Com s'adorm un nen/a de 4 anys?

[Plufi]

Hola noies!

Les mes vetaranes potser recordareu haver llegit mil posts meus esxplicant els problemes de son de la meva filla.

Ara ja fa molt de temps que no n'escric res de res perquè ja ho considero uncas perdut, té 4 anys i aquest tema encara no el tenim resolt, ni el moment d'adormir-se ni la la resta de la nit.

Només per curiosistat m'agradaria saber com és el moment d'anar a dormir d'un nen/a de 4 anys standard. Vaja quines coses són les habituals, doncs a casa en fem tantes que ja no sé fins a quin punt és normal o no el que ens passa.

Vull dir:
-S'adorm sol / acompannyat
-Amb llums obertes/ a les fosques
-Segueix un ritual cada dia igual (banyera, sopar conte, dormir)/ no és necessari i cada dia és diferent
-Té horari fix d'anar a dormir/ hi va lliurement quan li ve la son
- Hi va sol mentre els pares encara estan llevats/ espera que tothom vagi a adormir
-ETC........

A veure si entre tots em puc fer una idea del que és un cas normal a l'hora d'anar a dormir.

[aral]

Tant la meva nena com el meu nen, van a dormir entre setmana a les 21:00hores aprox.,( els caps de setmana fas uns altres horaris) els hi portem nosaltres, abans rentem dents, i un cop al llit, a vegades expliquem algun conte, però no cada dia, després uns quants petons i abraçades, i a dormir. Ells dormen en habitacions separades, i tenen un llum petit, a cada habitació, tota la nit.
Deu ser molt pesat, que encara li costi anar a dormir, i no poder descansar bé. Ànims!!!

[Keta]

Hola,
A nosaltres també ens va costar molt el tema del son, però a partir de fer l'Estivill quan tenia aprox. 1 any, el vam poder solucionar.
El que fem ara que té 4 anys és, respecte al que preguntes:
- Dorm amb el llum de la seva habitació apagat, però la porta ajustada i la llum del passadís oberta fins que nosaltres anem a dormir (ell ja no se n'adona perquè s'adorm abans).
- El ritual, que comença a partir de les 19:30h aprox. és: bany, sopar, posar pijames i rentar dents, i explicar un conte. Per ajudar-lo a agafar el son, ell es tria algun conte i se'ls va mirant però tot sol.
- Aquest ritual no sempre el podem fer, hi ha dies que no banyem, però el conte de després de sopar sí. Algun dia li posem un cd de contes perquè l'escolti tot sol al llit un cop li hem dit bona nit.
Els dies de cada dia, aproximadament es posa al llit a les 21:30h, tot i que ens agradaria que fos abans. El deixem despert i anem a sopar. Pot tenir alguna necessitat com pipi o aigua però sols li deixem fer una vegada perquè no sigui una excusa per tenir-nos al seu costat i no anar al llit.
Espero haver-te ajudat. Sort!

[núvol]

En el nostre cas és bastant semblant a les companyes: quan ell acaba de sopar nosaltres comencem a preparar el nostre i mentres, que serà sobre les 21.00 - 21.15, ell va al bany sol a fer un pipi i rentar les dents; després va cap a la seva habitació a posar-se el pijama i quan està llest ens crida perquè anem a fer-li el petó de bona nit, no li cal conte. Tanquem el llum, la porta oberta perquè li entra claror de la llum del menjador i al cap de 30 segons (i no t'exagero) ja està clapat....tenim la sort que dorm molt, és molt dormilega i li agrada el llit per això mai ens ha costat aquest tema.

El que sí que et puc dir és que, una opinió personal, com a la majoria de coses la rutina és important, perquè ells saben què ve darrera de cada acte; per això ho vam intentar fer així des de ben petit i ara que és més gran continua anant al llit a la mateixa hora, encara que sigui més de dia; els caps de setmana sí que pot variar segons el que fem, però si no seguim igual per evitar "mals rotllos"; però està clar que cada nen/a és un mon i no totes les "teories" serveixen per a tots igual.

Molts ànims!

[potrita]

Buenas!!

La verdad que tiene que ser desesperante a estas alturas y me imagino que despues de haberlo probado todo, no conseguir que la hora de ir a dormir sea algo sactisfactorio... suerte!!! seguro que lo acabareis consiguiendo!!!!

Mi experiencia, no es muy diferente a la que ya han comentado otras foreras...

Mis hijos se van a la cama a las 20h y dos dias entre semana que tienen extraescolares a las 20:30h y los fines de semana y vacaciones, a no ser que tengamos alguna reunion familiar, mantienen el mismo horario.

Sobre las 19h empiezo yo a ducharlos, mientras que el papi, va preparando la cena, cuando salen de la ducha, a la mesa ( nosostros no cenamos con ellos, pero estamos los dos mientras que estan cenando) cuando acaban de cener.. pues la misma rutina.. un pipi, las manos, la boca, los dientes y a la cama.
Nos vamos turnando quien acuesta a quien cada noche y luego nos intercambiamos para darle un beso al otro.

Y bueno ellos desde pequeños duermen en su respectivas habitaciones, con la luz apagada y la puerta cerrada... yo soy del parecer que no le hacemos un favor a nuestros hijos acostumbrandolos a dormir con una pequeña luz.

[Plufi]

Gràcies per les respostes noies!

Més o menys ja m'ho soposava però és interessant coneixer diferents casos particulars, tot i que veig que en el fons tots s'assemblen.
Suposo que algun dia ho aconseguirem.........

[Anele]

T´entenc perfectament, és desesperant quan no volen dormir, al meu sempre li ha costat, però des de fa un temps ho tenim més o menys controlat, hi ha nits que no funciona i que costa més però hem aconseguit que aconsegueixi dormir-se solet
T´explico el cas, el meu fill només volia dormir amb mi, havia d´estar cada nit al seu costat fins que s´adormís, de vegades m´havia de ficar al seu llit i tot, i si es despertava a mitja nit i no em veia es posava a plorar com un boig, vam estar així molt de temps, imagina´t el meu humor, des de les 19h, jo ja estava estressada i molt cansada.
Un dia el meu marit i jo vam decidir que això s´havia acabat i li vam fer un quadrant amb els dies de la setmana i li vam penjar a l´habitació, li vam explicar que a partir d´ara el posaria a dormir una nit cada un, que li explicariem un conte i que com ja era gran es dormiria solet, li vam dir que si s´adormia sol i tota la nit li posariem un gomet verd, que si ho feia regular un gomet groc i si no ho feia vermell, li vam dir que si en tres dies seguits aconsegui tres gomets verds tindria una recompensa, sembla que això el va motivar i li feia il.lusió. La primera nit va començar el pare i va anar perfecte, es va quedar solet a l´habitació i va dormir tota la nit, la segona nit el vaig posar jo, em va costar bastant més, no parava de cridar-me però al final es va adormir. La tercera nit va dir que només volia que el poses la mama a dormir i que no me n´anés, li vam dir que o el papa o ningú, ell va dir que ningú es va quedar sol i es va adormir, d´aquesta manera va demostrar que ell era perfectament capaç de dormir sol i des de llavors, la cosa va millor, ja t´he dit que alguna nit ens la dona però la majoria ja no.
Espero que si fas això et funcioni com a nosaltres, sé que és desesperant el fet de que no pugui dormir sol.

[montserratt]

Vull dir:
-S'adorm sol / acompannyat
-Amb llums obertes/ a les fosques
-Segueix un ritual cada dia igual (banyera, sopar conte, dormir)/ no és necessari i cada dia és diferent
-Té horari fix d'anar a dormir/ hi va lliurement quan li ve la son
- Hi va sol mentre els pares encara estan llevats/ espera que tothom vagi a adormir


4 anys
s'adorm acompanyada
cada dia intentem seguir un ritual, sopar, dibuixos, pijama, pipi, dents i al llit.... llegir un llibre (o dos) i explicar un conte
intentem que a les nou
primer adormim a la germana petita i despres ella o sigui que anem per ordre d'edat de la mes petita a la mes gran

[mamavi]

Hola noies!

Les mes vetaranes potser recordareu haver llegit mil posts meus esxplicant els problemes de son de la meva filla.

Ara ja fa molt de temps que no n'escric res de res perquè ja ho considero uncas perdut, té 4 anys i aquest tema encara no el tenim resolt, ni el moment d'adormir-se ni la la resta de la nit.
Sé el que vols dir, ens ha passat a casa també. És desesperant i sembla que ets la única a qui passa però creu-me, n'hi ha de casos, més dels que penses. Però la gent no ho diu per no rebre "lliçons" de com s'han de fer les coses i què fas malament (no ho dic per ningú d'aquí, és només que quan es comenta tothom es creu que demanes consell i vols que et diguin què fer, i de vegades només vols expressar-ho en veu alta i que t'escoltin i prou).

Només per curiosistat m'agradaria saber com és el moment d'anar a dormir d'un nen/a de 4 anys standard. Vaja quines coses són les habituals, doncs a casa en fem tantes que ja no sé fins a quin punt és normal o no el que ens passa.

Vull dir:
-S'adorm sol / acompannyat
-Amb llums obertes/ a les fosques
-Segueix un ritual cada dia igual (banyera, sopar conte, dormir)/ no és necessari i cada dia és diferent
-Té horari fix d'anar a dormir/ hi va lliurement quan li ve la son
- Hi va sol mentre els pares encara estan llevats/ espera que tothom vagi a adormir
-ETC........

A veure si entre tots em puc fer una idea del que és un cas normal a l'hora d'anar a dormir.Jo penso que el concepte normal és diferent a cada casa però suposo que hi ha coses més habituals en totes les cases i és el que demanes.

Et comento com ho hem arreglat nosaltres...collit. Amb un llitet petit d'ikea al costat del nostre i tan feliços. L'acompanyem a dormir, amb llumeta petita i al cap d'una estona si no s'ha adormit sortim de l'habitació. De vegades s'adorm sol de vegades no. A la nit ja no es desperta...ens toca amb la mà o el peu, es relaxa i segueix dormint. Ara ja dormim tots a casa i estem de millor humor i rendim més!
Sé que molta gent està en contra d'aquest mètode però per casa nostra és el millor, i la veritat, jo també ho fet amb els meus pares i durant les vacances tota la vida he compartit habitació amb germans o família. Hi ha gent que mai ha dormit sol/a en una habitació. Per això dic que "normal" depèn de cada cas i família.
Petons i tranquila, busca la millor solució per casa teva i a dormir

[Odolly]

Hola noies!!!

Com molt bé diu la MAMAVI, cada un busca el millor per casa seva i el que li va més bé. Tu t'has de plantejar si el que vols és que aprengui a dormir sol a la seva habitació tota la nit o simplement el que tu vols és dormir.

M'ha agradat molt la idea dels gomets de colors, és una bona font de motivació! jo la vaig fer servir una mala temporada de nervis on s'escapava el pipí a les nits, vam començar amb la cuadrícula amb gomets (bé jo posava cares contentes o cares tristes) i també ho vam solventar molt bé! T'animo a que ho provis a veure si et funciona.

Totakment d'acord amb les rutines que et recomanen les companyes: banyera, sopar, pipí, dents, conte o cançó i a dormir!

jo també li poso una llum pilot a l'habitació perque no estigui tan fosc.

ànims!!!!ja ens explicaràs com va!!!

[Plufi]

Hola noies!

Gràcies per les vostres respostes.
La veritat és que això del quadre és molt bona idea tot i que en el nostres cas ho veig una mica dificl pq precisament el problema principal rau en el fet que la meva filla té por a adormir-se i clar no hi ha manera.

Els temes rutines, llumet encés i collit els tenim més que probats i experimentats i res de res.
Jo em conformaria amb el fet de fer-li companyia una estona fins que s'adormís tranquila. A dia d'avui no pretenc que s'adormi sola a la seva habitació pq sé que és del tot imposssible, però si que voldria que pogués estar tranquila a l'hora d'adormir-se i no resistir-shi com ha fet sempre.
No sé si un psicòleg ens a judaria pq ara ja té 4 anys però encara no ens sap explicar ben be què li passa.............

La veritat tampoc tenim referències de cap, i provar per provar.........doncs no sé pq crec que és un tema bastant difícil.

En coneixeu algún ?

[mamavi]

per a psicòleg per a tractar temes de problemes de dormir (entre d'altres coses) jo aniria a la Rosa Jové. Te consulta a Barcelona (diagonal) i a Lleida. És super amable i la veritat ajuda molt. Mira el seu CV i veuràs que inclús ha tractat als nens del 11-M pels transtorn de son després de la bomba...

[rama]

hola¡¡ el meu fill te 4 anys i cada dia vaig a dormir amb ell. Sempre ha tingut problemes per dormir, i es despertava molt sovint. La manera que ni ell ni jo ho passem malament es fer el cor et digui. Jo vaig amb ell cada nit a dormir, total, son 10m. i a la nit, si em crida i vaig tantes vegades com sigui necessari i si te mal sons o vol venir al llit el deixo venir. nomes fa dos mesos que dorm nits senceres, i aquesta setmana esta d'ocupa a la meva habiatació. El que importa es que facis el que facis ,sigui perque ho vols fer. Lluitar contra l'instint no funciona, almenos a mi. Has de saber si ho fas perque "toca" o perque ho necessites. de seguida es fara gran i no et necessitara per dormir.

[Plufi]

A mi el que em fa patir, no és tant el fet d'haver-nos de llevar, sinó el fet que tenir un son entretallat no li permet descansar del tot i sempre que vaig al metge i surt el tema insisteix molt en que massa despertars de nit poder portar problemes a la llarga com falta de memòria, TDH, etc.
Encara avui hi he anat a revisió i m'ha tornat a aconsellar la melatonina com a fet moltiiiiissimes vegades però jo li he seguit dient que no ho veiem clar i m'ha respost: Quina llastima noia! jo en se moltissims casos que els ha solventat el problema.

Diu que realment no som concients del problema de ma filla pq sinó diu que segur l'ajudariem.

Jo ja no sé que pensar.............

Suposo que a la llarga s'anirà solventat però no sé quan pq si amb 4 anys encara estem així..............

[Lau]

Hola plufi,

el meu fill té 3 anys, el vam adoptar fa 8 mesos i el son també és la nostra 'creu'... tot i que si fa 8 mesos m'haguéssin dit com estariem avui, no m'ho hagués cregut... dormim bastant millor.

nosaltres el què hem intentat és entendre les seves necessitats, al principi tardava unes dues horetes a adormir-se... movent-se, nerviós, etc... i evidentmenet necessitant el contacte nostre... ho feia al seu llit, fins que va necessitar venir a fer collit, però no a un llit a part sino al nostre llit, al mig dels dos... durant els ultims dos mesos hem dormit així... l'avantatge de fer el collit és que si es desperta ens veu allà i ja no ens crida... es queda relaxat fins que es torna a adormir...

però clar, al meu fill sabem d'on li vé, què pot passar-li pel cap a les nits i quins són els motius pels quals a la nit té por a adormir-se... sens dubte si vosaltres no sabeu els vostres, jo consultaria a un psicòleg, no m'esperaria pas més.

Sort.

[Plufi]

Gràcies lau, tot i que ficar-la dins el nostre llit va ser una de les primeres opcions que vam provar quan encara no tenia ni un any i res de res.
Ja veurem, esperem que algun dia pugui explicar el que li passa realment.

El tema psicoleg jo crec que en el seu cas seria el més adequat però com que també és una cosa tant complexe i no tots els psicolegs són vàlids crec que es donar pals de cec.

Ja vam anar durant 2 anys a la psicologa del Centre d'estimulació precoç i finalment l'anys passat vam plegar per voluntat pròpia pq res de res, ni un avenç. També vam provar una altre psicòleg i ...........li agradaven massa els diners. Algunes vegades sortiem pensant que haviem perdut el temps, això si, torna la setmana q ve.

O sigui que no sé...........

LA rosa jové crec que seria bona opció però com que al setembre tindrem un desgabell pq serem pares altre vegada esperarem per on van els trets pq diuen que els gelos tb son molt dolents i seria anar a teràpia en un moment encara més difícil del normal, o potser seria el moment ideal, ja no ho sé.

[rama]

hola. El meu principal problema era que tambe es despertava molt sovint, be,8,9 vegades... moltes d'elles ja em quedava al seu llit. comvaig comentar nomes fa 2 mesos que dorm nits senceres i te 4 anys. Quan m'estiro al llit amb ell i es desperta el primer que fa es buscar-me, em toca la cara i sembla que es tranquil.litza. he dormit mes nits amb el meu fill que amb el meu marit. Tambe patia de terrors nocturns, i això era mes complicat.... i xirria les dents. La meva pediatra em va dir que tot era tensional, és un nen molt nervios, i si que pot afectar a l'estat diurn però no li va donar importància.em va dir que amb el temps se li pasaria, i aixi ha sigut. no li va donar importància. primer buscava mil maneres de que es relaxes... i encara era pitjor. Ara nomes ens estirem al llit, parlem un mica i tanquem els ulls. La que va cambiar el XIP, vaig ser jo. PErò al final tot arriba.

[rama]

per cert , conec mes gent a al que li passa, o sigui que no deu ser tan anormal. I no se si algu li servira o no, però la meva pediatra em va aconsellar que de moment no li treies el xumet, es la única cosa que el relaxa, no es que em faci molta gràcia que amb 4 anys encara vagi amb el xumet.. Em sembla que vosaltres ja ho heu intentat tot, però suposo que sempre cal tenir molta paciència i sobretot que ell/a no us noti engoixats, crec que ells perceben mes coses del que ens pensem. ànims.

[Lau]

Ara que la rama diu això de que la que va canviar va ser ella m'ha fet recordar una cosa.... nosaltres tardavem entre hora i mitja en adormir-lo amb nosaltres estirats al costat... i generalment s'adormia tan bon punt jo 'dimitia' i ja pensava... va! m'hi poso bé i dormo jo també, ja que al principi estava nerviosa pensant en que quan s'adormís em llevaria per fer tal cosa o tal altra... doncs, quan jo em relaxava i m'adormia... ell també... casualitat? no sé... però els cops que el meu home el posava a dormir, també em va fer aquest comentari de que el nen s'adormia quan ell es relaxava... notaran els nostres nervis? doncs potser si, al cap i a la fi, som animals, no?

[vallpresona]

Lau, jo estic pràcticament convençuda de que noten el nostre estat nerviós ... i pot ser una part important de que els hi costi molt dormir-se i neguitejar-se quan es desperten i no ens troben!

plufi, una altra opció que pots provar és que el visitin al CDIAP, no sé si en tens algún aprop de casa. Es gratuit i és del dpt de benestar social i familiar de la Generalitat, us passo el link:

http://www20.gencat.cat/portal/site/bsf ... 0c1e0aRCRD