plora per anar a dormir.

[sivi]

Hola noies, a veure si algú hem pot ajudar.
La meva filla ara te 17 mesos i sempre ha estat una nena que ha dormit be.
Va començar a dormir a la seva habitació als 3 mesos i des dels 10 que dorm la nit sencera.
Però portem uns dies que quan toca anar a dormir, plora, no es vol estar al seu llit, sumica tota l'estona i si s'adorm, al cap de poc es despreta i plora desconsoladament.
Fa uns dies que va començar a jugar amb una capseta de fusta on te un parell de etiquetes divertides, el seu carnet de super 3 i un collaret de joguina que li varen regalar i ha agafat com una obcessió amb aquella caixa. Es tal la obsessió que es el primer que demana quan es lleva, i hem decidit amagar-li, per què ja era molt obsessiu. A la nit quan es desperta plorant la demana i tot!!!!!
Algun hem pot dir que li pot passar? Potser que tingui por a la foscor? o que hagi tingut algun malson?
No ha caigut del llit ni li ha passat res greu que sapiguem.
Estem preocupats, ja que ja plora cada nit!
Algun consell?

[ninoia]

Hola sivi
Jo em trobo exactament igual amb la meva filla, la Paula avui ha fet 17 mesos i fa potser quinze dies o tres setmanes que això li passa cada nit! Va coincidir que va estar uns dies amb un virus de panxa i ho va passar molt malament, i jo ho relacionava al malestar, la "mamitis" que tenia perquè estava sempre amb mi... Però ara que torna a estar bé, contenta, riallera... A la que la deixo al llit... Patapam! Ja pot estar morta de son o mig adormida que la lia igual! Pobreta, jo diria que és una fase que han de passar, que ara estan emocionats i molt estimulats durant el dia i en algun lloc vaig llegir que, per entendre'ns i dit de forma planera, elles tenen la sensació que dormint perden el temps!!
També podria ser que fossin terrors nocturns, que m'han dit que solen ser entre l'any i mig i els 3 aproximadament!
A veure si alguna marona ens pot donar més referéncies, si hi ha algun post similar que en parli... Però jo diria que ho hem d'intentar passar el millor que puguem, amb molts mimitus i paciència, que un dia o altre aquesta fase passarà!! :)

[pesol]

Home, jo no veig cap mal en donar-li la caixeta si li té estima...

Pot ser que tingui por o pot ser simplement que prefereixi que esteu vosaltres allà amb ella que sola...

El meu fill no ha dormit la nit sencera (si considerem que fins les 6 del matí que és el que fa ara és sencera ) fins ben bé els 17-18 mesos i quan s'ha despertat, si ha estat sol a l'habitació, sempre plora. No veig problema en que plori, encara no sap parlar i és la seva forma de comunicar-se. Suposu que si sapigués parlar diria "mama, m'he despertat i m'he adonat que estic aquí sol i no m'agrada, prefereixo mil vegades estar al vostre llit i posar-vos el peu a la cara ".

La nostra opció davant del plor a la nit sempre ha sigut portar-lo al nostre llit, la veritat és que és el que ens ha resultat més còmode Ha estat fins els 17 mesos despertant-se la primera vegada entre les 12h i les 3h. I quan es despertava... cap al nostre llit! i un bon dia va començar a fer les nits "senceres", sense fer res d'especial...

Amb això vull dir que per molt que la teva filla tingui ja 17 mesos és molt petita i et necessita. Si plora i a més està sola en una habitació fosca serà per alguna cosa i no per capritx. Així que jo l'acompanyaria en agafar el son... Jo (jo, eh?!) m'agradaria més que em preferís a mi que no una caixeta de fusta, però això ja va a gustos...

[Menudeta]

Els nens cap a aquesta edat tenen molta angoixa quan es separen dels seus pares i anar a dormir és un separació brutal. És aquella etapa on la gent diu té mamitis, no pot separar-se de tu! (amb rintintín molts cops!) i és això, que al nen li costa separar-se dels pares i forma part del creixement. Potser la capseta és el seu consol si tu no hi ets, com les mantetes, el dou_dou. La nostra filla ha estat unes setmanes amb terrors nocturs (fa patir molt) i ara fa uns dies que li costa anar_se'n a dormir, només entrar a l'habitació ja plora. Doncs avui m'he possat amb ella al llit fins que s'ha adormit i així anem. Té quasi 17 mesos.

Em passat fases de despertades i amb el xumet adormir-se deseguida, malsons, despertades i plors i cap al nostre llit (dorm a la nostra habitació), alguna nit la dorm sencera però...

jo crec que forma part d'uan etapa del creixement i més si diues que tot continua igual,i no hi hagut canvis o res important.

[Menudeta]

He trobat això:

http://www.psicodiagnosis.cat/areagener ... /index.php

http://www.psicodiagnosis.cat/areagener ... /index.php

[il·lusionada]

Hola noies,

Jo tinc una filla de 22 mesos que també va passar aquesta etapa, no recordo si va ser als 17 mesos o una mica abans o després, però, també va haver-hi unes setmanes (dues o tres) que plorava per anar a dormir, estava contenta tot el dia i quan la portava a l'habitació era passar el marc de la porta i posar-se a cridar i plorar. Un dia fins i tot es va provocar el vòmit...vaig tenir paciència, em quedava amb ella a l'habitació fins que es calmava i s'adormia, m'hi passava a vegades més d'una hora. I res, en tres setmanes va començar a voler anar a dormir, em quedava amb ella etc. Ara, des dels 20 mesos que quan li dic "anem a dormir?" em diu "si" em demanar de tancar el llum de l'habitació i s'adorm soleta...a vegades passo per l'habitació i veig que li costa agafar el son però ni em crida ni res...s'ha fet gran o és una etapa més...no sé! vaig patir molt, el què expliqueu vosaltres...i al final sense trobar cap explicació, va passar! ànims!

[sivi]

Gràcies per les vostres respostes.
La meva filla quan acabava de sopar, i li demanaves si volia anar a dormir, ella deia que si, i se n'anava sola cap a la seva habitació.
Sempre ha dormit amb un dou-dou (en Rino) i quan veia que tenia son(al migdia o al vespre), li deia vols anar amb en Rino i feia que si i anaba cap a l'habitació.
No ha tingut mai problemes per anar a dormir, al contrari! si es despertava, s'estaba al llit xerran amb en Rino, o es feia baixar els altres peluixos que te i anaba amunt i avall del llit fins que l'anavem a buscar.
No ha volgut dormir mai amb nosaltres, ni de petita ni ara de gran. Ho hem provat diverses vegades i el que fa el marxar del llit, sempre ha estat una nena molt independent!
Suposo que es una etapa, i com tot haurà de passar.
Dos setmanes al mes no la puc portar jo a dormir, ja que treballo, però les que si que estic amb ella provaré d'estar amb ella i fer-li companyia.
Des d'aquesta nit passada, li deixem el fantasma d'IKEA ences per què sàpiga on està si el que te es por, i sembla que ha anat millor, tot i que ha plorat una estona.
Pel que fa a la capseta...potser li tornaré a donar, si la vol per fer-li companyia...que complicat que es tot plegat, sort que us tinc a vosaltres!

[entrerius]

Sivi, tal com t'han comentat, els petits passen per etapes on comencen a tenir por, o s'incrementa molt la que ja tenien.... si la capseta és el que li dóna seguretat no dubtis en donar-li... és el seu suport.
El millor per superar aquesta etapa és acompanyar-los. Si no vol dormir amb vosaltres o no vol que l'acompanyis a dormir dóna-li el que ella necessita.. deixa que ella mateixa t’ho digui.

Sort