ILE A LES 25 STM DE GESTACIÓ.
Re: ILE A LES 25 STM DE GESTACIÓ.
eni ha escrit:bonica, acabo de trobar aquest post per casualitat, ja saps que he intentat estar desconectada del SP, un temps.
Et tinc molt i molt present, es molt fort el que has hagut de viure, pel que llegeixo fins i tot d'aquesta experiència n'has tret coses positives, això diu molt de tu, ets una gran persona. Estic convençuda que arribarà el teu moment, això no ho oblidaràs mai, sempre t'acompanyarà la teva petitona, però la felicitat tornarà i amb escreix. T'ho desitjo de tot cor.
Ja fa molt temps que et conec i tot que per A o per B no em coincidit molt temps, sempre m'he sentit a prop de tu.
Una abraçada enorme!!
Eni bonica,
Moltes gràcies pel teu missatge. Entenc la teva desconnexió, jo no entro gaire tampoc, i si entro no comento perquè no tinc gran cosa a explicar. Es curiós, jo també tinc aquest sentiment de proximitat amb tu, des dels posts de cercadores, carai, fa més d'un any de tot això. Però sempre hi ets, i sempre hi soc, hi som. En fi, que sempre tens bones paraules cap a mi i t'ho agraeixo de debó i et desitjo un embaràs sense entrebancs, sense pors i una criatura ben sana i bonica.
Una abraçada ben forta Eni, a veure si coincidim ben aviat.
A tu petita meva, mai t'oblidarem, ens vas fer els pares més feliços. Un petonet per la meva nina que juga entre els núvols.
Re: ILE A LES 25 STM DE GESTACIÓ.
ets un encant! la gent com tu tard o d'hora tenen la recompensa que es mereixen. Un petonarro!!
27/8/12. Una nova oportunitat 4+2
13/9/12. Sentim el cor 6+5
19/10/12. 5,2 cm. plec nucal i os nasal ok- 11+5
19/11/12. 10,4 cm.ETS UN NEN! 16+2
18/12/12. Eco morfo. Martí, 345 gr i fas 15,8. 20+3
21/2/13. 1638 gr! 29+5
06/4/13. 2711 gr. 48cm, posició cefàlica. 36
02/05/13. El dia mes meravellós de les nostres vides. Neix en MARTÍ. 3310gr 50,5cm
Re: ILE A LES 25 STM DE GESTACIÓ.
HOLA Nina79
Gràcies per compartir la teva experiència, m'ha ajudat moltíssim veure que no estic sola. Vaig passar per una ILE a les 22 setmanes fa un mes, AGENESIA COS CALLOS TOTAL. També detectada a la eco 20, el dia 10 d'octubre. Dramàtic. Qué injust. Per què nosaltres... ja saps. Anava tan contenta tan ingènua convençuda que tot estava bé. No vàrem voler fer la amnio per protegir aquest embaràs de qualsevol risc, però ens ha tocac viure aixó. Ja em sentia el meu nen, posàvem la maneta i es movia... i just ara havíem de decidir interrompre ... macabre. El més injust en el meu cas és que, com ja sabràs, el pronóstic d'aquesta malformació és incert (millor dit, no hi ha prou estudis concluents) i, com que sí es compatible amb la vida, doncs... la decissió és durísima. Pensàvem que podia ser un error peró l'endemà, l'11 d'octubre a la ressonància magnética es confirmà l'AGENÈSIA. Puc recordar com plorava de ràbia, desesperació, tristor, que desgracada, Deu meu... dins de la màquina mentre em fèien la RM. Després vàrem fer la àmniocentesi. La doctora em va dir que hi havia massa líquid amniòtic i que aixó ja era simptomàtic de que algo més no anava bé. Possiblement estaria desenvolupant una hidrocefàlia o ventriculomegàlia. El resultat de la RM confirà l'agenèsia de cos callos total i una moderada ectasia (inflamació) del asta occipital. Durant uns díes vàrem buscar desesperadament tot tipus d'informació relacionada amb l'agenèsia i familiars mèdics no vàren dubtar en informar-nos que era gravíssim. Amb pronóstic incert, vale, peró el que segur patiria el nostre fill era decoordinació motora, retard en el llenguatge, aïllament, falta d'habilitats socials, manca de control d'esfínters i en la deglució... També trobes qui te diu que algunes persones viuen tranquilament sense cos callos... pero aixó és el cas milagre.
Vaig ingresar dia 17 d'octubre havent-me pres dos dies abans una pastilleta que teóricament havia de parar el cor del nostre fill, peró ell va continuar movent-se dins la meva panxeta fins que començaren amb les pastilles vaginals per dilatar. Dius que no vas patir cap dolor... quina sort, perque jo, per molt que em posaven calmants vaig patir 24 hores de contraccions sense poder beure aigua, sense poder caminar o canviar de postura perquè havia d'aguantar estirada al llit perquè fèssis efecte les pastilles vaginals... Fins que amb la epidural vaig parir el meu fillet fàcil, vaig sentir com sortia el seu cap i el seu cos i després la placenta (millor per a la recuperació) sense complicacions. Jo no ho recordo com a un moment tendre en absolut, però sí que el personal que m'assistí fou un deu, magnífiques totes i, encara que sembli contradictori, vaig sentir una sensació de "felicitat" "tranquilitat" tot seguit... no sé, supós que perque ja portava moltes hores de patiment i també perque segregam una substàntia, hormona de la felicitat, que fa que s'ens oblidi (genera una mena d'amnèsia) el dolor. Nosaltres també decidirem no veure el nostre petit per por a no poder oblidar mai la seva carona morada i que tot fos encara més traumàtic i macabre. Pero, ara, passat un mes, sí que tenc la necessitat d'haver-lo vist, perque tant mateix, tenc al cap les imatges de altres nadons nascuts a les 22 setmanes de gent que les ha penjades al youtube, amb el seu gorret... Em vàren controlar la pujada de llet amb pastilles i a casa el dia següent.
Que trist l'alta de l'hospital sense el meu fill estimat, el silenci de casa nostra, la cuna, trona i tota la seva robeta a l'habitació... que us puc explicar.... vull el meu fill aquí !!. Ahir, quan pensava que ja estava un poc millor... vaig patir una crisi d'ansietat, tristor, desesperació, llant, ràbia... i vaig plorar com fèia sis setmanes, com dies abans de l'abort, desconsoladament. Sort del meu marit. És l'únic amb qui vull parlar i veure. A diferència de tu, Nina79, res del que em puguin dir els meus familiars, amics, ... em serveix. Inclús em molesta, els pobres diuen unes frases amb la millor de les intencions que s'em claven. L'únic que em reconforta, sembla curiòs, és llegir experiències similars als fòrums. La meva cunyada em va recomanar aquest fa una setmana i... aquí hi soc.
Com has passat aquests messos, Nina79? Tens resultats positius de les proves? A nosaltres ens han dit que la necropsia no la tindrem fins al febrer 2013 (EL NOSTRE FILL HAURIA DE NÈIXER EL 16 DE FEBRER....). La amnio va donar bé, alfafetoproteina i genotip correctes, sense alteracions. Fa dos dies em va revisar la ginecòloga i ens ha dit que llum verda per tornar amb un nou embaràs. No sé tú però de seguida vaig desitjar un nou embaràs, perquè com que tenim les hormones de lèmbaràs pel nostre cos i, sobre tot, el xip de la paternitat-maternitat a flor de pell, ....era l'únic en que podia pensar després d'estar 3 setmanes sangrant. Avui, després de la crisi de dol d'ahir... penso que és millor esperar un mes més, recuperar-me algo físicament: els kilos de més, prendre vitamines i àcid fòlic uns mesos (l'altre vegada, al maig, me vaig quedar embarasada del nostre fillet sense buscar... sorpresa! --després de 7 anys de relació ja estava bé però amb aixó de la crisi $$...), deixar de fumar del tot (encara que no passava dels 10 i per la meitat), no sé supós que per por, pànic, que torni passar... encara que ja sé que no hi ha culpables... lo de la loteria... la casualitat... També he passat per la fase d'una certa vergonya, culpabilitat, no voler veure ningú, buscar i buscar possibles causes... repasar què vaig fer de la setmana 7ª a 11ª, quan es forma el COS CALLOS, ....
Un petó molt fort a totes les que estigueu passant per aixó. Nina79, ho superarem segur quan tinguem els nostres fills desitjats als nostres braços, que mai haurien d'haver estat buïts. És el que m'han dit, i jo també ho crec així. Em diràs coses, bunica?
Gràcies per compartir la teva experiència, m'ha ajudat moltíssim veure que no estic sola. Vaig passar per una ILE a les 22 setmanes fa un mes, AGENESIA COS CALLOS TOTAL. També detectada a la eco 20, el dia 10 d'octubre. Dramàtic. Qué injust. Per què nosaltres... ja saps. Anava tan contenta tan ingènua convençuda que tot estava bé. No vàrem voler fer la amnio per protegir aquest embaràs de qualsevol risc, però ens ha tocac viure aixó. Ja em sentia el meu nen, posàvem la maneta i es movia... i just ara havíem de decidir interrompre ... macabre. El més injust en el meu cas és que, com ja sabràs, el pronóstic d'aquesta malformació és incert (millor dit, no hi ha prou estudis concluents) i, com que sí es compatible amb la vida, doncs... la decissió és durísima. Pensàvem que podia ser un error peró l'endemà, l'11 d'octubre a la ressonància magnética es confirmà l'AGENÈSIA. Puc recordar com plorava de ràbia, desesperació, tristor, que desgracada, Deu meu... dins de la màquina mentre em fèien la RM. Després vàrem fer la àmniocentesi. La doctora em va dir que hi havia massa líquid amniòtic i que aixó ja era simptomàtic de que algo més no anava bé. Possiblement estaria desenvolupant una hidrocefàlia o ventriculomegàlia. El resultat de la RM confirà l'agenèsia de cos callos total i una moderada ectasia (inflamació) del asta occipital. Durant uns díes vàrem buscar desesperadament tot tipus d'informació relacionada amb l'agenèsia i familiars mèdics no vàren dubtar en informar-nos que era gravíssim. Amb pronóstic incert, vale, peró el que segur patiria el nostre fill era decoordinació motora, retard en el llenguatge, aïllament, falta d'habilitats socials, manca de control d'esfínters i en la deglució... També trobes qui te diu que algunes persones viuen tranquilament sense cos callos... pero aixó és el cas milagre.
Vaig ingresar dia 17 d'octubre havent-me pres dos dies abans una pastilleta que teóricament havia de parar el cor del nostre fill, peró ell va continuar movent-se dins la meva panxeta fins que començaren amb les pastilles vaginals per dilatar. Dius que no vas patir cap dolor... quina sort, perque jo, per molt que em posaven calmants vaig patir 24 hores de contraccions sense poder beure aigua, sense poder caminar o canviar de postura perquè havia d'aguantar estirada al llit perquè fèssis efecte les pastilles vaginals... Fins que amb la epidural vaig parir el meu fillet fàcil, vaig sentir com sortia el seu cap i el seu cos i després la placenta (millor per a la recuperació) sense complicacions. Jo no ho recordo com a un moment tendre en absolut, però sí que el personal que m'assistí fou un deu, magnífiques totes i, encara que sembli contradictori, vaig sentir una sensació de "felicitat" "tranquilitat" tot seguit... no sé, supós que perque ja portava moltes hores de patiment i també perque segregam una substàntia, hormona de la felicitat, que fa que s'ens oblidi (genera una mena d'amnèsia) el dolor. Nosaltres també decidirem no veure el nostre petit per por a no poder oblidar mai la seva carona morada i que tot fos encara més traumàtic i macabre. Pero, ara, passat un mes, sí que tenc la necessitat d'haver-lo vist, perque tant mateix, tenc al cap les imatges de altres nadons nascuts a les 22 setmanes de gent que les ha penjades al youtube, amb el seu gorret... Em vàren controlar la pujada de llet amb pastilles i a casa el dia següent.
Que trist l'alta de l'hospital sense el meu fill estimat, el silenci de casa nostra, la cuna, trona i tota la seva robeta a l'habitació... que us puc explicar.... vull el meu fill aquí !!. Ahir, quan pensava que ja estava un poc millor... vaig patir una crisi d'ansietat, tristor, desesperació, llant, ràbia... i vaig plorar com fèia sis setmanes, com dies abans de l'abort, desconsoladament. Sort del meu marit. És l'únic amb qui vull parlar i veure. A diferència de tu, Nina79, res del que em puguin dir els meus familiars, amics, ... em serveix. Inclús em molesta, els pobres diuen unes frases amb la millor de les intencions que s'em claven. L'únic que em reconforta, sembla curiòs, és llegir experiències similars als fòrums. La meva cunyada em va recomanar aquest fa una setmana i... aquí hi soc.
Com has passat aquests messos, Nina79? Tens resultats positius de les proves? A nosaltres ens han dit que la necropsia no la tindrem fins al febrer 2013 (EL NOSTRE FILL HAURIA DE NÈIXER EL 16 DE FEBRER....). La amnio va donar bé, alfafetoproteina i genotip correctes, sense alteracions. Fa dos dies em va revisar la ginecòloga i ens ha dit que llum verda per tornar amb un nou embaràs. No sé tú però de seguida vaig desitjar un nou embaràs, perquè com que tenim les hormones de lèmbaràs pel nostre cos i, sobre tot, el xip de la paternitat-maternitat a flor de pell, ....era l'únic en que podia pensar després d'estar 3 setmanes sangrant. Avui, després de la crisi de dol d'ahir... penso que és millor esperar un mes més, recuperar-me algo físicament: els kilos de més, prendre vitamines i àcid fòlic uns mesos (l'altre vegada, al maig, me vaig quedar embarasada del nostre fillet sense buscar... sorpresa! --després de 7 anys de relació ja estava bé però amb aixó de la crisi $$...), deixar de fumar del tot (encara que no passava dels 10 i per la meitat), no sé supós que per por, pànic, que torni passar... encara que ja sé que no hi ha culpables... lo de la loteria... la casualitat... També he passat per la fase d'una certa vergonya, culpabilitat, no voler veure ningú, buscar i buscar possibles causes... repasar què vaig fer de la setmana 7ª a 11ª, quan es forma el COS CALLOS, ....
Un petó molt fort a totes les que estigueu passant per aixó. Nina79, ho superarem segur quan tinguem els nostres fills desitjats als nostres braços, que mai haurien d'haver estat buïts. És el que m'han dit, i jo també ho crec així. Em diràs coses, bunica?
http://www.fertilityfriend.com/home/4341e5
11/03/13 +
Novembre'13, 38 stm, comença l'aventura
Petit meu estimat, mai t'oblidarem. 18/10/12 ILE 22stm
11/03/13 +
Novembre'13, 38 stm, comença l'aventura
Petit meu estimat, mai t'oblidarem. 18/10/12 ILE 22stm
Re: ILE A LES 25 STM DE GESTACIÓ.
Solex76 sento molt la teva perdua, cap mare hauria de viure un fet així. Una forta abraçada.
El meu blog: http://cosesdemare.blogspot.com.es (gaudint la maternitat)
Re: ILE A LES 25 STM DE GESTACIÓ.
Hola Solex, no saps com t'entenc... jo vaig passar per una ILE a les 21 setmanes per malformacio cardiaca greu. El que ens ha passat es horrible, terrible, dificol de superar. De fet en el meu cas no esta superat, tot i que he aprees a conviure-hi.
Entenc que t'hi vulguis posar aviat, la sensacio que fins que no tinguem un nen als braços no restituirem el dolor que portem es normal...
Entenc que t'hi vulguis posar aviat, la sensacio que fins que no tinguem un nen als braços no restituirem el dolor que portem es normal...
Re: ILE A LES 25 STM DE GESTACIÓ.
pero el meu consell es que deixis passar una mica de temps per preparar-te fisica i mentalment.La meva experiencia es que els dies, la tornada a la rutina, les primeres regles... son catartiques. T'ajuden a tornar a sentir-te be, poc a poc, pas a pas
Re: ILE A LES 25 STM DE GESTACIÓ.
A mi em van recomanar esperar un minim de tres mesos per recuperar l'uter i em van dir que el mes convenient es tornar a provar-ho quan vegis que les regles son normals i que tot ha tornat al seu lloc (a mi les hormones van trigar 4-5 mesos a estabilitzar-se. Tambe crec que us anira be recuperar-vos mentalment. Jo i la meva parella ens hem cuidat molt i estimat molt. Sou qui mes us podeu entendre mutuament, perque heu passat pel mateix. Us adonareu quan estigueu forts i plenament preparats per a una cerca que ja sera diferent, carregada de pors i per a la que cal molta fortalesa psicologica. Be bonica, espero que t'hagi servit. Aqui estic per al que necessitis.
Re: ILE A LES 25 STM DE GESTACIÓ.
Hola Solex76,
Com estàs? com et trobes? En primer lloc, em sap molt de greu la pèrdua del teu petit. Cada vegada que llegeixo quelcom similar torno a reviure la meva experiència i se'm trenca el cor. Em sap molt de greu, de debó. Sovint em pregunto perquè la vida ens posa aquestes dures experiències, però es absurd pensar-hi, perquè ens ha tocat i ja està, sense més. I hem d'aprendre a conviure-hi i a superar-ho o portar-ho de manera que ens permeti anar visquent i mirar endavant per realitzar tots els nostres projectes.
Dic anar visquent perquè els 3 primers mesos des que vaig perdre la meva petita m'he dedicat a sobreviure, a passar els dies, les setmanes. Jo vaig tornar a la feina als 10 dies de sortir de l'hospital, vaig continuar amb la meva vida, mirant que tot plegat no em trasbalsés més. Ara, quatre mesos i escaig després crec que ho torno a tenir tot encarrilat, ara la nena hauria d'estar a punt de fer el seu primer mes de vida a la terra, però no es així. Em consola pensar que es la meva estrelleta que juga entre núvols, i que un dia li podré donar un germ@ a qui podré fer de mare i explicar-li que té una germana que vetlla per ell.
Es molt macabre anar a una morfològica il·lusionada i sortir-ne amb la idea d'una interrupció d'embaràs, i més macabre es encara entrar en una sala de parts i sortir-ne sense criatura, però com que ja se que no trobaràs consol en res que et pugui dir, perquè es molt difícil de païr, l'únic que et puc dir es que es una decisió presa amb cor, però madurada amb el cap. Tu podries viure sabent que has portat al món una criatura a patir? Nosaltres vem creure que no podiem portar al món una personeta amb greus mancances i escassa o nul·la qualitat de vida, que no s'ho mereixia. I també al llarg d'aquest temps hem pensat que som relativament joves, i que la vida ens ha de donar una altra oportunitat.
Crec que el moment del part es com un punt i a part en tot el procès des que et donen la pitjor notícia de la teva vida. En part, es com un alliberament, posar fi al patiment. A mi em costava molt sentir les patadetes que em feia la meva nena, pensava: però si en un mes ja no hi serà, ja no la sentiré més, i fa mal, molt de mal. També es la por al desconegut, en el meu cas tenia por a com seria parir, si aniria tot bé, si em recuperaria ràpidament, i si podria embarassar-me ben aviat. Tindràs molts alts i baixos, molts dies durs i dies que et sentiràs malament per estar una mica bé. Jo fins que no vaig passar la data de part va ser bastant difícil tot, perquè recordava de quantes setmanes estaria, pensava en el dia que hauria de néixer, etc.... Ara hi continuo pensant, cada dia, però de manera diferent, tot i que de vegades no puc evitar plorar desconsoladament. Tinc dies i moments de cada manera, però el més important per a mi ha estat parlar-ne, això si, quan tú et vegis amb ganes i amb cor de fer-ho.
Jo també vaig tenir uns dies que pensava que l'hauria d'haver vist, però ara se que en el meu cas no hauria estat millor haver-ho fet, i que possiblement m'hagués costat molt més elaborar el meu dol. No se, es molt personal.....
Es normal plorar, es sa, no et quedis res a dins, plora quan ho necessitis i parla'n quan ho necessitis també. Si necessites parlar amb mi pots fer-ho quan vulguis. Tindràs dies durs, però se superen, cada dia torna a sortir el sol, i ja arribarà el nostre moment en què ens tornarà a il·lusionar un nou embaràs. I aquest arribarà a terme, segur.
Jo m'he passejat per molts fòrums, he llegit molt, i si creus que es bo per a tu doncs llegeix. També arribarà el dia que tota aquesta ànsia d'informació i de buscar perquès es calmara. Ja no necessitaràs saber més, passaràs a una altra fase que serà la meva vida després de la pèrdua, les noves il·lusions. I ara què? Jo ara estic aqui, m'estic plantejant anar a buscar un nou embaràs, aprofitar al màxim els bons moments de la vida i no em proposo cap mena de fita a llarg termini. Visc el dia a dia, gimnàs, feina, anglès , família i amics.
Les proves van confirmar que havia estat un accident de la natura,i que per tant, no hi ha index de recurrència, no te perquè tornar a passar. Així que aviat hi tornarem, i espero que tu quan et sentis preparada física i mentalment no t'ho pensis si és el que desitgeu, i espera el que hagis d'esperar, no parlo a nivell físic, que la recuperació es molt ràpida si tot va com ha d'anar.
En fi, que hi ha un demà i que els nostres fills arribaran, només hem d'estar preparades per rebre'ls com es mereixen, sense traumes, sense pors i amb tot l'amor que tenim per ells. Això no treu que el futur embaràs estigui carregat de neures i pors, però per això tenim els nostres ginecòlegs, per ajudar-nos i tranquilitzar-nos i donar-nos suport mèdic i solucions si ho necessitem.
Una forta abraçada, i si necessites res, xiula. (Que aqui en som unes quantes que et podem ajudar. A mi em van ajudar moltissim les noies del SocPetit, i mira, algunes com la Rosacatalana, la Ganxet i la Tortugueta ja son mamis després d'experiències com la nostra).
Com estàs? com et trobes? En primer lloc, em sap molt de greu la pèrdua del teu petit. Cada vegada que llegeixo quelcom similar torno a reviure la meva experiència i se'm trenca el cor. Em sap molt de greu, de debó. Sovint em pregunto perquè la vida ens posa aquestes dures experiències, però es absurd pensar-hi, perquè ens ha tocat i ja està, sense més. I hem d'aprendre a conviure-hi i a superar-ho o portar-ho de manera que ens permeti anar visquent i mirar endavant per realitzar tots els nostres projectes.
Dic anar visquent perquè els 3 primers mesos des que vaig perdre la meva petita m'he dedicat a sobreviure, a passar els dies, les setmanes. Jo vaig tornar a la feina als 10 dies de sortir de l'hospital, vaig continuar amb la meva vida, mirant que tot plegat no em trasbalsés més. Ara, quatre mesos i escaig després crec que ho torno a tenir tot encarrilat, ara la nena hauria d'estar a punt de fer el seu primer mes de vida a la terra, però no es així. Em consola pensar que es la meva estrelleta que juga entre núvols, i que un dia li podré donar un germ@ a qui podré fer de mare i explicar-li que té una germana que vetlla per ell.
Es molt macabre anar a una morfològica il·lusionada i sortir-ne amb la idea d'una interrupció d'embaràs, i més macabre es encara entrar en una sala de parts i sortir-ne sense criatura, però com que ja se que no trobaràs consol en res que et pugui dir, perquè es molt difícil de païr, l'únic que et puc dir es que es una decisió presa amb cor, però madurada amb el cap. Tu podries viure sabent que has portat al món una criatura a patir? Nosaltres vem creure que no podiem portar al món una personeta amb greus mancances i escassa o nul·la qualitat de vida, que no s'ho mereixia. I també al llarg d'aquest temps hem pensat que som relativament joves, i que la vida ens ha de donar una altra oportunitat.
Crec que el moment del part es com un punt i a part en tot el procès des que et donen la pitjor notícia de la teva vida. En part, es com un alliberament, posar fi al patiment. A mi em costava molt sentir les patadetes que em feia la meva nena, pensava: però si en un mes ja no hi serà, ja no la sentiré més, i fa mal, molt de mal. També es la por al desconegut, en el meu cas tenia por a com seria parir, si aniria tot bé, si em recuperaria ràpidament, i si podria embarassar-me ben aviat. Tindràs molts alts i baixos, molts dies durs i dies que et sentiràs malament per estar una mica bé. Jo fins que no vaig passar la data de part va ser bastant difícil tot, perquè recordava de quantes setmanes estaria, pensava en el dia que hauria de néixer, etc.... Ara hi continuo pensant, cada dia, però de manera diferent, tot i que de vegades no puc evitar plorar desconsoladament. Tinc dies i moments de cada manera, però el més important per a mi ha estat parlar-ne, això si, quan tú et vegis amb ganes i amb cor de fer-ho.
Jo també vaig tenir uns dies que pensava que l'hauria d'haver vist, però ara se que en el meu cas no hauria estat millor haver-ho fet, i que possiblement m'hagués costat molt més elaborar el meu dol. No se, es molt personal.....
Es normal plorar, es sa, no et quedis res a dins, plora quan ho necessitis i parla'n quan ho necessitis també. Si necessites parlar amb mi pots fer-ho quan vulguis. Tindràs dies durs, però se superen, cada dia torna a sortir el sol, i ja arribarà el nostre moment en què ens tornarà a il·lusionar un nou embaràs. I aquest arribarà a terme, segur.
Jo m'he passejat per molts fòrums, he llegit molt, i si creus que es bo per a tu doncs llegeix. També arribarà el dia que tota aquesta ànsia d'informació i de buscar perquès es calmara. Ja no necessitaràs saber més, passaràs a una altra fase que serà la meva vida després de la pèrdua, les noves il·lusions. I ara què? Jo ara estic aqui, m'estic plantejant anar a buscar un nou embaràs, aprofitar al màxim els bons moments de la vida i no em proposo cap mena de fita a llarg termini. Visc el dia a dia, gimnàs, feina, anglès , família i amics.
Les proves van confirmar que havia estat un accident de la natura,i que per tant, no hi ha index de recurrència, no te perquè tornar a passar. Així que aviat hi tornarem, i espero que tu quan et sentis preparada física i mentalment no t'ho pensis si és el que desitgeu, i espera el que hagis d'esperar, no parlo a nivell físic, que la recuperació es molt ràpida si tot va com ha d'anar.
En fi, que hi ha un demà i que els nostres fills arribaran, només hem d'estar preparades per rebre'ls com es mereixen, sense traumes, sense pors i amb tot l'amor que tenim per ells. Això no treu que el futur embaràs estigui carregat de neures i pors, però per això tenim els nostres ginecòlegs, per ajudar-nos i tranquilitzar-nos i donar-nos suport mèdic i solucions si ho necessitem.
Una forta abraçada, i si necessites res, xiula. (Que aqui en som unes quantes que et podem ajudar. A mi em van ajudar moltissim les noies del SocPetit, i mira, algunes com la Rosacatalana, la Ganxet i la Tortugueta ja son mamis després d'experiències com la nostra).
A tu petita meva, mai t'oblidarem, ens vas fer els pares més feliços. Un petonet per la meva nina que juga entre els núvols.
Re: ILE A LES 25 STM DE GESTACIÓ.
Infinitament agraïda per les vostres paraules.
Aquesta setmana ha estat molt difícil i, malgrat la meva aparent desconexió, he entrat tots els dies quatre o cinc pics, però sense prou claretat per poder expresar els meus sentiments.
Avui a la tarda-nit torno ...
Aquesta setmana ha estat molt difícil i, malgrat la meva aparent desconexió, he entrat tots els dies quatre o cinc pics, però sense prou claretat per poder expresar els meus sentiments.
Avui a la tarda-nit torno ...
http://www.fertilityfriend.com/home/4341e5
11/03/13 +
Novembre'13, 38 stm, comença l'aventura
Petit meu estimat, mai t'oblidarem. 18/10/12 ILE 22stm
11/03/13 +
Novembre'13, 38 stm, comença l'aventura
Petit meu estimat, mai t'oblidarem. 18/10/12 ILE 22stm
Re: ILE A LES 25 STM DE GESTACIÓ.
HOLA!
Han passat 7 stm i sembla que estic millor, encara que fa dues stm pensava que em moria de pena. PENA, quina pena!! Només em sortien aquestes paraules (com la lletra de la cançó de la Lola Flores) des de les entranyes. Anava zombi, com si m'haguessin fotut una pallissa...esgotada. És l'ansietat. Estrés postraumàtic. I també les hormones que, com que em va venir la regla, la baixada de progesterona va fer la resta. Fins i tot vaig tenir un cop amb el cotxe, sense conseqüencies greus, només materials, estava desaparcant marxa enrera i puuum! li vaig donar a un que estava en doble fila, ni el vaig veure... Deu anys de carnet i mai m'havia passat aixó. Sort que no he d'agafar cotxe cada dia...
Tampoc no han faltat les típiques frases "glorioses" dels coneguts quan s'asabenten del que ha passat. La més "gloriosa": uff, doncs amb aixó que m'expliques no sé si dir-te que ho sento o donar-te la enhorabona. Óle!!
. No vaig saber que dir. Està clar que era sense voler fer mal, sé el que volia dir, i també que aquesta persona m'estima molt, però... . El que tinc claríssim és que aquí, al SP, és l'únic puesto on he trobat la comprensió que necessitava llegint històries i sentiments com els meus. El meu home m'ha cuidat molt, però d'altra forma. I sort que ell no s'ha enfonsat perquè ha estat el meu motor juntament amb la nostra gosseta, amb nosaltres des de fa 6 anys. Ella és la nostra alegria. El que sí que puc dir és que aquesta malaïda experiència ens ha apropat moltíssim, ens estimem més o... millor, no discutim res, hem fet pinya.
I, malgrat aquesta necessitat d'aillament que encara tinc, ja he començat amb el "I ARA QUÈ". Quan vaig escriure aquí només tenia al cap un nou embaràs. La meva gine m'ho va recomanar, l'úter el tenia al seu puesto passat un mes i també el tema hormonal (vaig ovular perfectament) i com que tinc 36 anys no em puc adormir. Però encara no estic preparada. Amb tot el que ara sé em vull preparar bé. El que vull dir és que com que el meu embaràs no va ésser planificat vaig haver de passar per situacions d'ansietat-estrés (feina, canvi de casa, no poder deixar de fumar i això em matava) i manca de preparació física que ara vull tenir controlades. Prendre l'àcid fòlic, perdre els kilos que vaig posar (7 kilos!!), deixar de fumar, acabar de moblar el nou pis, fer les gràfiques mensuals i conéixer el meu cicle... i anar a buscar l'embaràs amb il.lusió i més seguretat. Si tot marxa, esper posar-m'hi al febrer, març... i tornar a fer diana!.
Ay! ninetes... els meus ulls, la meva expressió està tan trista... tan gris... Però vaig triar com a avatar la Kitty caminant perquè la vida continúa, pas a pas, fent camí, amb optimisme i coratge, oi que sí guapes?
Han passat 7 stm i sembla que estic millor, encara que fa dues stm pensava que em moria de pena. PENA, quina pena!! Només em sortien aquestes paraules (com la lletra de la cançó de la Lola Flores) des de les entranyes. Anava zombi, com si m'haguessin fotut una pallissa...esgotada. És l'ansietat. Estrés postraumàtic. I també les hormones que, com que em va venir la regla, la baixada de progesterona va fer la resta. Fins i tot vaig tenir un cop amb el cotxe, sense conseqüencies greus, només materials, estava desaparcant marxa enrera i puuum! li vaig donar a un que estava en doble fila, ni el vaig veure... Deu anys de carnet i mai m'havia passat aixó. Sort que no he d'agafar cotxe cada dia...
Tampoc no han faltat les típiques frases "glorioses" dels coneguts quan s'asabenten del que ha passat. La més "gloriosa": uff, doncs amb aixó que m'expliques no sé si dir-te que ho sento o donar-te la enhorabona. Óle!!
. No vaig saber que dir. Està clar que era sense voler fer mal, sé el que volia dir, i també que aquesta persona m'estima molt, però... . El que tinc claríssim és que aquí, al SP, és l'únic puesto on he trobat la comprensió que necessitava llegint històries i sentiments com els meus. El meu home m'ha cuidat molt, però d'altra forma. I sort que ell no s'ha enfonsat perquè ha estat el meu motor juntament amb la nostra gosseta, amb nosaltres des de fa 6 anys. Ella és la nostra alegria. El que sí que puc dir és que aquesta malaïda experiència ens ha apropat moltíssim, ens estimem més o... millor, no discutim res, hem fet pinya.I, malgrat aquesta necessitat d'aillament que encara tinc, ja he començat amb el "I ARA QUÈ". Quan vaig escriure aquí només tenia al cap un nou embaràs. La meva gine m'ho va recomanar, l'úter el tenia al seu puesto passat un mes i també el tema hormonal (vaig ovular perfectament) i com que tinc 36 anys no em puc adormir. Però encara no estic preparada. Amb tot el que ara sé em vull preparar bé. El que vull dir és que com que el meu embaràs no va ésser planificat vaig haver de passar per situacions d'ansietat-estrés (feina, canvi de casa, no poder deixar de fumar i això em matava) i manca de preparació física que ara vull tenir controlades. Prendre l'àcid fòlic, perdre els kilos que vaig posar (7 kilos!!), deixar de fumar, acabar de moblar el nou pis, fer les gràfiques mensuals i conéixer el meu cicle... i anar a buscar l'embaràs amb il.lusió i més seguretat. Si tot marxa, esper posar-m'hi al febrer, març... i tornar a fer diana!.
Ay! ninetes... els meus ulls, la meva expressió està tan trista... tan gris... Però vaig triar com a avatar la Kitty caminant perquè la vida continúa, pas a pas, fent camí, amb optimisme i coratge, oi que sí guapes?
http://www.fertilityfriend.com/home/4341e5
11/03/13 +
Novembre'13, 38 stm, comença l'aventura
Petit meu estimat, mai t'oblidarem. 18/10/12 ILE 22stm
11/03/13 +
Novembre'13, 38 stm, comença l'aventura
Petit meu estimat, mai t'oblidarem. 18/10/12 ILE 22stm
Re: ILE A LES 25 STM DE GESTACIÓ.
Nina79, SOLEX76, molts ànims a les dues. Quin greu llegir les vostres històries, són duríssimes i molt injustes. Com ja us han dit aquestes coses no haurien de passar mai de la vida. Mai.
Molts ànims i a seguir endavant. Espero que mica en mica us aneu trobant millor, encara que ja se que és molt i molt difícil. Molts petons, guapes.
Molts ànims i a seguir endavant. Espero que mica en mica us aneu trobant millor, encara que ja se que és molt i molt difícil. Molts petons, guapes.
Re: ILE A LES 25 STM DE GESTACIÓ.
Hola ! Com que ja m'estic fent més amb el funcionament del SP (vaig esbrinar com posar signatura, veure els historials dels missatges per poder saber amb a qui parles, trucs d'eficiència...) faré la meva primera personalització (quina ilu):
Eternitat: Óle! pel teu embaràs! Deus estar en un núvol... Et desitjo un embaràs ple de felicitat i, com que ja no ets primerenca, el disfrutaràs el doble, notaràs les "bombolletes" dels primers moviments abans..., el part el disfrutaràs mooolt més sense els pors de les primerenques,... Gràcies per les teves paraules, de dabó, el teu condol el sento ple d'empatia, una frase, però molt sentida.
Ametlla: no saps com m'ha vingut al cap la teva impressió de que "les primeres regles són catàrtiques"... Ara entenc que el que em volies dir: és que és el moment hormonal, anímic en que es treu de dins tota la pena, plores, crides, et desfàs... És molt terapèutic treure tota la PENA des dels budells. Almenys jo ho he viscut així. Gràcies de dabó.
Com et trobes? Tens resultats positius de proves?
Nina79: a tu... que et puc dir... doncs... que mil gràcies per haver obert aquest post: va ésser determinant per a la meva incorporació al SP i em va ajudar taaant llegir-te; que mil gràcies pel teu temps, per compartir amb mi els teus sentiments; que mil gràcies per oferir-me parlar d'això (t'escriuré un privat per intercanviar info. i impressions, també volia parlar amb la Tortugueta) encara que tal i com em vàres explicar la meva ànsia d'informació sobre l'agenèsia CC és cada dia que passa menor; que mil gràcies per TOT. Com vas? Va, anda, a veure si coincidim als posts de cercadores!.
Irúa: Ei! Moltes gràcies per estar a sobre. Com que ens vàrem incorporar al SP alhora i hem coincidit també amb això de la Zirzi... Et tenc molt present. Estàs millor?
Ens anem dient coses, MUUUAC!
Eternitat: Óle! pel teu embaràs! Deus estar en un núvol... Et desitjo un embaràs ple de felicitat i, com que ja no ets primerenca, el disfrutaràs el doble, notaràs les "bombolletes" dels primers moviments abans..., el part el disfrutaràs mooolt més sense els pors de les primerenques,... Gràcies per les teves paraules, de dabó, el teu condol el sento ple d'empatia, una frase, però molt sentida.
Ametlla: no saps com m'ha vingut al cap la teva impressió de que "les primeres regles són catàrtiques"... Ara entenc que el que em volies dir: és que és el moment hormonal, anímic en que es treu de dins tota la pena, plores, crides, et desfàs... És molt terapèutic treure tota la PENA des dels budells. Almenys jo ho he viscut així. Gràcies de dabó.
Com et trobes? Tens resultats positius de proves?
Nina79: a tu... que et puc dir... doncs... que mil gràcies per haver obert aquest post: va ésser determinant per a la meva incorporació al SP i em va ajudar taaant llegir-te; que mil gràcies pel teu temps, per compartir amb mi els teus sentiments; que mil gràcies per oferir-me parlar d'això (t'escriuré un privat per intercanviar info. i impressions, també volia parlar amb la Tortugueta) encara que tal i com em vàres explicar la meva ànsia d'informació sobre l'agenèsia CC és cada dia que passa menor; que mil gràcies per TOT. Com vas? Va, anda, a veure si coincidim als posts de cercadores!.
Irúa: Ei! Moltes gràcies per estar a sobre. Com que ens vàrem incorporar al SP alhora i hem coincidit també amb això de la Zirzi... Et tenc molt present. Estàs millor?
Ens anem dient coses, MUUUAC!
http://www.fertilityfriend.com/home/4341e5
11/03/13 +
Novembre'13, 38 stm, comença l'aventura
Petit meu estimat, mai t'oblidarem. 18/10/12 ILE 22stm
11/03/13 +
Novembre'13, 38 stm, comença l'aventura
Petit meu estimat, mai t'oblidarem. 18/10/12 ILE 22stm
Re: ILE A LES 25 STM DE GESTACIÓ.
Solex, gràcies però no torno ha estar embarassada encara, crec que has creuat algun missatge, tot i que espero que aviat sigui així. Un petó molt fort per tu solex i per la nina!
El meu blog: http://cosesdemare.blogspot.com.es (gaudint la maternitat)
Re: ILE A LES 25 STM DE GESTACIÓ.
eternitat ha escrit:Solex, gràcies però no torno ha estar embarassada encara, crec que has creuat algun missatge, tot i que espero que aviat sigui així. Un petó molt fort per tu solex i per la nina!
Upps! Doncs quina primera-personalització més xunga! Juraria que vaig veure que estaves de 9.3 stm a qualque banda!.
Molts d'anys pel Pau (això no està equivocat,no?). Aixxx...
http://www.fertilityfriend.com/home/4341e5
11/03/13 +
Novembre'13, 38 stm, comença l'aventura
Petit meu estimat, mai t'oblidarem. 18/10/12 ILE 22stm
11/03/13 +
Novembre'13, 38 stm, comença l'aventura
Petit meu estimat, mai t'oblidarem. 18/10/12 ILE 22stm
Re: ILE A LES 25 STM DE GESTACIÓ.
SOLEX76 ha escrit:eternitat ha escrit:Solex, gràcies però no torno ha estar embarassada encara, crec que has creuat algun missatge, tot i que espero que aviat sigui així. Un petó molt fort per tu solex i per la nina!
Upps! Doncs quina primera-personalització més xunga! Juraria que vaig veure que estaves de 9.3 stm a qualque banda!.
Molts d'anys pel Pau (això no està equivocat,no?). Aixxx...
Tranquila, en Pau sí que fa 2 anys avui, on ho has vist? Es que, malgrat ja fa uns messos que m'hi conecto, no domino gaire això dels forums...
El meu blog: http://cosesdemare.blogspot.com.es (gaudint la maternitat)
Re: ILE A LES 25 STM DE GESTACIÓ.
Ufff!!
T'explic: per exemple, a la teva darrera resposta jo puc llegir:
"Re: ILE A LES 25 STM DE GESTACIÓ
Autor: eternitat>> dj. des. 13, 2012 10:46"
Doncs, si "clico" sobre eternitat em surt el teu perfil, i abaix a la dreta, veus: Cerca les entrades d'aquest usuari. Si clicas surt tot l'historial.
Fa uns minuts, quan t'he llegit ho he tornat a fer i al teu "historial" m'ha sortit que vaig veure lo del cumple d'en Pau a una entrada d'ahir al post "COSINT A MÀQUINA: PROJECTES" on dius "Com que demà el princep de la casa...".
He vist lo de l'embaràs a una entrada del 9 des 9:55 am al fòrum Estic Embarassada, dins el post "Cotxets" després de "part a Sta. Caterina" on diu "jo encara estic de molt poquet 9+3 però no puc evitar la..." Ja em semblava a mi que no m'ho inventava! però com que darrerament amb lo de la ILE tinc problemes de concentració... Mira amb l'administrador, Toni, que és el que passa, si s'ha ficat aquest del post "Cotxets" al teu historial. No sé.
T'explic: per exemple, a la teva darrera resposta jo puc llegir:
"Re: ILE A LES 25 STM DE GESTACIÓ
Autor: eternitat>> dj. des. 13, 2012 10:46"
Doncs, si "clico" sobre eternitat em surt el teu perfil, i abaix a la dreta, veus: Cerca les entrades d'aquest usuari. Si clicas surt tot l'historial.
Fa uns minuts, quan t'he llegit ho he tornat a fer i al teu "historial" m'ha sortit que vaig veure lo del cumple d'en Pau a una entrada d'ahir al post "COSINT A MÀQUINA: PROJECTES" on dius "Com que demà el princep de la casa...".
He vist lo de l'embaràs a una entrada del 9 des 9:55 am al fòrum Estic Embarassada, dins el post "Cotxets" després de "part a Sta. Caterina" on diu "jo encara estic de molt poquet 9+3 però no puc evitar la..." Ja em semblava a mi que no m'ho inventava! però com que darrerament amb lo de la ILE tinc problemes de concentració... Mira amb l'administrador, Toni, que és el que passa, si s'ha ficat aquest del post "Cotxets" al teu historial. No sé.
http://www.fertilityfriend.com/home/4341e5
11/03/13 +
Novembre'13, 38 stm, comença l'aventura
Petit meu estimat, mai t'oblidarem. 18/10/12 ILE 22stm
11/03/13 +
Novembre'13, 38 stm, comença l'aventura
Petit meu estimat, mai t'oblidarem. 18/10/12 ILE 22stm
Re: ILE A LES 25 STM DE GESTACIÓ.
AHH! Ja sé el que passa! acabo de descobrir que quan es clica una "cita" després surt al principi de la resposta. Si es desplega el missatge es veu clar, però com que jo no anava obrint-los tots em vaig quedar amb les primeres frases que surten. Nomès he desplegat alguns relatius a la amnio, l'àcid fòlic,...
Bé, si això t'ha servit per aprendre a mirar un "historial" de respostes... genial! És molt més eficient i còmode que anar memoritzant i a més a més va molt bé per fer-se una idea més exacta d'amb a qui parles!.
Fins després!
Bé, si això t'ha servit per aprendre a mirar un "historial" de respostes... genial! És molt més eficient i còmode que anar memoritzant i a més a més va molt bé per fer-se una idea més exacta d'amb a qui parles!.
Fins després!
http://www.fertilityfriend.com/home/4341e5
11/03/13 +
Novembre'13, 38 stm, comença l'aventura
Petit meu estimat, mai t'oblidarem. 18/10/12 ILE 22stm
11/03/13 +
Novembre'13, 38 stm, comença l'aventura
Petit meu estimat, mai t'oblidarem. 18/10/12 ILE 22stm
Re: ILE A LES 25 STM DE GESTACIÓ.
Moltes gràcies, Solex! Ara mateix ho estava mirant i m'he adonat del mateix erro, 
No passa res. M'agrada això de poder coneixer algú a través del seu historial, la veritat és qeu no ho sabia i clar amb tants noms, després alguns costa associar-los a determinades respostes. Gràcies guapa i anims!
No passa res. M'agrada això de poder coneixer algú a través del seu historial, la veritat és qeu no ho sabia i clar amb tants noms, després alguns costa associar-los a determinades respostes. Gràcies guapa i anims!El meu blog: http://cosesdemare.blogspot.com.es (gaudint la maternitat)
Re: ILE A LES 25 STM DE GESTACIÓ.
Nina79, com estàs????
Veig que estàs out i esper de tot cor que aquesta desconnexió sigui voluntària i que et faci bé... però no puc evitar enrecordar-me molt de tu, perquè sense el teu testimoni mai no m'hauria llençat a escriure la meva experiència i mai hauria tingut l'oportunitat d'aprofitar el SP com a màxima teràpia ( i moltes altres coses bones que m'ha reportat) durant aquest dol. També t'he de dir que, la teva claretat i excepcional forma de descrivir els sentiments, els fets, al començament em tirava enrera, juntament amb el fet de que tenia el cap buït, manca d'experiència d'expressió als foros i el fet d'ésser castellanoparlant... però poc a poc em vaig anar acostumant... i ara fins i tot ja somnio en català!!
Va passar la fase de trobarme amb gent al carrer, veïns, amics i familiars que em demanaven dia si dia no amb l'explicació adient del que havia passat i poc a poc tot ha anat posant-se als seu lloc (menys els meus kilos de més, que s'han aferrat per no marxar...), nam fent. Els Nadals... durillos... hauria d'haver tingut una panxa de set mesos... durillos, si. Darrerament, conscient de que qualque dia em telefonaràn d'anatomia patològica pels resultats de la necròpsia, torno a tenir-ne qualque flaixback, però ja fa temps que recordo al meu nen amb un petit somriure, amb serenitat... Del que encara no em lliuro és de veure qualque notícia dolenta als informatius, i tal , i sortir la llagrimeta, estic molt sensible, però ja va bé.
Tampoc no he volgut guardar ' les coses ' del nen encara, tenc la seva robeta penjada al costat de la meva i la carpeta de documents i ecos al mateix puesto de sempre al costat del sofà. M'agrada així. L'altre dia el Solex-man la va guardar a una caixa i ahir, en cercar el telèfon de la clínica per demanar hora amb gine i veure-la m'en vaig emprenyar moooolt. Ara torna ésser al seu puesto. Ell ho va entendre, no ho sabia, pobret. Ho guardaré tot a una caixa quan la necròpsia i DPP.
Una cosa, fa temps que vaig veure que tu també parles de "la nena", com jo del nen, sense nom (i a diferència de la majoria de companyes del fòrum). En el meu cas, el nen tenia nom des de fa 7 anys, quan tot dos vàrem decidir que si teniem un fill di diríem " X ". Com que ha passat el que ha passat, encara no tenc clar del tot si en tenir-ne un altre fill li posaria. Però de moment crec que si. En record del seu germà. Una amiga de la meva cunyada va passar per això i així ho va fer, i està encantada amb el que desprès va tenir. No sé.
Quanta raó amb això de que arribarà un moment en que ja no voldràs saber res més, que la ànsia d'informació desapareixerà... Ho he recordat molt això. Avui, de matinada, això de les cinc del matí he tingut com a un impuls de cercar coses d'agenèsia, i minuts desprès ho he suspès. No volia saber més.
Un petó moooolt gran i molta sort pel que ens queda, Nina. No t'explic més perquè darrerament ja he expressat els meus sentiments de culpa, i d'altres. El faig una remissió a les meves darreres entrades del perfil, guapa.
Esper que ho llegeixis, o que ajudi a qui ho necessiti, com va passar-me a mi, això és com una mena de "cadena de favors", així ho veig jo.
.
Veig que estàs out i esper de tot cor que aquesta desconnexió sigui voluntària i que et faci bé... però no puc evitar enrecordar-me molt de tu, perquè sense el teu testimoni mai no m'hauria llençat a escriure la meva experiència i mai hauria tingut l'oportunitat d'aprofitar el SP com a màxima teràpia ( i moltes altres coses bones que m'ha reportat) durant aquest dol. També t'he de dir que, la teva claretat i excepcional forma de descrivir els sentiments, els fets, al començament em tirava enrera, juntament amb el fet de que tenia el cap buït, manca d'experiència d'expressió als foros i el fet d'ésser castellanoparlant... però poc a poc em vaig anar acostumant... i ara fins i tot ja somnio en català!!
Va passar la fase de trobarme amb gent al carrer, veïns, amics i familiars que em demanaven dia si dia no amb l'explicació adient del que havia passat i poc a poc tot ha anat posant-se als seu lloc (menys els meus kilos de més, que s'han aferrat per no marxar...), nam fent. Els Nadals... durillos... hauria d'haver tingut una panxa de set mesos... durillos, si. Darrerament, conscient de que qualque dia em telefonaràn d'anatomia patològica pels resultats de la necròpsia, torno a tenir-ne qualque flaixback, però ja fa temps que recordo al meu nen amb un petit somriure, amb serenitat... Del que encara no em lliuro és de veure qualque notícia dolenta als informatius, i tal , i sortir la llagrimeta, estic molt sensible, però ja va bé.
Tampoc no he volgut guardar ' les coses ' del nen encara, tenc la seva robeta penjada al costat de la meva i la carpeta de documents i ecos al mateix puesto de sempre al costat del sofà. M'agrada així. L'altre dia el Solex-man la va guardar a una caixa i ahir, en cercar el telèfon de la clínica per demanar hora amb gine i veure-la m'en vaig emprenyar moooolt. Ara torna ésser al seu puesto. Ell ho va entendre, no ho sabia, pobret. Ho guardaré tot a una caixa quan la necròpsia i DPP.
Una cosa, fa temps que vaig veure que tu també parles de "la nena", com jo del nen, sense nom (i a diferència de la majoria de companyes del fòrum). En el meu cas, el nen tenia nom des de fa 7 anys, quan tot dos vàrem decidir que si teniem un fill di diríem " X ". Com que ha passat el que ha passat, encara no tenc clar del tot si en tenir-ne un altre fill li posaria. Però de moment crec que si. En record del seu germà. Una amiga de la meva cunyada va passar per això i així ho va fer, i està encantada amb el que desprès va tenir. No sé.
Quanta raó amb això de que arribarà un moment en que ja no voldràs saber res més, que la ànsia d'informació desapareixerà... Ho he recordat molt això. Avui, de matinada, això de les cinc del matí he tingut com a un impuls de cercar coses d'agenèsia, i minuts desprès ho he suspès. No volia saber més.
Un petó moooolt gran i molta sort pel que ens queda, Nina. No t'explic més perquè darrerament ja he expressat els meus sentiments de culpa, i d'altres. El faig una remissió a les meves darreres entrades del perfil, guapa.
Esper que ho llegeixis, o que ajudi a qui ho necessiti, com va passar-me a mi, això és com una mena de "cadena de favors", així ho veig jo.
.
http://www.fertilityfriend.com/home/4341e5
11/03/13 +
Novembre'13, 38 stm, comença l'aventura
Petit meu estimat, mai t'oblidarem. 18/10/12 ILE 22stm
11/03/13 +
Novembre'13, 38 stm, comença l'aventura
Petit meu estimat, mai t'oblidarem. 18/10/12 ILE 22stm
Re: ILE A LES 25 STM DE GESTACIÓ.
Solex m'alegro que poc a poc vagis estant millor i entenc que necessitis temps per a prendre la determinació de guardar les coses del teu petit. Penso que no hi ha pressa, quan et sentis preparada ja ho faras. Una abraçada molt forta per tu i per la Nina!
El meu blog: http://cosesdemare.blogspot.com.es (gaudint la maternitat)
Torna a “Quan les coses no van bé”
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 10 visitants
| Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |
 |
 |
 |