La meva filla no em fa cas de res
La meva filla no em fa cas de res
Hola noies,
Us escric perque començo a estar un xic desesperada.
La meva filla no hi ha manera que em faci cas. De fet, desde ben petita, quan va començar a gatejar amb 7 mesos i arribar a tocar el que tenia al seu abast, que no ha fet mai cas quan li he dit que no es podia tocar, i a dia d'avui amb 2 anys acabats de fer, la cosa segueix igual o pitjor, com mes gran a mes coses arriba i sap obrir... i mes coses que te per tocar, remenar i escampar. Escampar es el que li agrada mes, ara, quan arriba el moment de recollir, ja hi som. No hi ha manera, ni que l'ajudi jo ni que li digui be. ni malament ni.... no hi ha manera, es mes, en comptes de recollir, lo poc que hagi recollit jo intentant que faci el mateix ho torna a escampar o agafa qualsevol altre cosa que estigui endreçada i ho escampa...
Ara mateix estic amb els nervis de punta, la casa fet una "pocilga" i la nena l'he enviat al seu llit sense, bany ni sopar ni res de res... ja se que no es solucio, pero es que de veritat, no se que hi puc fer. se m'han acabat les idees...
Tambe dir que quan li dic les coses, que la mama esta enfadada, etc, se m'en riu a la cara, li fa molta gracia aixo que la reñis i fer el que li dona la gana...
Vagi alla a on vagi no estic tranquil.la perque ho remena tot, vol obrir armaris, calaixos... i clar, segons a on vas, deuen pensar que deixem fer a la nena el que li dona la gana, i no es aixi...
Puntualitzar que la seva educadora de la guarde, que li he comentat el tema, em diu que allà es porta la mar de be, fa cas de tot, recull, menja be i s¡ho acaba tot, no es pica amb nens, si li treuen les joguines es conforma... vaja, que jo per mi que em canvien la nena al sortir per la porta de la classe... vaja que a la guarde es la nena model i a casa el "muñeco diabolico"...
Noies, us agraïria ajuda. Com ho feu vosaltres perque recullin, facin cas, etc?
Tota idea serà benvinguda!
Merci reines!!
Us escric perque començo a estar un xic desesperada.
La meva filla no hi ha manera que em faci cas. De fet, desde ben petita, quan va començar a gatejar amb 7 mesos i arribar a tocar el que tenia al seu abast, que no ha fet mai cas quan li he dit que no es podia tocar, i a dia d'avui amb 2 anys acabats de fer, la cosa segueix igual o pitjor, com mes gran a mes coses arriba i sap obrir... i mes coses que te per tocar, remenar i escampar. Escampar es el que li agrada mes, ara, quan arriba el moment de recollir, ja hi som. No hi ha manera, ni que l'ajudi jo ni que li digui be. ni malament ni.... no hi ha manera, es mes, en comptes de recollir, lo poc que hagi recollit jo intentant que faci el mateix ho torna a escampar o agafa qualsevol altre cosa que estigui endreçada i ho escampa...
Ara mateix estic amb els nervis de punta, la casa fet una "pocilga" i la nena l'he enviat al seu llit sense, bany ni sopar ni res de res... ja se que no es solucio, pero es que de veritat, no se que hi puc fer. se m'han acabat les idees...
Tambe dir que quan li dic les coses, que la mama esta enfadada, etc, se m'en riu a la cara, li fa molta gracia aixo que la reñis i fer el que li dona la gana...
Vagi alla a on vagi no estic tranquil.la perque ho remena tot, vol obrir armaris, calaixos... i clar, segons a on vas, deuen pensar que deixem fer a la nena el que li dona la gana, i no es aixi...
Puntualitzar que la seva educadora de la guarde, que li he comentat el tema, em diu que allà es porta la mar de be, fa cas de tot, recull, menja be i s¡ho acaba tot, no es pica amb nens, si li treuen les joguines es conforma... vaja, que jo per mi que em canvien la nena al sortir per la porta de la classe... vaja que a la guarde es la nena model i a casa el "muñeco diabolico"...
Noies, us agraïria ajuda. Com ho feu vosaltres perque recullin, facin cas, etc?
Tota idea serà benvinguda!
Merci reines!!
Re: La meva filla no em fa cas de res
Ai, jo no et puc ajudar gaire, perquè quan he llegit el títol del post he dit "A MI TAMPOC!".
Aviam si ens donen idees.
Aviam si ens donen idees.
Re: La meva filla no em fa cas de res
Hola Tetes!!
Volia donar-te tot el meu recolçament perquè t´entenc quan dius que estàs desesperada,....
Jo tampoc és que no et pugui ajudar molt, perquè el meu, amb 4 anys, encara li costa molt i quan tenia 2 anys era igual que la teva,.....
Aviam que ens poden dir per aquí, ...
Jo una estratègia era per exemple, que si no recollia algo, em posava seria, pero tranquila, i amb veu normal, el mirava als ulls i li deia "si no reculls aniràs a l´habitació a pensar" i així ho feia, i després sortia més suau,....
Tambè fer "càstigs" que ella pugui entendre, per exemple, si no et fa cas perquè no recull, doncs li expliques que li treuràs un dia algo que a ella li agradi molt (una joguina,...)...
No sé, noia, és ben complicat tot perquè cada nen és un món,....
Jo no vull donar cap lecció de res, pero a mi això em va ajudar,....
Molta sort i tranquil.la, que no ets la única!!!!
Aviam qui més pot aconsellar!!!
Volia donar-te tot el meu recolçament perquè t´entenc quan dius que estàs desesperada,....
Jo tampoc és que no et pugui ajudar molt, perquè el meu, amb 4 anys, encara li costa molt i quan tenia 2 anys era igual que la teva,.....
Aviam que ens poden dir per aquí, ...
Jo una estratègia era per exemple, que si no recollia algo, em posava seria, pero tranquila, i amb veu normal, el mirava als ulls i li deia "si no reculls aniràs a l´habitació a pensar" i així ho feia, i després sortia més suau,....
Tambè fer "càstigs" que ella pugui entendre, per exemple, si no et fa cas perquè no recull, doncs li expliques que li treuràs un dia algo que a ella li agradi molt (una joguina,...)...
No sé, noia, és ben complicat tot perquè cada nen és un món,....
Jo no vull donar cap lecció de res, pero a mi això em va ajudar,....
Molta sort i tranquil.la, que no ets la única!!!!
Aviam qui més pot aconsellar!!!
- sandrajuli
- :: pantera

- Entrades: 873
- Membre des de: dt. març 16, 2010 9:46 am
Re: La meva filla no em fa cas de res
hi ha aquest post on va sorgir un debat interessant...
viewtopic.php?f=22&t=20779
viewtopic.php?f=22&t=20779
Re: La meva filla no em fa cas de res
Tetes, el meu tampoc... bé... he de dir que cada vegada més i el que sí que he aconseguit és que reculli.
L'Aleix està amb la iaia, encara no va a escola, al setembre comença la llar en la que està ja matriculat! YUPI!!!! Amb la iaia esta genial, però com a bona iaia el deixa fer força el que vol
així que punt en contra per mi...
El meu fill és moooolt simpàtic i es guanya a la gent amb una miradeta, amb una rialla, i clar, vas a les botigues i jo: para, no toquis... i la depenenta: aiii és que és tan mono, no passa res, no li diguis res, és petit...
.. otro punto en contra!!
A sobre soc mestra d'infantil i la gent et mira amb cara de: i tu ets mestra i el nen no et fa cas? o fins i tot hi ha gent que m'ha dit: en casa de herrero... i clar, el meu cabreo és impresionant!!!! Primer: soc mestra però a casa aóc MARE! i m'equivoco igual que tothom, i si el nen és un trapella i la sogra li deixa fer el que vulgui doncs per molta ma esquerra i "teoria" educativa us aseguro que no serveix per res!!!!!!!!!!
Per quan aprengui a llegir i per ensenyar-li colors, lletres,... ja sabré com fer-ho però us aseguro que ser mare i ser mestra no té res a veure! I és una de les coses que em "machaca", el veure que puc amb 25 nens i amb el meu a vegades no puc!
A casa de la meva sogra amb qui passa des de les 8 a les 6 de la tarda, casi res! Li toca les figures, fa seure la iaia on i quan i com ell vol en el sofà, juga amb els coixins del sofà,.. i una llarga llista. A casa té molts més límits, i de fet des d'ahir he posat un jerro de vidre al seu abast, amb unes floretes monissimes, precisament perquè aprengui a no tocar-ho tot. I ahir amb la novetat hi va anar en picat i avui anava a tocar-ho i l'he mirat i li he dit: Aleix, no eh! Què t'ha dit la mama? Que no es toca. I ho ha deixat!
Amb les joguines porto temps fent-li recollir com un joc, li dic, va, és hora de recollir, i l'animo de bon rotllo, si m'enfado és moolt pitjor, perquè ell es gira i ja la hem liada, aleshores jo poso un parell de cotxes, i després ell els va posant. He de dir que algun dia que ha agafat una rebequeria li he agafat la ma plorant i li he dit: has de recollir, t'agradi o no, i he recoolit amb ell. Ara, espero que no canvii, recull de seguida, i de fet, si té els cotxes i vol els animals li dic que fins que no reculli els cotxes no li trec res més i ho fa.
Temes varios de rebequeries, pegar, tirar joguines o el primer que li vingui a la ma,... a part de la batalla perduda amb la família que els hi fa gràcia ( algun dia que m'expliquin que té de gracios) li dic molt seriosa: No es pega, i ara et quedes 1 minut sentat a la cadira, i li dic que em demani perdó fent-me un petó i realment m'està funcionant, sembla que entre això i no fer-li gaire cas, a conducta sense resposta, conducta extingida (amb el meu fill funciona), anem aconseguint que pegui molt menys.
Aquesta setmana està anant genial, les 24h amb mi, ara la setmana que ve que s'acaba lo bueno ja us ho diré!
Jo tampoc pretenc donar lliçons de res, només espero que alguna cosa us serveixi i em serveixi a mi de les vostres experiències.
Ànims que aquesta època és matadoraa!!!!!!!! I a sobre tot el dia dient: NO! Esgota....

L'Aleix està amb la iaia, encara no va a escola, al setembre comença la llar en la que està ja matriculat! YUPI!!!! Amb la iaia esta genial, però com a bona iaia el deixa fer força el que vol
El meu fill és moooolt simpàtic i es guanya a la gent amb una miradeta, amb una rialla, i clar, vas a les botigues i jo: para, no toquis... i la depenenta: aiii és que és tan mono, no passa res, no li diguis res, és petit...
.. otro punto en contra!! A sobre soc mestra d'infantil i la gent et mira amb cara de: i tu ets mestra i el nen no et fa cas? o fins i tot hi ha gent que m'ha dit: en casa de herrero... i clar, el meu cabreo és impresionant!!!! Primer: soc mestra però a casa aóc MARE! i m'equivoco igual que tothom, i si el nen és un trapella i la sogra li deixa fer el que vulgui doncs per molta ma esquerra i "teoria" educativa us aseguro que no serveix per res!!!!!!!!!!
Per quan aprengui a llegir i per ensenyar-li colors, lletres,... ja sabré com fer-ho però us aseguro que ser mare i ser mestra no té res a veure! I és una de les coses que em "machaca", el veure que puc amb 25 nens i amb el meu a vegades no puc!
A casa de la meva sogra amb qui passa des de les 8 a les 6 de la tarda, casi res! Li toca les figures, fa seure la iaia on i quan i com ell vol en el sofà, juga amb els coixins del sofà,.. i una llarga llista. A casa té molts més límits, i de fet des d'ahir he posat un jerro de vidre al seu abast, amb unes floretes monissimes, precisament perquè aprengui a no tocar-ho tot. I ahir amb la novetat hi va anar en picat i avui anava a tocar-ho i l'he mirat i li he dit: Aleix, no eh! Què t'ha dit la mama? Que no es toca. I ho ha deixat!
Amb les joguines porto temps fent-li recollir com un joc, li dic, va, és hora de recollir, i l'animo de bon rotllo, si m'enfado és moolt pitjor, perquè ell es gira i ja la hem liada, aleshores jo poso un parell de cotxes, i després ell els va posant. He de dir que algun dia que ha agafat una rebequeria li he agafat la ma plorant i li he dit: has de recollir, t'agradi o no, i he recoolit amb ell. Ara, espero que no canvii, recull de seguida, i de fet, si té els cotxes i vol els animals li dic que fins que no reculli els cotxes no li trec res més i ho fa. Temes varios de rebequeries, pegar, tirar joguines o el primer que li vingui a la ma,... a part de la batalla perduda amb la família que els hi fa gràcia ( algun dia que m'expliquin que té de gracios) li dic molt seriosa: No es pega, i ara et quedes 1 minut sentat a la cadira, i li dic que em demani perdó fent-me un petó i realment m'està funcionant, sembla que entre això i no fer-li gaire cas, a conducta sense resposta, conducta extingida (amb el meu fill funciona), anem aconseguint que pegui molt menys.
Aquesta setmana està anant genial, les 24h amb mi, ara la setmana que ve que s'acaba lo bueno ja us ho diré!
Jo tampoc pretenc donar lliçons de res, només espero que alguna cosa us serveixi i em serveixi a mi de les vostres experiències.
Ànims que aquesta època és matadoraa!!!!!!!! I a sobre tot el dia dient: NO! Esgota....

TXETA l’ha editat per darrera vegada el dia: dj. març 10, 2011 9:09 pm, en total s’ha editat 1 vegada.
Re: La meva filla no em fa cas de res
Bona nit!
El meu té 2 anys i mig i el que m'està funcionant molt bé és el sistema de gomets contents i tristos. La veritat és que ell no es porta malament però volia anar introduïnt hàbits i vaig pensar amb aixó. Bé, amb l'ordinador faig una graella i li poso els dies de la setmana i la foto del que vull que fagi: recollir, rentar-se les dents, acabar-se el sopar, etc.. (pots posar el que tu vulguis). Cada nit, abans d'anar a dormir enganxem un gomet content si ho ha fet i un trist si no ho ha fet. A finals de setmana si té tots els gomets contents comprem un premi (regalet de pocs euros però que li agradi molt: contes, plastilina, etc...), t'asseguro que el primer cop que va veure un gomet trist i que després no havia premi es va ben sorprendre.
Bé només és un consell o una manera de fer però jo penso que et pot ajudar a reconduïr hàbits a poc a poc, tampoc es tracta que la teva filla ho faci tot de cop, pots començar pel que tu trobis més important.
Espero haver-te ajudat!!!
Petonets
El meu té 2 anys i mig i el que m'està funcionant molt bé és el sistema de gomets contents i tristos. La veritat és que ell no es porta malament però volia anar introduïnt hàbits i vaig pensar amb aixó. Bé, amb l'ordinador faig una graella i li poso els dies de la setmana i la foto del que vull que fagi: recollir, rentar-se les dents, acabar-se el sopar, etc.. (pots posar el que tu vulguis). Cada nit, abans d'anar a dormir enganxem un gomet content si ho ha fet i un trist si no ho ha fet. A finals de setmana si té tots els gomets contents comprem un premi (regalet de pocs euros però que li agradi molt: contes, plastilina, etc...), t'asseguro que el primer cop que va veure un gomet trist i que després no havia premi es va ben sorprendre.
Bé només és un consell o una manera de fer però jo penso que et pot ajudar a reconduïr hàbits a poc a poc, tampoc es tracta que la teva filla ho faci tot de cop, pots començar pel que tu trobis més important.
Espero haver-te ajudat!!!
Petonets
Re: La meva filla no em fa cas de res
Ter, això dels gomets ho fem a l'escola i realment funciona. Als pares normalment els hi proposo aquesta tècnica de modificació de conducta, el que jo els hi dic (és personal eh, no t'ho prenguis malament) és que la recompensa no sigui material, que sigui anar a algun lloc o fer alguna cosa que els agradi moltissim (quedar-se al parc jugant, anar al zoo,..). Jo ho he fet amb nens i nenes de més de 3 anys, amb menys si funciona doncs genial!
Re: La meva filla no em fa cas de res
hola, la meva nena te 3 anys i cuatre mesos i tampoc hem fa cas amb res ni a casa ni a fora, sempre he d'anar amb amenaçes que no funcionen i castigs que no l'escarmenten... ja no se que fer. A l'escola també es porta molt bé pero a casa es la "chuky ".
Hem sembla que probaré aquest mètode dels gomets , a veure si aconsegueixo algun resultat... Anims guapes que suposo que poc a poc anirem controlant la situació...
Hem sembla que probaré aquest mètode dels gomets , a veure si aconsegueixo algun resultat... Anims guapes que suposo que poc a poc anirem controlant la situació...Re: La meva filla no em fa cas de res
Una altra que s'apunta al club. La meva té gairabé 3 anys i estem igual. Fa rabaqueries per tot i repetitives cada dia: per vestir-se, per tornar a casa, per dutxar-se...per tot. Provaré això dels gomets, per provar no es perd res.
Re: La meva filla no em fa cas de res
Hola,
No és el meu cas perquè el meu té 20 mesos però com que m'han parlat dels "terribles 2 anys" he anat preparant el terreny i he trobat un llibre que ens està anant molt bé. Es diu Recetas para Educar. Us el recomano molt.
Amaiam
No és el meu cas perquè el meu té 20 mesos però com que m'han parlat dels "terribles 2 anys" he anat preparant el terreny i he trobat un llibre que ens està anant molt bé. Es diu Recetas para Educar. Us el recomano molt.
Amaiam
- esperantabril
- :: zebra

- Entrades: 1910
- Membre des de: ds. maig 06, 2006 6:44 pm
Re: La meva filla no em fa cas de res
Bon dia noies, jo no tinc pas queixa de la meva nena, la veritat és que és força obedient, i quan no ho fa, reclama que t'assentis amb ella i li expliquis el per què (per què recollir, per què no tocar això, per què acabar-se el menjar del plat...) hi ha dies de tot però de dolents comptadíssims... us volia dir que la tècnica dels gomets a casa es fa servir des dels 18 mesos...però de fet, només feiem els possitius. Als 18 mesos va dir VUI CALCHETESH! i va deixar els bolquers.... cada cop que feia un pipi be possàvem un gomet a la cartolina i li encantava.... per altres coses que després hem hagut de treballar hem seguit possant gomets per bona conducta.... i no sempre amb premi final.... així que us animo als gomets, a naltros ens han anat molt be!!!!
ara si que pateixo una mica perquè en res tindré la meva segona nena i em fa por que al no dedicar tant de temps a la gran se'm pugui girar una mica la truita, però ens en sortirem!
petons i sort!
ara si que pateixo una mica perquè en res tindré la meva segona nena i em fa por que al no dedicar tant de temps a la gran se'm pugui girar una mica la truita, però ens en sortirem!
petons i sort!
- petazetas
- :: girafa

- Entrades: 2418
- Membre des de: dj. oct. 30, 2008 8:51 am
- Ubicació: Badalona - Barcelona
Re: La meva filla no em fa cas de res
Ei la meva té dies bons, però si és cert que hi ha dies que també és un petardo amb potes.
Provaré això dels gomets, a més em sembla que ara si comença a entendre lo de portar-se bé o no per que ella mateixa comença a comentar-ho i quan un dia sencer ha estat com una joia l'he premiat.
Però això dels gomets i que al final de setmana tingui un premi com anar al zoo o més estona al Parc em sembla genial!
Si que ho provaré, gràcies per la idea!
Provaré això dels gomets, a més em sembla que ara si comença a entendre lo de portar-se bé o no per que ella mateixa comença a comentar-ho i quan un dia sencer ha estat com una joia l'he premiat.
Però això dels gomets i que al final de setmana tingui un premi com anar al zoo o més estona al Parc em sembla genial!
Si que ho provaré, gràcies per la idea!
La Lia ja és tota una princesa!
Re: La meva filla no em fa cas de res
Hola noies!
moltes gracies a totes per les respostes, i encara que no es una cosa bona, anima saber que no soc la unica que te un caos a casa...
Avui s'ha aixecat de molt bon humor, tot i no sopar res ni demanar en tota la nit... a les 7 ja estava cridant mamaaaaaaaaaaaaa!! ben feliç, s'ha pres un bibi i al ataque! li he parlat del que havia fet i deia que es portaria be i anava dient recollir, recollir... sembla que sap que es va portar malament pero em temo que quan la vagi a recollir a la guarde ja s'haura oblidat de tot. Li he explicat que no ha de er enfadar la mama i fer cas i deia que si, pero ja dic, a veure quan de temps s'enrecorda, perque desde que s'ha aixecat ha estat remenant i si li deia aixo no es toca parava, cosa que normalment passa totalment...
La idea dels goments m'ha agradat molt, la posare en practica pero ho entendra? no se si es massa petita... per provar-ho no hi perdem res! potser li fara gracia i aconseguim algo, pero logicament mica en mica com deieu, no ho podem aconseguir tot a la primera i ni un dia per l'altre!
Lo d'amenaçar-la amb que li treure coses que li agradin, que ara no recordo qui ho comentava, em va funcionar un cop, que al final va recollir pero he arribat fins i tot a amagar-li una joguina dient que els reix se li han emportat i ella tant ample, de tant en tant preguntava per ella pero l era igual, seguia fent el mateix. Ahir mateix amb tot el merder li vaig dir que llenceria el tobogan que li vam regalar el dimecres pel seu cumple, el vaig amagar perque es penses que ho havia fet i li va ser igual, se'n va enfilar a la cadira del ordinador a remenar-lo, i l'habitacio per recollir... li entra per una orella i li surt per l'alte, tot li rellisca!!!
Tothom em diu que es normal, que son nens i els nens les fan aquestes coses, pero ostres! ja se que en fara de trastades, pero hi ha molts nens que els crides l'atencio i fan cas i si els dius no toquis, al cap d'algunes vegades ja ho ha napres pero noies, la meva es molt dura de mollera... penseu que desde els 7 mesos que em remenava un plat amb flors seques que fan olor, gairebe dia si dia tambe, i ara, amb 2 anys, encara estem igual! perque el que no he fet mai es apartar tot el que no vull que toqui precisament perque aprengues a que no pot tocar tot pero res... que he fet malament?
Be, us animo a que anem exposant entre totes el que fem per aconseguir millorar mica en mica i a veure si anem tenint resultats!
merci!!
moltes gracies a totes per les respostes, i encara que no es una cosa bona, anima saber que no soc la unica que te un caos a casa...
Avui s'ha aixecat de molt bon humor, tot i no sopar res ni demanar en tota la nit... a les 7 ja estava cridant mamaaaaaaaaaaaaa!! ben feliç, s'ha pres un bibi i al ataque! li he parlat del que havia fet i deia que es portaria be i anava dient recollir, recollir... sembla que sap que es va portar malament pero em temo que quan la vagi a recollir a la guarde ja s'haura oblidat de tot. Li he explicat que no ha de er enfadar la mama i fer cas i deia que si, pero ja dic, a veure quan de temps s'enrecorda, perque desde que s'ha aixecat ha estat remenant i si li deia aixo no es toca parava, cosa que normalment passa totalment...
La idea dels goments m'ha agradat molt, la posare en practica pero ho entendra? no se si es massa petita... per provar-ho no hi perdem res! potser li fara gracia i aconseguim algo, pero logicament mica en mica com deieu, no ho podem aconseguir tot a la primera i ni un dia per l'altre!
Lo d'amenaçar-la amb que li treure coses que li agradin, que ara no recordo qui ho comentava, em va funcionar un cop, que al final va recollir pero he arribat fins i tot a amagar-li una joguina dient que els reix se li han emportat i ella tant ample, de tant en tant preguntava per ella pero l era igual, seguia fent el mateix. Ahir mateix amb tot el merder li vaig dir que llenceria el tobogan que li vam regalar el dimecres pel seu cumple, el vaig amagar perque es penses que ho havia fet i li va ser igual, se'n va enfilar a la cadira del ordinador a remenar-lo, i l'habitacio per recollir... li entra per una orella i li surt per l'alte, tot li rellisca!!!
Tothom em diu que es normal, que son nens i els nens les fan aquestes coses, pero ostres! ja se que en fara de trastades, pero hi ha molts nens que els crides l'atencio i fan cas i si els dius no toquis, al cap d'algunes vegades ja ho ha napres pero noies, la meva es molt dura de mollera... penseu que desde els 7 mesos que em remenava un plat amb flors seques que fan olor, gairebe dia si dia tambe, i ara, amb 2 anys, encara estem igual! perque el que no he fet mai es apartar tot el que no vull que toqui precisament perque aprengues a que no pot tocar tot pero res... que he fet malament?
Be, us animo a que anem exposant entre totes el que fem per aconseguir millorar mica en mica i a veure si anem tenint resultats!
merci!!
Re: La meva filla no em fa cas de res
Tetes, avui precisament parlava amb la seva mestra de les bufetades.
A casa quan s'empipa se li'n va la ma a la mínima.... i mi em posa molt nerviosa.... em costa mantenir la calma.
En canvi a l'escoleta diu que la mar de bé.... carinyos i simpàtic, col.laborador.....
En el meu cas, l'actitud del meu fill té molt a veure amb si està cansat o no. Quan està descansat tot va com una seda, es deixa guiar, reconduir, entén els raonaments.....
Quan està cansat és un gall, un gat fer, un cavall desbocat.....
Sovint penso que aquesta actitud és més aviat amb la mama... amb la resta del món sembla que no sigui així.... suposo que deu ser la confiança que ens tenen, i de les que es senten més dependents...... i amb nosaltres les mares poden ser més ells mateixos i explorar en el seu llarg camí cap a la independència
Molta pasciència i molt ànims
A casa quan s'empipa se li'n va la ma a la mínima.... i mi em posa molt nerviosa.... em costa mantenir la calma.
En canvi a l'escoleta diu que la mar de bé.... carinyos i simpàtic, col.laborador.....
En el meu cas, l'actitud del meu fill té molt a veure amb si està cansat o no. Quan està descansat tot va com una seda, es deixa guiar, reconduir, entén els raonaments.....
Quan està cansat és un gall, un gat fer, un cavall desbocat.....
Sovint penso que aquesta actitud és més aviat amb la mama... amb la resta del món sembla que no sigui així.... suposo que deu ser la confiança que ens tenen, i de les que es senten més dependents...... i amb nosaltres les mares poden ser més ells mateixos i explorar en el seu llarg camí cap a la independència
Molta pasciència i molt ànims

Re: La meva filla no em fa cas de res
El meu tampoc no fa cas. Té 19 mesos i m'excuso en que encara és petit i no ho entén, però ho entenen tot i el que fan és pendre'ns el pel tant com poden!
M'apunto amb això dels gomets, però no sé si li farà massa cas, és una mica passota amb el que no li interessa. últimament pega molt, se li ha soltat la ma i ho vaig comentar a la guarde, em van dir que ja se n'havien donat compte. També està moooolt amb les àvies i elles li permeten absolutament tot, si vol treure totes les cassoles dels armaris, se li permet. Clar, llavors a casa se m'enrabia si no li deixo fer alguna cosa...
Algun consell sobre la graella aquesta dels gomets que pugui entendre un petitot de 19 mesos?
M'apunto amb això dels gomets, però no sé si li farà massa cas, és una mica passota amb el que no li interessa. últimament pega molt, se li ha soltat la ma i ho vaig comentar a la guarde, em van dir que ja se n'havien donat compte. També està moooolt amb les àvies i elles li permeten absolutament tot, si vol treure totes les cassoles dels armaris, se li permet. Clar, llavors a casa se m'enrabia si no li deixo fer alguna cosa...
Algun consell sobre la graella aquesta dels gomets que pugui entendre un petitot de 19 mesos?
Re: La meva filla no em fa cas de res
TETES ha escrit:......penseu que desde els 7 mesos que em remenava un plat amb flors seques que fan olor, gairebe dia si dia tambe, i ara, amb 2 anys, encara estem igual! perque el que no he fet mai es apartar tot el que no vull que toqui precisament perque aprengues a que no pot tocar tot pero res... que he fet malament?
Be, us animo a que anem exposant entre totes el que fem per aconseguir millorar mica en mica i a veure si anem tenint resultats!
merci!!
Nosaltres això ho hem fet diferent. Hem tret tot alló que no volem que toqui per evitar el NO continuament. Aquesta fase se li pasarà i arribarà un dia que no tindrà la necessitat de tocar-ho tot, per que ja ho coneixerà..... per tant, ara, evitem situacions conflictives.
Nosaltres tenim la batalla amb "pintar de les parets" és dia sí, dia també.......i arriba un punt on la pasciència trontolla......
Re: La meva filla no em fa cas de res
Nosaltres també hem fet servir la tècnica dels gomets i ens ha anat força bé,però com l´esperantabril només utilitzavem els positius: ho fa bé gomet,no ho fa,doncs no hi ha gomet,i anar omplint caselles.
Re: La meva filla no em fa cas de res
el meu també és un petardo...
El que em funciona força be (quan tinc paciència), és en comptes de renyar quan fa alguna cosa malament, dir-li mil vegades que bé que fa les coses que fa bé.
Es clar que de vegades, costa trobar la paciència per no fotre un crit quan te l'està liant...
També em va molt bé que no sigui jo qui digui que s'ha de fer una cosa, si no que sigui alguna cosa externa...
a veure si m'explico.
Quan entrem en "el partit de ping-pong" (un dient si i l'altre no) em va be dir, "doncs el rellotge diu que és l'hora de fer aixó"... sembla una tonteria, peró a mi em funciona!
El que em funciona força be (quan tinc paciència), és en comptes de renyar quan fa alguna cosa malament, dir-li mil vegades que bé que fa les coses que fa bé.
Es clar que de vegades, costa trobar la paciència per no fotre un crit quan te l'està liant...
També em va molt bé que no sigui jo qui digui que s'ha de fer una cosa, si no que sigui alguna cosa externa...
a veure si m'explico.
Quan entrem en "el partit de ping-pong" (un dient si i l'altre no) em va be dir, "doncs el rellotge diu que és l'hora de fer aixó"... sembla una tonteria, peró a mi em funciona!
Re: La meva filla no em fa cas de res
hola! doncs el meu fill fins ara (aquest setmana la seva mestre m'ha dit que ja fa molt cas) a casa més o menys bé però a l'escola una mica malament (depenent del dia clar). Ara té 3 anys però dels 2 als 3 ha sigut bastant terrible també, ara el veig molt més tranquil... però cas els que es diu cas en fa quan li ve de gust em sembla.
el tema recollir doncs així així, però a l'escola canten una cançó quan recullen les joguines i ell la va començar a cantar a casa un dia que es va posar a recollir alguna cosa, així que ara li dic: vaig a recollir, i em poso a recollir cantant la cançó i gairebé sempre s'hi suma... clar que potser jo recullo 10 peces i ell 1 per exemple.
també de vegades li dic: pots sisplau agafar això i portar-ho a tal lloc que jo ja no puc agafar més coses (sempre em funciona, sobretot quan és portar coses a al cuina, no sé pq)
el que han dit de dir: és l'hora de fer no sé què... també em va bastant bé. si vas fetn la rutina de llevar-se esmorçar vestir, i li vas preguntant ¿i ara que toca? ¿què hem de fer? costa menys fer les coses.
jo li dic també, quan me'n recordo pq se'm passa bastant: m'ha agradat molt que al parc la tornèssis tal joguina quan t'ho ha demanat la mama, etc...
fins ara no havia obert masses calaixos ni armaris, ni tocat endolls, però porta un mesos que ho remena tot també, no sé, suposo que serà una fase... li he comprat unes caixetes de plàstic per posar coses a dincs i s'ha començat a entretenir bastant amb això... la seva yaya un dia li va ensenyar a endollar l'exprimidor i ara a la que et despistes s'enfila a l'armari de al cuina i tens endollat a la sala d'estar, als dos endolls que hi ha sense tapar, el turmix (sense gavinets) i alguna altra cosa, funcionant i fent soroll.
el tema recollir doncs així així, però a l'escola canten una cançó quan recullen les joguines i ell la va començar a cantar a casa un dia que es va posar a recollir alguna cosa, així que ara li dic: vaig a recollir, i em poso a recollir cantant la cançó i gairebé sempre s'hi suma... clar que potser jo recullo 10 peces i ell 1 per exemple.
també de vegades li dic: pots sisplau agafar això i portar-ho a tal lloc que jo ja no puc agafar més coses (sempre em funciona, sobretot quan és portar coses a al cuina, no sé pq)
el que han dit de dir: és l'hora de fer no sé què... també em va bastant bé. si vas fetn la rutina de llevar-se esmorçar vestir, i li vas preguntant ¿i ara que toca? ¿què hem de fer? costa menys fer les coses.
jo li dic també, quan me'n recordo pq se'm passa bastant: m'ha agradat molt que al parc la tornèssis tal joguina quan t'ho ha demanat la mama, etc...
fins ara no havia obert masses calaixos ni armaris, ni tocat endolls, però porta un mesos que ho remena tot també, no sé, suposo que serà una fase... li he comprat unes caixetes de plàstic per posar coses a dincs i s'ha començat a entretenir bastant amb això... la seva yaya un dia li va ensenyar a endollar l'exprimidor i ara a la que et despistes s'enfila a l'armari de al cuina i tens endollat a la sala d'estar, als dos endolls que hi ha sense tapar, el turmix (sense gavinets) i alguna altra cosa, funcionant i fent soroll.
Re: La meva filla no em fa cas de res
Hola noies!!!
M'alegro que us hagi agradat el sistema de gomets. A mi la veritat és que hem funciona molt bé, tot iq eu de vegades també em posem de vermells o enfadats. La veritat és que no ho havia posat i llegint la Txexa em va venir al cap. El premi no ha de ser sempre material, sinó fer alguna cosa junts. Nosaltres per exemple fa dues setmanes vam anar al Disney on ice ( que consti que aquest va ser un super premi!!!), un altre dia vam anar a un xiqui park amb un amic seu del cole, etc...
M'alegro que us hagi agradat el sistema de gomets. A mi la veritat és que hem funciona molt bé, tot iq eu de vegades també em posem de vermells o enfadats. La veritat és que no ho havia posat i llegint la Txexa em va venir al cap. El premi no ha de ser sempre material, sinó fer alguna cosa junts. Nosaltres per exemple fa dues setmanes vam anar al Disney on ice ( que consti que aquest va ser un super premi!!!), un altre dia vam anar a un xiqui park amb un amic seu del cole, etc...
Torna a “El desenvolupament emocional”
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 22 visitants
| Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |
![]() |
![]() |
![]() |

















































