A la mama tot es no!

[charito]

Noies estic molt frustrada, se que te que veure amb els 2 anys que s'acosten a marxes forçades, el Quim esta canviant i fent-se gran i cada dia es conforma menys, tot i que en general de moment es porta be.

Pero es que amb mi tot es una batalla, no vol sopar, no vol posar-se el pijama, no li puc tallar les ungles... fins aqui direu, normal. Pero es que amb el seu pare, l'avia i l'avi ni a la guarde no es comporta aixi i no sabeu la ràbia que porto!!!!!

L'altre dia em diu ma mare que li han tallat les ungles i que s'ha portat tan be, dos cops i jo no puc. Un altre dia porta salmó per sopar i el peque encantat s'ho menja tot, avui li faig jo i ni de conya, dissabte ma mare li va fer pera per berenar, li dono jo i res. Al cap d'una estona li dona ella i se la menja. Ahir el seu pare li va possar el pijama i l'ajudava i tot content..... es que no ho soporto, avui he perdut ben be els nervis....

A la guarderia menja la mar de be i repeteix, a casa els avis s'ho acaba tot... Ja no tinc ganes ni de fer sopar ni res, cada dia el llenço, i ara ultimament li dono un tros de pa i au si se'l menja ja esta be, pero per altra banda penso que hauria de menjar verdura, fruita, peix coi em sento fatal....

[ISASF]

Hola!

Potser seria bo que ell no entenguès que amb les seves negatives, et controla.
Has provat a fer com si res???
O rollo aixi:
Que no vol sopar el nen? Ah no? Doncs no sopis carinyooo, no t'ho mengis ok??? No sisplau , no t'ho mengis.

jejeej, son epoques, de veritat! Tranquila!

isa sf

[sivi]

Ostres Roser, quin mal viure!
En part t'entenc, ja que la meva filla es del morro fort i segons que amb mi fa com el teu fill.
A vegades per dinar en monta una que acaba sense quasi dinar, i estava preocupada, però l'altre dia a l'escola no va voler menjar arros a la cassola, i els va montar un numero que la nena va acabar sense dinar i tot el seu menjar per terra. Quan la vaig anar a recollir la seva educadora m'ho explicava tota amoinada, ja que es una nena molt tranquila i mai havia fet un numeret, però quan li vaig dir que a casa si que ho havia fet ja va entendre que el que la nena vol es cridar l'atenció.
Cada dia tenim baralla a l'hora de vestir, tant al matí com al vespre, i a vegades penso que els veins es deuen pensar que la maltracto, però no es el cas. En canvi els dies que la besteix el seu pare o una de les avies la nena riu.
Quan toca berenar, mes d'un cop la nena no vol menjar, i ve la meva mare i li dona sense problemes.
Jo crec que ho fa a per revenja per deixar-la a l'escola o alguna cosa per l'estil, ja que si no no ho entenc.
Normalment sempre estic jo amb la nena, la llevo al mati, la besteixo, li dono l'esmorzar, la duc a l'escola, la recullo, li dono el berenar, estic tota la tarda amb ella, la banyo, li dono el sopar i la porto a dormir.
A veure si algu mes s'hi trova i ens explica com arreglar-ho.

[charito]

Gracies sivi!!!! Veig que tu estas com jo... De veritat q es frustrant, un dia i un altre i un altre...

Amb el tema sopar normalment ja ho faig, no vols sopar, no sopis, i au a la brossa. Pero amb el pijama no puc fer res li haig de posar i cada cop te mes forca i em costa mes, intento no reaccionar i continuar fent, a vegades ho consegueixo i a vegades no... Les ungles, doncs un dia li treura un ull a un nen de lo llargues....

No se de veritat l'actitud quina seria perque esta clar que el tema es amb mi...

[Takita]

roser, segurament es tracti d'una etapa més en la que t'està "castigant" o cridar la teva atenció. Fa molt que ho fa?
Quant a les ungles, jo mai li he pogut tallar mentre està despert, així que li tallo quan dorm.

[charito]

Gracies! Doncs si suposo q es una fase pero ja fa mes d'un mes que estem aixi i estic bastant cansada.

Estic molt per ell, el recullo a les 5 i estem tota la tarda jugant i fent coses junts. Al mati el porta el seu pare.

Lo de les ungles ja ho se que molta gent te aquest problema pero quan vaig sentir que el meu pare li tallava i no deia ni mu em vaig quedar a cuadres....

[evawin]

Roser,
crec que estem moltes com tu. Nosaltres també li hem de tallar les ungles mentres dorm, ja que és impossible fer-ho quan està despert. També tenim molts problemes per posar-li el pijama.

El que ens funciona és fer-ho com un joc i sobretot no posar-te nerviosa. Per exemple, està jugant a pilota i li diem, xutes una vegada i posem la part de dalt del pijama. Ara torna a xutar i et posem els pantalons... A vegades ens funciona, o a vegades no... O per exemple si està mirant dibuixos, quan acabi aquests dibuixos posarem el pijama i li vas recordant de tant en tant. I quan acaben, normalment s'ho deixa posar. És com una negociació.

En quant als menjars, sempre que puc no li dono jo, perqué em passa com a tu: menja més si li dona una altra persona.

Prova de relaxar-te, i si amb el teu home es deixa posar el pijama, doncs que ho faci ell. Aquestes cosetes deixa que ho facin els altres i així no et posaràs nerviosa. No t'ho prenguis com una cosa contra tu. A nosaltres ens tenen massa confiança....

Ja veuràs que és una etapa: nosaltres anem millorant, poc a poc, però millorant....

[petitaemma]

Roser, ànims! és que com deiem l'altre dia teniu uns julieros brutots!
Jo per canviar a l'Abril, l'Ariadna no tant, s'enfada quan l'agafes d'allà on sigui, tant si està jugant, com si està a la trona, com si està al llitet; així que al canviador li dono alguna juguina, de vegades li agrada més fins i tot una simple xeringa, jaja, i li començo a cantar, faig que li menjo les mans, li faig mec al nas, busquem el melic i entremig anem vestint o desvestint. Els rentats nasals els hi faig a la trona, que tenen mensy lloc de maniobra, jeje.
Les ungles, has provat de ficar-te algun titella de dit? o algun barret o un nas de pallasso, no sé, algo que el despisti...
I en general, tranquilitat, perquè si noten que t'alteren, crec que els hi agrada més...
petons!

[TETES]

Hola!
Jo la solucio no la tinc perque no l'he trobat pero no es per desanimar-te pero la meva filla te 3 anys i encara estem aixi, i no es cosa de fa poc, fa mooooolts mesos, jo ja ho tinc com una cosa mes del dia a dia, ara no et negare que em posa dels nervis... a casa tambe toooooot es una baralla... aixo si, per menjar no perque a la tia li encanta endrapar, pero per entrar a la banyera, llavors no vol sortir, llavors no es vol vestir ni assecar cabells, etc etc etc... i anar fent!!! la meva arriba mes enlla encara en el tema de que pels altres s'ho deixa fer... nosaltres hem d'anar a recorrer a la veina!! ara ja no tant pero uns mesos enrere per tallar ungles... ara el dalsy de la veina es mes bo que el nostre... i anar fent!
Ma filla amb mi es un "ni contigo ni sin ti" perque amb mi es baralla pero ens enfadem va amb el seu pare, s'enfada i toooorna amb mi, la mama es la mama!!

Res, que paciencia i que ja passara, algun dia..... Sobretot mooolta tranquil.litat perque si nota que t'enfades, t'alteres mes ho faran, ens posen a prova fins al limit!!
Anims!!

[entrerius]

Roser, no t’amoïnes... es fan grans i és una etapa del desenvolupament que ens toca rebre a les mares amb més contundència com a conseqüència de la recerca de la seva independència. I com que justament la persona a la que estan més enganxats és a la mama doncs ens toca aquesta difícil missió: procurar la seva independència sense acabar patint un atac de nervis

Complicada la etapa, però superable. Procura fer-ne de tot un joc. Troba una frase que li faci gràcia per acabar determinades "discussions". A nosaltres per exemple ens va molt bé quan s’entesta que vol alguna cosa, li'n dono una miqueta i li dic "MOLT" amb cara d’això és una passada... i a ell li fa gràcia i es conforma.
O també funciona "una miqueta i prou" sobretot amb cara de teatre.... sempre funciona quan li demano de fer alguna cosa i ell n'està fent una altra molt més interessant. Jo accedeixo a que la continuï fent però "una miqueta i prou".... i als 10 segons ja accedeix a fer el que li demano.

Fes-ne de tot un joc i ja veuràs com molts cops ell accedirà. Per ells és tot un joc i un aprenentatge de com s’han de comportar i els hi encanta jugar a que no ho volen fer, a provocar..... i així veuen la nostra reacció i la copien. Riu en comptes d'enfadar-te.
El més complicat és fer-ho quan no tens temps, fas tard a la feina o portes un dia durillo... però a nosaltres ens funciona molt millor el bon humor

El proper cop que no vulgui fer alguna cosa posa-hi bona mica de teatre i ja veuràs com acaba fent-ho. Ja m’ho diràs.

Molts petons i molta paciència.

[charito]

Moltes gràcies a totes per les vostres paraules i consells, de debó. Intentaré posar-ho en pràctica, teniu raó que haig de conseguir que sigui un joc, a veure si ho faig mica en mica, i treure paciencia d'on sigui.

He intentat seguir tot el que m'heu dit, dir les coses amb antelació, fer que sigui un joc, etc pero la sequencia del pijama seria mes o menys: Vinga Quim que preparem el bibe (m'ajuda super content) i ens posem el pijama, vinga ens posem el pijama (drama) va ajuda'm a treure't les sabates i els mitjons (mig sembla que li fa gracia) li he posat els mitjons al cap (ha rigut), vinga els pantalons, (drama), quan l'he posat al canviador li he fet moltes cares de que la caca feia pudor etc (mig conformat) pero quan li he començat a posar els peus del pijama no hi ha hagut manera i jo ja estic fins als ous, resultat mama perd els papers, Quim plora aquest cop amb raó, bibe i a dormir com una soca, aixo si la mama amb mal cos.

Se que no haig de posar-me nerviosa, pero estic cansada i se'm fa molt dificil i acabo perdent els papers, avui de nou

Ah, per cert que als vespres sempre estic sola, el pare de la criatura fa torn de tarda i no arriba fins les deu, si que quan estem els dos el cap de setmana i veig que arribo al limit el crido a ell i jo marxo a respirar fons, en determinats moments esta molt be poder fer "torns".

En fi.

[kine]

Hola Roser,

com t'han dit totes mooooooooolta paciència i fer com si fos un joc. El meu es portava molt i molt bé i a l'escola mai cap problema Va arribar un dia que vestir si, però ni jersei ni jaqueta. Només de veure-ho ja deia NO. I plegava els braços. Primer ens hi enfadàvem i encara era pitjor. Plors i rabietes.... Jo tinc molta paciència. Al final vam canviar totalment d'actitud jo i el seu pare. Vam decidir no enfadar-nos i no dir-li el què anàvem a fer. Quan el veig distret vaig decidida i li poso el jersei sense donar-li opció, quasi ni que se'n adoni. I mica en mica o mirant la tele o els ocellets de la finestra, o el que sigui va deixar de ser una batalla. Ara per exemple per posar el pijama potser estic 10 min o un moment depen del dia. Ell d'entrada no vol però mica en mica el vaig vestint.

A el lli agada molt que li facin dibuixos a la mà amb un rotulador que a l'escola també els hi fan i al prinicpi era va si posem jaqueta fem un dibuix i va funcionar. Ara ja no cal.

Com ha dit algú quan no vol canivar el bolquer li canto alguna canço que li agradi i que ell sap com sol solet o en panxio i en pinxo i el va contestant...

No se noia és difícil!!!!!! Ah! i les ungles sempre els hi tallo quan dorm.

Molta i molts ànims que desespera!!!!

[keyech]

El meu consell? Intentar no perdre els papers. Sé que és difícil (i més si ho has de fer tu tot sola) però intenta controlar una mica.
Al principi que l'Arnau es declarava en acte de rebeldia i feia el que li sortia dels nassos, jo de seguida perdia els papers, acabava cridant com una histèrica, ell encara feia més el que volia, acabàvem plorant i jo em sentia culpable tooooot el dia per haver-lo cridat. Vaig pensar que això no podia ser: que ell no havia de viure entre crits i que l'adulta era jo i que era jo qui havia de controlar la situació, així que cada cop que no es volia posar la jaqueta perquè no volia anar al cole, en comptes de perseguir-lo per tota la casa a crits li deia amb molta calma: "Arnau, jo ja sé que no t'agrada posar-te la jaqueta per anar al cole. A la mami tampoc li agrada haver de posar-se-la per a anar a treballar i preferiria passar-se el matí jugant amb tu però no pot ser!" i suposo que el sermonet el devia avorrir tantíssim que devia dir "com no em posi la jaqueta, ma mare me'n soltarà un altre i fliparem!" jejejjeje.
Però si que he pogut veure que com més alterada estic jo pel seu comportament, pitjor es porta.

[peixitu]

Hola Roser, guapa, fa molt que no entro al socpetit, però et dic: jo estic com tu, amb el menjar no ho fa, però quan hem de marxar a la guarde es tira pel terra i no em deixa posar-li l'abric, i de vegdes el jersei, el tio te molta força.
El tema del bany tampoc ho porta molt bé, només dir, va Roger anem a banayar-nos, ja és un buahhhh i un no no no no, i si l'agafo es rebota que no veas perquè té mogollon de força. I quan em de sortir del bany, també pollo..
i com tu amb ma mare, ui aquest nen amb lo bo que és, i a la guarde igual, i a mi i al seu pare em monta uns pollos que no veas. Jo passo moltes hores amb ell, el porto a la guarde, el recullo, jugo amb ell a la tarde, li faig el sopar, li dono, el banyo, el fico a dormir....
Jo crec que són etapes, quan es posa aixi jo he optat per deixar-lo a terra que no es faci mal i marxar una mica lluny i segueix plorant el tio, pero si vaig a gafar-lo encara es pitjor. I em poso seria això si perquè és mooolt cansat, al final ve als braços i ja està, però de nou ve la següent rabieta.
Anims guapa i motls records

[sivi]

Tenim nens amb caracter.
Jo suposo que ho fa a mode de revenja per alguna cosa, però com molt be dius tu roser, es un pal haver de barallar-t'hi cada dia.
Jo es podria dir que sòc mare soltera, ja que el pare marxa molt aviat al matí i torna tart al vespre, i la nena entre setmana sols te a la mama.
Avui mateix no hem volia berenar, la meva mare ha arribat, li ha fet un crit dient-li que passa! i li ha donat ella i la nena s'ho ha menjat tot en un moment i jo portava 20 minuts i sols havia menjat dos cullerades de fruita, molt frustant tot plegat.
I al vespre si anem tart i ella esta mes cançada del normal la cosa es molt pitjor, ja que li sumes la rabieta diaria amb la mala llet de tenir son.
En fi pasciencia, mirem de no perdre els nervis i a veure si jugant i avisant del que vindrà la cosa millora i no ens hem de discutir tant, que si amb 14 mesos ja estem així, ja tremolo quan tingui 5 anys!

[charito]

Gracies a totes de nou (ei Peixitu!!!! Com vas?) El Quim ha tingut pietat de sa mare i avui s'ha portat molt be! Crec que tots dos hem fet un esforç, he posat en pràctica algunes cosetes:

Per sopar li he ofert dues possibilitats i que tries, sembla que aixi li fa mes gracia. I m'he assegut amb ell amb un plat amb el mateix que ell, he sopat o fet veure que sopava amb ell, i quan veia que jo feia cullerada ell tambe, jijiji

Pel pijama, doncs no se'l volia posar, i l'he deixat que corres despullat (amb bolquer) una mica, de seguida ha vingut i he negociat que es poses el pijama de pingüii que li agrada molt, en comptes d'estirat li he posat de peu, un exit!

Ah, i ahir li vaig poder tallar les ungles i tot me'n tallava una i li deia, mira veus la mama s'ha tallat una ungla, i de seguida volia que li talles a ell, una jo, una ell....

Nenes, imaginació al poder... mare meva el que s'ha de pensar!!!!!

[keyech]

Molt bé Roser!!!!!!!!!!!!!!!!
Nosaltres quan tallem ungles hem d'estar cantant-li "campióó, campió-ó, oé oé oééée, campió-ó, campió-ó l'Arnau és campió!" i hi ha vegades que es deixa!

[entrerius]

Nenes, imaginació al poder... mare meva el que s'ha de pensar!!!!!

sí, sí.... t'has de reinventar cada dia

per les ungles nosaltres fem : aquest és el pare, aquesta la mare, aquest el que fa sopes, aquest el que se les menja totes i aquest és el piu, piu, piu..... tireu-lo al riuuuuuu
Aquesta és la cantarella que em cantaven a mi quan era petita. Algú altre la recorda?

[TETES]

la que sabem nosaltres es aquest es el paaaaaare , aquesta es la maaaaare, aquest fa les sopeeeeeeees, aquest se les menja tooooootes i aquest diu: piu piu, que no n'hi ha pel caganiu?? i de fet, a cd de musica i tal sempre sento aquesta versio, la teva no la sabia!!!