I nosaltres, com estem?

[crissie]

Hola noies,
resulta que passem per un embaràs, en parlem, parim, en parlem i criem al nostre fill/a i en continuem parlnt...
Però, i nosaltres? i el nostre cos? i els nostres ànims?
Del post-part ningú ens en parla i és una part tant important com les altres...Ens hem de cuidar i moltes de nosaltres no ho fem, per tant he pensat obrir aquest post i parlar-ne...potser això ens motiva una micona a cuidar-nos una miqueta i a compartir experiencies, maneres de afrontar la maternitat, com mantenir-nos fisicament, neures...

Començo:
Doncs jo a part d'anar de bòlid (això ja ho expluco a un altre lloc), m'han sortit 4 MORENES! En tenia una de l'amàs, però l'altre dia vaig sagnar, em vaig mirar i 4!!!!!!! Quin horror!!i fan un malllllllllllllllllllllll (quan vaig al lavabo)...sabeu algun truqillo miraculós? JO em prenc Daflon...alguna cosa més que em recomaneu?
Per altre banda, ja fa quasi dos mesos que he parit i avui he començat amb les hipo-pressives i amb les boles xineses...ara es tracta de ser constant (ho sóc molt poc! ). VA! a veure si entrant aquí em motivo i ho faig cada dia...

De sentiments vaig una mica plofff....El Crisso ja m'ha f¡dit que no vol més nens i pensar que aquest ha estat l'últim embaràs, em dona una mescla de sentiments un pèl extranys...un d'ells: em sento gran, sento que he cremat una altre etapa de la vida...estic un pèl trista, a part que pensar que ja no notaré més bombolletes a la panxa, ni viuré un altre part...En fi! igualment no m'hi obsessiono perquè no se sap mai oi?

[noviachuky]

Molt ben pensat

Jo vaig tenir un post-part una mica dificil, però per les morenes que també en vaig patir i segurament en tornaré a tenir pq ja he començat amb l'estrenyiment et recomano la pomada HEMORRANE. Només la vaig fer servir 1 meset i tot va tornar al seu lloc.

Per altra banda el chuky també m'ha dit que no vol més fills i encara que no he parit ja estic enyorada de no tornar a sentir les bombolletes. pero mai se sap... jejejejeje

Muaks

[Rousi23]

Bones xiques,
Nosaltres ja fa quatre mesos que hem viscut per primer cop tot això!!! I he tingut tot tipus de moments!!! Guanyen els bons clar, però també he tingut una mica de moments xofff, com que vaig parir al novembre l'hivern ha estat molt dur, i ara que bé el bon temps m'he d'incorporar a la feina. Jo estic donant pit i ara se m'està fent una muntanya pensar com ho organitzaré per seguir donant el pit, per sort soc funcionària i tinc reducció de jornada, no em puc queixar.
He tingut la sort que a la meva colla hem parit unes quantes, i ens anem ajudant, anem parlant i sortim a caminar, això crec que ha estat una de les millors coses que m'haguessin pogut passar. Estudiava per la UOC, ara ho he deixat, em fa pena però estic disfrutant molt del meu petito, i per tant no em sap tant de greu.
Ara he tingut alguns moments difícils, el pit, al començament es molt dur, però ara m'encanta... També vaig tenir una morena, i la com-madrona em va donar una pomada homeòpata... els còlics... ara no dorm gaire seguit, cada 2 o 3 hores demana... també he començat a fer hipo-pressius, però no trobo el moment, vaig sortir a córrer, però ho vaig deixar pel mal temps...
Bé com podeu veure el meu pos part també ha estat una muntanya russa, però ho hem superat.

[tolinso]

m'encanten els posts que obres Crissie

jo el meu primer postpart va ser HORROROS, i amb majuscules!! el tipus de part que vaig tenir em va deixar molt tocada, fisicament pero sobretot mentalment, i despres la Julia ja sabeu que va ser una nena de colics des del primer dia, de xisclar durant hores i hores cada nit, de mamar durant 2 hores i a la mitja hora tornar-la a tenir enganxada, etc etc... aixi que no considero que fos felic en aquell moment, i vaig tardar bastants mesos a disfrutar de la nena, cosa que em feia sentir fatal, culpable, i mala mare pel fet de tenir sentiments tan contradictoris. A mes la relacio de parella es va deteriorar molt durant aquell primer any, i sort que en parlavem molt i teniem molt clar que tot era fruit del cansament que portavem i les poquissimes hores de son.

i ara... doncs em trobo molt millor, animicament perfecte diria jo (menys els dies que fa massa fred i no puc sortir) i fisicament tambe millor perque la recuperacio sent un part vaginal ha estat genial comparat amb la cesarea. Pero tambe tinc morenes, i em fan molt de mal!! i tampoc hi ha manera de treure-les de cap manera... quan sembla que milloro, torno enrere... i aixi anem fent. Pero alhora doncs tambe em passa una mica com a tu CRISSIE i la NOVIA, que no se si ens plantarem amb 2 o no... pero es possible, i aixo em fa estar tristona. En voliem tres en principi... pero ja veurem, i aixo em fa sentir "gran" i sobretot m'adono que els anys passen volant i que les nenes d'aqui no res ja no seran tan nenes...

Ah! i el que jo porto pitjor de tot es.... haver de treballar ja se que sera el mal de moltes, pero es que m'agobia la idea. A mes que hi he de tornar d'aqui 2 setmanes i em sembla una barbaritat haver de deixar l'Helena tan petita I en general el tema laboral m'estressa. De fet estic intentant fer un canvi de rumb professional, deixar el que estic fent i dedicar-me a una altra cosa, perque el que faig ja no em compensa. Es una feina que hi hauria de dedicar 14 o 16 hores al dia per a poder-ho fer be... i es que no vull i alhora tinc por de canviar perque sempre he fet el mateix

apa, ja us he fotut el meu rotllo... no us puc dir res de "cuidar-me" perque no ho faig gens Ni temps de depilar-me tinc... aixi que aixo ho deixare per d'aqui uns anys... o per quan tingui la iaia aprop

[Tutty29]

Hola wapes!!Jo fa 2 mesos que vaig parir i ja estic recuperada.
El primer dia em feien mal els punts i les morenes, uff!!!cada cop que anava al WC veia les estrelles, tambè em posava la pomada HEMORRANE.
Com que ara fa bo surto una estoneta a passejar, aixi tambè m'airejo una mica.
Quan aabi la baixa de maternitat agafare una excèdencia i aixi podre disfrutar del meu peque,

[angelina]

Ohh Crissie aquest post es genial, perquè es cert( que ens oblidem una mica i parlar-ne a part de desfogar-nos doncs potser tens rao que ens motiva!!

Uff no parleu de morenes que jo amb els dos parts he patit eh!! sobretot despres del primer embaras!! em feia mes mal anar "de vcentre" que el part!! ere terrible, m'ho passav fatal.. suava,... ostres qusi m'aguantava epr noi anar-hi! anava molt restreta i despres em quedava feta un nyap... no vaig fer res.. (allo q deiem... ) no em semblava prioritaria i alla al tercer més van començar a desapareixer fins que me'n vaig oblidar be ser-hhi hi son pero ja no son doloroses i no sagnen quasi mai! i amb el segon part van ser menys doloroses i es va calmar més aviat!! tot l'embaras hi pensava!! no tenia por al part no!! a les morenes!! ja es trist!! de fet jo sempre n'he tingut des de molt petita... esperor qie els meus fills no heredin aixo quina pu****!!


Per lo de tenir-ne més nosaltres deiem 4 pero el meu home esta de moment en espera, diu q ara no q ens esperem, jo voldria que es portessin poc pero soc realista i penso que si ara en tingues un altre no aprofitaria de cap.. el Walid l'any que ve continua a la guarde a mitja jornada i la ines si queden places la portare en ocasional (quan hi hagi lloc) un dia o dos a la setmana!! aixi q no mp'imagino amb tres nens a casa q no parlen ( o practicament) gens i gens autonoms!! ufff bueno el Walid ja menja sol i d'aqui allà potser ja menjaria sola.. pero es taaaaaaant mama-dependent!! jajjaa

El que no he fet i no faig es menjar bé! ara el meu home dina acasa i m'ajuda a menjar millor pero abajns q estava jo sola amb els nens.. la major part de dies em fotia un got de llet amb colacao.. i apa fins el berenar... i despres per siopar estava tant cansada.. q feia un bon sopar pero en menjava 4 miquetes!! aixi estic que he perdut tot el pes en menys de 6mesos (amb el walid igual pero no tant...), ara la panxa esta aqui igual i uns penjolls!! que tela!!! bueno i si continuo no acabre mai de xerrar!!

[angelina]

Ostres Irina cm t'entenc amb lo de treballar!! jo tot just ara començo!!! i al principi ho passav malament ehh i aixo q sabia q es quedaven amlb son pare!! tant petitona ni m'imagino com elm desfaria!! aVIAM SI TENS SORT EN EL CANVI DE RUMB!!

Jo volia fer una formacio per cuidar nens a casa, pero de moment amb dos a casa i el pis no gaire gran no tindria gaires places jajaj

[Aellitta]

Hola guapes!

M´agrada molt aquests post i l´aprofitaré, oi tant!
Jo ja fa quatre mesos que vaig tenir la meva princeseta Ona. Esta preciosa i riallera i eixerida però hi ha dies que a la mama li costa una miqueta tot plegat i es veu "superadilla".
Primer de tot les morenes. Jo no n´havia tingut mai i es un patiment! Ara a millorat forca però procuro menjar cada dia molta verdureta i fibra pq. si vaig restreta... tela, tela!
Una altre cosa es el pes. Per fi he recuperat el pes d´abans d´estar embaracada però tot i així tinc panxeta tampoc m´han marxat les taques que hem van sortir: sobre el llavi (si, sembla que tingui bigotis), la de la panxa (es tant fosca que sembla feta amb rotulador) , al front... i clar, quan em miro al mirall m´entren ganes de plorar.
Hi ha dies que penso, va ara et maquilles una micona i et poses guapa... total que acabo cada dia amb xandall que es el més còmode per trastejar a la peque amunt i avall! Això sí, quan torni a casa ara per Setmana Santa li deixaré la nena a ma mare un parell d´horetes i m´aniré a fer un massatget que me´l mereixo!
També vaig tenir dies en que em vaig trobar molt sola i trista i em costava molt fer cosetes, això ho he sol.lucionat apuntant-me a tot el que he pogut per fer amb la peque. Així cada dia veiem altres mamis i altres bebes. Aquesta ha estat la millor ajuda!
Tot i que hi hagi dies en que la distància amb la familia pesa mooolt i costa una micona no estar xoof, tot s´ha de dir.
Per sort puc quedar-me amb la nena i disfrutar-la i gaudir-ne. No sé pas que faria si m´haguès de reincorporar a la feina ara! Quina angoixa només de pensar-hi! Molts d´ànims a totes les marones que heu d´anar a treballar! Ha de ser molt dur deixar als peques!
Tot i aquestes petites coses cada matí, quan em desperto i la meva peque al meu costat em dedica un somriure i un dels seus "aguuss, ooaa"" sòc la persona més felic del mòn!
Perdoneu les faltes, tinc un teclat alemany i em falten algunes lletres!

[NyiNyi]

Bon post Crissie!!

Doncs jo.. la recuperació física de la cesària ha sigut prou bona. A l'hospital ho vaig passar força malament, sobretot mentalment.. crec que em va anul.lar a sentir-me mare els primers dies i ho he arrossegat força temps. La gent del meu voltant, em va ajudar a recuperar-me però fent-se càrrec de la nena, i jo veia que la nena només em necessitava a mi però no vaig saber imposar-me gaire. A l'hospital es pot dir que per la meva filla només vaig ser teta!
Per sort, el meu home m'ha ajudat moltíssim i poc a poc estic posant les coses a lloc i sobretot a fer-me meva la nena! que això m'ha ajudat moltíssim a animar-me i a estar segura de mi mateixa.

Com a mare primerenca, he dubtat (i dubto) de si faig les coses bé, rebo comentaris per tots els cantons, però estic aprenent a dir-me que ho faig bé, i que ningú més que jo i el meu home coneixem la nena i sabem com fer les coses (bé, fem el que podem i el que creiem que és millor)

També em sento sola a estones, tinc la meva família i amistats de tota la vida lluny d'on visc (no tant com algunes que he vist per aquí!) però si a 60 km.. de tant en tant pugen, però no tant com voldria... per tant, m'estic apuntant a tot allò que pugui relacionar-me amb altres mares, grup d'alletament, post part.. i a veure si trobo alguna cosa més!

I ja penso amb el segon! sé que serà un caos, però tinc el monu de panxa.. ara m'arrepenteixo de no haver-la disfrutat més (que ho vaig fer molt) però l'enyoro.. amb el segon, també em vindrà un baixon molt gran!

[tolinso]

aixo que dius tu NyiNyi de que et vas sentir poc mare al principi, a mi m'ha passat les dues vegades

La Julia va neixer per cesarea, la vaig veure 10min i se la van endur a la UCI perque havia fet bradicardies.... amb lo qual no me la van pujar fins 8 hores despres, i com que jo no havia dit el contrari, li havien donar un bibero i portava la pipa. No sabeu com em vaig sentir i al no poder-me moure del llit... doncs era aixo, nomes una teta, i amb molt dolor i molt cansament...

i amb l'Helena la desconnexio encara va ser pitjor com que vaig fer febre durant el part, se la van endur a la UCI tambe, i el que havien de ser 12 hores alla van ser 4 dies. Jo hi anava a donar-li el pit, pero res mes... i a sobre l'ultim dia li vam donar un bibero i despres ja no va voler mes pit, i vaig notar una desconnexio molt gran! per sort ho hem reconduit i el pit funciona molt be ara...

pero entre altres coses, m'agradaria tenir un tercer fill per veure si puc experimentar el que vull experimentar... i es no separar-me del petit per a res del mon des del primer minut

[entrerius]

ja fa quasi 3 anyets del postpart, i la paraula que el definiria seria probablement : desbordada!!!

El part no el vaig acabar d'assimilar. Tot i fer quasi tota la feina del part i veure sortir el seu capet un parell de cops vaig acabar amb cesària. No ho vaig pair gaire be. Fins passats molts mesos i parlant-ne aquí al SP no vaig ser capaç d'explicar com em vaig sentir. Com si no hagués parit, literalment. Com si m’haguessin pres el moment més important de la vida... una sensació molt estranya. Les companyes de post em van obrir el post del petit però no vaig fer ni la crònica del part de lo malament que em sentia. No em veia amb cor de compartir aquest moment.

La lactància em va costar horrors. Quasi dos mesos per tenir-la totalment instaurada i patint molt. Entre que no em podia moure, clivelles, dolor insofrible, les mugroneres que em vaig haver de posar perquè no em sortien els mugrons que sortien de lloc cada 2x3, el nen molt demandant, com molts, però a mi em semblava que jo no podia saciar-lo o no en sabia Però com que sóc caparruda de mena, finalment ens en vam sortir fins passats els dos anys.

Anímicament estava feta caldo!!! no hi havia manera de descansar i estava esgotada.... i es clar el cansament ho fa veure tot més negre del que és, més complicat i et fa dubtar molt més. Finalment vaig assabentar-me que part important d’aquest cansament estava provocat pel hipotiroïdisme. Quan vaig començar a medicar-me vaig començar a trobar-me molt millor.

La tornada a la feina va ser un patiment, tot i que sols eren 4h ja que vaig agafar mitja jornada... però és que em costava horrors deixar-lo, i mira que es quedava amb el seu pare.... però ell també patia molt quan plorava ... estava indignada que tant sols hagués pogut dedicar-li 16 setmanes en exclusiva... però si encara era totalment depenent de la seva mami/teta?????

En fi, puc dir que ho vaig passar bastant malament dins de la immensa felicitat de tindre al meu petitó sa i estalvi, amb molta salut i molta gana, per suposat

[a_fer]

Bona idea crissie!

Ara estic al mòbil i no em puc estendre... només dir que avui he aconseguit tenir 20 minuts sola per depilar-me!!! i m'he pogut dutxar tranquilament sense sortir perquè el nen plora, i posar-me cremetes i tot!!!! oooh!!! visca la vaga general!!!

[angelina]

a_fer jo l'latre dia vaig aconedeguir un moment d'aquests uff que bons i escassos son ehh!! Vaig deixar el Walid a la guarde a les 8 abans q el pare anes a la feina i quan vaig tornar la Inès encara dormia! i vaig omplir-me la banyera i uff quin gustasso tu, em vaig depilar, masxcarilla a la cara als cabells!! crec que des que va neixer el Waliditu no havia fet tot en una!! vaig sortir de la banyera que la ines estava desperta pero ben tranquila aixi q encara vaig fer cremetes ni em vaig pentinar i arregalar la cara una mica!! ( ber una ratlleta als ulls, crema, un balsam q fa nose que als llavis... uff nomes de recordar aquella horeta per mi estic en un nuvol jajaja!! que no vol dir q amb els nens no ehhh poero esq normalment o em dutxo o em pentino o em fraig la ratlla als ulls o em poso crema a les mans!! pero tooooooooot!! per dir que hi han dies que quan arriba el meu home a casa (entre les 17 i les 18) corro per anar al WC pq des del mati no hi he anat!!!

[a_fer]

per dir que hi han dies que quan arriba el meu home a casa (entre les 17 i les 18) corro per anar al WC pq des del mati no hi he anat!!!

oh quina gran veritat!!! a mi em passa molt!!

[Tutty29]

Aellitta, pues si es una sort poder disfrutar del bebe i no pensar anar a treballar.

[nurdeu]

Ostres noies ara si que heu tocat la meva part sensible... jo he tingut dues cesàries però no m'he sentit diferent per aquest fet, però el que si que m'ha afectat i molt va ser que em separessin del Bernat només néixer, i això que només van ser 24 hores!!!

Va néixer i tot estava correcte, em van pujar a l'habitació de seguida, el vaig veure a la nursery i quan l'estava esperant va aparèixer el pediatre dient-me que se l'enduia a la UCI perque no respirava bé, però que al cap de quatre hores me'l tornaven. Van passar 4 hores i em van dir que potser a la nit, a la nit que potser l'endemà al matí, i pel matí jo ja no podia més, el dia més feliç de la meva vida me l'havia passat plorant. Així que vaig agafar una cadira de rodes i me'n vaig anar a veure'l. Penseu que jo cada vegada pensava que estava més malament i que per això no me'l portaven... Vaig anar amb penes i treballs i quan el vaig poder agafar i posar-me'l al pit no podia deixar de plorar i petonejar-lo, quin moment!!! Per fi per la tarda ens el vem poder endur.

Al gener va fer l'any i no vaig poder evitar entristir-me el dia 11, no en tinc un bon record, per mi va ser molt millor el següent!! Suposo que amb els anys ho aniré "oblidant".

I el que pitjor portava de tot era la gent que em deia: però no ploris tant!!! cull.ons, deixa'm en pau!!!!!! Hi tinc tot el dret!!

[tolinso]

jo t'entenc molt be. Aixi em vaig sentir jo el dia que va neixer la Julia Amb l'Helena tot i estar a la UCI, al tenir un bon part i trobar-me tan be fisicament, ho vaig disfrutar molt mes.

[princesa_ballarina]

Bona idea!!
((quan ens reunim les mamis només parlem de criatures! jeje))

Jo segueixo estant malament (fa 5 mesos que he parit!), vaig a una fisio del sol pèlvic i em va molt bé (tot i que al principi em feia molta vergonya!), però tot i així, encara no hem "practicat" el germanet...no sé si m'explico...
No puc còrrer, ni caminar ràpid, ... és una sensació molt desagradable, com si tot per dins estigues "suelto".

Però a excepció d'això, molt bé!:) Les riatlles del menut ho curen tot!

[festuc]

Crissie for president!!!!!!!!!! Quins grans post que obres reina!!!!

Jo el postpart del Jan va ser HORRORÓS!!! Ho vaig passar realment malament...va néixer per fórceps i em van fer un esguinç, molts punts, hematoma... pensava que MAI més tornaria a caminar!!! És bèstia el pensament aquest...xo realment no podia fer ni 4 passes...ben bé vaig tardar 1 mes a recuperar-me una mica...

Ara per això penso que pitjor no podrà ser (toquem fusta!!!! jajaja!)...Esperem que el part de la Carlota sigui diferent i el post part més fàcil!

Per tema morenes x sort no n'he tingut mai i no sé que recomanar-vos...

I el que si que és veritat és que costa cuidar-se quan tens els peques...jo per si de cas ahir ja vaig anar a la pelu pq un cop neixi no sé pas quan hi podré anar... jajaja!!!

Petunets marones!!!

[Takita]

Hola noies!

A veure si ara que tots dormen, em puc enrotllar una mica.

Primer de tot, dir-vos que nosaltres ens plantem aquí. Amb dos ja estem la mar de feliços i, a més, ja tenim una edat.

L'embaràs de l'Arnau va ser genial i, el part, anava bé fins que va arribar al punt que jo empenyia i el nen no sortia i, després de diversos intents i amb risc de patiment fetal, va haver d'acabar en cesària. Quan just abans de decidir-ho, el gine em va dir: "fem un últim intent i, si no surt, hem d'anar a quiròfan" jo li vaig dir que si hi havia el mínim risc pel nen, que anéssim ja, però ho vam intentar i no va ser possible. Em va entristir molt haver-me de separar del Takito, doncs fins aquell moment, tots dos gaudíem del moment i esperàvem veure néixer junts el nostre fill.
Un cop va néixer l'Arnau, me'l van deixar veure de seguida i la llevadora em va dir que se l'enduia a rentar juntament amb el Takito. Això em va agradar, doncs en uns moments ell també coneixeria al seu fill.
Després de posar-me els punts, em van pujar ràpidament a l'habitació i al minut, entrava el Takito per la porta amb el nen en braços. Amb això, la veritat, no tinc cap queixa, perquè més ràpid que ho van fer tot per tal que estiguéssim tots junts, impossible.
No puc dir que em sentís malament perquè el part acabés en cesària (clar està, jo hagués volgut, sens dubte, el part vaginal que semblava que tindria), suposo que perquè estant a la sala de parts, veia que el meu fill patia i només volia que nasqués ja i que nasqués bé.
El pitjor va venir quan van marxar els efectes de l'anestèsia i vaig començar amb els dolors; i més encara quan, l'endemà, em van treure la sonda i em van acompanyar al bany i vaig veure les estrelles per a aixecar-me del llit i per anar al lavabo. També, l'haver de dependre d'altres: ajudant-me a aixecar-me, acostant-me el nen, etc.
D'altre banda i per a acabar-ho d'adobar, la pujada de la llet em va trigar moltíssim i el nen tenia gana i el calostre no li saciava, així que les 5 nits que vam passar a la Clínica, van ser horroroses, el nen no deixava de plorar i no hi havia manera que es calmés.
La primera nit a casa (cap d'any), va ser encara pitjor i les nits següents no gaire millors. Al cap d'una setmana, com ens van dir a la Clínica, teníem hora amb la Pediatra del CAP. Només veure'l ja es va espantar i encara més quan el va posar sobre la balança; havia perdut moltíssim pes i si no començava a engreixar una mica en 24 hores l'havia d'ingresar per desnutrició i posar-li suero. Se'm va caure el món a sobre! i aquí, si m'hi vaig sentir la pitjor mare del món, per a haver-me entestat en continuar sí o sí amb la lactància materna, veient (tot i que no ho veia clarament perquè estava cegada) que el meu fill s'estava quedant en pell i ossos. Ell, pobret, ja ni s'esforçava a treure llet del pit, no tenia forces.
A les 24 hores no va engreixar i llavors ens van donar un bibe de llet artificial i el va devorar. La idea era anar alternant pit i bibe, però el pit ja no el va voler més. En un mes havia recuperat molt, tot i que encara estava molt per sota del pes que li corresponia. Jo m'anava traient llet, però va arribar un punt en que ja no treia res. Mica en mica es va anar refent i el patiment va quedar enrere.
La recuperació de la cesària en sí, va ser força ràpida, doncs en un mes ja estava quasi al 100%.

Aquest segon embaràs també em va anar força bé i, el part, va ser com volia. De fet, el gine sempre m'havia dit que si tenia un altre no necessàriament havia d'acabar en cesària, així que vam provar part vaginal i així va ser. Vaig plorar molt, de felicitat, i vaig poder viure amb el Takito l'arribada al món de la nostra petita. Va ser preciós! No m'estenc en detalls, per a no repetir-me, doncs ho vaig explicar tot a la crònica del part.
La nena, és petita, va néixer molt petita de pes i per això no vaig dubtar ni un segon a decidir que volia lactància artificial.
El post part molt ràpid i moltíssim menys dolorós que l'anterior. De fet, fa 3 setmanes que va néixer l'Emma i només em queden per perdre 3 kg per a quedar-me en el pes que tenia abans de quedar-me embarassada. La nena va recuperant pes força bé, tot i que també està molt per sota del que li correspondria.

Ara, desbordada sí que em sento, sobretot ara que el Takito ja he tornat a la feina i que tinc la familia lluny, i sort que l'Arnau va a la Llar, perquè sinó crec que pararia boja. De fet, ja tremolo, perquè demà és l'últim dia de Llar fins després de vacances i el Takito no les agafa fins dijous, així que hauré d'estar-me sola amb tots dos 3 dies. L'Arnau és molt bonet i tranquil, però des que hi ha l'Emma que està geloset i llavors ens munta uns pollastres de tant en tant que fan por.

Morenes, que veig que moltes patiu, no en tinc (bé, no m'han sortit), per sort!

Perdoneu el rotllo que us he fotut, però us ho he volgut explicar tot bé.