Part respectat a "Can Ruti" Badalona

[llado26]

Bon dia,
Dilluns passat varem començar amb les clases de pre-part a Badalona i allà la comadrona ens va informar que a l'hospital Germans Trias i Pujol (Can Ruti) estaven a punt d'acabar les obres que estaven fent a maternitat amb banyeres, sales i equips nous i que començarien amb el protocol de part natural de la generalitat.
Per nosaltres es una mica just per que va dir que esperaven obrir les noves instal.lacions per al Juny i nosaltres ja estem de 32+5...
Peró si algú volia optar per aquesta possibilitat i era de Badalona, pot plantejar-se aquesta opció enlloc de anar a Barcelona o a Mataró.

[elisa]

Hola,

Voldria saber si finalment algú n'ha pogut fer ús d'aquestes millores. El meu hospital de referència és Can Ruti i, francament, no he llegit quasi res de mares que hagin tingut el seu fill allà. Algú ha tingut últimament el seu part allí?

Elisa

[elisa]

Veig que ningú no ha respost a la demanda d'informació sobre Can Ruti :-(

Per sort, jo he pogut conèixer les instal·lacions d'aquest hospital gràcies a les visites guiades que s'hi fan, en què t'expliquen com és aquesta nova sala de parts i el protocol que fan servir.

Jo espero gaudir-ne aviat.

Elisa

[nuscka]

Hola Elisa,
em podries explicar que tal estan les coses per can Ruti?
una amiga ha de parir i dubta en Can Ruti i Mataró. Tenen una sala especial? el personal està concienciat?

[Dimon]

Hola, jo també estic buscant informació d'aquest hospital ja que és el que tinc de referència.... El personal està conscienciat sobre el part respectat o son molt de protocols!?
Gràcies

[elisa]

Hola, jo també estic buscant informació d'aquest hospital ja que és el que tinc de referència.... El personal està conscienciat sobre el part respectat o son molt de protocols!?
Gràcies

Hola Dimon,

Doncs no et puc ser de gran ajuda perquè al final vaig acabar amb una cesària d'urgència... No obstant això, quan em van atendre en un primer moment tothom sabia que jo volia un part natural i em van encoratjar i tot... Però al final tot es va tòrcer (per problemes meus i de la meva filla) i no va ser possible.

A veure si algú et pot explicar la seva experiència de part natural en aquest hospital.

Que vagi molt bé!

[Dimon]

Ostres, llàstima elisa.... tot i que si era millor per vosaltres dues..... el que calgui! Això no se sap mai com anirà!

Gràcies de totes maneres.

[nuscka]

Hola Dimon,
la meva amiga finalment es va deidir per Badalona, i n'està encantada. va tenir un part molt bó , respectat, i tot i que ella no ho tenis gaire clar, va acabar sent part natural.

[Dimon]

Que bé! Ahir m'explicaven que la sala nova que tenen és molt xula! Hauré d'anar a informar-me....

[tamaraaramat]

hola!!
Jo no he parit a Can Ruti..però conec molt molt bé l´hospital! Nomès volia comentar que trobareu grans professionals aixi que estigueu tranquiles. Tot anirà bé i no crec que tinguin problemes en un part respectat si es el que voleu.

[Dimon]

Gràcies per la informació tamaraaramat!

[Dimon]

Ja tinc dia i hora per a la primera visita amb el Ginecòleg a Can Ruti. Ja us explicaré....

També m'han dit que a partir de la setmana 34 es fan les xerrades de part natural... suposo que ensenyaran la sala de dilatació nova, etc....

[MaMiBlume]

hola guapes! dons si perfi un post de parts a can rutí!!

jo hi vaig tenir el meu primer fill i vaig quedar super contenta1 no va ser natural, ho tenia molt clar que volia epidural. pr les llevadores, tant al centre de la dona com a can ruti nu encant i molt molt concienciades! fos per elles tot serien parts naturals!

la veritat vaig tenir un part molt rapid i bo, van estar per mi tota l'estona, quna ja estava dilatada van veure que el petit baixava amb el cap de costat i vaig acabar amb 3 llevadores entre les cames fent mil i un esforços perque en Guillem poses el cap com tocava i evitar la eipsio tot el possible!
al final em van posar més epidural pk tenia una laguna a la ingle i em moria de dolro...pr ara m'arrependeixo pk després no vai notar res de res

així que ja que ara tenen les noves instalacions i jo ja se de que va això de parir... si tot va bé segurament intentaré que sigui part natural, em fa ilusió! amés si ha de ser l'ultim part que tingui vull que sigui autèntic del tot! pr ja vorem eh1 k jo mai a al vida hagues pensat que diria una cosa així! jejejej

Pr un 10 a Can Ruti i al seu personal!!

[Dimon]

Hola! Dimarts passat vam anar a la xerrada del part natural a Can Ruti, va estar bé, ens van explicar el "protocol" que segueixen..... llibertat total de moviment, de temps, de intimitat..... i la sala està molt bé.

De moment a mi se m'està complicant el tema del part natural perquè el Marc està de natges i el més probable és que em programin una cesària... però si finalment es gira i podem fer el part tal com l'hem imaginat ja us explicaré!

[Dimon]

El Marc es va girar la nit abans de la cesària!!!! Després del fustre d'haver-nos fet a la idea de veure'l i tenir-lo en braços.... ara tornem a tenir la oportunitat de fer part natural!!

[nuscka]

ui dimon... aquest nano promet, eh?

que tinguis un part bonissim! i que no es faci esperar gaire!

[Dimon]

Eiiii!!!! Ja som aquí!!!!

Quina meravella de sala, de personal i de part natural que vaig tenir!!!

De debò noies!!! 110% Recomanable!!!!

Aprofito per donar les gràcies a les llevadores Ana Ibañez i molt especialment a la ERICA!!!!! Vas ser la meva guia i acompanyant en el moment més increïble de la meva vida!

[Bita]

He trobat aquesta info,
http://www.gencat.cat/ics/germanstrias/arxius_imatges/2011/marc11/part%20natural.pdf

[MaMiBlume]

ostres dimon que bé!!! me''n alegro moltissim guapa!!! ets una mami ben valenta!!!

i el que dius sobre la sala i com va anar el part em dona molts anims per intentar-ho! la evritat es que cada dia n'estic més concienciada, tot i que l'altre dia a la eco li vaig comentar al meu home i em va dir que ell no estava preparat per això! jajaja k tonto!

escola aixi que vas tenir al Erica?! una noia joveneta i morena? ostres jo tb!! és un encant! em va tractar taaaant bé es va preocupar taaant de mi! ooo quian ilusió saber que segueix a can ruti i que assisteix a al sala de part natural!! k bé!!! encara me'n venen més ganes!!

Bita molt xula la foto!! merci!!

Dimon quna tinguin un foradet ens expliques com va anar el part!

[Dimon]

Si MaMiBlume!!! La Erica encara és allà (la noia jove i morena) i ens va atendre de meravella!!! Un encant i molt atenta a tot i preocupada per mi també. Va ser fantàstica!! Així que t'animo molt a provar-ho... i al teu marit.... digues-li que la que pareix ets tu!! ;P

Us poso la crònica del part... tot i que és una mica llarga ;)

El Marc va voler estar assegut des de la setmana 32 fins la 39, que vist així sembla poc, però va ser 1 mes i mig que es va fer llarg, desitjant que girés per poder tenir un part natural i alhora fent-me la idea que tot plegat podria acabar en cesària per evitar riscos. A la setmana 38, veient que no es col•locava bé i que ja tenia molt poques possibilitats, em van programar la cesària, no va ser un moment de frustració perquè jo m’havia preparat per a aquella possibilitat, de fet vaig sentir cert alleujament de saber quin dia vindria el meu fill al món i d’evitar passar els nervis de posar-me de part.

El dia D a la hora H, 1 de Setembre a les 9:00h, vam anar a l’hospital preparats per ser pares i tenir el nostre fill en braços aquell mateix matí i en l’ecografia prèvia a la cesària....... ?¿ Què?? El Marc s’havia girat!! Tenia el cap avall i havia decidit que d’allà no el treien!

Així que... tacte, monitors i cap a casa. Aquí sí que la frustració va ser important, no seriem pares aquell dia. Vinga corre, envia missatges als avis que no vinguin (sobretot, posa que no és broma!!).

El Marc va voler néixer 5 dies després de la seva Data Prevista de Part, que d’allà no el treien, home!!

El dia 15 de matinada vaig sentir molèsties, feia un parell de dies que hi havia hagut la lluna plena, que jo tenia contraccions poc importants però seguidetes.... Em vaig aixecar i em vaig posar a la pilota.... la cosa no anava en serio però tot i que vaig provar a dormir altre cop no vaig poder.

Ens vam llevar i el Dimono va anar a treballar, això sí, Em mantens informat, eh? Estic pendent del mòbil. Jo vaig passar el matí força tranquil, notava contraccions molestes però no en vaig voler fer molt de cas per no posar-me nerviosa. Vaig sortir un parell de vegades a prop de casa, però no em vaig atrevir a anar a comprar....

A les 11h em vaig fer un esmorzar de reina i ja vaig seure a la pilota.... anava notant contraccions però no eren molt intenses. Finalment a les 12h la cosa es va posar una mica més seria i a les 12:30h començava a cronometrar-les, veient que realment eren de gairebé 1 minut i eren cada 5 minuts!!! Això era el senyal que m’havien dit al curs de prepart!!! Només faltava que es mantinguessin així durant 1 hora!

Vaig mantenir la calma, fins i tot em van portar en cotxe a fer un encàrrec que havia de fer a les 13h! Però aleshores, comptant que el Dimono estava treballant i que trigaria una mica a arribar a casa i que ja feia 30 minuts de la situació.... el vaig trucar: Ei, crec que això va en serio, hauries de venir....

Va arribar a casa sobre les 13:30h i aleshores jo ja tenia les contraccions força més intenses, si m’agafaven de peu havia de parar i agafar-me una mica. Tot i així vam agafar el que faltava (penseu que la maleta portava feta des del dia 1 i el cotxe ja estava carregat amb tot) i encara vaig posar el rentaplats en marxa (inici de l’efecte niu, jejeje). A les 14h marxàvem cap a Can Ruti sense dinar... i devíem trigar uns 20 minuts en arribar, jo li deia al Dimono que anés més a poc a poc, notava cada bony i forat de l’asfalt....

En arribar al mostrador d’urgències vam notificar que ens semblava estar de part i de seguida ens van fer passar, no hi havia gairebé ningú, ni usuaris ni professionals... però la que sí que hi era i em va atendre era la coordinadora de Part Natural, l’Ana Ibañez, una dona molt agradable que ja m’havia fet el seguiment de les setmanes prèvies.

Em va preguntar com estava, li vaig explicar el ritme de les contraccions i que ja portava 2h així. Em va posar els monitors i va comprovar que la dinàmica uterina que li explicava era certa i que eren contraccions efectives. Em va fer un tacte i va veure que estava dilatada de gairebé 4cm. Em va dir que això era el límit per poder marxar a casa o quedar-me si volia. La sala de part natural estava buida i vam decidir quedar-nos.

Encara a la sala de monitors va venir una altra llevadora, l’Erica. Es va presentar i ens va dir que seria ella qui assistiria el part. Ella també em va fer un tacte per saber com anava la cosa. Ens va acompanyar a la sala de part natural, ens hi vam instal•lar i vam posar la música d’Adele de fons. Jo vaig seure a la pilota, que era el que havia fet a casa i m’havia anat molt bé i mentrestant ella va anar preparant la paperassa necessària. Li vaig dir que havíem fet els deures i que portàvem el pla de naixement, el consentiment del protocol de part natural i el de la donació del cordó umbilical omplerts i signats i els va agafar.

Després vam parlar de quines eren les nostres expectatives del part, què volíem, què no volíem... i ens vam entendre molt bé. Ella ens informaria de tot el que passava i del que podia passar en cada moment.

Ens va dir que en el tacte que m’havia fet havia vist que el cap no estava encaixat i això volia dir que encara hi havia un espai de líquid entre el cap i la pelvis i si es trencava la bossa podia passar que el cordó sortís abans que el cap, cosa que era motiu de cesària molt urgent.

Em va preguntar si volia que em monitoritzés de manera esporàdica o si volia portar el monitor inalàmbric continu (ella el podia controlar des d’una sala a part), vam triar els monitors inalàmbrics, així nosaltres també controlàvem quan venien les contraccions, quan afluixaven i quina intensitat tenien. Em va posar la via que marca el protocol per si hi ha una urgència i va marxar.

A partir d’aquí jo vaig entrar en un estat de concentració important, intentant relaxar-me i ajudar al meu fill en cada contracció, afavorint-la, acompanyant-la. Agafava fort la mà del Dimono a cada punxada, tancava els ulls i respirava profundament per fer-li arribar oxigen al Marc. Volia concentrar-me tant, relaxar-me per deixar fer al meu cos que fins i tot i havia moments que gairebé m’adormia, entre contracció i contracció, clar.

Així vam anar passant hores i a les 19h va tornar la llevadora i em va dir de fer-me un tacte per veure com anàvem. Havia dilatat fins a 7cm però encara seguia sense estar encaixat, ens va dir que d’aquesta manera és més difícil trencar la bossa perquè el seu cap no fa pressió directament a la meva pelvis i em va informar que si jo volia, me la podia trencar.

Vam decidir seguir com anàvem, però com que jo ja tenia l’esquena i els malucs molt adolorits la llevadora em va oferir posar-me a la banyera aprofitant que no havia trencat la bossa. Vam decidir que ho faria, tot i que només pensar que havia d’entrar i sortir d’allà se’m feia una muntanya, sentia les cames molt fluixes.

He de dir que aquella banyera s’omplia a 3 gotes per hora i que un cop semblava que hi havia prou aigua per començar a mullar-me la cintura em vaig aixecar disposada a anar al lavabo, posar-me a la banyera, agafar forces i que em trenquessin la bossa per començar la fase expulsiva. Va ser posar-me de peu i notar una nova contracció molt forta, ja en portava moltes però les suportava millor asseguda, vaig fer 2 passes cap al lavabo agafada als braços del Dimono i de cop..... Es va trencar la bossa!! Ja no hi havia la possibilitat de la banyera, ni de relaxar-me, ni d’agafar forces... i el Dimono duia els peus mullats....

Vaig anar al lavabo i de cop vaig començar a sentir ganes d’empènyer, no era el millor lloc!! Espera!! Vaig sortir i em vaig estirar a la llitera perquè la llevadora em fes un altre tacte, on va veure que ja estava de 9cm. Va anar explorant tot el perineu i em preguntava si em feia mal, a mi no me’n feia gens allò que estava fent ella, aleshores em va preguntar si m’havia estat fent els massatges.... Ups! Jo massatges!? Però si havia de ser cesària! No n’he fet pas. Es va estranyar perquè estava molt flexible.

Em van ajudar a posar-me de costat per evitar que les contraccions fossin tant doloroses, però la veritat és que jo no notava cap contracció, només respirava profundament amb els ulls tancats i agafava forces per quan vinguessin les ganes d’empènyer. Així ho vaig fer en els 2 primers pujos, sentia la veu de la llevadora una mica lluny, em deia que ja es veia el cap. El Dimono em deia que el veia quan jo empenyia.

Acabat el segon pujo la llevadora em va preguntar si havia pensat en alguna postura en concret per a l’expulsiu i jo vaig dir que no, la veritat es que durant tot el final de l’embaràs havia pensat que en aquell moment em vindria la inspiració i el meu cos em demanaria la millor postura, però no va ser així.

Ella em va dir que la millor postura per a ella i per poder controlar el perineu era que em poses boca amunt i com que jo no tenia cap preferència m’hi vaig posar. He de dir que el recolzament per a les cames de la llitera estava trencat i no es quedava fixat i això va dificultar una mica la meva “comoditat”, però va venir el 3r pujo i vaig empènyer amb totes les meves forces, la llevadora em va dir que si volia un mirall per veure’l, que si el volia tocar. Reconec que no vaig tenir forces, només podia seguir fent el que estava fent, però no podia fer res més, no tenia més força.

De seguida va arribar el quart pujo i va ser molt llarg, recordo certa coïssor i després el caparró del Marc va sortir, diu amb el Dimono que amb els ulls molt oberts. En el següent pujo, un cop vaig començar a empènyer i l’espatlla del Marc va començar a sortir, la llevadora em va dir que parés, que respirés, que bufés..... com?! El Marc portava una volta de cordó en bandolera (del coll a sota el braç contrari).

La confusió del moment i la mobilitat dels reposa cames de la llitera van fer que jo tanqués les cames i que la llevadora hagués de treure el Marc molt ràpid fent-me un esquinçament superficial una mica important. El cos del Marc va sortir gairebé de cop i me’l van posar a sobre mentre pinçaven el cordó i recollien la mostra per fer la donació pública de la sang. De seguida la placenta va començar a sortir i es van emportar al Marc a fer les primeres proves i netejar-lo.

A mi em van començar a cosir de seguida, sentia a la llevadora una mica neguitosa i vaig començar a preguntar si era molt greu, si m’havia trencat molt. No em contestaven molt clarament i és que encara no ho sabien. Van començar a punxar anestèsia local i a cosir, notava punxades. Em van tornar el Marc però jo saltava a cada punxadeta i em va fer por fer-li mal, així que el va agafar el seu pare. Un cop van acabar va venir una ginecòloga a corroborar que l’esquinç no havia sigut molt greu i el seu pare em va tornar a posar el Marc a sobre.

Va ser el moment del pell a pell, de la olor, del contacte visual, del somriure i de la llàgrima i del recompte familiar. Va venir una altra llevadora, l’Ana, que ens va ajudar a iniciar la lactància materna amb molt de respecte. Em va demanar que ho fes jo sola a veure que tal el meu instint, però la veritat és que el meu esgotament i la capacitat d’analgèsia pròpia del cos em va impedir fer-ho del tot bé, així que ens va ajudar. El Marc es va agafar al pit dret gairebé a la primera i va començar a mamar.

Ens van deixar més d’una hora a la sala de parts, tranquils, a tots tres i després em van pujar a l’habitació on ens esperava tota la família.

A partir d’aquí tot ha canviat a les nostres vides, cada minut és millor, cada dia aprenc coses i poc a poc vaig dominant les meves hormones i la meva obsessió per tenir-ho tot controlat, ja que això amb aquest bitxo és impossible! ;) El Dimono ens cuida molt a tots 2, el Marc menja i dorm molt bé i evidentment.... és preciós!!