Signeu per canviar el plantejament de "Supernanny"

[macri.lg]

L'educadora del programa es dedica només a reeducar els pares no als nens. Per tant, les comparacions tant genials que hi ha al principi concorden perfectament amb la culpa que se'ls dona als pares.

La part dels insults, les agressions molt interessant... Son quasibé totes per part dels nens.

La conclusió dels escrits que he llegit son que: només estimant-los, son nens "perfectes"...

Tots els nens es porten malament en ocasions, ens fan perdre els papers, fan rebequeries, ens desesperen, ens disgusten i REPETEIXO: EN OCASIONS.. aleshores.. cap de nosaltres estima al seu fill?

[Aza]

Mai m'ha semblat que en aquest programa es maltractes els nens de cap de les maneres, tot al contrari, veig que s'els intenta ajudar a controlar la seva frustració i els seus sentiments per tal de poder parlar d'ells i reaccionar amb tranquilitat, sel's educa vaja, i d'alguna manera s'ha d'educar, no em sembla be deixar que els nens façin tot el que vulguin, perque hi han coses que no estan be, hi ha normes bàsiques d'educació i de respecte amb els altres, i ells també les han d'aprender, perque si son nens, pero en un futur seren persones adultes, i poden ser persones educades, o maleducades,
com creus tu que s'ha d'educar?

[Aza]

"Por ejemplo, las dificultades psicológicas de la mayoría de progenitores que aparecen en escena son evidentes. Inmadurez, frialdad, debilidad, ansiedades, miedos, bloqueos, hostilidad, depresión, frustraciones, estrés, dependencia respecto a los propios hijos... En tales condiciones, nadie puede ofrecer dedicación, ternura y seguridad a sus hijos; ni inspirar confianza y una sana autoridad; ni compartir con ellos tiempo y juegos; ni resolver los problemas con serenidad y paciencia. Así, los críos se sienten pronto desvalidos, defraudados, agredidos, impotentes, desesperados, rabiosos; absorben muchas de las ansiedades y conflictos de los padres; luchan celosamente contra los hermanos por la atención y el amor imposible de aquéllos; y de todo ello resultan esas espectaculares rabietas, rebeldías y violencias que tanto escandalizan a los telespectadores... e incrementan el índice de audiencia televisiva."

Aquest parraf em sembla una pasada, esclar que els nens no tenen la culpa del que els hi passa, encara han de madurar per entendre moltes coses, pero dir que es per problemes psicologics dels pares, es una burrada. La majoría podem estar en alguna de les situacions que exposes, perque mira per on, també som persones (com els nostres fills), i saps, es algu que ells també han de comprendre, no vull que el meu fill cregui que soc una dona perfecte, perque no ho soc, pero si vull que entengui del respecte i l'educació, en tant que encara aixi, hi haura molts moments que potser perdrà els nervis i es trobarà en alguna de les situacions que exposes en la seva edat adulta.

Es que no entenc com et pot semblar que fer-li entendre a un nen que cridan i per "nassos" no s'aconsseguixen les coses, que tambe´es pot parlar, et sembli maltractar un nen...

[tombarella]

Aza, és que en aquest programa pretenen, actuant "per nassos" (pels nassos dels pares i de la supernanny aquesta), que les criatures no actuin per nassos (pels nassos de les criatures). Que no prediquen amb l'exemple, vaja... I això per respondre només al que tu dius, perquè en podríem fer una llista immensa, de tot el que trobo degradant.

[fox]

A mi tampoc m'agrada la supernanny, l'altra dia a l'aruscity posaven un troç d'un pare donant-li de sopar a la filla dient-li "abre la boca, abre la boca o te rompo los dientes" vaig flipar molt i molt, i aixo ho feia davant les camares, a saber com tractara als fills quan no hi hagin...i estic segura que la supernanny no va sortir dient al pare que allo no era forma d'educar.

No es tracta de que el pares siguin perfectes sino que a vegades el que cal es dedicar-lis més temps i paciencia. Que a vegades les circumstancies no ho permeten d'acord pero llavors no li donem la culpa als nens.

[Ir25]

He llegit l'article sencer i bé... aquí va la meva opinió com a Educadora Social i Psicopedagoga.

Us parlo de la meva experiència. Des de que vaig sortir de l'universitat he estat sempre al mateix centre de menors. En aquest tipus de centre hi van els "nens problemàtics" que han tingut males conductes. Sé que es un cas extrem ja que aquí hi van a parar els menors que han caigut a la delinqüència, però penso que pot anar pel mateix fil.

Bé doncs, el 90% dels nois i noies, que hi ha al centre on treballo, han acabat caient a la delinqüència per culpa dels seus pares. Com bé diu l'article que ha penjat la Goga, si els treballadors d'una empresa ho fan malament, és culpa de l'empresari. Si un granger no cuida bé als seus animals, és culpa seva... Però si un pare no cuida bé dels seus fills sembla que la culpa sigui d'aquests últims. Fins aquí estic al 99% d'acord, perquè no en tots el casos que contemplo al meu centre de treball es dóna, però bé, de totes maneres puc estar d'acord amb aquest ítem.

Ara bé, abans de continuar, vull deixar clar que ni estic a favor ni estic en contra del programa Supernanny. Si els mètodes no em semblen els més correctes (crec que a un nen el primer que se li ha de deixar clar és el com i el perquè s'han de fer les coses, no ignorar-lo per a que calli) trobo que el que intenta la Supernanny és, com bé diu Macri (crec que era així el nick), la psicòloga del programa intenta reeducar als pares.

Bàsicament el que fa aquesta dona és donar-li indicacions als pares de com han de fer les coses per obtindre uns certs resultats en els seus fills, una cosa que trobo de p.m., però repeteixo que no crec que els mètodes siguin els adequats.

Els pares dels menors amb els que treballo, solen ser pares que passen olímpicament dels seus fills, que no els hi han fotut cas en la seva vida i que, malauradament i indirectament en el 90% dels casos, els han incitat a la delinqüència indirectament, tot i que ells no ho vulguin reconèixer.

No vull dir que els nens que surten al programa siguin delinqüents potencials ni res per l'estil, però només uns volia ficar un exemple de com l'educació que transmeten els pares als seus fills pot fer que aquests siguin marginats per la societat i acabin patint les conseqüències en primera pell, les conseqüències del que han fet els seus pares.

[San78]

Jo, com ha dit la macri, les vegades que he vist el programa he tingut la sensació que el que fa la supernany és educar els pares primer per a que aquests siguin capaços d'educar bé els fills. Realment, en la majoria dels casos es veu que la conducta dels pares envers els fills no és la més adequada, i no crec que en cap moment es menysprei els nens o se'ls sotmeti a situacions humiliants.

[charito]

Doncs jo crec com diu la San, l'Aza i la Macri que intenta donar unes indicacions als pares de com tractar als seus fills per millorar la comunicació familiar. No he vist mai que els ridiculitzin ni els peguin, no entenc molt be el sentit de la queixa.

Vosaltres heu vist els programes? Hi ha pares molt desorientats que estimen els seus fills amb bogeria pero no saben com actuar, que vol dir que perque no saps fer-ho millor ja no pots ser pare, vinga home q fort.

I l'article del psicoterapeuta, "Un niño bien amado no manipula" au va, que amb amor els problemes se solucionen sols??? Si de debo algu es creu això em sembla que hem arribat a uns extrems de nonyeria absoluta que deu n'hi do.

L'altre dia una mare que estava desesperada en un bucle del q no sabia sortir (sí, no som supermares com pretenen algunes) i li va ensenyar als pares a seure a taula amb els fills, menjar tots junts, parlar de les activitats del dia, ensenyar als fills a menjar de tot, aixo es dolent??? A vegades jo pensava, mira que hi ha pares burros pobrets pero ara que em trobo en situacions de rabietes etc a vegades no se que fer i es que quan ho vius des de dins no es tan facil!

[Danu]

Jo he posat vàries vegades aquest programa i la veritat és que mai he vist "pegar, insultar, avergonzar, comparar, humillar..." Moltes vegades m'he exasperat una mica amb l'actitud dels pares, però la Supernanny sempre els hi diu, queda clar que són ells els que ho estan fent malament, no els fills, és com dieu algunes, de fet es tracta d'un programa per reeducar als pares.
Quan un nen esclata en una rabieta, només s'indica als pares que no li facin cas (perquè en aquest estat el nen és incapaç de raonar); que només li diguin que quan es calmi l'escoltaran i parlaran tots plegats. Quan al final el nen es calma, els pares li fan cas... no veig que sigui tan dolent... s'intenta seguir unes rutines, unes normes bàsiques de convivència, relaxar l'ambient...
Sí que és veritat que, de vegades, penso que els pares són els que més haurien de tranquilitzar-se i, potser, anar a teràpia (alguns), o canviar les seves maneres de fer i hàbits, però és que al programa se'ls indica (amb tacte). Ja es deixa clar que no es tracta de la panacea, que s'haurà de continuar treballant en aquest sentit (els pares ho hauran de fer), però algo és algo...

[Ripley79]

Totalment d'acord amb lo escrit per la Roser!

Llegint les queixes m'ha donat la sensació que estaven parlant d'un altre programa totalment diferent...

És un programa que té una durada determinada a casa de cada familia. -no sabem si hi ha un tractament psicoterapéutic al darrera, ni si son families a les que després se'ls recomana (ojo!!!!!, si és que ho necessiten!!!!! Que de ser pares ningú neix sabi i fins ara no és cap malaltia!).

De totes formes, si es signa per canviar el plantejament del programa es signa per fer-ne un de nou, i això per mi no té gaire sentit!! Perque el plantejament del programa és poder donar pautes per millorar la vida familiar en un temps rècord, no fer teràpia de familia!! En castís "lo le pidas peras al olmo"...

[charito]

En castís "lo le pidas peras al olmo"...

Jajajaja clavat!

[Lesmansdelapètal]

Jo l'únic problema que li trobo a aquest programa (i reconec que no n'he vist molts) és que a mi em dóna la sensació que sempre surt el mateix prototipus de pares, amb nens completament desbordats i fent el que els dóna l'absoluta gana a casa seva.

A mi m'agradaria que de tant en tant, que sortissin casos més reals del dia a dia de molts de nosaltres, com per exemple, rebequeries d'un nen/a de 2 anys en una botiga, un nen de 8 anys que ja comença a contestar i no fer cas, etc. En definitiva, no treure sempre el mateix tipus de problema sino que abarquin més aspectes de l'educació.

[Danu]

A ver, sí que es verdad que la relación de padres e hijos que se ve en esos programas es muy tensa y fría... generalmente, los padres insultan (y qué curioso, los hijos también), amenazan y gritan machaconamente sin razonar o intentar averiguar los sentimientos de los hijos, no utilizan lenguaje positivo... se ve poca empatía, poca complicidad... Y eso me pone de los nervios. Aunque también puede ser porque se ha tensado tanto el hilo que no hay manera de relajarse...
EDITO: Por ejemplo, en este programa: http://www.youtube.com/watch?v=HZv0Lwika4c
La madre hace comparaciones entre los hermanos delante de ellos, no para de gritar y de casi insultar a su hijo, le amenaza, no le deja un momento de tregua, le llama "manzana podrida"... la verdad es que me parece mucho peor la madre que el hijo, parece que él solo se esté defendiendo (tal como yo lo veo).
Pero la Supernanny intenta corregir esos errores de los padres, quiero decir que la actitud de los padres no es culpa del programa (quizá sí ciertos comentarios, pero bueno), al contrario, se ponen en evidencia ellos...

[Danu]

Jo l'únic problema que li trobo a aquest programa (i reconec que no n'he vist molts) és que a mi em dóna la sensació que sempre surt el mateix prototipus de pares, amb nens completament desbordats i fent el que els dóna l'absoluta gana a casa seva.

A mi m'agradaria que de tant en tant, que sortissin casos més reals del dia a dia de molts de nosaltres, com per exemple, rebequeries d'un nen/a de 2 anys en una botiga, un nen de 8 anys que ja comença a contestar i no fer cas, etc. En definitiva, no treure sempre el mateix tipus de problema sino que abarquin més aspectes de l'educació.

Completament d'acord.

[neuetes]

Jo hi no veig reeducació als pares, sino als nens. Perquè se centren a reeducar als nens, de canviar el seu comportament, la seva conducta, no als pares. Als pares els hi donen pautes per corregir als nens, i no a l'inrevés. Jo no he vist mai a la supernanny fer anar a cap pare al racó de pensar a reflexionar sobre el perquè ha arribat fins aquí, i més d'un s'ho mereix. Aquí hi veig un efecte "boomerang", els nens aprenen amb el que veuen a casa i el programa de TV només vol parar l'efecte de tornada cap als pares. Aixó si, amb mètodes conductistes, que poden semblar molt efectius en un primer moment, però per a res ajuden a solventar problemes massa arrelats a la família, al contrari. I ja m'agradaria veure aquestes famílies un mes o dos després de passar pel programa, si encara hi regna l'harmonia...
A més, trobo un programa molt intervencionista: possar-se a les cases, invadir l'intimitat del nen sense massa miraments, gravar-lo a la dutxa, ... amb això ja m'ho diu tot sobre els pares que hi demanen ajuda.

[Danu]

Mireu-vos l'enllaç que he ficat... la mare, la veritat és que dónen ganes de matar-la, fa pena el pobre fill, és que li diuen de tot, mai no li fan cas ni li diuen res de positiu ni carinyós, no paren d'atacar-lo, jo crec que actuaria com el nen... Però la Supernanny va clarament a reeducar els pares i crear un bon clima familiar, de fet es diu: "¿Conseguirán Rosa y Jose modificar la actitud hacia su hijo? ¿Mejorará este cambio el comportamiento de Pablo? [...] Después de esta conversación con los padres, Rocío ha diseñado un plan enfocado a favorecer un clima cordial y cariñoso entre los miembros de la familia... [...] Hoy Rosa se enfrenta a un nuevo reto: aprender a jugar con sus hijos". No sé, jo no veig malament el plantejament.

[petitaemma]

DOncs jo tampoc signo ni de conya! jo vec els programes sempre que puc, i sí que hi ha molts pares que els hi falten 2 dits, però sempre trobo alguna recomanació interesant per aplicar en un futur (o potser mai, espero!)
A mi em sembla molt correcte ficar en pràctica la conseqüència inmediata, no reculls-no baixem al parc, el reforçament de les actituts positives i ignorar les negatives; sobretot saber que lo que vegi/senti el nen ho reproduirà, adéu insults (per suposat!), etc.
Per cert, lo del racó de pensar ja fa moooolt dies que no ho fa, suposo que van veure que què ha de pensar un nen petit! però si mama va al parc amb Pepito i no ha de sortir corrents, et quedes 5 minutets castigat asentat o tornem cap a casa, me sembla perfecte!
Jo crec que lo que s'ha de demanar és un programa nou i diferent; a mi realment m'agradaria saber com afrontar una rabieta si no és ignorant-la i/o dient-li que quan estigui tranquila la mama li farà cas, no ho trobo pas tan terrible... o quan agafen una els hem d'agafar i abraçar? i preguntar-lis si és que tenen alguna mancança sentimental a casa?
En tot cas, jo crec que actuo absolutament bé amb les meves nenes i elles saben que les estimem molt i que s'ha de seguir unes normes i es segueixen a la nostra manera i punto; ho sento, però a casa meva manem els pares i no els nens
Per cert, suposo i espero que no faran cas de la proposta, perquè hi ha molta gent que hi trobem solucions a aquest programa! A mi no m'agraden els programes aquests de cotilleos, buf, no sé ni com se diuen, i no envio res perquè els canvin, simplement no els miro...

[raqrodser]

Jo tampoc ho penso signar!
He vist molts i molts capítols de supernanny i mai he vist res del que es comenta.
- Està clar que no són pares "modèlics" perquè si no, no haurien demanat ajuda.
- És un programa de tele, així que està "retallat". Segur que no poden seleccionar totes les converses de l'educadora amb els pares, ni totes les situacions familiars que es donen. Jo entenc que dóna la sensació de que l'educadora fa "pim,pam", posa les seves normes, i tot arreglat!! Però no crec que en la realitat sigui tant ràpid ni conductivista.
- Tinc claríssim que pretén REEDUCAR ALS PARES, no pas als fills! Són pares que reconeixen que en algun moment s'han equivocat (com li pot passar a qualsevol...), la situació se'ls ha escapat de les mans (per això es presenten casos tant extrems) i volen rectificar i fer les coses d'una altra manera.
- Totes les normes que posa la supernanny són per afavorir les relacions familiars, reorganitzar la vida quotidiana (anar al parc, a comprar, fer les feines de la casa... AMB els fills), millorar la comunicació (menjar tots junts, sense la tele, escoltar i parlar amb els fills amb un to adequat...), etc.
- Penso que el que pretèn amb tot això és donar SEGURETAT als nens. Per a això, cal que els pares siguin coherents entre ells, posin límits i normes, siguin afectuosos i sàpiguen escoltar els fills i parlar amb ells, els felicitin quan fan les coses bé (més que renyar-los quan les fan malament)... Això últim tinc comprovadíssim a l'escola que és el que funciona: els nens que són felicitats per un bon comportament o un bon treball, se senten tant orgullosos d'ells mateixos que al dia següent volen tornar a fer-ho igual de bé. En canvi, quan els renyes o castigues per fer les coses malament, en aquell moment estant tant enfadats/nerviosos/... que criden, no escolten, se senten malament amb ells mateixos... i això fa que baixi la seva autoestima i pensin que no seran capaços de fer-ho bé.

En fi, jo no em volia enrotllar tant... Només volia dir que penso que el programa Supernanny, més que un "mètode" és una "posada en pràctica de coses de sentit comú" que, en el dia a dia, és fàcil que se'ns puguin escapar o oblidar i, llavors, és quan els nens es poden sentir insegurs i mostrar-ho en forma de rabietes, crits, cops... perquè no tenen prou autonomia encara per a regular les seves emocions (o el que s'anomena "intel·ligència emocional").
Eii, i amb això no vull dir que en el programa no es cometin errors i hi hagi coses que millorarien amb un altre enfocament!! Però no estic d'acord amb la crítica que es fa en aquesta "carta-denúncia".

[raqrodser]

A mi no m'agraden els programes aquests de cotilleos, buf, no sé ni com se diuen, i no envio res perquè els canvin, simplement no els miro...

[nunus]

o quan agafen una els hem d'agafar i abraçar? i preguntar-lis si és que tenen alguna mancança sentimental a casa?

Doncs a mi sempre m'ha funcionat bastant bé! A vegades costa una mica "atrapar-lo", jeje, però normalment amb una abraçada l'acostumo a "desarmar" i se sol tranquil·litzar força ràpidament. Val la pena provar-ho, de debò.
Jo li dic que ja sé que està enfadat/cansat/trist/decebut, etc, però que l'entenc. És una manera també de "neutralitzar-los", per entendre'ns. Molts cops arriba un punt que ni ells mateixos saben per què ploren.
A nosaltres ens funciona 1000 vegades millor això que començar a dir-li que s'aixequi de terra o renyar-lo/castigar-lo.

Nosaltres sempre SEMPRE hem intentat raonar amb el nostre fill i explicar-li per què hem de fer les coses. No només les "obligacions", sinó el que fem a casa (ell sempre ho mira tot i, el més important, ens imita). De tota manera, tampoc li expliquem 30 vegades per què s'ha de rentar les mans abans de menjar (la nostra gran batalla), però després de dir-li-ho dos cops, li diem que quan vulgui dinar ens avisi. Aleshores sí que el deixem que "s'ho pensi" i no li fem massa cas quan rondina perquè no es vol rentar les mans.

Però aquest divendres passat, a la Supernanny hi havia una nena de 18 mesos (només!) que la ignoraven perquè plorava (crec que volia participar en el joc dels germans). Homeee... primer, només té 18 mesos, i segon, coi si vol jugar o que l'agafis, doncs fes-ho, no? Segur que se li passa la rabieta! El meu fill de 30 mesos pot entendre moltes més coses i es pot expressar, però aquella nena era molt petita!

Nosaltres veiem a vegades el programa i comentem els diferents aspectes. M'agrada quan la Supernanny fa que els pares reforcin els aspectes positius de les accions dels seus fills, però no suporto que els ignorin sense donar-los cap explicació.

També estic d'acord amb moltes de vosaltres que sempre surt el mateix patró de família; només cal veure com parlen alguns pares als seus fills per saber com parlaran els nens quan siguin més grans. Molts es queixen que els fills contesten malament o diuen paraulotes, però només falta sentir com es parlen els pares entre ells o com es dirigeixen als seus fills.

I heu pensat com se sentiran aquests nens quan es vegin al cap d'uns anys? Cridant, tirant-se per terra, barallant-se, plorant... espero que, almenys, la "supernanny" els ajudi en alguna cosa, perquè si a sobre s'han de veure així, exposats a la televisió sense el seu consentiment...

Voldria seguir però ara no tinc temps per més..

Edito, però, per dir que, encara que hi ha bastants aspectes que no comparteixo, jo tampoc no signaré. Si realment no m'agrada un programa no el miro i ja està.