Malsons

[Raqueleta]

La Clara ara té 28 mesos i fa unes setmanes que té malsons totes les nits. Fa un temps també va haver alguns dies que ploriquejava en somnis però ara és cada nit un o dos cops, sempre és la primera part de la nit, entre les 22 i les 23.30h (diria que després ja no, igual és que ja he perdut la súper oïda nocturna que totes les mares desenvolupen).
Plora molt angoixada però segueix dormida, em crida mentre plora, no diu res més, només em crida i plora. I es mou molt.
De vegades només posant-li la mà al cap o a la cara se li passa però sovint l'he d'agafar en braços, deixar que hi estigui una estona (tot i que continua recargolant-se) fins que la torno a deixar al llit i poc a poc li passa.
No hi ha hagut cap canvi a la seva vida, no està ni ha estat malalta, durant el dia està com sempre, va al cole contenta, no sé què pot ser. Teniu idea de com evitar que passi? Fa patir veure-la així.

[yuyu]

En jofre de 26 mesos tambe fa un parell que li passa!! La seva professora em va dir que a partir dels 2 anys hi pot haver una etapa de terrors nocturns!! En jofre crida i alguna vegada diu no no noooooooo!!!! O mami mami mamiiiiiii!!!!! Fora fora foraaaaaa!!!! I aixo sentat amb els ulls tancats! Jo crec que es una etapa mes, estan descobrint tantes coses noves.... No crec que ho poguem evitar, jo li dono cereals amb tila per la nit i intento que tot sigui calmadet i rutinari. En jofre es calma si li poso la pipa o li poso la ma sobre!!

[entrerius]

Hola Raqueleta.

El petit també ho va fer durant uns dies/setmanes, no recordo amb quants mesos, però més o menys devia ser dels 2 anys als 2 anys i mig. A ell li passava una mica més tard, sobre les 2-3 de la matinada. També cridava i es movia molt, no es deixava tocar i fins i tot m'apartava la ma i es rebotava molt quan ho intentava. Finalment es despertava, l'acaronava i es tornava a quedar dormit.
De cop ja no ho va tornar a fer.....

Espero que li passi ben aviat. Sí que fan patir pobrets.

[Raqueleta]

Gràcies Yuyu i Entrerius, així doncs podrien ser terrors nocturns? És que fa un patir... la veus que ho passa malament i em crida amb un sentiment...
A veure si aquesta etapa passa ràpid, pobreta.

[glorieta]

A en Pol també li passa, de fet li ha passat 3 o 4 vegades en l'últim mes. Ell s'acaba despertant i no es torna a adormir si no el porto a dormir amb nosaltres. De fet, l'últim dia va fer un crit, i llavors xerrava intentant agafar el son. Com que no s'adormia i vaig anar i de seguida que em va sentir em va dir que volia anar a dormir amb nosaltes. Sempre intento que es torni a adormir, el calmo en braços i quan està molt relaxat el deixo, però llavors es torna a desvetllar cridant que no el deixi, així que ve al nostre llit. També ho vaig comentar a l'escola bressol i em van dir que es totalment normal, i que no patim, que tal com ve, marxa. De fet aqust últim cop haviem anat al cosmocaixa i a veure coloms a plaça Catalunya, així que aquell dia va ser intens. Fa patir pq pateix, però llavors amb nosaltres s'adorm tota la resta de nit sense problemes. Paciencia reina, que es normal. Ara ho absorveixen tot i és normal que el son sigui més intranquil. També ens passa a nosaltres quan tenim un dia molt mogut, oi?

[ada_bcn]

el meu fill va tenir una etapa, als 2 anys i 2 mesos terrible de terrors nocturns, independentment delq ue fessim durant el dia o dels canvis o de res... en tenia cada dia, a partir de la 1 o 2 de la nit i era terrible, crec que vaig estar dos mesos sense poder dormir pq quan se li pasava al cap de 15 minuts quan s'havia tornat a quedar dormit profundament hi tornava, dormit pujava i baixava del llit, donava patades, cops de puny... bé terrible, jijijiji... la pediatra ens va enviar a especialista però quan vam conseguir la cita 2 mesos després al psicóleg que és on en van enviar al final, ja se li havien passat els terrors nocturs i sempre mé sha dormit bé, algún dia somia una miqueta però vaja, lo normal.
no sé què dir-te... només que es una etapa i que normalment se'ls passa, però potser que ho consultis al pediatra si hi has d'anar o si li passa molt sovint o durant molt temps. si es mou i baixa del llit i aquestes coses doncs mirar que no es pugui fer mal... no s'acaben de despertar encara que estiguin amb els ulls oberts, per això no paren de cridar o donen cops de puny i coses d'aquestes, quan es desperten ho veus enseguida pq et miren amb cara d'alucinats i en un segon es queden dormits... si no s'adormen enseguida llavors no són terrors nocturs, deuen ser malsons...

[ada_bcn]

a mi em va recomenar una amiga una infusió de tila melisa crec (pirenaica em sembla que es diu al marca)... no va funcionar... no sé qué va funcionar, només va deixar de passar-li i ja està... la infusió vaig acabar prenent-me-la jo per poder dormir, jijijijji...

[Raqueleta]

Gràcies a totes.
Ella en realitat no s'arriba a despertar mai...

[bertian]

Doncs això, recupero aquest post perquè ara crec que això mateix li està passant a la meva filla. Tot i que ella és una mica més petita, té 23 mesos...
Ja veig que totes dieu que als volts dels 2 anys és freqüent que hi hagi malsons, però és veritat que fa patir veure-la plorar desconsoladament i que res la calmi... i mira que nosaltres fem collit, o sigui que té la mama ben bé al costat...
La única solució ha estat encendre el llumet petit, i se m'acurruca ben enganxada a mi, llavors es va movent, i va parant de plorar, fins que (jo li vaig tocant l'esquena i els cabells) s'acaba adormint un altre cop.
A ella també li passa cap a les 23:00 aprox. i després ja està, dorm normal la resta de la nit...
Li ha passat ja 3 nits, no seguides... preocupada tampoc estic, però fan peneta així desconsolats...

[laurita6]

bertian semble que parlis de nosaltres, jejeje la meva petita tb té 23 mesos i està amb el terrors nocturs, tb fem collit aixi que cuan veig que crida o plora la calmo enseguida, ho passan molt malament pero al matí es lleva com si res.