Rebel sense causa

[Tara]

Hola noies!

Estem una mica desesperats.El Cesc de 2 anys i 3 mesos i no fa cas de res,està molt rebel.Es dedica a repetir tot allò que sap que no ha de fer(llençar coses pel balcó,pegar-nos a nos o a son germà,...).Té un germà de 7 mesos,i suposo que tot li ve per gelos,però és que no sabemm que fer o dir-li perquè ens faci una mica de cas.Tret d´aquests moments de rebeldia és un nen molt maco i carinyós,i per això estem desconcertats.Algun consell?

[Noe]

La Joana té la mateixa edat, no té cap germà i està exactament igual. Suposo q és una fase, on han de provar els límits. Ara bé, és desesperant, t'entenc! Nosaltres intentem portar-ho amb calma, però a mi de vegades em costa. Però accepto q quant més nerviosa em poso, més s'hi posa ella també.

[Vivoneta]

Aquí una altra! I tant que proven els límits i em sembla que el què hem de tenir és molta paciència i sentit comú fins que entenguin que aquesta no és l'actitud...

[juliet]

Tara, més aviat "rebel amb causa", i la causa no és res més que l'evolució, els nens passen per moltes etapes al llarg de la seva vida, i a l'edat del teu fill és del tot normal.
Jo tinc comprovat que, tot i que en momets em costi, trec molt més profit mantenint la calma que esclatant!!i que com sé que és part del seu desenvolupament m'ajuda a tenir paciència.
Nosaltres també hem "patit" pel tema dels gelos, i no és fàcil, però ens anem sortint. A l'inici va ser molt bèstia, però ara, després de gairebé dos anys ho portem millor, anem a temporades, però més que gelos en sí ja és per l'edat. Cada edat "toca el que toca"

[mandarina]

La pediatra de la Laia sempre parla de "los terribles dos"... i a nosaltres ens van començar poc després de l'any i mig! La Laia sempre ha estat una nena amb molt caràcter i les idees clares, i no és massa fàcil de dominar. Hi ha dies que tenim discussions que em recorden les que tenia jo amb la meva mare als 10 o 12 anys: per exemple, li puc dir "Laia anem a fer pipi" i comença "que no!", i jo "que sí!", i ella va dient "que no" cada vegada més fort i més lent (com si jo estigués sorda i aquesta fos la causa que no es sortís amb la seva) i gesticulant com si fos la Rotenmeyer. Al final si no se surt amb la seva acaba plorant, i ho fa tan bé que fa pena i tot, però és el que hi ha!

A l'escola també m'han dit sempre que té caràcter, i si li porten la contrària ploriqueja, però com no hi ha tanta confiança com amb la mama li dura poc el drama i de seguida es rendeix.

Com tothom, té dies genials i dies en què està especialment punyetera. I la tia no és tonta i està així quan jo estic més cansada o he de fer alguna cosa, perquè vol atenció constantment. I per cridar l'atenció fa coses que sap que no ha de fer, com guixar on no toca, escampar joguines a sac, intentar obrir la porta del carrer, escampar l'aigua de la gossa per la cuina, llençar mig rollo de paper higiènic al water... En fi, que el típic diumenge de pluja no et pots quedar a casa, val més anar a córrer pel centre comercial (cosa que jo sempre havia criticat, i ara entenc el perquè de tot pegat...).

Al març tindrà un germanet, i sé que tindrà gelos... en té de la gossa i del gat, del papa, de la iaia, etc, no en tindrà d'un ésser amorrat a la teta de la mama? Ara diu que l'estima, que quan surti el cuidarà, però haurà de passar per la fase d'adaptació, com tots! I d'aquí un parell d'estius, enlloc de rabietes suposo que tindrem baralles i estirades de cabells a casa.

A banda de totes les trastades, m'encanta això de tornar a descobrir el món des dels ulls d'una nena de dos anys, no recordo com el vaig descobrir jo, però és apassionant estar al seu costat mentre va aprenent cada detallet del món que ens envolta. Ànims a totes!!!

[itzel]

M'encanta com ho has explicat Mandarina! i sobretot l'ultim paràgraf m'ha agradat molt! hi intentaré pensar quan la Noa em treu de pollaguera

[Tara]

Hola,noies!

Gràcies per les vostres respostes.Me n´alegro de veure que es tracta d´una fase,més que de gelosia.De fet,des del primer dia que està encantat amb son germà i se l´estima amb bogeria,i tret d´aguditzar la mamitis,no havia mostrat gelos.

Mandarina,el " que no" veig que és general;jo pensava que l´havia aprés del seu cosí que és més gran.

Nosaltres també intentem mantenir la calma,però en moments d´esgotament es fa més difícil.Però si és una fase anirem amb més paciència i animats saben que ja passarà.

[pitita]

Hola noies!!

Nosaltres també estem a la "fase rabietes"... I com costa portar-ho...!
Pel què veig és general als 2 anys: les rabietes, el pegar, el NO a tothora...

També vam tenir la visita dels 2 anys amb la pediatra i ens va recomenar no perdre la calma (cosa difícil, tot sigui dit...), posar-nos sempre al seu nivell per renyar-lo o parlar-li i, sobretot no deixar-li que ens pegui. Ens ha pegat algun cop, però directament se'n va castigat a un racó fins que se n'adona. Els primers dies ens pegava, el castigàvem, i tornava corrent per pegar-nos un altre cop; però ara sembla que ja ha entès perquè serveix aquell racó on ara hi va sovint...

Sempre intentem raonar amb ell i "negociar" i de vegades tinc sensació de ser una "sargento", i potser ens equivoquem fent-ho així, però no m'agradaria que aquestes rabietes se'ns "escapessin de les mans" i d'aquí 2-3 anys no poguéssim controlar-les... És complicat no perdre la calma quan arribes cansat de tot el dia de treballar i ells no en tenen cap culpa...

Ah! I el "NO" jo crec que el té al cap com a primera resposta; encara que li diguis "que vols una galeta?" ell, de primeres diu "NO", però al moment s'ho rumia i ve corrent a buscar-la...

No ho sé, però realment espero que això sigui només una etapa passatgera i que no s'allargui massa... de vegades és taaaan difícil de portar...!

Ànims i força a tots els que passem per aquesta etapa...!!! Segur que d'aquí poc no ens en recordem...

[littleif]

Hola estimades psicòlogues-lluitadores-mames zen...

Aquí una que no havia descobert el post!!

En Pol sempre ha estat un nano amb moooolt caràcter. Ara fa uns dies que pega, que crida, que es llença a terra i, oh sorpresa, agafa el got de llet o aigua i l'aboca al menjar quan s'emprenya. Quan fa això em mira desafiant com dient "ara què faràs?". Uuuuuuuffffff. Intento no perdre els papers però el renyo, aleshores em fot una cookie! La mare que el va...
Jo comprenc que per ell són molts canvis, en un mes i mitg li hem tret el bolquer, ha començat per primer cop l'escola i ara dorm solet a la seva habitació (dormia amb nosaltres) en un llit de nen gran...

La teoria me la se tota: és normal, és la primera adolescència, tot es nou, s'està reafirmant com a persona... Però costa no posar-se nerviosa i sobretot, costa entendre perquè fa aquestes coses. I allà està la teva mare que et diu "uish, doncs quan tu eres petita, ni una rebequeria, ni un crit, ni una mala contestació, eres taaant bona". Aleshores penses "ups, potser és alguna cosa que he fet malament com a mare? Potser he estat massa permissiva? Potser en Carlos González s'equivocava?"

Ai noies, companyes de penes i sobretot alegries, i si ens intercanviem els fills uns dies?

[entrerius]

Hola estimades psicòlogues-lluitadores-mames zen...

Aquí una que no havia descobert el post!!

En Pol sempre ha estat un nano amb moooolt caràcter. Ara fa uns dies que pega, que crida, que es llença a terra i, oh sorpresa, agafa el got de llet o aigua i l'aboca al menjar quan s'emprenya. Quan fa això em mira desafiant com dient "ara què faràs?". Uuuuuuuffffff. Intento no perdre els papers però el renyo, aleshores em fot una cookie! La mare que el va...
Jo comprenc que per ell són molts canvis, en un mes i mitg li hem tret el bolquer, ha començat per primer cop l'escola i ara dorm solet a la seva habitació (dormia amb nosaltres) en un llit de nen gran...

La teoria me la se tota: és normal, és la primera adolescència, tot es nou, s'està reafirmant com a persona... Però costa no posar-se nerviosa i sobretot, costa entendre perquè fa aquestes coses. I allà està la teva mare que et diu "uish, doncs quan tu eres petita, ni una rebequeria, ni un crit, ni una mala contestació, eres taaant bona". Aleshores penses "ups, potser és alguna cosa que he fet malament com a mare? Potser he estat massa permissiva? Potser en Carlos González s'equivocava?"

Ai noies, companyes de penes i sobretot alegries, i si ens intercanviem els fills uns dies?

no se si hi sortiries guanyant..... sols te 18 mesos.... però és més tossut que una mula i amb la força d'un toro
Ara.... quan està de bones te'l menjaries suposo que com tots i totes.....

Així ja dorm al seu llitet???? que be!!!! i que tal el canvi? tot be?

[littleif]

El canvi de llit super-be!! I mira que feiem collit!!! Un dia va arribar i li vam ensenyar que li haviem comprat un llit de nen gran i que haviem canviat els mobles de lloc. Li vam explicar que aquest llit era per ell i que tenia molta sort de tenir un per ell sol, que els papes l'havien de compartir... Des d'aquella nit que deia que volia dormir al "llit nou... és un llit xuuuuulllluuuuuu"...

[Biscuit2000]

jo crec que és cosa de l'edat, la meva te 2 anys i 9 mesos i desde els 2 tela marinera. M'han dit que a partir dels 3 la cosa millora, així ho espero. Així que no ens queda altre que tenir paciencia.

[vallpresona]

Ostres,una altra que s'identifica amb tot allò que heu descrit tant bé dels vostres fills!!! Jajaja!
Sí, si, són tremendos i és el que "toca" al voltant dels dos anys, però hi ha dies que ja no saps per on tirar!!! Buffff!!!
Jo, a part de moltes coses que heu explicat, tinc la baralla cada matí de voler emportar-se coses a l'escola bressol!! Si és un conte no li dic res, perquè en el trajecte en cotxe s'entreté i si puc li trec abans de baixar o a l'entrar a classe, però els dies que es vol endur la moto o el cotxe .... imagineu-vos les rabietes plorant i estirant-se per terra!!!!
Ais mamis, PACIÈNCIA!!!

[entrerius]

si la primera adolescencia, o l'edat de la negació és als 2 anys....... el que passa a partir de l'any que és????
per que tela el meu fill les rabietes que agafa des de fa temps i ara que ja sap dir NO... ...
pot ser estem en la fase de primera preadolescencia ......

[Dana81]

Hola! (m'ha encantat lo de psicòlogues i mames zen...)!!

Com diuen les companyes, jo la teoria també me la sé, de fet com moltes de vosaltres sóc mestra d'infantil, llegeixo C. González i Rosa Jové. Però , quan assec al meu fill per dinar i em fot el plat per barret, què he de fer?
Jo de paciència en tinc, però també tinc límits (cosa que sembla que el nen encanra no en tingui) i em bloquejo.
Avui l'he posat a fer la migdiada sense dinar. M'ha tirat el dinar al terra, l'he agafat a coll i al llit. Només li he dit: el menjar no es llença al terra, avui no jugarem després de dinar.....però es que ara em sento fatal . El veig tan petit encara. Dimecres fa 2 anys.
Si el renyo riu i ara ha trobat la diversió en fer coses "prohibides": Picar a la pantalla de la tela, agafar coses de la brossa (de vegades s'ho fot a la boca el tio!!!!!!!! guixar a la pared, obrir-me el calaix i agafar-me els polvos (jo em poso nervi perque si se li cauen es trenquen i ell ho sap i m'ataca per aquí!). És una petita màquina perfecta!!!!!!!

Com reaccioneu vosaltres? A la pràctica vull dir???? Ànims que als 14 serà molt pitjor jajajaja

[vallpresona]

Jjajajajaja, a mi també m'agrada allò de psicòlogues i mames zen. Es clar que els teus ànims són autèntics!!! Jajajjaja!

Jo com reacciono? Doncs suposo que com totes i depenent del moment, la situació, el día ... però no és fàcil, no!

[entrerius]

Quan arriba a casa molt cansat, i tot és un drama.... es molt complicat dinar amb tranquil•litat.... Si no vol...... directament el trec de la cadireta, anem a fer teti i s’adorm al moment........ (aquell dia dina teta!!!)

A mi el que més em costa és el canvi de bolqués. No vol de cap manera!!! I es clar... no podem fer lo d’anar a dormir sense canviar-lo...... i és una lluita amb patades, moviments espasmòdics, tombs al damunt del canviador ... amb la por de que caigui al terra.... i esperant que abans de poder netejar tota la “patanada” es calmi i es deixi rentar........ uuuuufffff!!!!! .... és una feinada.... la mama contra la mer*da......
És un dels moments en que aconsegueix treure’m de polleguera!!!!! .... i com reacciono???.... doncs de vegades intento respirar i calmar-me i parlar-li fluixet, d’altres distreure’l amb alguna coseta o cançó......i quan res d’això funciona, i tinc els maxil•lars amb agulletes d’apretar per aguantar la ràbia que em fa...... em surt el crit i “l’immobilitzo” fins que es calma........ i podem continuar, plorant... però quiets.....
i desprès em sento fatal....

[sansa]

Jo estic igual, m'he sentit molt identificada.
Ho toca tot, ho tira tot, ho trenca tot, dinar és una lluita, la migdiada és una lluita, cambiar-la és una lluita...
Ahir va i el meu home em diu: no creus que l'hem de portar al metge?? i li dic: pq? ell: pq és una rebel ?¿
com si el metge pogues fer un canvi de personalitat a la nena.

[heaven25baby]

Nosaltres estem igual: es passa el dia "destrossant la casa" literalment, no menja molt bé, canviar-la, vestir-la i pentinar-la és una autèntica lluita de pressing catch jejeje A més a més a coincidit amb la arribada del nou germanet i entre tots dos acabo... FARTA!!! jejeje

[pillina456]

Hola a totes y Bones Festes!!!! Anava a obrir un post nou pero m he trobat amb aquest i m´he sentit molt identificada.
El meu nen te dos anys i tres mesos i es un petit monstre com l´hi diuen a la "guarde" només el veuen.
La setmana passada em va fer l´entrevista de fi de trimestre la seva "senyo" i em va dir que era un nen molt llest però també molt desoveient i em va aconsellar que el portes a la seguretat social a un psicòleg.Però no per a ell sino per a nosaltres perquè diea que l´hi semblava que no el sabíem inculcar l´obedienbcia.
Tan malament ho estic fent?
I El pitjor es que crec que te raó perque, avui mateix per exemple, hem anat els dos sols a comprar a un centre comercial y ha estat mes estona estirar al terra que de peu y plorant y cridant.Tot un espectacle !!!!
No se que pensar ni que fer perque tinc que puji a més.
A part demanar-vos disculpes per le faltes ortogràfiques ja que el catalá no es la meva primera llengua.