No els enganyem!

[mireiamireia]

Hola!

Avui he llegit un article d'un blog que m'ha semblat molt interessant. Us el recomano!

http://www.jananguita.cat/com-guanyar-t ... teus-fills

Com fer que els nostres fills no perdin la confiança en nosaltres. Hi ha tantes coses que fem sense adonar-nos-en...

[Ponioleta]

M'agrada el fons de l'article però penso que els exemples són poc apropiats.
Si dius que no pots anar al parc perquè has de fer el sopar, no és cap mentida. Es clar, podem considerar que mentre no t'estiguis morint, sempre pots anar al parc, però seria filar molt prim.
Si el meu fill em diu a la nit que vol jugar i li dic que no pot perquè és molt tard i ha de dormir, no és mentida. Clar que es podia posar a jugar (de fet ell VOL posar-se a jugar) i no hi ha cap impediment físic, però no pot.

En tot cas, sí que es veritat que es solen dir moltes mentides als nens, per intentar evitar conflictes o per no donar explicacions...
A vegades coses tant senzilles com que et demana iogur o alguna cosa que no vols que mengi i li dius que s'ha acabat, quan en tens a la nevera.
També una mena d'amenaces/xantatge/mentides de l'estil de "si et portes malament els Reis no et portaran regals/ el Tió et vigila i ho veurà" etc
O si no t'acabes el dinar no creixeràs, et posaràs malalt, em posaré trista...

[soclamarga]

Estic d'acord amb la Ponioleta.

A mi no m'agrada enganyar els nens. Intento sempre dir-los la veritat (i obviar coses si no els fa falta la informació perquè és massa "dura" o el que sigui). Però els exemples que diu de "no podem anar al parc" no el trobo correcte, perquè sí que realment NO POT anar al parc perquè no pots estar a dos llocs a la vegada, al parc i a la cuina preparant menjar, i hi ha una necessitat més important/urgent que és la de menjar... El cas del iogurt que explica al final de l'article sí que és més encertat: si li dius una cosa i ell/a accepta, l'has de complir, sinó malament...

Jo veig més greu el tipus de mentides de "anem al metge però no et farà mal eh!" i després resulta que li posa una vacuna i sí que li fa mal... llavors sí que se sentirà enganyat i el proper cop que li diguis d'anar al metge ja no et creuà si li dius que no li farà mal (encara que aquell cop sigui només per una revisió)...

Exemples n'hi ha molts. Però totalment d'acord en què no els hem d'enganyar/mentir!

[mdemare]

Jo també trobo que no s'ha d'enganyar al nens. Els hi diem que no tenen que dir mentides i nosaltres els mentim, sobretot en les coses importants. Si que hi ha coses que als nens els hi pot costar d'entendre, em refereixo als problemes que tenim els grans i que creiem que els poden fer mal. A vegades els volem sobreprotegir i ho fem malament.
També moltes vegades fallem en donar-los explicacions. Crec que el "perquè no" sense donar més explicacions fa que l'infant entengui encara menys el seu entorn (ma mare era experta en això) i emprenya més en l'adolescència, edat en la que vols opinar i et topes amb un mur (després queixat de que et surt rebel...).

[pesol]

Aquesta es una de les grans batalles que tinc amb ma mare... Per exemple li diu:

"si no et poses les sabatilles no hi ha berenar"
Oi que li donaras berenar igualment??? Doncs no li diguis això...

O bé...

"vols que vingui a casa teva?" coi mama/iaia! Oi que vindras igualment? Doncs no li preguntis si despres et passaras la seva resposta pel forro!

I una altra que fa moooolta gent "això és caca". No, no és caca! La caca surt del cul i és la cosa mes normal del mon: no és dolenta ni li hem de tenir por. Que diguin "això està brut", "això és per llençar"... Però no és caca!!!

[charito]

Si, estic d'acord!!! M'ha fet gracia això de la caca, jo també m'emprenyava amb ma mare per això

La veritat que trobo que es el mes coherent per tots, explicar les coses el millor que es pugui sense enganyar ningú i crec que es una mostra de respecte que ells valoren, jo intento complir-ho el màxim.

Ara es veritat que els exemples que posa no estan massa ben explicats... amb el que no podem anar al parc, entenc que es pura semàntica o sigui que no diguem que no podem perquè de fet si podem però hem decidit no fer-ho, o sigui en comptes del verb "poder" dir que "hem" de fer el sopar i al parc anirem demà.

[devo]

Jo encara recordo les croquetes "de pollastre" (ho juraven i perjuraven els meus pares) que tenien un gust de peix que es notava 3 hores lluny

[JOMAX]

Jajajaja molt bona Devo

[estelada]

Molt bona devo!
I quina ràbia fa quan ho saps i no hi ha forma que ho reconeguin!

[fox]

Devo, quina gracia...

I pesol, bonissim, la meva mare és igual i encara que li diguis fa la seva, no?...

Jo tambè penso que no s'ha de mentir, personalment odio molt les mentides, aixi que s'ha de donar exemple... M'agrada una frase que no se on la vaig sentir: No et dire cap mentida però tampoc tota la veritat

[Raqueleta]

Jo també crec que no se'ls ha de mentir, se'ls ha d'explicar la veritat, que en alguns casos haurà de ser adaptada al seu nivell.

Del que deia la Pèsol de dir que una cosa és "caca", a mi no m'agrada gens i no li he dit mai, excepte una vegada que em va sortir sol. Estàvem al parc i ella menjava una galeta, li va caure a la sorra, l'agafa i fa el gest de posar-se-la a la boca i a mi em va sortir sol "No, que és caca" (enlloc de dir "No, que està bruta", que és el que li dic sempre). Ella se la mira, em mira a mi i diu "Caca? Sembla una galeta". D'això no me n'oblido, segur que no se m'escaparà més dir que una cosa és "caca".

[devo]

jeje... amb lo de les croquetes el que volia dir és que ells no són tontos i se n'adonen, i més tard se'n recorden, i això afecta MOLT a la confiança que hi pugui haver després. En el meu cas almenys, mai he tingut molta confiança amb els meus pares com per explicar-los segons què, i crec que tot va relacionat, això més tenir temes tabú que no es poden parlar.

Un altre tema és que els avis (en el nostre cas, tant pares com sogres) enganyen els nens perquè és la seva forma de fer i realment els surt així, i prefereixen dir-los una mentida piadosa que no pas negar-los el que volen en aquell moment o haver-los de donar massa explicacions. I tot i que no m'agrada i a vegades sí que els hem dit alguna cosa, normalment els deixem fer. El que a mi m'interessa és la nostra relació amb els nens, i no dir-los als avis el que han de fer. És com el tema de malcriar-los, són els seus avis i els poden malcriar i donar totes les xocolatines que vuguin (dins uns límits, clar), perquè com he dit els nens no són tontos i ja saben amb qui poden fer què, i també s'ha de deixar que disfrutin dels avis i els avis dels néts. (Aquí he de dir que no els veuen molt sovint, a vegades cada cap de setmana a vegades cada quinze dies... si fos a diari segurament ho veuria diferent!).

I un exemple tonto: fa temps van penjar a l'ascensor un paper dient que s'havia mort un veí. El meu fill gran tenia 3-4 anys, i em va preguntar què hi deia i com no sabia què dir-li (mai havíem parlat de la mort ni res semblant) vaig distreure'l amb una altra cosa i vam canviar de tema. Després vaig veure que l'havia cagat i li vaig explicar què deia el paper, també vaig pensar que molt millor parlar-ne ara que es tractava d'un veí que quasi no coneixia i que era un senyor molt gran que no pas quan es tractés d'algú més proper (que esperem que no passi en molt temps!!) i li vingués tot de nou.


Raqueleta, que bona la caca que sembla una galeta!

[bertian]

Jo amb aquest tema estic molt d'acord amb el què diu la Raqueleta! Crec que se'ls ha de dir la veritat i adaptar les explicacions a l'edat que tenen.
La veritat és que jo sí que intento que no l'enganyin ni els avis, ni tiets, però evidentment ho dic en moments oportuns i que vingui "a cuento".
Recordo que em molestava molt que quan anàvem a cala meva sogra i ja era hora de marxar (els divendres deixo la Berta amb la meva sogra i la resta de dies amb ma mare) li deien a la Berta que em digués adéu que la mama marxava (per veure què feia ella, volien saber si es quedaria a gust o si voldria marxar amb mi), doncs no... jo els hi vaig dir molt respectuosament clar!, però que no m'agradava que l'enganyessin, que llavors no sabria realment quan me'n vaig de veritat sense ella, i quan ella ve amb mi!
Jo hi ha coses que em sap greu però no puc! com això de dir "mala" a la taula perquè s'hi ha donat un cop! a veure, la taula no és mala, i cal vigilar quan caminem i mirem per on anem!! (això de treure's responsabilitat tan d'hora no m'agrada!). Però ja sé que això són una mica manies meves... què hi farem!

[Inda]

Ara llegint-vos m'he enrecordat d'un quadre que tenien els meus pares des del principi de viure junts i que jo me'l vaig penjar a la meva habitació un dia que el volien llençar. És molt vell i potser no molt bonic però a mi m'agradava la foto que hi ha. És una nena amb un ram de ginestes, com acavades d'agafar, que va a lloms del seu pare. La frase del quadre no la vaig entendre fins anys després, i ara quan torno a casa encara vaig a l'habitació i m'agrada llegir-la. Diu:

"Querer a un hijo no es obligarlo a vivir con nuestras verdades, si no que pueda vivir sin nuestras mentiras"

[Ponioleta]

Pèsol m'he sentit super identificada amb tot el que has dit

Els meus sogres ho fan molt aquestes coses de dir: si no fa tal cosa no vindrem més/marxarem. Primer és una amenaça i no m'agrada, i segon és mentida.f
Nosaltres sí que els hi diem. No estem tota l'estona, a la mínima, en plan censura però sí que hem parlat amb ells a vegades o deixem anar una frase mig amb conya com per "treure ferro" però perquè vegin que no és la manera.

I una cosa que no està ben bé relacionada, el meu sogre últimament es dedica a ensenyar al meu fill a fer coses d'amagat nostre. Després ell és tant innocent que no pilla el tema i t'ho acaba explicant tot, però fan coses i li diu "això és un secret" o "això no li direm a la mama". A vegades són xorrades, més per jugar que res, i a vegades són coses com comprar un gelat o coses així que a nosaltres no ens agraden gaire (però que amb els avis fem màniga ample i són els dies que el Bernat menja guarrades). Després a nosaltres ens toca fer el discurs que a casa s'ha de poder dir tot i que no hi ha secrets, que després ja veurem si ens agrada o no, però que ho expliquem tot