;)

[Eve]

Hola noies,
Xaia, quin greu de veritat pel que esteu passant, justament és un exemple del que deia aquest expert en autisme dels EUA del que vaig llegir un article, que no s'ha de deixar passar el temps però que a vegades, un nen que és normal i que només va una mica més lent per algun motiu, com molt bé dius, que la seva mare haguès de marxar a fora a treballar seria una explicació molt lògica, se'l classifica ja amb un tipus de problema quan realment no en té cap...aquest expert deia que cada cop més es trobava casos així ala seva consulta i que a aquesta edat un nen que parli poquet, que sigui més aviat tímid etc...fàcilment pot semblar que tingui un problema que vertaderament no té. Tan de bo pogueu sortir d'aquest peix que es mossega la cua coi! per cert? no podrieu anar a mirar una segona opinió o demanar al pediatre seu derivació a Sant Joan de Déu perquè allà el poguèssin avaluar, és que ho trobo molt injust pobret!
RaquelSabadell, moltes felicitats al Unai pel tema panyal! me n'alegro molt! i un cop més demostra, i espero de tot cor que sigui així, que tot anirà la mar de bé a veure que us diuen, molts ànims i ja ens explicaràs

[glauka]

Raquel, vaig seguint el teu post i es que no entenc com amb nens com pot ser el teu i el meu amb les mateixes característiques, pugui haver-hi diagnòstics i actuacions tant diferents.
Jo et vaig comentar que el Martí també porta un retràs amb la parla, de fet ara té 30 mesos i no diu més de 15 paraules mal dites, però en el meu cas tots els especialistes no li han donat importància.
Fa poc la pediatra em va derivar a l'otorrino i te la oïda perfecte, però parlant amb ell i la logopeda tots dos diuen que fins els 4 anys els nens poden portar ritmes totalment diferents i que això no ha de suposar un problema.
Conec un nen de la família que també va començar l'escola sense dir ni mitja paraula i és un nen totalment normal.
Jo vaig demà a la pediatra i ens dirà quin és el següent pas, però jo no estic amoïnada, pq veig que ell evoluciona.
Com l'Unai és un nen introvertit a l'escola bressol, però va ser deixar l'escola i s'ha tornat infinitament més sociable i ara juga i comparteix jocs amb nens al parc, cosa que no feia allà.
Ara començarem P3 i a l'escola ja m'han parlat del CDIAP i els he dit que tranquils, que si es dona el cas i la pediatra ho considera ja ho farem nosaltres, però no vull que el pressionin de primeres.
Que son petits home! els hem de donar temps i no etiquetar-los i els pares som els primers que podem detectar si realment hi ha un problema.

Ànims Raquel, se que esperes un diagnòstic, però és algo molt difícil i més quan no poden avaluar al nen al seu entorn i en la seva globalitat, així que tu millor que ningú saps de les seves necessitats i el temps que necessita.

[raquelsabadell]

No sé Glauka... imagino que el hablar poquito y mal, y que no le gusten mucho los niños, les hace sospechar.

Hoy la vuelto a ir la referente del EAP para ver a Unai. Ya os contaré que me dice. Ojalá y sean buenas noticias!

[glauka]

Espero que bien, ya nos dirás....a mi me han derivado a la logopeda y vamos el próximo martes, pobrecitos, que calvario...

[raquelsabadell]

Hablado con la referente del EAP nos dijo que pondrian en el dictamen "retraso madurativo de etiologia no especificada", que es lo mismo que... no tenemos ni idea de que le pasa, pero creeemos que le pasa algo. Resulta que tiene tres cosas que no funcionan bien. Que no habla, que no se relaciona y que puede estar dandole vueltas a una rueda dos minutos.

Ayer, cuando estabamos en el parque, y escucha las campanas, viene corriendo y grita NA! y le dije, si hijo CAMPANA! y siguió jugando. Más tarde, volvieron a sonar, y gritó NA y yo le dije, MANZANA! Y volvió a decir, no NA! y hasta que no dije campana, no paró. NO sé mucho de este tema, pero tiene intención comunicativa no? Quiere decir algo pero no lo dice bien... Y luego tambien pienso que puede ser que el tema de relacionarse es relativamente pequeño. A lo mejor el no hablar muy bien tambien hace que no se relaciones mucho.

No puedo dejar de darle v ueltas la verdad. Parece tan tan tan despierto....

[Eve]

Aix Raquelsabadell! Em sap tan de greu que estigueu passant per aquesta incertesa! Realment pero, penso que diguin que te un terrassa en el plan maduratiu pot voler dir tan sols que te un terrassa en la parla i aixo amb un bon logopeda es pot solucionar la mar bé...no sé, jo si que li veig intención comunicativa en tot el que expliques...que et busqui per expressar quelcom que vol o Sento és molt bona dental...i totalmente dacord en que potser encara es petits per relacionarse amb els demés nens...molts anims guapa!

[Xocolata]

Primer de tot anims !
jo tinc una amiga que la seva filla amb 2 anys i amb 3 anys, no parlava ni deia res , però res ! van visitar molts llocs i quedaven descontents de tot arreu i no sabien cap a on tirar...al final quan la nena tenia 3 anys i mig o mes ben dit 3 anys i 8 mesos...de cop va començar a parlar i parlava moltissim tot el dia, pels colzes, i tot molt ben dit !
és un cas que sempre em ve al cap quan alguna mare està amoinada perque no parla el seu fill amb 2 anys o aixi...però clar aixo va ser aixi aquest cas no vol dir pas que sempre hagi d'anar aixi , clar. Però cal confiar en el nen i tenir esperança també. Ara clar jo parlaria amb mestres, logopedes, pediatres....pero intentaria confiar també i pensar que no tots els nens caminen, parlen, i fan tot el mateix any , mes i dia...i que cada nen és un mon. Els meus van parlar molt dora pero van caminar molt tart....realment cada nen es un mon.

[irina gomez]

Hola Raquel.

Quines ganes de xerrar-te!!!! Em sento molt identificada amb tu i crec que hem de fer un canvi de xip i DISFRUTAR el nostre nen tal i com és...

El meu fill es diu Pol i té 21 mesos. De bebé es quedava amb la mirada rígida i feia un tic repetitiu amb el dit, no establia cap tipus de contacte... Total, que als 8 mesos un neuropediate ens va dir que tenia trets autistes. Desde llavors li miro amb lupa cada acció i sento que no el DISFRUTO sinó que pateixo... Anem una hora setmanal al cediap i no parem d'estimular-lo. La noia que li fa les sessions al cediap diu que no veu un trastorn de l'aspectre autista sinó que presenta un retard important de maduresa
De resultes que ara el Pol mira tota l'estona, es gira quan el criden (gairebé sempre), assenyala (però no amb el dit), diu papa (només aquesta paraula), comença a reconèixer "alguna" part del cos...fa petons i diu adéu... i comença a entendre moltes ordres.
Nosaltres anem amb el doctor Camisptol que és un neuropediatre de Sant Joan de Déu que fa visites privades i nosé... tots et diuen el mateix... ENCARA NO SABEM RES!

Jo crec que si t'ho diuen és perquè és cert, NO ES POT FER CAP DIAGNÒSTIC quan son tan petits, i menys amb 8 mesos!!!! Nosé jo he patit i plorat molt i tot i que ho porto millor encara veig que amb el meu fill passa alguna coseta estranya... però m'altero quan penso que aquell home es podria haver esperat a l'hora de posar la paraula autisme a la seva boca perquè ens ha fet molt i molt de mal i encara no podia saber res.

El teu nen assenyala (és un acte comunicatiu, de demanda), reconeix el seu cos i moltes altres coses que si fos autista no faria!!
Jo crec que hem de deixar de patir, deixar de LLEGIR coses sobre el tema, deixar de COMPARAR, deixar d'intentar imaginar-los al cap d'uns anys (no sabem res del que ens depara el futur), deixar d'analitzar-los amb lupa, i en fi... DISFRUTAR-LOS!

Sé que no ho podem evitar, SÓM MARES, però hem de fer més cas dels nostres homes i deixar al nen tranquil, que vagi fent...