no se per on començar, totalment perduda amb els trossos

[lina]

Hola a totes.
No se per on començar, el meu nen té 17 mesos i encara menja triturat no vol trossos, quan a vegades li dono algun trosset, l’escup amb la llengua i plora.
No sé com començar a donar-li trossos, la papilla ultimament ja no la vol ni veure, es com si espigues cansat de les papilles.

Com ho vau fer vosaltres, li tallo el menjar a trossos molt petitons i li dono amb un ganivet petit o amb cullera?? I quanta quantitat li doneu?

Semblo ruca, però es que es la primera vegada que em passa, que no se per a on començar.

Petons i gracies a totes.

[mireiafor]

Ei Lina ànims!!

Tots hem passat per els canvis a l'hora del menjar (i a tots ens ha fet por ). Jo crec que el secret està en no forçar el nen i en no agobiar-se, encara que és més fàcil dir-ho que fer-ho .

En primer lloc et diré que tothom tenim un caràcter i unes preferències innates des que naixem, i amb els aliments també és així. Vull dir que jo ho he fet bàsicament igual amb la gran i el petit, i la gran va trigar segles en acceptar el menjar a trossos i el petit pràcticament ho demanava ell, o sigui que tu no estàs fent res malament el que passa és que encara no has trobat com "connectar" amb el teu fill a l'hora de menjar.

El que et deia de no forçar el nen em referia que no serveix de res pensar que ara té els mesos que sigui, que el pediatra o algú altre et digui que ara toca trossos i d'un dia per l'altre apa a menjar trossos!! Jo et recomanaria que seiessis amb ell a dinar, ell amb la seva papilla de sempre i tu amb el teu plat de menjar "normal". Per descomptat que aquí la mami ha de fer trampa , i el teu menjar "normal" donarà la casualitat que es podrà menjar a trossos per un nen petit i fins i tot agafar amb les mans, poden ser croquetes, truita de patates (o de qualsevol verdura) amb una mica de pa amb tomàquet, sopa de pasta maravilla (molt petita), peix a la planxa, etc. Tu no intentis donar-li del teu menjar, ves menjant fent sorollets en plan "què bo" i deixa que et robi alguna peça, fins i tot li pots dir amb un somriure "ei que això és de la mama!". Quan intenti agafar agafar una sola peça de menjar ja has guanyat, no importa que no li arribi a la boca, no importa que no se la mengi tota, no importa que l'escupi (li has de dir que això no es fa però sense fer un drama). Cada dia agafarà alguna coseta més, hi haurà coses que li agradaran i intentarà repetir i d'altres que li semblaran dolentíssimes però el procés ja haurà començat.

I pel que fa de no agobiar-se... doncs això, que no importa si el procés dura una setmana o dos mesos, la nostra obligació com a mares és ajudar-los a anar madurant i desenvolupar-se però RESPECTANT el ritme de cada nen.

Ja ho veus, no hi ha receptes màgiques però ja deus haver descobert que l'únic que funciona amb els nens és la paciència i l'amor

[lina]

Gracies Mireiafor, la veritat es que l’has clavat, estic conectadissima en molts temes amb el meu nen, però en això no, ho noto perfectament, i ell suposo que també ho notarà.

Fins ara mai m’havia pasat no se per a on començar, saps quan fas una mudanza i tens la cas plena d caixes i no saps per on començar, doncs Aixi em sento jo ara mateix.
Seguiré els teus consells, pero em dona por de que menji poca quantitat, que menji 1 croqueta i ja no vulgui mes.
Ell està bé de pes i està sà, pero clar de passar menjar pures de 220 a 1 croqueta, doncs aixo em preocupa.

T’agraeixo el teu missatge que crec que em servirà de molt.

Un petó foro.

[petazetas]

jo he d'afegir al que diu la Mireiafor (que totalment d'acord) que pel que comentes de la quantitat no et preocupis, la Lia ha passat de menjar-se uns platacos de papilla bestials a fer trossets i en quantitat menjar molt molt menys, però ella continua igual de formosa i sana.

En el moment en que començen amb el sòlid van mnejant menys (almenys la meva) i s'ajusten al que necessiten.

També ves provant de posar-li coses com molt molt diferents, a veure que tal. A la meva l'arrós que més li agrada és el del vasito brillante amb un raig d'oli, si li poso altres coses no les vol.

L'altre dia li vaig fer crema de verdures i em va dir que me la fotés jo, ara això si, les llenties amb les que li havia fet una carona dibuixada a sobre van desapareixer, per tant li vaig treure més llenties en un plat i apa, cap a dins!.

i anar provant, igual la cosa més inverosimil que et pensis que no li agradarà per que és àcida o forta igual si li va.
La meva per exemple això de les croquetes i canelons per exemple, no les vol ni veure.

També dir-te que la Lia va arribar al punt de no beure llet gairebé, no hi havia manera i a força d'insistir nosaltres i la llar d'infants cada dia, ara beu unes quantitats impressionants en cada menjada.

poc i a poc i ja veuràs com al final li acaba trobant el gustillo!

[neuetes]

La mireiafor i la petazetas t'han donat molt bons consells i no afegiré gran cosa més per no repetir-me.
Només vull insistir-te que no vulguis córrer a començar-li a donar a menjar a trossets perquè algú de la família o el pediatra o la veïna o qui sigui t'hagi dit que "ja toca" per l'edat. La meva va començar a menjar a trossos per pròpia iniciativa quan tenia uns 22 mesos i per imitació: veia als seus companys de la llar d'infants que menjaven a trossos i ella també ho volia provar. Abans havia tastat cosetes a l'hora de sopar: pa amb gall d'indi, truites (la de patates i la de formatge especialment), ensaladilla russa, caldo amb maravilla, lluç arrebossat, plàtan xafat amb la forquilla... Cada nen té el seu ritme. I tu l'has d'acompanyar en tot el procès. Igual et passarà amb els bolquers o en d'altres canvis que tindrà.

Els ingredients màgics són l'amor i la paciència. I cada dia es fa un pas endavant i dos enrere.

[petitindis]

Hola Lina,

Nosaltres varem tenir molta feina perquè el nostre nen acceptés el menjar que no fos triturat. Ho varem provar tot, bé tot i més. Al final varem anar a un nutricionista infantil que és molt conegut i ens va donar unes pautes, que tampoc varen funcionar, que era donar-li cada dia com a mínim una culleradeta petita de menjar sòlid i era impossible, plorava i ho escopia,és posava histèric. En fi amb tot això el nen ja tenia dos anys i era impensable que mengés sòlid i coincidint amb que canviàvem de guarderia, a la nova guarderia em varen aconsellar que el deixés a dinar, cosa que ell sempre dinava a casa perquè jo ho preferia, i des del primer dia que els hi va menjar sòlid, a poc a poc, però s'ho menjava, llavors a casa va ser molt fàcil. Ens va ajudar molt però la tutora que tenia a la guarderia ja que es va implicar molt en el tema. Els nens fan moltes coses per mimetisme, i menjar n'és una. Actualment menja de tot.

[nimfeta]

Jo vaig començar d'una forma força curiosa però que em va anar molt bé. Li feia el menjar amb la baby cook, una part la triturava i l'altre no, així que al plat li ficava la verdura i al costat una mica de puré perquè anés sucant com si fos una salseta i oli en un llum!!!! del tema xixa, primer vaig començar pel peix, és més tou i no els hi costa tant, sobretot el llenguado, i després el pollastre, li donava cuixetes ben rustides i cuites, que fos ben tovet perquè no tingués problemes i la veritat que em va anar molt bé. Ara a esmorzar i sopar seguim amb papilla de cereals, li agraden molt i a la nit està tant cansat que és la millor solució.
Si es queda a dinar a la llar, digues que li probin de donar una miqueta de solid.
També el pots motivar amb galetes i pa, alguna cosa que hagi de mastegar una mica. Però tingues present que pobre li falten molts queixals segurament.

[mamilaia]

Hola! Totes han donat molt bones idees, jo estic com tu, m'estic plantejant començar amb els sòlids i en el meu cas, el que faig es donar-li la seva papilla, com sempre i despres quan dinem els papas, la poso a la trona amb nosaltres i va "guarrejant" del que mengem nosaltres, aixis em quedo tranquila de que ha menjat la seva ració i va incorporant els solids poc a poc, ara una cullaradeta d'arròs, ara un tall de formatge( li encanta!!) les croquetes les agafa i les espatxurra amb els ditets i de tant en tant se les fica a la boca i en menja.
Així va incorporant poc a poc els trossets i va agafant practica a l'hora de mastegar. Ella te les seves prferencies i marca el seu ritme.
No et desanimis ni et desesperis, poc a poc i bona lletra!

[hiolambda]

Osti, això del mimetisme és ben veritat, eh?
El meu ja menja trossos sense cap problema. Va ser dels darrers de la seva classe en fer-ho, però ja veus! si tenia l'anyet justeeeet.
Però no ho dic pels trossos. Ho dic pel menjar en general. Al cole menja molt bé tot i a casa raro és el dia que s'ho menja tot, tot i tot. El meló a casa no li feia ni cas i al cole li encanta. És un punyetero.

[MARUXA]

Hola noies,
Què interessant aquest post!! jo també estic desesperadaa!! . Em poso molt nerviosa, primer perque menja molt poquet (en comparació amb el que menjava abans) i a sobre tinc por de que s´ennuegui, alguna vegada s´ha ficat un tros més gran del compte i m´he espantat de debò. .
Estic bastant neguitosa... M´ha consolat veure el que ha dit la Petazetas, que la seva nina menja molt menys que abans, però que no ha repercutit en la salut de la nena... ayyyy! quin neguit!

[neuetes]

Si, si, això de tenir menjars predilectes a casa i no voler tastar coses que a la guarderia es menja com si res: l'arròs o les llenties per exemple, a casa na nai i quan va a casa de l'àvia o a la guarderia se les fot com l'aigua .

MARUXA, estiguis tranquil.la que tot és un procès, que pot tardar més o menys. I moltes vegades transmitim aquest nerviosisme als nostres nens i tampoc és bo. Per cert, a mi també em feia molta por que s'ennuegués... A part, el teu nen encara és bastant petit!! dona-li temps.

[Aglaya]

hola noies!!
em sento molt reflexada. la meva nena té 18 mesos i 8 dents i tot i que menja bastonets de pa i galetes, el tema menjar encara és triturat i si es troba un gra d'arròs a la papilla, se'l treu de la boca i me'l dona!!!!
el que em va sorprendre ahir però va ser que es va menjar una patata brava (sense salsa) quan vam anar a fer el vermutillo a la terrassa de sota casa, quina gràcia! suposo que com diueu vosaltres, va veure que l'aglayo i jo en menjàvem i devia fer-li curiositat. vam provar de donar-li una altra i va acabar a terra.... en fi, paciència i anar fent.

una altra cosa que em trobo és que potser hauríem de començar a menjar tots junts a taula??? els sopars d'entre setmana i el dinar i sopar dels cap de setmana la fem menjar primer i després la posem a fer la migdiada o a dormir.... encara no hem agafat la rutina de fer família a la taula.... vosaltres ja ho feu? potser és important per començar a menjar com els adults, no?
es que tinc moooolts dubtes, ja veieu!

bé, paciència a totes i pensar que ho aconseguirem!!!!!

[petazetas]

Doncs nosaltres des de que menja trossos i variat que ja sopem plegats a les 8 tots junts.
I a vegades no interefereix a que ella mengi més variat (a vegades posem més coses als nostres plats) però si que va ser la manera que vagi tastant cosetes i detectar que li agrada i que no.
Mira, resulta que nosaltres mengem baies del goji i resulta que li pirren. Passa de les panses, pinyons, alguna nou cau però poca cosa, pero les baies buf!
L'amanida no hi ha manera, però en verdura es menja força coses.

Bé, recordo la meva neboda ser una mica dificil a l'hora de menajr i ara que te 8 anys és una aspiradora humana, tot li agrada.

[Ítaca]

Doncs nosaltres tenim un problema semblant...
La Txell ja fa "temps" que menja trosset sense cap problema (truita, pa, pernil, formatge, patates, peix, pollastre, pasta...) vaja q de moment li agrada tot... però tot això ho menja entre hores... o bé, quan nosaltres dinem i ella pica, o bé per la tarda si piquem algo... Ara, tinc el problema a l'hora de sopar... Per exemple, l'altre dia li vaig fer una truita a la francesa amb formatge i pa amb tomàquet, i al principi perfecte (ja dic q li agrada tot), ara al tercer tros ja comença a marranejar, se'l treu de la boca i me'l dóna, i ja hi som, ja no vol res més... vaig deixar estar la truita i li vaig donar la seva "papilla" de verdures i cap problema, tot cap endins... No sé, estic segura q la pediatra em fotarà la bronca el mes q ve, però què voleu q us digui? per mi és més important q vagi a dormir amb la panxona plena de papilla q no pas amb 3 trossets de truita sols (pq quan diu q no, és q no i si insisteixo ho acaba traient tot), i no sé què fer pq es mengi un plat "sencer" a trossets... em consolo dient q no hi ha cap nen gran q sols mengi triturat

[raquel79]

ei, genial aquest post i les idees que dóna...
l'emma té gairebé 17 mesos i el tema dels trossos... un rotllo... quan es trobo algun tros sense xafar se'l treu de la boca, fa basques... però el que em desconcerta, és que les patates fregides i les galetes sí que se les menja i bé que les xafa... amb la qual cosa arribo a la conclusió de que potser em fot el pel, perquè no pot ser que només xafi lo que li agrada...
he anat provant i també veig que depèn del dia xafa o no xafa...
ja està bé que anem contrastant experiències, perquè com efectivament ha dit alguna mare, vas un dia al pediatra i et diu: a menjar trossos... i tant de bo fos tan fàcil!!! llavors et ratlles, et sents inútil...etc etc... anima una mica veure que no sóc la única mare amb una nena de més d'un any, amb dentetes, però que no li dóna la gana xafar...

[marilluna]

El meu té 19 mesos i amb la llar d'infants realment s'ha espavilat molt en el menjar i a casa doncs li costa més, el que dieu, mimetisme.... però bueno poc a poc va xafant i empassant i no el vull pressionar a que faci algo que no vol.... li dono cosesa trossos, altres xafadetes i alters triturades, poc a poc ho anirem fent tot ( sóc mestra a una llar d'infants, el duc a mb mi, a vegades veig a més petits que ell que mengen superbé,i el comparo, em ratllo i això no és bo, per tant, el deixo anar fent, i poc a poc ho farà solet)

[raquel79]

desprès d'entrar a aquest post, vam tenir uns dies genials, on l'emma semblava que s'animava a menjar trossets... bé, doncs la sertmana passada va estar mig fotuda, amb febre (no res, un refredat, però es va quedar xafadeta) i una altra vegada no vol menjar trossos... és normal això d'avançar, tirar enrera...

[marilluna]

sí és normal, a mi em passa amb el guillem, que a sobre hem passat per 2 angines i una otitis o sigui que..... en fi, poc a poc....

[manoli37]

Moltes tea íes per les vostres opinions

[gloria*]

Pujo post per que em sembla força interessant.

Nosaltres en res ens posarem amb el tema trossos, fins ara res, perque és trobar un grumoll al puré de verdures i fa arcades! Per no agradar-li no li agrada ni el pa.. ho hem intentat i per més que li oferim menys en vol. Sorprenentment l'altre dia es va menjar una papilla de fruites no massa triturades i se la va menjar bé! Bé, és qüestió de temps i de paciència, tot arribarà però em dóna que no serà aviat.