Educar les emocions?
Educar les emocions?
He decidit obrir aquest post desprès d'haver llegit aquest article:
http://www.lavanguardia.es/vida/2011010 ... iones.html
Penseu que les emocions dels petits s'haurien d'educar, o pel contrari ja n'aprenen sols?
Personalment penso que en general estem molt capficats en educar a nivell psicomotriu i acadèmic, però deixem de banda quelcom molt important: les emocions.
A molts adults encara ens costa molt interpretar les pròpies emocions, identificar els sentiments i abordar l'estat d’ànim.
Penso que seria molt interessant que en els primers anys de vida poguessin aprendre a identificar les pròpies emocions i així poder-les exterioritzar amb naturalitat.
Que en penseu vosaltres?
http://www.lavanguardia.es/vida/2011010 ... iones.html
Penseu que les emocions dels petits s'haurien d'educar, o pel contrari ja n'aprenen sols?
Personalment penso que en general estem molt capficats en educar a nivell psicomotriu i acadèmic, però deixem de banda quelcom molt important: les emocions.
A molts adults encara ens costa molt interpretar les pròpies emocions, identificar els sentiments i abordar l'estat d’ànim.
Penso que seria molt interessant que en els primers anys de vida poguessin aprendre a identificar les pròpies emocions i així poder-les exterioritzar amb naturalitat.
Que en penseu vosaltres?
Re: Educar les emocions?
Es comença a parlar de la intel•ligència emocional ( o millor dir, jo l'he conegut recentment).
Hi ha persones, que independentment de la seva cultura, estatus social o història personal reaccionen davant els problemes o desafiaments de forma intel•ligent, creativa i conciliadora, n'hi ha que tenen una habilitat especial que els hi permet relacionar-se bé amb els demès i superar obstacles d'una forma molt més dinàmica que d'altres i no depèn tant del seu coeficient intel•lectual, sinó de l'anomenada intel•ligència emocional.
Hi ha molts nens que amb un coeficient intel•lectual elevat no aconsegueixen les fites que a priori semblaven que podrien assolir. I en canvi d’altres amb capacitats més baixes poden assolir amb facilitat.
Sembla que per aconseguir el desenvolupament integral de la persona es necessari el desenvolupament cognitiu i el emocional, i l’educació de les dues sembla ser lo ideal.
Hi ha persones, que independentment de la seva cultura, estatus social o història personal reaccionen davant els problemes o desafiaments de forma intel•ligent, creativa i conciliadora, n'hi ha que tenen una habilitat especial que els hi permet relacionar-se bé amb els demès i superar obstacles d'una forma molt més dinàmica que d'altres i no depèn tant del seu coeficient intel•lectual, sinó de l'anomenada intel•ligència emocional.
Hi ha molts nens que amb un coeficient intel•lectual elevat no aconsegueixen les fites que a priori semblaven que podrien assolir. I en canvi d’altres amb capacitats més baixes poden assolir amb facilitat.
Sembla que per aconseguir el desenvolupament integral de la persona es necessari el desenvolupament cognitiu i el emocional, i l’educació de les dues sembla ser lo ideal.
Re: Educar les emocions?
Hola!
Jo penso que val molt la pena educar emocionalment des de petits. I no només les nenes, com tenim tendència a fer!
Coeducació també en l'educació vers la intel·ligència emocional!
Salut!
Jo penso que val molt la pena educar emocionalment des de petits. I no només les nenes, com tenim tendència a fer!
Coeducació també en l'educació vers la intel·ligència emocional!
Salut!
Re: Educar les emocions?
Entrerius, l'he trobat molt interesant aquest article, gràcies 
Es veritat, es important ajudar-los a estar preparats a nivell acadèmic i cultural, ser educats... però també ho es estar "ben moblats" per dins, tenir autoestima, seguretat, ser comprensiu, saber expressar el que ens preocupa o el que ens agrada, saber acceptar les coses no tant positives...
totalment d'acord Mireiamon, a vegades es tendeix a suposar que les nenes han de ser més sensibles i els nens més durs, per sort, tant a nivell educatiu com a casa aquets rols d'abans mica en mica es van superant
Es veritat, es important ajudar-los a estar preparats a nivell acadèmic i cultural, ser educats... però també ho es estar "ben moblats" per dins, tenir autoestima, seguretat, ser comprensiu, saber expressar el que ens preocupa o el que ens agrada, saber acceptar les coses no tant positives...
totalment d'acord Mireiamon, a vegades es tendeix a suposar que les nenes han de ser més sensibles i els nens més durs, per sort, tant a nivell educatiu com a casa aquets rols d'abans mica en mica es van superant
Re: Educar les emocions?
Quin article més interessant,jo crec, que si val la pena educar emocionalment als nostres fills
desde ben petits. En Guillem ha passat aquest any de la Llar d´Infants a l´escola, i per sort
a la Llar ja tenien un taller d´emocions i ara que va a les Escoles Píes, per casualitat el continúen
fent un dia a la setmana. Us puc dir que el meu fill, amb 4 anys quasibé, ja enten perfectament (s´em cau la baba)
el SI, el NO, el Potser i sobretot,que quasibé ja no tenim rabietes, podem raonar amb ell perfectament
i ho enten a la primera (cuan l´interessa) o a la segona quan li costa una mica més d´acceptar el que li dius, i
ell et sap expresar d´una manera molt entenidora com se sent i el que pensa en cada moment, et diu cuan li agrada
una cosa i cuan no li agrada, ja no tenim les "barraqueres", et diu "mare, això que has fet no m´agradat", ho
parlem, raonem i llestos, tots contents.
Estic completament a favor d´educar emocionalment als nostres fills, al menys en el meu cas ha estat molt positiu.
desde ben petits. En Guillem ha passat aquest any de la Llar d´Infants a l´escola, i per sort
a la Llar ja tenien un taller d´emocions i ara que va a les Escoles Píes, per casualitat el continúen
fent un dia a la setmana. Us puc dir que el meu fill, amb 4 anys quasibé, ja enten perfectament (s´em cau la baba)
el SI, el NO, el Potser i sobretot,que quasibé ja no tenim rabietes, podem raonar amb ell perfectament
i ho enten a la primera (cuan l´interessa) o a la segona quan li costa una mica més d´acceptar el que li dius, i
ell et sap expresar d´una manera molt entenidora com se sent i el que pensa en cada moment, et diu cuan li agrada
una cosa i cuan no li agrada, ja no tenim les "barraqueres", et diu "mare, això que has fet no m´agradat", ho
parlem, raonem i llestos, tots contents.
Estic completament a favor d´educar emocionalment als nostres fills, al menys en el meu cas ha estat molt positiu.
Re: Educar les emocions?
crec que en aquest món que vivim no estem abasats a expressar les emocions (ni tant sols entre adults, molt menys amb els petits) i són ben naturals, ben nostres.
Cert que sovint ens costa saber què sentim, i moltes vegades es tendeix a emmascarar-ho.
Trobo super positiu que ja, des de ben petitons, se'ls ensenyi a sentir del tot, i a saber què senten.
Un article fantàstic!
Cert que sovint ens costa saber què sentim, i moltes vegades es tendeix a emmascarar-ho.
Trobo super positiu que ja, des de ben petitons, se'ls ensenyi a sentir del tot, i a saber què senten.
Un article fantàstic!
Re: Educar les emocions?
Ja fa dies que volia escriure en aquest post, però com tenia moltes coses a dir no trobava el moment... i com aquest no sé si arribarà, escric el que em doni temps com em doni temps.
Per a mi és imprescindible educar les emocions si ho entenem com a reconèixer què et passa i gestionar-ho de manera que t'ajudi a sentir-te bé amb tu i facis sentir bé als altres. No es tracta de no sentir mai tristesa, sinó saber com canalitzar aquesta (i així amb qualsevol).
També penso que això va de la mà dels valors: uns valors sòlids i adequats t'ajuden a prioritzar, et donen seguretat i moltes vegades et donen la resposta quan estàs "ofuscat".
La meva percepció és que quan ens passa algo que no ens agrada el que intentem fer és oblidar-ho, no parlar-ne, fer com si allò no hi fos... (jo la primera).
I de vegades l'excés d'alegria encega, i també cal tocar de peus a terra per no perdre l'empatia amb la resta del món.
Per a mi és imprescindible educar les emocions si ho entenem com a reconèixer què et passa i gestionar-ho de manera que t'ajudi a sentir-te bé amb tu i facis sentir bé als altres. No es tracta de no sentir mai tristesa, sinó saber com canalitzar aquesta (i així amb qualsevol).
També penso que això va de la mà dels valors: uns valors sòlids i adequats t'ajuden a prioritzar, et donen seguretat i moltes vegades et donen la resposta quan estàs "ofuscat".
La meva percepció és que quan ens passa algo que no ens agrada el que intentem fer és oblidar-ho, no parlar-ne, fer com si allò no hi fos... (jo la primera).
I de vegades l'excés d'alegria encega, i també cal tocar de peus a terra per no perdre l'empatia amb la resta del món.
Re: Educar les emocions?
Educar les emocions, no significa en cap moment reprimir-les, ni tampoc exterioritzar-les sense control, si no saber gestionar-les. Per saber-les gestionar primer hem de saber identificar-les.
Durant molt de temps s’ha educat als homes per ser “iron men” reprimint determinades emocions per que denotaven feblesa, i les mostres d’agressivitat fins i tot eren símbol de fortalesa.
En canvi a les dones les educaven per ser “bledes solejades” ploraneres, sense capacitat de discernir entre amor i dependència i incapaces de fer valer els seus drets.
A mi m’ha costat molts anys aprendre a identificar algunes emocions, ja no dic saber-les portar. ... i d'altres encara no en soc capaç.
Al meu company li passa el mateix.
És curiós com a ell li costen més les negatives i a mi les positives..... serà cosa del rol que es pretenia de cada sexe? (nosaltres passem dels 40 anys....)
Com podem doncs educar al nostre fill emocionalment si nosaltres mateixos encara no en sabem?
I és que en molt moments me n’adono que “l’estic cagant”, que ho estic fent malament, i aquesta afirmació ja denota una falta d’educació emocional per part meva.......però bé... al menys en soc conscient ....
M’agradaria poder ser una “llicenciada” en intel•ligència emocional per poder-la transmetre al meu fil.......
Vull posar dues cites que m’han semblat adients pel tema del post:
“Qualsevol pot enfadar-se, això és molt senzill. Però enfadar-se amb la persona adequada, en la mesura exacta, en el moment oportú, amb el propòsit just i d’una manera correcta, això no resulta tant senzill” (Aristòtil 384-322 a.C. )
“.... resultarà imprescindible que els mestres fomenten l’aprenentatge de les emocions positives i negatives, que són comuns a tots els individus i prèvies als continguts acadèmics destinats a la infància; és a dir, aprendre a gestionar el que ens és comú a tots. Es tracta d’ensenyar a gestionar als joves la ràbia, la pena, l’agressivitat, la sorpresa, la felicitat, l’enveja, el menyspreu, l’ansietat, el fastig o la sorpresa. (Eduard Punset 2009)
Durant molt de temps s’ha educat als homes per ser “iron men” reprimint determinades emocions per que denotaven feblesa, i les mostres d’agressivitat fins i tot eren símbol de fortalesa.
En canvi a les dones les educaven per ser “bledes solejades” ploraneres, sense capacitat de discernir entre amor i dependència i incapaces de fer valer els seus drets.
A mi m’ha costat molts anys aprendre a identificar algunes emocions, ja no dic saber-les portar. ... i d'altres encara no en soc capaç.
Al meu company li passa el mateix.
És curiós com a ell li costen més les negatives i a mi les positives..... serà cosa del rol que es pretenia de cada sexe? (nosaltres passem dels 40 anys....)
Com podem doncs educar al nostre fill emocionalment si nosaltres mateixos encara no en sabem?
I és que en molt moments me n’adono que “l’estic cagant”, que ho estic fent malament, i aquesta afirmació ja denota una falta d’educació emocional per part meva.......però bé... al menys en soc conscient ....
M’agradaria poder ser una “llicenciada” en intel•ligència emocional per poder-la transmetre al meu fil.......
Vull posar dues cites que m’han semblat adients pel tema del post:
“Qualsevol pot enfadar-se, això és molt senzill. Però enfadar-se amb la persona adequada, en la mesura exacta, en el moment oportú, amb el propòsit just i d’una manera correcta, això no resulta tant senzill” (Aristòtil 384-322 a.C. )
“.... resultarà imprescindible que els mestres fomenten l’aprenentatge de les emocions positives i negatives, que són comuns a tots els individus i prèvies als continguts acadèmics destinats a la infància; és a dir, aprendre a gestionar el que ens és comú a tots. Es tracta d’ensenyar a gestionar als joves la ràbia, la pena, l’agressivitat, la sorpresa, la felicitat, l’enveja, el menyspreu, l’ansietat, el fastig o la sorpresa. (Eduard Punset 2009)
Re: Educar les emocions?
entrerius ha escrit:“Qualsevol pot enfadar-se, això és molt senzill. Però enfadar-se amb la persona adequada, en la mesura exacta, en el moment oportú, amb el propòsit just i d’una manera correcta, això no resulta tant senzill” (Aristòtil 384-322 a.C. )
“.... resultarà imprescindible que els mestres fomenten l’aprenentatge de les emocions positives i negatives, que són comuns a tots els individus i prèvies als continguts acadèmics destinats a la infància; és a dir, aprendre a gestionar el que ens és comú a tots. Es tracta d’ensenyar a gestionar als joves la ràbia, la pena, l’agressivitat, la sorpresa, la felicitat, l’enveja, el menyspreu, l’ansietat, el fastig o la sorpresa. (Eduard Punset 2009)
Frases molt ben trobades
A l'escola on he estat, a primària els nens tenen "emoticons" (cares sobre les emocions fetes amb cartolina i plastificades). Cada dia, quan arriven al matí escullen la que descriu com estan aquell dia, la poden anar canviant al llarg del dia, i en van parlant amb la mestra i els companys.
Re: Educar les emocions?
me les he copiat d'una web que parlava del tema i vaig trobar-les molt adients 
Crec que a la llar d'infant del meu fill també comencen a treballar-les... fa uns dies que posa "morritos"... fa una gràcia... i no és per que estigui enfadat... suposo que se'n deu enrecordar i ho fa.
Quan s'enfada acostuma a "pegar" amb la ma o bé es tira a terra plorant. A casa quan veig que s'enfada de seguida li dic: T'has enfadat per........tal cosa? i li intento explicar per que se sent així. De vegades funciona molt be i ell confirma que efectivament s'ha enfadat per allò en concret ........ d'altres no accepta que li parli fins que no s'ha calmat una mica.
Quan està content i eufòric de vegades se li'n va la pilota i comença a donar patades (gol diu ell) per tot arreu i també intento fer-li veure que no cal donar patades, o tirar-se de cap sobre nostre..... per demostrar que està content. Normalment l'eufòria li és més fàcil de portar.
Crec que a la llar d'infant del meu fill també comencen a treballar-les... fa uns dies que posa "morritos"... fa una gràcia... i no és per que estigui enfadat... suposo que se'n deu enrecordar i ho fa.
Quan s'enfada acostuma a "pegar" amb la ma o bé es tira a terra plorant. A casa quan veig que s'enfada de seguida li dic: T'has enfadat per........tal cosa? i li intento explicar per que se sent així. De vegades funciona molt be i ell confirma que efectivament s'ha enfadat per allò en concret ........ d'altres no accepta que li parli fins que no s'ha calmat una mica.
Quan està content i eufòric de vegades se li'n va la pilota i comença a donar patades (gol diu ell) per tot arreu i també intento fer-li veure que no cal donar patades, o tirar-se de cap sobre nostre..... per demostrar que està content. Normalment l'eufòria li és més fàcil de portar.
Re: Educar les emocions?
quines frases més encertades!
Quan el meu petit s'enfada, li dic que entenc que estigui enfadat, i també intento trobar-li el motiu (t'has enfadat per això? la mama ho entén).
Enfadar-se no és dolent, però sovint els adults tendim a fer un "au va, que no passa res" i si que passa: si ells s'enfaden és per alguna cosa. O ho minimitzem "no n'hi ha per tant, vaaa" o fins i tot, ho volem obviar "ai mira, quina nina més xula". Entre moltes d'altres.
Qui diu enfadar-se diu plorar, la tristesa, etc
Suposo que ens fan com a por, aquestes emocions més negatives.
Quan el meu petit s'enfada, li dic que entenc que estigui enfadat, i també intento trobar-li el motiu (t'has enfadat per això? la mama ho entén).
Enfadar-se no és dolent, però sovint els adults tendim a fer un "au va, que no passa res" i si que passa: si ells s'enfaden és per alguna cosa. O ho minimitzem "no n'hi ha per tant, vaaa" o fins i tot, ho volem obviar "ai mira, quina nina més xula". Entre moltes d'altres.
Qui diu enfadar-se diu plorar, la tristesa, etc
Suposo que ens fan com a por, aquestes emocions més negatives.
Re: Educar les emocions?
Sí, pot ser sí que ens fan por.... i per això tendim a reprimir-les....
L'altre dia em van fer una reflexió que em va fer pensar. Parlàvem de la importància de saber compartir. Sempre atabalem als nens en que han de compartir les seves joguines.... i algú va dir que si nosaltres deixaríem sense més ni més la tarja de crèdit, la casa o el cotxe per exemple........ i la resposta és que possiblement NO. I si ho féssim seria amb recança.
En canvi, nosaltres, demanem als fills que es desprenguin de les seves pertinences i les deixin al primer que arriba a casa..... per que? Entenen els seus sentiments en aquell moment?
L'altre dia em van fer una reflexió que em va fer pensar. Parlàvem de la importància de saber compartir. Sempre atabalem als nens en que han de compartir les seves joguines.... i algú va dir que si nosaltres deixaríem sense més ni més la tarja de crèdit, la casa o el cotxe per exemple........ i la resposta és que possiblement NO. I si ho féssim seria amb recança.
En canvi, nosaltres, demanem als fills que es desprenguin de les seves pertinences i les deixin al primer que arriba a casa..... per que? Entenen els seus sentiments en aquell moment?
Re: Educar les emocions?
M'encantaria seguir més aquest post, però no tinc temps!!!
Justament ara a l'escola on treballo estem vivint una situació delicada: dilluns va morir el pare d'un nen de 1r (6 anys). Va ser després d'una llarga malaltia, diguem que no ha vingut per sorpresa, però noto tensió tant en el nen com en els companys.
Fa un parell de mesos la mare va parlar amb la directora de l'escola per explicar-li com estava la situació, i van parlar amb el psicopedagog. Vaig al·lucinar amb el que li va dir que féssim: res. No dir-nos res a la resta de mestres (no sabíem ni que estava malalt), res especial en relació amb el nen, i que quan es morís, ja veuríem.
Per sort no van fer ni cas i ens ho van explicar... i bé, ara falta parlar què fem. Ahir jo vaig observar un nerviosisme força alt en el nen (normal...), tot el rato fent comentaris en veu alta descontrolats, fèiem jocs al pati en anglès i tot el rato queia, moltes paraules em deia "què???" i deia "ah, es que he entendido ..." i sovint eren temes relacionats amb la mort. I alguns companys en petit grup parlàvem del que havia passat com algo super secret i que no li podien dir res al nen, però aleshores es dedicaven a "provar" dient "tu padre ...." sense que jo els veiés...
En fi, que això demostra que sí que cal educar les emocions.
D'altra banda no recordo si ja ha sortit en aquest post, però hi ha un bloc molt important d'educació emocional: http://blocs.xtec.cat/emocionat/
La veritat és que el tinc a adreces d'interès fa molt de temps, però no hi he profunditzat.
Justament ara a l'escola on treballo estem vivint una situació delicada: dilluns va morir el pare d'un nen de 1r (6 anys). Va ser després d'una llarga malaltia, diguem que no ha vingut per sorpresa, però noto tensió tant en el nen com en els companys.
Fa un parell de mesos la mare va parlar amb la directora de l'escola per explicar-li com estava la situació, i van parlar amb el psicopedagog. Vaig al·lucinar amb el que li va dir que féssim: res. No dir-nos res a la resta de mestres (no sabíem ni que estava malalt), res especial en relació amb el nen, i que quan es morís, ja veuríem.
Per sort no van fer ni cas i ens ho van explicar... i bé, ara falta parlar què fem. Ahir jo vaig observar un nerviosisme força alt en el nen (normal...), tot el rato fent comentaris en veu alta descontrolats, fèiem jocs al pati en anglès i tot el rato queia, moltes paraules em deia "què???" i deia "ah, es que he entendido ..." i sovint eren temes relacionats amb la mort. I alguns companys en petit grup parlàvem del que havia passat com algo super secret i que no li podien dir res al nen, però aleshores es dedicaven a "provar" dient "tu padre ...." sense que jo els veiés...
En fi, que això demostra que sí que cal educar les emocions.
D'altra banda no recordo si ja ha sortit en aquest post, però hi ha un bloc molt important d'educació emocional: http://blocs.xtec.cat/emocionat/
La veritat és que el tinc a adreces d'interès fa molt de temps, però no hi he profunditzat.
Re: Educar les emocions?
I que diu ara el psicopedagog? com s'ha d'afrontar ara el problema?
Julyet, la Rela va obrir aquest post que parla de com afrontar la mort amb els nens/es. No sé si l'havies vist....
viewtopic.php?f=25&t=18915&hilit=mort
També hi ha un documental "pensant amb els demés" que toquen aquest tema, entre d'altres. El vaig penjar en un post que vas obrir tu "La escola ideal. Totes les etapes". Crec que és en la primera part..... a la tornada a l'escola d'un nen al qui se li acabava de morir el pare, el metre aborda directament el tema davant els altres companys. Ell explica mitjançant una carta els seus sentiment al altres companys, i ells empatitzen de seguida amb el seu dolor i comencen a explicar experiències similars.
Julyet, la Rela va obrir aquest post que parla de com afrontar la mort amb els nens/es. No sé si l'havies vist....
viewtopic.php?f=25&t=18915&hilit=mort
També hi ha un documental "pensant amb els demés" que toquen aquest tema, entre d'altres. El vaig penjar en un post que vas obrir tu "La escola ideal. Totes les etapes". Crec que és en la primera part..... a la tornada a l'escola d'un nen al qui se li acabava de morir el pare, el metre aborda directament el tema davant els altres companys. Ell explica mitjançant una carta els seus sentiment al altres companys, i ells empatitzen de seguida amb el seu dolor i comencen a explicar experiències similars.
Re: Educar les emocions?
En el bloc que ha adjuntat la Juliet hi ha l'enllaç a aquest programa de redes: Educar per fabricar ciutadans
http://www.redesparalaciencia.com/1784/ ... ciudadanos
http://www.redesparalaciencia.com/1784/ ... ciudadanos
Re: Educar les emocions?
Ostres, això de gestionar les emocions ens costa molt als adults... Com poder ensenyar a fer-ho als nostres petits?
Mireu, a mi una psicòloga em va dir que hauriem de "tractar" el component d'ansietat i pors del meu fill... A veure, és un nen de dos anys i 8 mesos, quan s'enfada plora, quan es frustra plora, no li agrada separar-se de mi, per calmar-se fa la "pipa" i vol que l'abraci... No pega, no llença les coses, no crida... Segons la pediatra és un nen totalment normal i és normal que la forma de calmar-se sigui la mare, diu que no li podem demanar als nens que deixin de ser-ho per començar l'escola...
Jo no sé què fer, el meu home no vol que hi anem i jo tinc sentiment oposats, no sé si realment li fa falta o si el poden ajudar... Realment una persona que ha vist al teu fill contades vegades pot dir què li fa falta?
A la llar he vist nens que peguen amb els punys tancats, que mosseguen, que et foten una empenta per res en concret o que et llencen un cotxe al cap perquè sí... i volen que el meu vagi a tractar-se? No sé noies, algun consell?
Mireu, a mi una psicòloga em va dir que hauriem de "tractar" el component d'ansietat i pors del meu fill... A veure, és un nen de dos anys i 8 mesos, quan s'enfada plora, quan es frustra plora, no li agrada separar-se de mi, per calmar-se fa la "pipa" i vol que l'abraci... No pega, no llença les coses, no crida... Segons la pediatra és un nen totalment normal i és normal que la forma de calmar-se sigui la mare, diu que no li podem demanar als nens que deixin de ser-ho per començar l'escola...
Jo no sé què fer, el meu home no vol que hi anem i jo tinc sentiment oposats, no sé si realment li fa falta o si el poden ajudar... Realment una persona que ha vist al teu fill contades vegades pot dir què li fa falta?
A la llar he vist nens que peguen amb els punys tancats, que mosseguen, que et foten una empenta per res en concret o que et llencen un cotxe al cap perquè sí... i volen que el meu vagi a tractar-se? No sé noies, algun consell?
Re: Educar les emocions?
littleif ha escrit:Ostres, això de gestionar les emocions ens costa molt als adults... Com poder ensenyar a fer-ho als nostres petits?
ja m'agradaria a mi saber-ho, per això vaig obrir aquest post, per a veure si entre totes ens en sortim.
El que comentes del teu fill, qui t'ha demanat tractament? a l'escola?
Parlar en general si et refereixes a un cas en concret sempre fa por..... però jo abans de tractar-lo intentaria ajudar-lo en tot el possible. Cada mare coneix al seu fill i sap quan hi ha algo que no rutlla.... i si tu veus que el comportament del petit és normal, és el que li toca......
Tu veus que té molta por o ansietat en moments que no caldria.... o es produeix quan tu desapareixes? Crec recordar que havia llegit en algun post una molt mala experiència amb la llar d'infants oi?.... pot ser encara ho té gravat, pobret......
El meu fill també sempre que estic amb ell vol estar amb mi (per que no em veu gaire durant el dia), i es consola amb la teta, i sempre demana estar en presencia nostra.....
Sembla que avui necessitem que els fills campin sols ja des de nadons i el teu no té ni 3 anys....
Jo el que faig es dir-li sempre el que vaig a fer, sobre tot si marxo o desapareixo de la seva vista. I quan l'he de deixar a la llar per exemple, el que em va anar molt bé es dir-li que si necessitava mimitos quan la mama no hi era, que anés a la seva profe i li donés un petó i una abraçada i que continués jugant, per que ella tenia molts nens als que fer-les-hi mimitos i n'hi havia de més petits. Cada dia quan li porto li repeteixo el mateix..... i ha fet un canvi bestial en pocs dies..... fins i tot la mestra m'ho ha comentat.
Ja ens mantindràs informades.
Re: Educar les emocions?
He trobat el blog del congrés que van fer a Barcelona sobre "els nens del III mileni". Tot just començo a fullejar-lo.... però crec que hi ha coses molt interessants. Fins i tot he vist que vist per sobre que van parlar de "la educación prohibida", aquel documental que va penjar la Noe en un post.
Si hi voleu fer una ullada (falta temps... ja ho sé....jejejej) aquí us deixo l'enllaç.
http://ninostercermilenio.blogspot.com/
Si hi voleu fer una ullada (falta temps... ja ho sé....jejejej) aquí us deixo l'enllaç.
http://ninostercermilenio.blogspot.com/
Re: Educar les emocions?
Littleif, jo penso el mateix que et diu l'Entrerius, per això no crec que el teu fill hagi d'anar a cap psicòleg.
Entrerius, gràcies pel link , me'n vaig a llegir-lo
Entrerius, gràcies pel link
, me'n vaig a llegir-lo Torna a “El desenvolupament emocional”
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 3 visitants
| Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |
 |
 |
 |