Dos nens petits, i ja no puc comptar amb el pare

[Mireille]

Hola a tots/es!

Escric una mica per desfogar-me del que em veig a venir a casa a partir d'ara: resulta que al meu home l'ascendiran a partir del juliol, ja sé que això és una molt bona notícia, i més amb els temps que corren, però tinc una nova realitat a casa de resultes d'això.

El meu home, fins ara, feia un horari intensiu de 7 a 15 h, viatges a part. Jo lo dels viatges ho tinc més o menys superat, quan només tenia el meu fill gran (de 3 anys i mig), podia tota sola tranquilament. Ara, amb l'arribada del petit, que té 4 mesos, he de demanar ajuda a la meva mare. Per sort ella es desplaça des del poble, i es queda els dies que no hi és el meu marit. I ho agraeixo moltíssim, només faltaria!

Sembla que ara se m'ha girat quan el meu marit no viatja. Fa unes jornades horroroses de 14 hores, i a sobre sense avisar, perque si li surt un imprevist s'ha de quedar fins quan faci falta, i a sobre no el puc trucar, només enviar-li missatges. Ahir mateix em va dir que, sense cap mena de problema, podria anar al super a fer una carregada de llet, etc (a mi em costa anar-hi amb el petit per tota la moguda del cotxet), i es va presentar a casa a les 9 de la nit. Ara estic sota mínims.

A sobre la setmana que vé jo he de reincoroporar-me a la feina, tinc el tema dels gelos del germà gran que cada cop són pitjors (tot ho hauré de lidiar jo), anar a buscar-los un a la guarderia i l'altre al cole. Donar-los el sopar entre plors d'un i l'altre, aquest és el pitjor moment, perque el gran li costa menjar i el petit té una son que no s'hi veu. En fi, el seu pare no veig que els faci gaire de pare d'aquí en endavant, i a sobre el meu fill gran el troba molt a faltar, ja que és molt de son pare.

No sé que fer... M'imagino que això són uns mesos fins que el petit no sigui una mica més gran, però se'm fa molt costa amunt, perque jo no contava amb aquest canvi laboral del meu marit.

Com us ho feu les mares solteres/ divorciades/ o les que no podeu comptar amb l'ajuda del marit?

Moltes gràcies pel vostre temps!


Mireia

[salma]

Hola Mireille
Sembla que estiguis parlant de mí. Estic en una situació molt semblant a la teva.
Tinc un nen de 3 anys i des de fa un any el meu marit fa més hores que un rellotge a la feina. Entre setmana entra a les 8 però mai sap l'hora de sortida. M'arriba a les 21h o més i es troba el nen ja adormit. Jo treballo i vaig tot el dia liada. Llevo jo al nen, li dóno l'esmorçar, el porto a la guarde, el vaig a recollir corrents perquè és l'últim a sortir de l'escola, el banyo, li dóno el sopar, i el poso a dormir. N'hi ha nits que quan el meu marit arriba estic pràcticament "KO" al sofà.

Hem parlat d'aquest tema varies vegades. Jo li dic que intenti fer menys hores (ah, perquè també treballa el diumenge al matí per acabar d'enllestir la feina per dilluns), que estigui més amb nosaltres. El meu fill també té una papitis... quan el seu pare hi és jo no existeixo, perquè el troba molt a faltar. Però hem arribat a la conclussió que, tal i com estan les coses, hem d'aguantar un temps així. No està el tema per canviar de feina i gràcies que els dos treballem. A mí m'ajuda molt la meva sogra quan el nen està malalt però clar, no vull abusar.

Ara estem buscant el germanet i realment no sé com podré amb tot però si veiem que la situació és complica molt potser em demanaré una excedència.

Jo et recomano que parlis amb el teu marit per veure si pot modificar el seu horari i, si no pot i tu et veus sobrepasada, si pots, m'agafaria una excedència o una reducció de jornada fins que el teu petit vagi també al cole i els dos nens facin el mateix horari. O també pots intentar buscar una cangur que t'ajudi una mica fins que vinguin temps millors.

No sé si t'he pogut ajudar en algo, jo també em trobo sovint sobrepassada i sense perspectives a curt termini que canvii algo.

Petons i ànims

[cuqueta]

Hola Mireille,

desgraciadament, crec que som moltes les mares de dos fills que estem soles moltes hores amb ells amb l'absència del pare, perquè esta treballant. Jo també sóc de les que esta al matí treballant i per la tarda, fins a les 8 o 9 de la nit, sola amb els dos.
Es veritat que els primers dies es fa tot costa amunt, però en una setmana o dues ja ho tindras més per la mà i tot anirà sortint. Si vols et dic uns quants truquets que a mi em funcionen:
- preparar sopars i dinars abans d'anar a buscar al gran al cole
- fer que el gran "m'ajudi" a les tasques domèstiques que he de fer sí o sí quan estic sola amb els dos, ell se sent important, i a mi em serveix per tenir-lo controlat sense que em faci alguna gamberrada o plori desconsolat.
- el gran invent, una motxil·la ergonòmica per carregar-me el petit mentre faig coses amb el gran i necessito les mans lliures, mentre que el petit necessita estar amb mi.
- banyar-los junts i donar el sopar als dos alhora, ara potser encara no pots però en uns mesets, SI i t'asseguro que canvia molt el tema.

Sobretot, molts ànims i ja veuras com d'aquí un temps ho veus tot diferent

[cuqueta]

Aiii, em deixava el tema papitis del gran, el meu també en té moooolta, és normal, el veu molt poquet i fins hi tot hi ha dies que no el veu en tot el dia, per això encara no he trobat cap solució, fa una pena...però bé, és el que hi ha, això si, quan hi ha el papa a casa el meu gran ho vol fer tot amb ell i disfruten molt l'un de l'altre, el petit de moment encara em prefereix a mi, entre d'altres coses perquè li dóno pit i em necessita més, però d'aqui uns mesos segur que li passarà el mateix que al gran. Jo intento que quan el meu home és a casa pugui estar amb els nens i jo fer les altres coses, dinars, netejar... el cap de setmana si que em guardo un dia sencer per estar els 4 junts.
Ahhh i tema compra al súper, jo aprofito a anar-hi quan el meu home es queda sol a casa amb els dos o bé hi anem els 4 el cap de setmana, entre setmana només compro els productes frescos com ara peix, carn, verdures...o bé si m'he deixat alguna cosa, però compres en plan carro fins dalt amb els dos nens, de moment, ho veig impossible!!!

[charito]

Hola reina, primer de tot respira fons! Entenc que estas molt agobiada, es fa una muntanya, pero tot i que potser no serveix de consol som moltes que estem en situacions semblants, de tot ens em podem sortir!!!

No et sapiga greu pero fins ara heu tingut molta sort si el teu marit feia aquest horari i a sobre t'ajudava. Mira en el meu cas fem horaris inversos el meu marit treballa de 2 a 10 de la nit o sigui que cap tarda compto amb ell i un cap de setmana al mes treballa dissabte i diumenge de 8 a 8, es lo que hay pero tinc sort que al mati com a minim el porta a la guarde. Aixo si de la casa fa zero patatero, si avui li he dit que compres madalenes per esmorzar ell dema i casi li dona algo! I tot es acostumarse. Faig molta compra per internet i va de conya.

En aixo tambe m'explico les penes amb una amiga, el seu marit es barman o sigui que imaginat els horaris, nits, caps de setmanes... Ella te dos nens i treballa i pobra va agobiada pero com et deia de tot se surt amb paciencia i una mica d'ajuda dels avis. Ella li deixa els nens vestits i esmorcats abans d'anar a treballar.

Pensa en els metges i metgesses, infermeres, bombers, botiguers.... La gent s'apanya com bonament pot!

[katt]

Jo t'entenc molt bé i el tema és complicat. El meu marit marxa de viatge cada setmana i el veig exactament de dilluns a dissabte les seguents hores :

Dilluns de 8 a 9 del mati ( porta el nen a l'escola bressol ell )
Dimecres de 18 de la tarda a Dijous a les 9 del mati
Dissabte a partir de les 19 de la tarda i fins dilluns a les 9 del mati

Amb això et dic que dorm a casa els dimecres, els dissabtes i els diumenges. La resta de setmana estic sola tot el dia, ara amb el gran de 2 anys i mig i embarassada de gairebé 7 mesos.

Una idea pel tema del super, quan vaig estar de baixa per pèrdues i no em podia moure, feia la compra a través de Internet al Mercadona, Caprabo, etc .. és una bona solució per dies que vas apurada, t´ho porten a casa i llestos.

Més coses : ànims ! és molt dur ser mare-rodriguez com jo li dic però aviat com t´han dit podràs banyar.los junts, etc ...

Ara amb un és més fàcil, però intento deixar el sopar preparat a l´hora de dinar, per exemple pasta o arròs o inclús una sopa.

En fi, que ànims, sobretot, i desfoga't, que va molt bé !

[Mireille]

Moltes gràcies a totes pels vostres comentaris i consells. Ajuda molt veure experiències similars, i també possibles sol.lucions. Això de la motxilla portabebès, no hi havia caigut, i pot ser una bona sol.lució quan el petit està nerviós. Tinc la Manuca, i potser sí que aniria bé penjar-me'l a l'hora de sopar amb el gran. Tot són idees!

En fi, com diu el meu pare, els nens sempre van endavant, no com els vells que només empitjoren. Hauré de tenir paciència, són edats molt tendres.

Moltes gràcies altre cop!

Mireia

[mamadiana]

Mireille, jo em veia com tu també!!

Sobretot perquè el meu marit va haver de viatjar quan el petit tenia 1 mes i la gran 2 anys, va estar dues setmanes fora... i em pensava que no podria, però tot és passar-ho. Després hem estat una temporada que arriba a les 10 de la nit, i es el que et diuen per aquí, t'hi acostumes, i quan els puguis banyar junts, puguin sopar junts, etc... ja veuràs com se't fa molt més fàcil

Pero sobretot... MOLTS ÀNIMS!!!

[rama]

Em sembla que us mereixeu totes un monument ¡¡¡¡ jo nomes en tinc un im 'encarrego de tot jo, del nen , de la casa i la feina. la sort es que jo m'enporto el nen a la feina i ens ho montem be, per aquest motiu ni em plantejo tenir-ne dos, crec que no podria. ànims ¡¡¡ suposo que deu ser molt dur però segur que us en sortiu.

[a_fer]

Mireille, t'entenc, el meu company treballa a tres torns, i quan va de tarda o de nit és una mica dur. A la pràctica ho porto millor que no m'esperava, però és un tema que em tenia inquieta des de l'embaràs...

Jo també intento deixar enllestit el sopar (si és elaborat) abans d'anar a buscar a la gran a l'escoleta, i banyo els nens en funció del torn del meu company (si per exemple, com ara, treballa de tarda, els banyo al matí). També perquè el petit és molt petit encara.

El que no sé com ho faré és quan torni a treballar. Ara estic de baixa i mira, però després hauré de treballar i a sobre estic estudiant, així que ni te cuento....

[Takita]

Mireille, jo no porto gaire temps amb dos, però en aquests dies he vist clar, com ja t'han dit les noies, que els dinars i sopars els he de fer quan el gran està a la Llar.
Com que la petita, és molt petita, l'estic banyant al matí, amb més tranquilitat i, al gran, al vespre.
El meu home treballa 8 hores al dia, però una setmana en torn de matí (6 a 14h) i una altra de tarda (14 a 22h). Quan hi vagi de matí, no hi haurà problema, però aquesta setmana que s'ha reincorporat a la feina i ha començat en torn de tarda, és més complicat.
Pel que fa a la compra, et recomano un fular o motxilla, per així tenir les mans lliures i no haver de dependre del teu home o, com també t'han comentat, fer-la per internet.
Nosaltres, tenim als pares lluny i no ens poden donar un cop de ma, així que anem fent com podem.