Encara penso molt amb el dia del part

[edoimaeti]

Han passat ja gairebé 4 mesos i encara continuo obsessionada amb com va anar el naixement del nostre fill, creia que se'm passaria, que era normal, però no, tincs tants dubtes que encara no he resolt!

Avui m'he decidit a preguntar-ho per primera vegada, no sé pq no ho feia abans. m'explico:

Per motius una mica dubtosos em van fer una cessària, jo crec que no em van deixar prou temps per dilatar, crec que ho van fer per acabar aviat, només vaig estar 5 hores i em van dir que estava molt amunt.

A sobre, en el moment de la cessària hem va fer molt de mal. L'anestesista em deia que només era la sensació, però a mi em feia mal i cridava com una boja (cosa que no faig mai, val a dir que les contraccions provocades per l'oxitocina em feien molt de mal i jo no deia ni piu). Al final em van adormir del tot, que trist!!! vaig arribar tremolant a l'habitació i el meu home em va posar a sobre el nen més bonic del món, però tots dos teníem un mal estar brutal! la veritat és qu crec que el que més em va afectar és la forma tan poc delicada de dirigir-se cap a mi, sobretot l'anestesista!!!!!!!!!!!!!

Durant l'estada a l'hospital no vaig dormir cap dia i no pel dolor ni pel nen, sinó pq l'escena del naixement se'm repetia un cop i un altre al meu cap, em feia un fart de plorar i encara ara, només veure la foto d'un part o a la tele... em poso a plorar. Sé que no tinc motius, el meu fill està súper bé i jo m'he recuperat, però inexplicablement, hi ha una part de mi que no es recupera i que no entenc. Serà una depressió? creieu que necessito un especialista? a algú li ha passat?

Per cert, el gran dubte és: a les que us han fet una cessària, vau notar dolor?????
i el segon gran dubte: quan vulgui tenir un altre fill, hi ha més possibilitats de ser una altra cessària?

Tt seria genial si de tant en tant no em vingués aquestes coss al cap.Què complicades que som les persones!!!!!!

Gràcies

[kabbisa]

Suposo q el que tens és un trauma! I tot i q costi, potser si q seria bo parlar-ne amb un psicòlec q et dongui les "armes" mentals per superar-ho!

Respecte a la pregunta, no et puc contestar de primera mà, q no em van fer cessària, però entenc q no t'hauria d'haver fet dolor (quan m'han posat anestèsia local, he notat el q feien, però no dolor!)

[Senta]

Moltíssimes felicitatsEdoimaeti per la teva recent maternitat i pel nen!

Jo també he passat per una cèssaria i per a res pense que siguis una persona complicada per recordar-la i plantejar-te que no va anar com tu volies.

Jo també tinc els meus dubtes de si va ser necessària o no, en el meu cas em van "intentar" provocar el part perquè em passava de la data prevista 5 dies. Després no dilatava amb l'oxitocina, també van esperar 5 hores només. Després em van posar l'epidural i vaig reaccionar amb baixades de tensió i van passar a fer-me la cessària. El que sí que tinc clar és que no t'hauria d'haver fet mal! És prou incomprensible. Jo t'he de dir que estava supernerviosa plorant tota l'estona però de dolor no en vaig notar gens. I el tracte per part de les llevadores va ser d'un 10, intentaven tranquil·litzar-me i animar-me tota l'estona, parlant-me amb molt de respecte i molta tranquil·litat. He de dir que vaig tenir el meu xiquet, ara ja fa un any a la Maternitat a Barcelona.

El part d'un fill crec que és un moment importantíssim a la vida de la mare (i per descomptat del fill) i és normal que en aquesta situació esperem respecte, professionalitat i empatia. Si no ho vas tenir és normal que et senguis malament. Si tens dubtes i/o vols recolzament hi ha grups com El parto es nuestro i d'altres que et poden ajudar. I evidentment parlar amb altres mares que han passat pel mateix.

Molts ànims i per sort tens un xiquet, que en part, et pot ajudar a superar-ho.

[sivi]

Hola edoimaeti , jo t'entenc, ja que jo també vaig tenir una cesària que hem va marcar força.
La meva filla aquesta setmana ha fet un any, i encara quan penso en el part hem dol com va acabar tot plegat.
A mi hem varen provocar el part per què tenia la pressió molt alta i el part no avançava i per què la nena no patís varen decidir tirar pel dret.
Costa superar una cosa així, però parlar amb altres mares que han passat per alguna cosa així hem va ajudar molt. T'has d'aferrar al fet que tant tu com el nen esteu be.
Per sort el personal que em va atendre va ser molt amable i varen estar molt pendents de mi en tot moment, i un cop a l'habitació amb el meu home i la meva nena, ja hem vaig anar sentint millor i les infermeres quan venien per alguna cosa hem preguntaven com estava i si tenia dubtes o volia parlar.
Gràcies a les meves companyes de forum de mames de gener i algun post que hi ha obert parlant d'aquests temes, ja ho tinc força superat, i ara el mal record d'aquell dia l'estic canviant per els bons moments que passo al costat de la patufa de la casa.
Conec gent que ha tingut un part normal després d'una cessària, i espero que si mai tinc un altre fill, el pugui tenir de manera convencional.
A mi la cessària mal el que es diu mal hem feia poc, notava com hem remanaven i sentia alguna cosa molt lleugera que es podria dir dolor, però com que estaba tant espantada, tenia tanta fred i hem sentia tant trista, que el dolor emocional va superar al dolor físic.
Si necessites parlar no ho dubtis, estaré encantada d'ajudar-te. I si busques per el forum segur que trobes algun fil obert parlant de cessaries .
Molts ànims!!!!!!!

[Yaiza202]

nena a la meva segona cesarea jo vaig notar com em tallaven es mes esque van començar quan encara podia moure les cames, em queien les llagrimes va ser un moment horrible i em van adormir sencera, jo vaig trigar moltes hores en veure la nena perq habia tingut una hemorragia molt gran, la meva cesarea va ser totalment innecesaria pero no puc fer res....ser com et sents i a mi em costa moltissim parlar d'aixo sense posarme a plorar. Sento que hagis passat per aixo i sempre que ho necesitis parla bonica

[mireiafor]

Sento molt que el teu part fos així. A mi amb la gran no em van fer cessàrea però el part va ser un desastre i el personal directament per denunciar. D'això que comentes del dolor de la cessàrea, a mi se'm va passar l'efecte de l'epidural a mig part i quan em vaig demanar més no me la volien posar, al final vam insistir tant que em van posar però molt poqueta perquè sembla ser que l'antestesista l'haiva pifiat en un part que es feia en un quiròfan del costat i no es va voler arriscar. Quan em van cosir l'episiotomia ja no tenia anestèsia i vaig sentir un mal insuportable, i mira que durant el part vaig patir perquè no va ser un part de bufar i fer ampolles, però la sensació de sentir com et cusen punt a punt jo cridava i la ginecòloga només feia que fotre'm bronca i dir-me que m'estigués quieta. I això només és una petita part del que va passar

En aquella època jo no tenia ni idea de com podien anar les coses i com em vaig veure superada per tot plegat vaig decidir oblidar-ho i tirar endavant, a més que el personal de planta va ser genial i em va fer oblidar part del disgust. El record del part no me'l treurà mai ningú però prefereixo pensar que forma part del passat, tot i que d'aquí a un mes segurament m'hauran d'operar per uns problemes derivats d'aquest primer part i de la incompetència del personal que em va atendre.

No dubtis en demanar ajuda professional si ho necessites, tu no tens cap culpa de sentir-te malament ni estas fent un gra massa, simplement tens sentiments. Jo tot i ser una persona MOLT TRANQUILA, una vegada em vaig trobar amb la llevadora que em va atendre en un caixer automàtic i vaig sentir tal ràbia que va anar d'un pel que no li fotés una bufetada allà mateix , ara sincerament penso que li hauria d'haver donat!!!! (i això que no crec que la violència resolgui res però )

[a_fer]

Sento molt que t'anés així de malament, jo també penso que el que tens és una mica de trauma i que faries bé de demanar suport professional, millor que fer veure que no passa res perquè sí que passa, et vas sentir maltractada en un moment que havia de ser molt especial per tu i la teva família.

A mi em van fer cessària i no sé si el que dius és el mateix que jo vaig sentir. No en diria "dolor", però sí que em va fer mal, no sé com explicar-ho. Notava tots els moviments que feien i quan apretaven perquè sortís em feien mal, sense arribar a provocar-me "dolor" en el sentit estricte del terme.

De totes maneres m'han explicat algun cas que no han posat bé l'anestèsia i a la que obrien la noia va començar a cridar a saco (per sort m'ho van explicar 15 dies després de tenir la meva filla, perquè si no m'agafa algo!).

Molts ànims i parla del tema, no t'ho quedis a dins. També pensa que potser tens una mica de depressió postpart i has agafat com a tema això del part perquè no va anar bé... en tot cas cuida't!

[neus10]

Hola edoimaeti,
Primer de tots moltísses felicitats pel teu petit! Jo et voldria explicar el meu cas. Vaig tenir un embaràs súper bo i volia tenir la nena per part natural, sense epidural (tulero molt bé el dolor i estava súper preparada perquè fos així) i que el meu home entrés a dins i ho veiés tot. Finalment, la nena no es va girar i estava de cul. Hem van programar la cesàrea. Quan vaig sortir de la consulta amb el dia i la hora vaig estar hores i hores plorant perquè no ho volia. La cesàrea va anar molt bé: no vaig notar gens ni mica de dolor (això si! ho vaig veure tot a través de la llum del quiròfan.... je, je, je! no vaig dir res però va ser molt especial per mi), a més a més, una llevadora és molt amiga meva i va estar al meu costat en tot moment. Per acabar-ho d'adobar, només vaig poder donar el pit un parell de mesos perquè no tenia prou llet. Total, que ni va ser part natural, ni vaig tenir cap contracció i no vaig poder donar el pit com havia pensat. Es pot dir, que no he parit. Jo no sé què és parir.
Amb tot això, et vull dir que ho expliquis perquè t'anirà molt bé i quan et vinguin baixons, agafa al teu petit en braços i veuràs com, de mica en mica, ho aniràs superant.
Molts ànims!!!!!!

[irene2006]

Hola edoimaeti!!
Primer de tot, enhorabona pel teu fill!!
Comentar-te que el meu part va ser molt molt semblant al teu. Va ser una part induit, que a les 8h va acabar en una cesària perquè el nen estava molt amunt. En el meu cas, al igual que tú, el problema va ser la anestesista, que era una *****,... ja posant-me la epidural no feia més que protestar perquè em movia quan em venia una contracció,....
A mi, TAMBÈ, em va fer mal quan van començar la cesària, una cosa es notar el tacte i un altre cosa és que et faci mal!!!!, això no ha de pasar i és perquè la epidural no funciona correctament,... Jo la sort, va ser que la meva gine de seguida em va fer cas, i em van sedar, amb la qual cosa em vaig adormir i ja no vaig notar res més, ... pero encara ara recordo com vaig notar con el bisturí em tallava la panxa,...
Jo et vull tranquilitzar, perquè bó i tot, el record del meu part és bonic, ja que vaig "gaudir" de la dilatació i quan vaig veure al meu nen ja no volia pensar en altre cosa,...
Espero que amb el temps sigui així!!!

[marilluna]

Doncs jo no vaig notar mal, sí la sensació de que em feien alguna cosa, mai mal, a mi em va anar genial. Sóc de Lleida, a l'hospital arnau de vilanova.

[ursulxunxa]

edoimaeti,

Abans de res enhorabona pel teu bebé!

Em sap molt de greu el què estàs passant. Jo no he tingut cap cessària però sí un primer part gens respectat que també em va fer plorar molt. Durant molt de temps l'he recordat plorant, com un trauma, de manera que t'entenc molt bé.

Sé que hi ha un grup de suport a les mares que han tingut cessàries innecessàries però ara no recordo on és. L'estava busant però no el trobo. No sé si és a:
- el parto es nuestro: http://www.elpartoesnuestro.es/
- dóna llum: http://donallum.com/
Potser alguna altra mare t'ho pot dir.

Mira't el teu fill i frueix-lo!
una abraçada

[edoimaeti]

Moltes gràcies a totes, m'emociona llegir els vostres escrits, m'he sentit més compresa amb un dia de fòrum que amb gairebé quatre mesos. Llàstima que visc a un poble petit i no tinc gaire gent amb qui parlar, a sobre, totes les amigues i famiiars que tin més propers han tingut parts normals i, encara que sé que no es així, em sento fins i tot culpable, com si jo no ho hagués fet bé.

Marilluna jo sóc del Pallars, o sigui que podria haver anat a Lleida, però em van parlar molt bé d'un hospital de tarragona, mho vaig pensar molt i molt i finalment la vaig pifiar, el proper a Lleida! Gràcies

Ursulxunxa, miraré els enllaços ara mateix, gràcies

[marilluna]

i tenint Lleida tan aprop vas anar a Tarragona? Bueno, tranquila, de tots llocs hi ha parts bones i dolentes, però vamos, a Lleida l'Arnau per mi és el millor que hi ha, i et parla una que abans estava per asisa a la perpetuo però al meu nen el volia a l'arnau, és on millor estan preparats. Estigues tranquila, és normal com et sents, poc a poc, ho veuràs d'una altra manera.....

[Lalona]

Edoimaeti pel que dius sembla que tens un trauma i el neguit de si van fer el que tocava o no, no t'ajuda gens. Jo de tu buscaria algú amb qui poder-ne parlar i que t'ajudi a tirar endavant com t'ha recomanat la Kabbisa. I també buscaria la informació que et falta sobre el dia del part.

No sé si tens tracte amb algú de l'equip que et va atendre durant el part (ginecòleg, llevadores...) però potser necessites que t'expliquin més bé per què et van fer cessària i per què ho van considerar necessàri.

A mi em van fer cessària d'urgència i tant allà com dies després em van explicar el per què i la veritat és que tant a mi com al meu home ens va semblar que van actuar com calia. I no vull desanimar-te però he de dir que tan si la cessaria era necessaria com si no, pots tenir sensació de frustració. La possibilitat de culpar-ne algú podria influir negativament en aquest procés. Has de saber si realment només estàs enfadada amb l'equip que et va atendre (que pel que expliques, no m'extranya, per molt necessaria que fos no té cap mena de sentit que et fes mal i necessites una explicació) o amb tu mateixa (que no tens perquè estar-ho però aquestes coses passen, a mi em va passar), o una mica de cada cosa. Necessites passar pàgina, no oblidar, però tirar endavant. Et poso un fragment d'un blog d'una mare ginecòloga:

Quan, pel que sigui, l’arribada del nostre petit al món no és tal i com havíem imaginat (aquí no només incloc una cesària, sino també un part induït per un problema d’hipertensió, per exemple), podem arribar a tenir sensació de frustració, de fracàs, d’haver fallat com a mare i com a dona... i en canvi al nostre voltant sentirem frases com “el més important és que esteu tots bé”, “veient-li la cara se t’han de passar tots els mals”, “avui en dia una cesària no és res”, “a la meva veïna li van fer tres cesàries i ella tan contenta”, etc. Doncs sí, l’objectiu és que mare i fill estiguin bé, però alhora hem de saber entendre la mare que té aquests sentiments, i amb aquesta mena de comentaris no l’ajudem gens. En aquests casos és fonamental la informació: una dona no es pot quedar amb la idea que li han “robat” el moment, o que ha fallat, perquè això ho arrossegarà sempre. Les coses han anat així per un cúmul de circumstàncies, i la protagonista de la història les ha de conèixer i ha de saber que no podia ser d’una altra manera... llavors serà capaç de trobar les eines per assumir els fets.

font: http://laurarodellar.blogspot.com/2011/ ... rtant.html

A veure si pots demanar cita amb el teu ginecòleg i que t'expliqui com va anar tot plegat, potser t'ajuda a fer una passa endavant!

[guilla]

edoimaeti, jo també vaig tenir la meva filla per cesarea ara fa dos anys i quatre mesos i encara hi penso molt sovint.. també ploro cada cop que veig un part per la televisió.
A mi em van fer una cesarea d'urgència perquè vaig tenir una hemorragia molt forta després que em posesin un gel vaginal per començar a induïr el part Setmana (41+5), suposadament va ser un desprendiment de placenta però del cert no ho sabré mai...
A mi no em va fer mal, si que vaig notar com em tocaven la panxa però res de dolor, em pensava que m'estaven apretant per veure on havien de tallar i ja vaig sentir la nena plorant! També vaig arribar tremolant a l´habitació i només veure el guillo esperant-me a la porta mentre em portaven amb la camilla em vaig posar a porar a llagrima viva, dins al quirofan també vaig plorar tota l'estona.. no vull ni pensar el què deu ser que a sobre notis el dolor!!
Sobretot no t'has de sentir malament per el què ha passat, no és culpa teva i no ets menys bona mare perquè no hagis tingut un part natural, de vagades la gent fa uns comentaris absurds en relació a aquest tema, jo de vegades em trobo justificant-me com si jo ho hagués triat tenir un part per cesàrea!
En fi, em sembla molt normal que et passi aixó, és un fet traumàtic i poc a poc s'ha d'anar assumint el què ha passat, no és fàcil.
Jo fa uns anys vaig passar per una operació complicada amb un postoperatori molt dur i amb complicacions que em van portar a una segona operació, la sensació aquesta de les idees recurents també van ser iguals... ara en canvi l'operació ja em queda lluny i penso més en la cesarea.. no sé dona't una mica de temps.. molts ànims!!

[edoimaeti]

Marilluna vaig anar a Tarragona pq és on viuren els meus pares i on vivia jo abans.

lalona, segurament el millor seria parlar amb el ginecòleg, però ho vaig intentar i no en vaig treure res, jo crec que ni s'enrecordava de mi, com que només em va veure el dia de la cessària... a més, amb la inseguritat que tinc jo respecte al tema, em vaig posar nerviosa i no vaig preguntar tot el que volia, però n'estic convençuda que seria el millor que podria fer, em sembla que miraré de buscar a una de les comadrones que treballa allí, encara que ella no hi era, quan em feia el seguiment era de lo més dolça amb mi. Ho faré!!! tinc tantes preguntes!! cessària només pq està molt amunt després de tan sols 5h?? no puc deixar de pensar amb el proper fill!

Gràcies

[nessy]

Edoimaetri (ho he posat bé?) primer de tot, felicitats pel peque.
Jo tinc dues preciocitats de nens, tots dos van ser cessària, bé, corregeixo: un va èser in-necessària i l'altre cessària.
Et copio allò que vaig ecriure fa temps al post de: "el meu NO-PART"

Hola noies, crec que ja ho he explicat en algun altre post, però crec que aquí és ell loc per explicar el meu NO-PART.

Vaig anar a una visita rutinaria a les 37 setmanes, la ginecóloga va dir que els batecs del cor estaven baixant i que feiem una cessària d'urgència (aixó eren les 11 del matí). A les 13:30 entrava a quirofan (APA quina urgéncia, i sense controls intemedis), una operació que més va semblar una apendicectomia que un part, vaig verure el meu fill neixer reflexat al flexo de llum (com quan vas al dentista) i després se'l van endur, sense agafar-lo, sense posar-lo al pit, res de res.

Donat que el meu fill és una preciositat, tot aixó no em semblaria malament si no fos pq, quan el meu marit li va preguntar com estava el nano, pel tema del cor i tal, va la tia i li solta que tot estava molt bé, però que ella marxava de pont i així "podia atendre'm el part". HOSTIA, que em quedaven 3 setmanes i segons la comadrona encara estava molt verda!!!

Han passat 3 anys i mig i no deixo de tenir la sensació de que, després de gairebé 9 mesos, em van pendre alguna cosa irrecuperable, tot per cobrar una intervenció.

No trobo consol quan em diuen alló de que : bueno, el nano estava bé, doncs ja està. NO, NO ESTÀ, el part és important no només per la criatura, sino que també ho és per la mare.


Sembla una tonteria, pero ara, només vull parir

Però no vui que et quedis amb això, perquè si et passes pel post del Biel (aquí a sota el troves), veruàs que, tot i ser cessària, va ser completament diferent.
En prespectiva, tenint en compte el part del Liam, la única cosa que puc dir-te és que : el temps no ho cura tot, però posa unes tirites estupendes . Segueixo tenin una espina clavadeta, no puc tornar enrera, però ara, veient els nanos, tampoc no hi tornaria.

Pel que fa a fer-te mal, jo tampoc ho trobo normal, una cosa es "notar" com et remenen (jo ho notava) però no vaig sentir gens de mal.

Un petò ben gros

[entrerius]

Hola i felicitats edoimaeti

Jo també sóc del Pallars i també vaig tenir cessària, penso que innecessaria... però be, això mai ho sabré. Entenc perfectament el teu sentiment i no pensis en cap moment que ets rara. Tot te un motiu i t'asseguro que jo vaig tenir la sensació de no haver parit durant molt de temps.... em faltava alguna cosa. Pot ser el poder parlar-ne al fòrum va fer que ho veiés d'una altra forma, ho vaig trobar fins i tot normal tot allò que sentia. Poder-ho compartir em va alliberar. Espero que tu també ho puguis fer ben aviat

Et deixo un parell de post on vam parlar del tema.

Fa temps la Su va obrir un post: "el meu NO-PART" i ja veiràs com moltes tenim la mateixa sensació tot i no haver patit el dolor físic que tu vas sentir. Et deixo l'enllaç. Segur que t'agradarà llegir-ho.
viewtopic.php?f=12&t=17517

i un altre post, " Jo no he parit" on es va crea una mica de polèmica, però que també hi ha experiències que sempre van be de llegir.
viewtopic.php?f=12&t=6256

Si necessites suport i vols parlar-ne no més cal que m’enviïs un mp i mirem de quedar per buidar el pap.
Molta sort.

[edoimaeti]

Ei! això d'entrerius....em sona a Pobla! ets de Pobla, jo sóc de Pobla!

m'he llegit els post, gràcies.

[entrerius]

sí, de Pobla. Encara no havia coincidit mai amb ningú de Pobla
alguna de Tremp també roda pel fòrum. Sembla que el Pallars ja té representació al SP