Nomès rondina amb mi!

[Ganga]

Hola!
ja ho he comentat una mica a l'apartat de gelos entre germans però penso que no acaba de ser això...us passa que els vostres fills són rondinaires però nomès amb vosaltres (i amb el papa també però no tant). Es que no ho entenc, ens llevem rondinant, el vesteixo i tot li sembla malament,que si l'estiro si li poso el bolquer..l'esmorzar....i si li fa una altra persona exactament el mateix es comporta la mar de bé...
A la llar súper bé..no sé jo estic fustrada, la veritat...això passa amb el temps o és que és un rondinaire nat??i penso amb lo bé que podriem estar..no sé com fer-ho.

[FloR]

No se quan temps te el teu però el meu de 16 mesos avui igual :-( està tan feliç amb la tieta i arribo jo i ja comença a estar queixòs i a plorar.. Fa peneta si..

[Ganga]

M'he oblidat de dir que té 21 mesos. Però em rondina de ja fa moolts mesos..tot li sembla malament.

[carbasseta]

jo crec q justament amb nosaltres tenen aquesta confiança per fer-nos-ho saber tot. es una manera de recordar-nos q en realitat no estan tan be sense nosaltres pero quan no hi som no els serveix de res reclamar-nos porque no hi anirem.
sota el meu parer, com mes rondinen, mes mimos i atencio nostra necessiten...
anims!

[jllt]

Això és el més normal del món, i crec que els passa a la immensa majoria de criatures. Com a mínim això és el que em diuen a mi, que també m'hi trobo. No tant amb la nena, que és a punt de fer tres anys, però sí amb el nen, de quatre anys, i ell ho ha fet i ho fa des de fa temps, etapes que més i etapes que menys, però és un rondinetes habitual només amb la mama. Diuen que és pel tema de la confiança. Jo el que veig és que a cole la mestra no en té cap queixa, al contrari! I a casa es revoluciona perquè suposo que és l'entorn que més coneix, hi té confiança, i a cole vulguis o no, encara que hi està molt ben adaptat, sap que la mestra quan es passen una mica els para els peus i no és el mateix que els marqui límits la senyoreta que ho faci la mama, a qui prenen el pèl contínuament...

[Laia80]

Uiiiiiiiiiiiii com em sona tot el què dius!!!! El meu té 20 mesos i estem iguaaaal!!! Molta paciència!!!!!!! jejejejjeje

[Ganga]

Jo també el marco contínuament i no el deixo que em prengui el pèl...però no sé...veig que moltes estem igual, no sé si és l'edat-etapes o bé de mena...

[jllt]

A mi m'hauríeu d'explicar com aconseguiu que no us prenguin el pèl. Mentre són una mica petits sno costa gaire, però us parlo dels meus, de 4 i gairebé 3 anys, que entre tots dos són capaços de fer-me treure els colors quan veig de quina manera entre ells s'ha creat una complicitat de tal magnitud que quan els renyo se me'n riuen a la cara, literalment. I això que tinc fama de ser mare estricta i disciplinada...

[FloR]

Jo no crec que em prengui el pel.. Simplement està cansat, agoviat, afamat i m'explica les seves penes pobret.. Per dues horetes que li queden fins que s'adorm.. Les aprofitem fent mimos!

[entrerius]

doncs, sí no més rondina amb mi (o al menys molt més que amb qualsevol altre )

el meu fill té 4 anys i l'altre dia quasi era l'hora de sopar i jo l’estava preparant. Ell mentrestant no parava de rondinar i semblava pel seu to de veu que s'estava morint: "mama no puc...... mama vine..... mama estic trinxat....." vaja tot un repertori. Doncs en aquell moment entra el seu pare per la porta i va ser sentir-lo i canviar el to de veu: "hola papa, com estàs?" on estaves?...... bla, bla, bla.... de lo més normal i alegre.
Immediatament desprès es va tornar a dirigir a mi en to agonitzant i mig reptant pel terra per arribar fins a la cuina per ensenyar-me “quant cansat estava”

Ho tinc assumit.... sóc la receptora de les demandes de totes les seves necessitats en forma de plors i protestes i la primera que busca per tot i a tota hora. Sort que també en sóc dels mimitos i les carantoines de les seves necessitats afectives i la receptora de pràcticament tot l’amor que regala

[ada_bcn]

Jo tinc un fill de 5,5... sóc mare soltera així que només em té a mi a casa, i si... es veure'm arribar a l'escola i posar-se a rondinar, que està defallit, que li fan figa les cames, que no pot caminar, que l'han pegat, que té una cosa a l'ull, que s'ha trencat la cama, etc... només m'ho fa a mi, si va la meva mare a buscar-lo res de res, com una castanyueles... és la forma de fer-se notar, de demandar, de ves... li dura una mica i després ja està. També quan s'enfada amb algú si estic jo allà bé a mi a desfogar la rábia... i quan està súper carinyós a menjar-se'm a petons, quan té gana a demanr el dinar, etc... ves, som el seu objecte de descàrrega emocional... paciencia, quan estigui més calmat ja no ho notaràs tant.

[estelada]

Com m'alegro de veure aquest post!
Nosaltres am 12mesos estem igual....començava a pensar que és rondinaire de mena!

[flit]

jejeje!!!!!! això em sona el meu te 26 mesos i es un rondinaire de mena tot el dia rondina amb mi i el seu pare però amb ningu mes ha estat amb els avis 3 setmanes i no ha plorat ni un dia arribo jo i nomes entrar per la porta es posa a rondinar i plorar

[sagmai]

Jo estic igual!
Ara al nen rondinarie estem sumant el nen rabietes, i només amb 14 mesos!