canvi habits menjar (cap a pitjor)

[aivlis]

Doncs això....en Baldufa mai ha tingut problemes a l'hora de menjar, va passar del pit al bibi sense problemes i així del bibi a triturats i a trossets. Tot s'ho menjava sense problema, fins i tot massa, perquè no hi havia mesura...tot el que l'hi donaves ell menjava!
Però de cop i volta tot a canviat. Moltes vegades no vol menjar, menja molt poc. No sé si és que ha aprés a autoregular-se o que ja sap quines coses l'hi agraden més i quines no tant, el tio ja sap que després de la verdura venen les postres i clar....la verdura per tu k jo vull el iogurt!
La qüestió és que ara els apats son un drama, gira la cara, plors,... només aconseguim alguna cosa distreient-lo amb cançons, mirant contes...(el que pensava que mai hauria de fer....doncs apalà!)
I la llet!!!...No hi ha manera que se la begui, al principi pensavem que era el canvi de bibi a got i vam tornar al bibi, però res que ara no la vol!!!
I no és que vulgui anar ràpìd per jugar, perquè si l'hi treus el pitet s'enfada la tira! Senyal que té gana!
Tampoc és que em preocupi molt perquè encara té reserves però em resulta curiós el canvi!

[edae]

Pel que he llegit, entre l'any i els dos anys comencen a menjar menys (tant si fan triturat com trossets). Perquè deixen de créixer a un ritme tant bèstia com fins ara, i no necessiten tant.

[petazetas]

la meva ha deixat de menjar moltes coses que abans devorava i menja poquissima quantitat. Però va bé de pes i alçada etc.

A mi em sembla que és una etapa com unaltre.
Ara estem en la epoca de fer bola...

[glorieta]

Jo crec que tot son etapes, com sempre!

En Pol també ha sigut sempre molt bon menjador, i també hem tingut etapes de fer el marrano, que coses que abans li encataben ara no les vol... i al final el millor ha estat no donar importància a el fet que mengi de més, de menys o seguns quines coses (m'ha costat els meus drames, però ara ho tinc més controlat).

Ell és molt de coses bàsiques (verdura, sopes, planxa, salsa de tompàquet,..) i no li agrades massa les coses noves (no li agrada la pizza ni la quishe!!) així que li faig el que li agrada i sempre que faig coses noves li deixo probar pq s'acostumi. Llet no en vol (només amb els cereals per esmorzar) així que l'hem substituit per iogurts o formatge i tant content. Amb el que si que son molt estricte, es amb el que deies de les postres. De fet, no trec el iogurt fins que no hem sopat pq si el veu la tenim liada, però si alguna vegada "m'he colat", doncs paciencia fins que menja. I si algun dia fa molt el marrano pq algo no ho vol doncs li trec el plat i a per el segon.

Paciencia, que si es bon menjador ho seguirà sent, però això no treu que ells també descobreixin el gust i el que els hi agrada o el que no!!

[minerva2]

hola, exactament el que em passa a mi. La meva nena va cap els tres anys. I diu que no vol menjar, ni esmorzar ni dinar ni sopar.

Nosaltres hem aconseguit amb plors, crits,... que al final s'acabi el que hi ha al plat, si no s'ho menja no hi ha postre.
I si finalment no vol menjar cap al llit. Potser som molt estrictes, però tenim la sensació que ens pren el pel.

[petazetas]

nosaltres som un pel més tous, però també hi ha dies que se'n va a dormir sense postre o a dormir directament.
Hi ha vegades que ho fa per sistema el no voler el segon plat i dir que vol el iogurt.
És durillo, per que sempre hi ha follón.

[MENTA78]

T' entenc perfectament, a la meva nena li passa exactament el mateix. Et diré més, ara mateix s' acaba d' anar a dormir sense menjar res de res. Ella ara mateix només vol bibis i yogurs, res més. La verdura que ta la mengis tu. Plora, crida, pataleja, es posa vermella com una tomata... i no la fas menjar ni una cullerada. No ser que fer, estic desesperada. Ella mai ha sigut de menjar gaire, així sí, pero anem de mal en pitjor. Només vol menjar el que li dona la gana i si no li dons, pues no menja i es queda tan ample.
De veritat que estic dels nervis!!!!!

[Roscris]

Jo ara estic vivint també la desesperació exacta a la de la Menta78 el juny passat. El meu fill té 20 mesos i de cop i volta aliments que li agradaven abans, ara els ha avorrit. Els veu i fins i tot a vegades se'm posa a plorar, però em trobo tan perduda que com que no vull que se'n vagi a dormir amb dijú,fem un plan b que sempre surt amb èxit: bibe, o cerals, croquetes o iogourt. Només s'alimentaria d'això...
Pel que he anat llegint tot són etapes i només em consola pensar que res és per sempre.
En aquest cas, jo no veig que el meu fill no vulgui menjar x aliment perquè no té gana. Només menja el que li agrada o li ve de gust. I,això em fa por de mal acostumar-lo. És petit encara i no entendria que li digués "si no t'ho menges, a dormir sense sopar"... Està bé de pes però s'ha aprimat una mica i entre que enganxa un encostipat rere l'altre no acabem mai...

[crissie]

Jo crec que tot són etapes i èpoques...Quan no sóin les dents, són els encostipats, quan no són canvis evolutius, quan no, les vacances o la lalr d'infants, sino, l'arribada d'un germanet...en fi, que penso, i sé que és dificil si el teu fill es nega a menjar, que tot passa, i que hauriem d'actuar amb naturalitat.
Si té gana menjarà, això segur.
Ara bé, si li heu de treure els picoteos de les tardes, o retrassar una mica l'hora de sopar, o avançar la del berenar..doncs apa! no?
Això si, si no tenen gana, jo no els forçaria ja que no és bo ni pel seu cos i conseguireu que agafi mania a l'hora dels àpats...
També és cert que cap els 18 mesos i fins els 2 o 3 anys i ha un estancamnet dle creixement i necessiten molt menys, i nosaltres ens espantem.
Us recomano molt el llibre "mi niño no me come" de Carlños Gonzalez

[Roscris]

M'he llegit MI NIÑO NO ME COME i no em serveix, ja que el meu nen sí que té gana, però el que li passa és que no li dóna la gana de menjar segons què. Si em mengés p.e. dos macarrons un dia, un altre tres cullaradetes de sopa o un míser trosset de peix ho entendria perquè entenc que ara creixen més poc a poquet, PERÒ el que li passa al meu fill és que té pànic al que és nou i no ho vol ni tastar. Es posa a plorar i plorar i només em consola que dina bé a la guarderia (costant-li molt). Sort que res és per sempre...

[pirene1979]

La meva filla, que ara farà 20 mesos, sempre ha menjat bé i de manera bastant autònoma. No va passar per la fase del triturat, directament va menjar sòlid. Sempre ha tingut molta curiositat pels aliments nous, i després d'uns mesos fent servir les mans va començar a agafar els coberts.

El que sí observem darrerament (potser des de l'any i mig o una mica abans) és que s'ha tornat molt més selectiva amb el menjar, té molt més clara la jerarquia dels seus gustos. Com que ara ja menja absolutament de tot i ha tastat coses tant interessants com la xocolata o les patates fregides, li atrauen més les coses dolces, salades, amb calories... De manera que costa més que es mengi, posem per cas, unes bledes, o segons quina fruita.
Tot això fa que ara ens toqui negociar una mica més, i de vegades hem de fer front a alguna rabieta o alguna trastada (llençar coberts o aliments a terra, escupir coses a mig mastegar, empényer descontroladament el plat o el got). En aquest casos fem una pausa i allunyem una mica la trona de la taula fins que tothom es tranquilitza, ella i nosaltres.
Normalment l'acord és que ha de tastar-ho tot, ni que sigui un trosset o una cullerada. L'altra norma és que no l'ajudem a seleccionar ingredients: si ella per exemple s'ho fa per agafar només els pèsols d'un plat de pèsols amb pernil i ceba, endavant, però si en algun moment demana ajuda li donem la cullerada sencera i no pot treure'n res. Ho aconseguim a mitges perquè té una mena de detector a la boca, però en tot cas té clar que no està bé!
També som força tossuts oferint-li de tot el que hi ha taula, encara que hi ha coses que ja sabem que en aquest moment no li agraden gaire... Això va a fases, i ja n'hem passat vàries, com ara quan va avorrir el plàtan o el tomàquet, que normalment li encanten! Pensem que si li continuem oferint, un dia s'hi animarà, per exemple amb segons quins formatges que sempre rebutja.
Molts cops el que costa és que comenci els plats menys atractius, per això cal insistir-li una mica (repetir-li que n'agafi un tros), i un cop engega ja agafa aviada. Altres cops ho tasta i diu "ja està" perquè sap que ja ha complert, llavors valorem si ho deixem córrer i passem al plat següent. També ens funciona bastant la imitació: d'entrada diu que no i s'espera a veure si nosaltres també tenim per exemple verdura, la qual cosa no és problema quan mengem plegats i tots el mateix (procurem que sigui el més habitual). El que no fem és ni distreure-la, ni fer espectacles especials perquè mengi, ni mesurar quantitats, ni entestar-nos en que s'acabi el plat. Més aviat la deixem fer. I també procurem ser flexibles quan la veiem molt cansada al final del sopar: de vegades val més anar cap al llit encara que no mengi postres. Per això mirem de donar-li fruita amb l'esmorçar i el berenar, o també entre hores.

Tot això dit, afegeixo que va bé de pes, la qual cosa ens estalvia una preocupació que altres pares tenen... En el nostre cas es tracta més aviat d'anar-la acostumant a saber estar a taula, i que sigui una estona agradable per tothom, on es pugui gaudir del menjar i també xerrar d'altres coses. Estem prou contents encara que no sempre és del tot fàcil!

[wana]

pujo aquest post pq m'agradaria saber com us ha anat.

tinc al meu fill de 2 anys i que en possició xulesca no vol dinar ni sopar, bé... si li dono pernil o formatge els devora però no pot menjar sempre el mateix!! L'arròs de sempre li ha encantat, de sempre, pero ara l'escup i quan el veu diu no noooooooooooo, el mateix passa amb els fideus.
En l'escola bressol em diuen que només menja si li donen elles, ella ha adoptat una postura de no voler menjar sola (quan ella ho feia) i crec que es comencen a cansar...

avui mateix no ha volgut l'arròs, l'he deixat per sopar i tampoc l'ha volgut, al final li he fet un bibi amb cereals pq m'ha fet pena.

que puc fer? que em recomaneu?

[flit]

L isaac ara te 17 mesos i no menja res sempre a devorat totvel que tenia al posat però fa un mes que no vol provar res nomes s alimenta de yogurts llet pernil dolç i formatge em consola que veig k no es el meu.

[flit]

L únic

[laurita6]

estic desesperada, només vull plorar, cridar estic desfeta, la meva nena ara l'hi ha donat per no menjar, porto dos dies que es un drama plora es posa vermella pataleja no hi ha marena de donar-l'hi de menjar em tanca la boca me'l tira es horroros i o se que fer, no va sobrada de pes de fet es una nena petita i estic preocupada no se si es una etapa pero encara que sigui aixi ya dic que va justeta de pes i d'alçada i tinc por, potser es massa amb dos dies que porto pero no vull que aixó sigui una rutina, que puc fer o que em podeu dir, estic que no estic i nose si faig alguna cosa malament o que.
perdoneu pero em sento sola i perdo el nervis i no vull que sigui aixi perqu etreballo toto el dia i nomes la veig al mig dia i a la nit i no vull que estar amb ella sigui plors i crits, estic trista perque tot es anar a treballar i no estic bé i aixo encara em fa posar pitjor.
perdoneu de nou pel rollo pero necesito desfogarme i no ser amb qui. gracies.

[laurita6]

avui he anat al pediatra i resulta que l'hi estan apretant els queixals i les dentetes de abaix i a mes a mes es va vaure l'altre dia i resulta que s'h afet una ferida sota la llengua i aixo fa que l'hi faigi molt de mal la boca i per aixo no menja m'ha donat un gel per posar-l'hi 30 min abans i l'hi calmara a mes te mocs al coll i m'ha donat un xarop.
probreta meva i que patidores que som les mamis jejeje