Nens amb reflux gastroesofàgic

[PILIJAPS]

Hola a tots!!!

Sóc nova al soc petit però us he estat llegint fa almenys 2-3 anys.

Us explico la meva història només per si us trobeu com el meu cas (no és intenció espantar a ningú però si estar alerta!).
Vaig tenir a l'Ingrid (la meva segona filla) el 10 de gener i als 15 dies va començar a vomitar molt (la llet matena)(deien al cap que era refluxe), però veient que no millorava al dia següent vam anar a l'hospital. El vòmit era bastant espectacular i al cap d' 1h d'haver menjat.
Al final va ser ("estenosis hipertròfica del píloro") en poques paraules la válvula de l'estomac de sortida s'atrofia i es tanca de cop (produint els vòmits). Total, que operació (tan peque i amb tot el pac d'uci,....) i solucionat. Diuen que es dona en bebés del 1 al 3r mes i normalment en varons (així que l'Ingrid va trencar l'estadística!).Molt dur per tots ,però tenim unes nenes molt sanetes i precioses. La van operar al HGC el doctor Hilari.[color=#BF00FF]

[nurdeu]

Ostres Pilijaps, quin espant!! Per sort ara ja està solucionat i l'Ingrid segur que ja està molt millor!!

Gràcies per explicar la teva experiència!!

[nienna]

Hola!

Creo que mi peque también sufre de reflujo. Hace un mes más o menos empezó a llorar a la hora de comer, y rechazar el pecho bastante. El bibe ni hablar, creo que se tomó 3 en su vida y obligada porque llevaba mucho tiempo sin comer y perdía peso. Al principio pensabamos que era la crisis de los 3 meses pero el tiempo iba pasando y no mejoraba la cosa. Ella no echa grandes cantidades, echa bastante, pero no asusta, pero echa después de cada toma e incluso a las 2 horas de haber comido. A veces saca leche digerida y se pone a llorar deseperada. A veces se le oye el ruido como si le subiera la leche, no llega a echar y se le ve nerviosa y directamente llora. Con el pecho a veces mejor y otra veces peor, normalmente coge un pecho, come 5 minutos, echa leche y ya no quiere comer más porque ya está molesta. Y claro, coge poco peso, lo pierde, lo vuelve a coger y así estamos. Es una niña que nació con 4,165 gramos y ahora está en 6,200, el primer mes cogió 400 gramos, el segundo 1 kilo y luego empezamos a tener los problemas y el tercer mes cogió 400 gramos otra vez. Ahora en medio mes llevamos otra vez 200 gramos, así que no parece que vayamos a acabar mejor el mes.

Encima sólo quiere tomar el pecho tumbada, si no, no come, se estira, llora, grita, empuja, en fin. Y claro, aunque la incorpore al acabar, siempre echa un poco.

Mañana llamaré al Hospital de Nens a ver si me dan hora para hacerle las pruebas. Ya os diré que tal ha salido.

Muchas gracias, Nurdeu por los consejos. Y muchas gracias a todas por compartir la experiencia. Ánimo y que se les pase pronto.

[romani]

Bona tarda mamis.

He estat llegint les vostres històries sobre el refluxe. Creiem que la nostra Vinyet, de 1 mes i mig, en té.

Quins símptomes tenien els vostres peques?

- la pediatre ens ha dit que pot ser-ho i ens ha donat axiago.
- la Vinyet vomita després de cada toma (fem LM), alguns cops només una glopadeta i d'altres més. Hi ha vegades que fa glopades de llet cuallada 2h dprés d'haver mamat.
- hi ha cops que mamant comença a cridar i a desenganxar-se del pit (s'anganxa i el deixa, i així successivament i plorant i cridant, pq té gana)
- altres tomes són normals i no es queixa
- les glopades han anat a més (al principi quasi no en feia, dprés un xic i ara sempre)
- ella però, va guanyant pes
- des de que va neixer fa uns sorolls raros, com si grunyis o es rasques el coll

A veure si ens podeu ajudar.

Gràcies

[nurdeu]

omaní, sembla que hagis descrit el Bernat quan era més petitó. Jo pel que dius si que crec que pot ser reflux, no t'han dit de fer-li proves? Al Bernat li van fer amb un mes.

La medicació que t'han donat no sé quina és, t'han dit peruqe serveix? Jo vaig a un digestòleg de l'hospital de nens, si t'interessa, digue'm-ho.

[romani]

Gràcies Nurdeu.

LA medicació és pel reflux i per l'esòfag, pq ens han dit que el pot tenir irritat. Són uns sobres i li he de donar la meitat cada 24h. El barrejo amb la llet que m'extrec.

Avui aquesta tarda m'he fet un tip de plorar pq ha vomitat el que s'ha pres del pit!! dsprés però, la meva mare li ha donat un bibe (pq jo estava nerviosíssima) i se la pres i no l'ha tret. Però es queda com somicant i neguitosa.
Si et va bé, envia'm un privi amb el nom del digestòleg.

Per cert, en Bernat ha millorat?? com es troba??

[**mariona**]

hola, m'uniexo al post. amb el nostre primer fill tb teniem glopades i alguna vomitada espectacular però no recordo ni de bon tros el que ens està passant ara. el petit té 2 mesos no arriba i treu la llet des del primer dia. això ha anat a més tant que treu la llet constantment, empalmem tomes, és desesperant. tot això sumant que plora i plora desconsoladament. només es relaxa a la motxilla (per la posició).
DIjous desesperada pq feia 8 hores que estava despert quiexant-se i treient vaig anar al hospital dels nens. em va atendre una digestiva i em va donar motilium, haig de dir que tb portava una eco que em va encomanar el pediatra on es veu que li retorna la llet clarament.
quin patir tot el dia i com plora pobre.
espero que demà ens donin alguna coseta més... amb un antiàcid no ploraria tan oi?

[nurdeu]

Hola Mariona, benvinguda al club, tot i que seria millor que no hi fosis!! Amb el Motilium millora la quantitat de glopades, però el dolor segueix, i ploren molt i molt!! A nosaltres quan ens van donar el protector de l'esòfag la cosa va millorar molt. Nosaltres li donem Urbal.

[romani]

mariona, ànims!!!

La nostra peque, com diu la Nurdeu, ha millorat moltissim amb el protector de l'esòfag!!! ara és 1 altra!!! li donem l'axiago, que es el mateix que l'Urbal!! L'URBAL però és mes economic!!!

A veure com va.

[**mariona**]

al final ens van donar motilium i nexium (és el mateix que l'axiam) i per cert carissim!!!!
poc a poc hem deixat el motiliumm i només prenem el protector, puc dir que en una setmana ha millorat mooooolt moooolt!!! les glopades igual però ara no plora desesperadament com abans.

el protector que els hi doneu vosaltres entra per a SS??

[nurdeu]

Mariona, què bé!! Quan deixen de plorar de dolor la cosa millora molt. Jo vaig probar de treure-li el motilium fa unes dues setmanes i va ser desastrós, treia moooolt!!

A mi tant l'urbal com el motilium m'entren per la SS, i sort, perque l'urbal és molt car!!

[**mariona**]

preguntaré a la digestiva la propera setmana i podem passar-nos al urbal
gràcies!!

[Charliemi]

Hola a totes noies,

estic amoinada pq em temo que la meva nena te reflux. No n'estic segura perquè ella no vomita, només alguna glopadeta i no sempre, però està neguitosa, s'adorm i es deperta de cop protestant i movent la boqueta com si hi tingués alguna cosa, fa uns sorolls com d'ofeg quan dorm que espanten, té singlot moltes vegades, fa arcades quan pren el bibi tot i que te gana,... Demà tenim hora amb la pediatra pq tocava revisió i li comentaré però el tema em te força amoinada.

[nurdeu]

Charliemi, no havia vist el missatge fins ara!! Vas anar a la pediatra, què us va dir? espero que ja estiguis més tranquil·la.

[Charliemi]

Charliemi, no havia vist el missatge fins ara!! Vas anar a la pediatra, què us va dir? espero que ja estiguis més tranquil·la.

Gràcies per preguntar Nurdeu, la veritat és que la pediatra de moment només m'ha donat unes recomenacions en quant a posicions de pendre el bibi, de després del bibi i de moment la cosa sembla que funciona. Hi ha dies que millor que altres però bé, ja quasi no treu glopadetes i el tema de despertar-se perquè li puja alguna cosa ho fa menys, suposo que una mica deu ser normal en tots els nadons. Al sortir de la pediatra no estava massa convençuda però la veritat és que estem força millor. Amb el que llegia per aquí ja vaig veure que la meva peque no ho tenia tant fort ni molt menys, però si es podia solucionar millor, veritat? Aixxxx... això de ser novatilla i el que ens fan patir aquets tresors ... bé, mica en mica

[nurdeu]

Doncs si amb els canvis posturals està més bé, molt millor!! Si les glopadetes que fa veus que no li fan mal, és a dir, crida o plora..., vol dir que només fent això ho tens solucionat!!

[nereaycarlos]

Hola,

Explico nuestra historia porque puede de ser utilidad :

No siempre el reflujo se manifiesta con vómitos.

Mi hija ahora tiene 20 meses pero a partir del primer mes de vida de buenas a primeras rechazó la leche tanto materna como artificial, lloraba, se retorcia de “dolor” cada vez que comía, no dormía ni de día ni de noche, y lo poco que dormía se despertaba como asustada de golpe. No sonreía.

Fuimos a la seguridad social mil veces, que si eran cólicos, que si eran gases, dale esta leche, dale esta otra, no duerme porque es muy “despierta”, porque le gusta más mirar que dormir, es muy nerviosa, tenerla en sitios tranquilos, pocas visitas, etc... solo descansaba cuando estaba en brazos.

A los 3 meses empecé a ponerle de cereales en la leche y mejoró un poco a la hora de comer, pero desde que empezó este “show” cada biberón eran 40 minutos y comía muy poquito, pero iba cogiendo peso.

La cuestión es que los vomitos empezaron al introducir la fruta a los 6 meses. Era tomar fruta y vomitar, y luego ya vomitaba cualquier cosa durante unas cuantas semanas, hasta que se le pasaba de buenas a primeras.

La seguridad social ni caso, que era vomitona y mal comedora, que la llevara a la guardería a ver si cambiaba.

Fuimos a varios pediatras privados, incluso a uno naturista, después de varias visitas nos daban el alta porque la niña estaba bien, solo tenía gases.

Ha tenido temporadas que ha llegado a vomitar al quedarse dormida, despertarse de golpe y vomitar, así estuvimos verano pasado y en alguna que otra temporada.

La hemos incluso medicado para que durmiera, siempre bajo prescripción médica. Le ayudó pero claro pero una vez finalizado el tratamiento al poco tiempo volvimos a las andadas.

Nunca tenía hambre ni intenciones de dormir y optamos por ponerle unos horarios muy rigurosos para todas las comidas, todas las siestas y noche. Así al menos, la niña con el paso del tiempo sabía que le tocaba y nos ayudó mucho. Vamos, que seguimos funcionando con rutinas muy marcadas.

A finales de octubre estuvo una semana sin comer absolutamente nada, en la seguridad social le hicieron una analitica de orina, todo bien y nos dijeron que le dieramos suero y no la obligaramos a comer.

Evidentemente ni caso, y cada ciertas horas intentabamos que comiera algo por poquito que fuera y así fue saliendo.

A partir de ahí, ya no sabía a quien recurrir, teniamos muy claro que a la niña le pasaba algo pero no encontrabamos al especialista que diera con ello.
La llevé a un neuropediatra, le quitó la lactosa, empezó a mejorar, tenía hambre, dormía un poquito mejor. Pero después de un mes empezó a raiz de una vacuna, volvió a empeorar, a dejar de tener hambre, se estriñó mucho y nos aconsejó volver a introducir la fruta para ayudarle con el estreñimiento, y de nuevo los vómitos explosivos.

El neuropediatra nos derivó a un digestologo. Éste le quitó de nuevo la fruta, los azúcares, y le mandó pruebas. Mano de santo, la niña tiene reflujo y la acidez de la fruta se lo acentuaba.

Desde hace unas semanas le estamos dando Motilium y Axiago, y la verdad que ahora come mejor, duerme mejor, no para echar cohetes pero el cambio ha sido espectacular en su conducta: está muy contenta, canta, rie como nunca, juega mucho, solo quiere chupete para dormir, antes era continuo durante todo el día, vamos que es otra.
A ver, no es para echar cohetes, porque come casi todo triturado, pero empieza a interesarse por otro tipo de comida y picotea un poco que ya es mucho. Se que nunca será una gran comedora, pero por lo menos que no sufra comiendo ni tenga dolor, que pueda descansar minimamente decente.

Ha sido un año y medio de tortura, de nervios, he llorado lo que no había llorado en mi vida, la mayoría de la familia sin entenderme, he tenido que escuchar comentarios tipo “estás obsesionada”, “deja de estar tan pendiente de tu hija”, etc..., y la relación con mi pareja también se ha visto afectada.

Ahora por lo vemos vemos la luz, sabemos lo que tiene y como tratarla, sabemos que si come mal o vomita no es por “capricho”, es porque tiene una enfermedad. Sabemos que si duerme mal, es por la acidez y las molestias que tiene, no porque la niña esté “malcriada o consentida” o sea “caprichosa”.

Y junto a su medicación, seguimos aplicando las rutinas a raja tabla, es muy sacrificado, pero es lo mejor para ella, nada de azucares, nada de fruta, nada de legumbres, nada de tomate, esperar mínimo media hora después de comer para dormir, y parece que va funcionando.

[nurdeu]

Nereaycarlos me sabe muy mal lo que habeis pasado, no me lo puedo ni imaginar!! Por otro lado me alegro de que al fin hagais encontrado a alguien que os haya ayudado y haya dado por fin con lo que tiene la niña. Espero que poco a poco se vaya encontrando mejor y vostros también esteis mejor.

Y de los comentarios de los demás pasando, nadie como sus padres saben que la niña no está bien, yo me los tube que oir poco tiempo pero sé lo que afectan.

Ánimos!!

[Charliemi]

Madre mía Nereaycarlos, ni me imagino lo que habreis pasado... me alegro de que hayais dado con el diagnóstico y la cosa vaya mejorando y podais disfrutar de la niña y ella de vosotros como tiene que ser.

[minerva.77]

Uf, acabo de veure aquest tema i m´ha vingut al cap tot lo que vam haver de passar des de pocs dies després de neixer la Minerva...
Va nèixer amb baix pes, 21 dies abans de la DPP, per cesàrea urgent.
Ara ja està bé (es va curar als 7-8 mesos) pero va començar a tenir refluxe a la setmana de neixer.
Ploraba dia i nit. Li donava pit a demanda, pero cada cop que menjaba començaba a plorar i a treure tota la llet... era impresionant, era com una font. La canviaba de roba 5-6 cops al dia, i jo igual. No sabia on estendre la roba per secar-se... rentadores tot el dia... I ella sempre plorant. A més tota la gent agobiant que li dones aixó, que no, que facis lo altre, posa-la així, posa-la aixà...
No sabiem que fer, vaig anar mil cops a la pediatra i deia que era normal...¿normal aixo?
Vam anar a urgències dos cops, a l´hospital de Mataró i no ens van fer cas... era tot normal
I la nena seguia plorant dia i nit i nosaltres fets pols sense dormir ni res...Portavem així dos mesos.
Un dia desesperats vam anar a urgències a l´hospital de la Vall d´Hebrón... i per fi ens van escoltar. Van mirar bé a la nena, van fer alguna prova... i la van deixar ingressada perque tenia refluxe sever. Vam estar allà una setmana i li van posar un tractament de Motilium i Omeprazol i suero perque com que ho treia tot i no agafaba pes...Despres ens van derivar a un metge d´allà per fer el seguiment del tractament. Vam provar de que jo no prengués llet de vaca ni res, per si tenia intolerància a proteina de vaca, pero no, ella seguia vomitant.
Va tardar una mica en fer efecte, no ploraba tant, estaba una mica mes tranquila, pero seguia vomitant tot el que menjaba. No agafaba pes i m´agoviaven molt els pediatres.
A la Vall d´hebron ens van dir que ens portaría un metge de Mataró de l´hospital... per sort el metge aquest si tenia més idea del tema (no com els d´urgencies) i va fer un bon seguiment a la Minerva. Com que seguia vomitant, i agafant molt poc pes, li van haver de fer una prova amb una sonda nasogàstrica, durant 24h hores. Es va tornar a quedar ingressada (va ser una mica durillo, la veritat). La prova ens va dir el metge que sortia bé, pero que no es podia fer res més, ja se li tancaria solet l´estomac...
Doncs van passar uns dies i la Minerva va deixar de vomitar. Només treia 2 o 3 cops al dia... després 1... i després res.
Té molt a veure que ja menjaba purés (a més del pit) i era mes dificil vomitar els purés.
Vam seguir anant al metge de l´hospital de Mataró fins passat l´any, per fer seguiment, pero la nena ja estaba bé.
Bueno sento haver-me enrrotllat, pero volia explicar-lo per les que us trobeu que no sabeu que li passa al petit. Fins que no vam anar a la Vall d´Hebrón, no ens van fer cas.