Necessito consell sobre un tema d'abús

[donaCarla]

Bona tarda a totes:
La meva dilla em va explicar fa pocs dies que un dia que es va quedar a casa d'uns veïns va patir tocaments per part d'un familiar d'ells. La meva reacció va ser treure-li ferro pensant que l'ajudaria però m'adono de que ella està patint molt i no se com ajudar-la, què m'aconselleu?

[cuca79]

el meu cosí va ser violat quan tenia 11 anys, al portal de casa, el van obligar a fer una fel.lació.
i si, la paraula és violació.
violació de la teva intimitat, violació dels teus drets, violació dels teus drets com a infant, violació del més important a la teva vida que és la seguretat personal.
i si, perdona però seré molt dura amb tu. vas fallar com a mare.
pq la teva filla necessitava que fessis de mare, necessitava que avisesis a la policia, necessitava que anessis al fill de **ta que li va fer això i li trenquessis la cara. pq la justícia tampoc hauria fet gran cosa (t'ho dic per experiència), però ella sabria que la seva mare l'estima encara que l'hagin violada, i que la defensarà passi el que passi, i no ho vas fer.
el millor que pots fer ara mateix és tornar a parlar amb ella, dir-li que no ho vas entendre bé i que aneu immediatament a la policia, i evidentment la teva filla necessita i necessitarà un psicòleg durant motl de temps
repeteixo, em sap greu ser tan dura amb tu, però estem parlant d'una violació d'una menor i això és MOLT GREU

[Penny]

Com??? aquest missatge va de debò?? de debò penses que aquell fet no la va marcar? i encara ara hi treus importància???
La teva filla necessita anar al psicòleg però JA.

Espero que no t'hagis inventat aquesta història...

[cuca79]

Ostres, si és un troll he caigut com una tonta!!
però aquests temes em posen de mooooooolt mala llet!!!!

[Penny]

nono cuca79
potser no és un troll i, si no ho és, em sap greu haver anat tan a sac... però és que la història té tela!!!

[cuca79]

doncs penny, jo crec que m'he quedat curta i tot!!

[entrerius]

no crec que treure importància a una violació faci que realment en tingui menys, i sobretot per la persona afectada que és la teva filla. Si tu li vols ensenyar a que ella ha de "claudicar" davant qualsevol abús i restar-li importància, ho has fet molt be.
Si vols donar-li suport i fer-li saber que estaràs amb ella pel que et necessiti i sempre que et necessiti, demana-li perdó per les teves paraules i explica-li que pretenies treure-li importància a una cosa que en té molta per no ferir-la més, i perquè provablement et va agafar de sorpresa i no vas saber reaccionar d'una manera correcta, però que en realitat si que en té i molta, i que això no es pot permetre mai sota cap concepte.

Acompanya la teva filla en tot el que calgui, i el psicòleg segur que és necessari.

Espero que la teva filla aconsegueixi un dia pair aquesta violació, i que pugui fer-ho sense culpabilitzar-se'n.

Sort

[donaCarla]

No sóc pas un troll, el que he escrit és cert i sóc conscient que m'he equivocat amb aquest tema tot i que de vegades no se què pensar. Savia que la possibilitat de rebre respostes dures existia quan vaig escriure aquest missatge però he volgut fer-ho igualment perquè em sento molt confosa. Jo l'únic que vull és veure bé i feliç la meva filla, i si cal que parli amb ella i li demani perdó ho faré, però el problema és que com ja dic no trobo la manera d'enfocar el tema. Se que el que li van fer no és pas una bestiesa per descomptat però no estava segura que un fet així pugui marcar la vida d'una persona i suposo que en aquest pensament (el qual em fa sentir culpable) hi té molt a veure el fet de repetir-me a mi mateixa que podria haver estat pitjor. Per una part crec que la comprenc però per l'altra és com si pensés que en no haver sigut una violació física (i no sabeu com em costa dir tot això) podrà superar-ho si prova de no pensar-hi. De vegades ho acabo de pensar i me n'adono que és una bestiesa això que acabo d'escriure però d'altres cops penso diferent. A més com ja he dit els veïns amb qui vaig deixar la meva filla ja no ho són de veïns nostres i per tant hauríem de localitzar-los de nou per posar la denuncia (tampoc tinc clar si ma filla ho vol fer) però aquest`problema és el de menys, el més important per mi és ella encara que no ho sembli o no ho entengueu així i si m'he de sentir a dir retrets ho accepto. El que necessito és sentir terceres opinions però no em sentia capaç d'explicar-ho a algú proper a nosaltres. Sóc la primera que voldria que fos mentida però us aseguro que aquest post no preten riure's de ningú només vull sentir opinions de mares que no em coneguin ni a mi ni a ella. Potser m'he equivocat amb ella però vull rectificar i poder ajudar-la i si no tinc les coses clares no podré fer-ho bé, això és tot.

[Monikapol]

Totalment d'acord amb Cuca79. DonaCarla crec que has actuat de la pitjor manera, no actuant. Com li pots treure importància a una cosa així? com vols que no la marqui de per vida? i més tal com has reaccionat tu. Me's igual si el que et diem et sembla dur perquè no ets tu la víctima, ho és la teva filla menor d'edat, de qui se suposa que tu te n'has de fer càrrec en tots els sentits. El que m'ha esgarrifat més no és el que li ha passat a la teva pobreta filla sinó com t'ho has pres tu. Si la meva filla (en el meu cas fill) em solta una cosa així crec que perdria el món de vista i vaig cap al fill de la grandíssima simpatica--- que li ha destrossat la vida de la teva filla, perquè encara que potser no t'ho sembli, li ha destrossat, i t'asseguro que en surt escaldat i seguidament sense perdre ni un minut, cap a la policia a denunciar-ho, i si que serveix fer-ho perquè com a mínim aquest fill de simpatica--- passa una u varies nits a la garjola i seria processat davant d'un jutge. I com has pogut estar tants anys veient-la patir i no fer res, ni portar-la a un psicòleg, ni insistir en preguntar-li que li passava?? has hagut d'esperar que t'ho digués ella cinc anys després. Però que creus que és per una nena de 10 anys estar tancada a un lavabo mentre un borinot la magreja sense el seu consentiment i es masturba davant seu? m'agradaria pensar que aquest missatge que has escrit és una broma i sinó ja estas anant cagant llets a la policia i portant a la teva filla a un psicòleg.

[Monikapol]

DonaCarla, en el meu missatge anterior estava tant sulfurada per lo que he llegit del teu missatge que he anat a saco. Però tot i que em mantinc en tot el que he dit, després d'haver reflexionat una mica, puc entendre que vulguis que no hagi passat mai res perquè és molt fort i que vulguis creure que oblidant-ho seguireu amb les vostres vides com fins ara, com si no hagués passat res. Però tu mateixa ja veus que no hi ha hagut mai normalitat en la teva filla en aquests últims 5 anys. Saps que fa 5 anys que alguna cosa no rutlla i ara que saps el perquè vols esborrar-ho més que mai. Però tant de bo es pogués. No s'oblida mai una cosa així DonaCarla i més quan li ha passat en una etapa de la seva vida tant vulnerable i en una etapa en la que el sexe encara no forma part de la seva vida i no sap ben be que està passant però si sap que allò no és normal. DonaCarla el dia que la teva filla estava tancada al lavabo amb aquell fill de simpatica--- va haver de passar una por i una angoixa que espero no l'hagis de viure mai tu ni ningú. Tant de bo la teva filla t'ho hagués explicat abans per haver pogut actuar abans psicològicament però encara ets a temps. Encara ho pots aplanar una mica. Parla amb la teva filla i fes-li veure que tu saps que el que li ha passat és molt gros, que no li volies treure importància, només que t'has espantat una mica i no has sabut com reaccionar però que ja t'has refet i estas preparada per ajudar-la en el que fagi falta i que estas oberta a parlar amb ella en qualsevol moment, sobretot que parli DonaCarla! un psicòleg és la millor opció. I pel que fa a denunciar-lo, no fa falta que sàpigues on viuen aquests veïns actualment, només cal que sàpigues com es diu aquesta família o com es diu aquest infrahumà pudent. Sobretot, no li restis importància perquè això farà que mai ho superi. Ànims i si necessites ajuda, encara que rebis més d'una bufetada en aquest fòrum serà pel teu be i el de la teva filla.

[Irina]

Un abus sexual no es nomes penetracio com moltes persones pensen. Masturabar-se davant d'un menor, exposar organs sexuals, inclus mostrar imatges pornografiques ES ABUS SEXUAL.

Sento dir-te que no vas acutar gens be amb la teva filla, ella confiava en tu, per aixo va venir a dir-t'ho i tu en comptes d'actuar i confrontar-te amb aquell noi o els seus pares, no li vas donar importancia al tema, es mes, li vas dir que no era per tant?

T'aconsellaria que la duguessis a un psicoleg, pero primer que parlis amb ella i li expliquis el que ara creus, que hauries d'haver acutat de manera diferent i que per aixo ara la vols dur al psicoleg. Mes val tard que mai, pero espero que no sigui massa tard.
Depen de l'edat i de com ha sigut l'abus, hi ha persones que d'alguna manera ho esborren de la seva memoria i segueixen una vida normal, pero el mes comu es que sempre hi quedara alguna cosa, alla amagada. Es molt normal el sentiment de culpabilitat, com si haguessin fallat perque pensen que no haurien d'haver "fotut la pota" al "acceptar la invitacio". Per vergonya potser tardaran en dir-ho i es crucial la reaccio de la persona a la qual aniran a demanar ajuda. Escolliran algu amb qui tenen confianc,a i si aquesta persona no actua degudament el mon se'ls hi desmuntara, perque si no reben ajuda d'aquesta persona, a qui aniran???

Espero que puguis ajudar ara a la teva filla, nomes te 15 anys i deu estar feta un embolic. I jo de tu m'aniria a informar-me be en algun centre social que tinguis mes a prop. Crec que tambe t'aniria be que et guiessin per com encarar el tema i poder recuperar la confianc,a de la teva filla.

I ja que parlem del tema, penso que tothom, no nomes pares i mares i gent que treballa amb menors, sino TOTHOM hauria d'informar-se de que es el que s'enten per abus sexual i com detectar si un nen o nena ho ha patit o ho esta patint.

De vegades es tan i tan subtil quan passa alguna cosa que no ho entenen, es molt ambigu i per por no diuen res. Es un tema super-delicat i molt dificil d'encarar amb segons quines persones.

No pretenc ofendre't, pero si tenies dubtes de com havies actuat, nomes volia aclarir-ho be.
Espero de debo que la teva filla ho pugui treure tot ben clar.
una abrac,ada.

[Irina]

Torno per dir que havia contestat al primer missatge sense haver llegit les demes respostes. Reitero el que ha dit la Monikapol (els nostres missatges s'han creuat)
Donacarla, parla amb la teva filla el mes aviat possible.
molta sort!

[Otilia]

donacarla, crec que si has escrit aquest missatge és per que en el teu interior saps que la teva reacció no va ser la correcta...posiblement la teva ment, la teva ànima és volia protegir de la cosa tan horrorosa que li estaba contant la seva filla.
Però tot i no fer el correcte estas buscant "sortides" per ajudar a la teva filla, jo crec que a la teva situació tampoc sabria ni per on començar..posiblement el meu primer impuls seria agredir (per no dir algo més fort) a aquell monstre.
Com t'han dit les meves companyes, un psicóleg..un bon profesional us ajudarà a les dos. A ella a superar el trauma i enfrontar-se a la vida el millor posible i a tú a sapiguer ajudarla.
Un petó molt gros i molta força.

[charito]

Esta clar que el que li ha passat a la teva filla es una violació i que necessita ajuda per superar-ho. Potser la teva resposta el que li ha fet entendre es que la culpa es seva i no de l'agressor, i aixo es el pitjor que li pot passar.

De totes maneres, encara entenent que no sapiguessis afrontar la situació, de debó has deixat passar 5 anys aixi? No ets capaç de demanar ajuda per la teva filla? Ni tan sols buscar per internet alguna associació que et poguessin donar suport a com enfocar-ho???

Nomes rebuscant mig minut he trobat:

¿Cómo actuar ante un caso de Abuso Infantil?
He aquí una serie de actitudes adecuadas en el caso de enfrentarnos ante un Abuso Infantil.

I. Creer al niño/a
Con tipos de respuesta: "Gracias por confiar en mí Y contármelo, así puedo ayudarte a solucionarlo".

II. Hacerle sentir orgulloso por haberlo contado
Con tipos de respuesta: "Has sido muy valiente al contármelo y estoy muy orgulloso/a de ti".

III. Decirle que no es culpable
Con tipos de respuesta: "Tú no has Hecho nada malo", "No es culpa tuya".

IV. Asegurarle que no le ocurrirá nada malo
Con tipos de respuesta: "Ahora que me lo has contado, puedes estar tranquilo porque esto no volverá a ocurrir".

V. Decirle que saldrá adelante
Con tipos de respuesta: "Aunque ahora estés un poco triste, todos te vamos a ayudar a que te sientas mejor".

VI. Expresarle afecto con tipos de respuesta:
"Te quiero y estaré junto a ti siempre que me necesites".

VII. Mantener la calma
No hablar al niño nunca con demasiada carga emocional, trasmitiendo nuestro desasosiego y preocupación.

VIII. Asegurarse de que el menor no ha sufrido heridas
Y en el caso de que las haya sufrido, acudir a un médico.

IX. Proteger a la víctima
Impedir que el abusador pueda volver a acceder al menor, Y el mejor método es la DENUNCIA.

catalunya (Barcelona)
Associació Assistència dones Agredides Sexualment
C/ Aragó, 410, entreplanta. 2ª. 08013. Barcelona.
Tlfno: 93 231 95 93
Fax: 93 231 96 59
aadas@jazzfree.com

Noia mou-te una mica i ja!

[Violeta]

Donacarla, he hagut de rellegir el missatge diverses vegades...no entenc res...dius que fa 4 anys que et va explicar que van abusar d'ella, que vas treure-li importància al tema, i que tot i veient-la trista sempre no has fet res????????? no em cap al cap que una mare pugui obviar un episodi tan...escabrós dius tu?? (a mi em vénen mil adjectius molt diferents d'aquest...)
Ja t'han dit el que pensen les noies, estic amb elles, però vaja, espero i desitjo que la teva filla se'n surti i pugui aprendre a conviure amb això i, a més a més, que et pugui perdonar per no haver estat al seu costat quan més et necessitava. T'asseguro que la meva mare em fa això i no la perdonaria per res del món.
Necessiteu un psicòleg, primer la teva filla i després tu. I denunciar-ho a la policia ja.

[tolinso]

jo he entes que fa 4 dies, no 4 anys!!!!

jo et puc aconsellar que parlis amb ella, sobretot li facis veure que ella no en va tenir la culpa, i demanar-li si creu que parlar amb algu la pot ajudar, que estic segura que si!

pensa que el primer pas ja l'ha fet, i es parlar-ne! i es perque ho necessita! ara es la teva oportunitat per ajudar-la i ningu neix ensenyat, o sigui que poc a poc i ajudar-la tan com puguis!!! sobretot, no li treguis importancia.

[Menudeta]

Estic flipant i indignada amb les vostres respostes noies, i tant hi és si la història ha passat de debó a aquesta mare i a aquesta nena perque a la vida real si que passa!
Heu sentit a parlar de la culpa de la persona abusada (no violada!) i de la seva família?
sabeu quin és el procès judicial que es seguiria?
sabeu que hi ha ha molts psicòlegs que no poden i/o no volen i/O no estan preparats per afrontar aquests temes?
sabeu que cada família és un món?
sabeu que és un TRAUMA?
Sabeu que la resposta de la mare potser millor que crits, plors i carreguda cap als mossos? (que són policies i no psicòlegs ni jutges)?
sabeu l'abisme que hi ha entre la protecció i ajuda que rep una dona i la protecció al menor?
Us imagineu com pot estar aquesta mare després del que li heu dit pensant que així l'ajudarieu?
Sabeu que és un tema molt complex que porta de cap als professionals que treballen amb menors?
Sabeu que els abussos a menors els fan majoritariament persones properes i familiars dels nens (i dels pares clar..)
Sí que sabeu que si la mare us hagués explicat això personalment no li haurieu dit tot això.

Entenc que no ho sabeu perque si no no haurieu dit totes aquestes coses.

DonaCarla, si tens confiança parla-ho amb el seu metge de capçalera o amb el pediatra que la portava, potser on vius tu hi ha algún servei específic on poder dirigir-te. També pots mirar aquesta web www.acim.es o contacta amb l'Associació Vicki Bernadet i et podran orientar primer a tu de com tractar el tema amb la teva filla.

Molt bé per ajudar a la teva filla noia!

[marilluna]

buffffffff, que no hi pensi, que fa un gra massa... quina poca sensibilitat i empatia. Posa't en la seva pell i no cal que t'imaginis amb 10 anys, amb la que tens ara, que un tio et tanqui a un wàter, te magregi sencereta i a més és fés una palleta a la teva car, què? fem un gra massa? noooo segur que ja no hi pensaràs mai més. Ajuda-la, porta-la a un psicòleg i que tregui tot el que tingui a dins, que es desfogui....

Això va en serio? no serà una broma no? flipo!!

[aire]

Jo no se si aquests història es veritat o no, pero el que trobo tambè una mica heavy es que vosaltres jutgeu d´aquesta manera tant deliberada... Aquesta dona no ha sapigut reaccionar...s'ha equivocat, fins d´aquí d'acord...pero crec que no som Deu per donar un veredicte tant dur. Si ella ha explicat el seu cas, no heu pensat que per ella ha set molt dur escriure el relat, no heu pensat que potser esta molt perduda i a més esta dolguda amb ella mateixa per no haver reaccionat de la manera "correcte"?
Jo crec que totes tenim dret a equivocar-nos i no es una situació dificil per la nena, pero tampoc per els pares, i crec que hauriem de tenir una mica d' empatica, o es que a vosaltres hos agradaria equivocar-vos i que hos tractessin s´aquesta manera???

[PRUNAENSUCRADA]

Jo tb crec que potser la teva resposta no va ser la millor, però cada persona és un mòn i és molt fàcil opinar sense haver-se trobat mai davant la situació, no sabem com reaccionariem, no se.... jo crec que tembé hauria anat primer de tot a per fill de cabra, però això no em fa ni millor ni pitjor mare... no se...

El que volia dir és que el que jo veig és una mica de falta de comunicació entre la mare i la filla, ja que la nena ha tardat 5 anys a explicar-ho i això potser ha estat pq no ha trobat la manera de dir-t'ho i la teva resposta potser evidencia una mica aquesta falta de comunicació. Jo vaig viure de petita (amb uns 13-14 anys), un cas similar, en una parada d'autobus, esperant la teisa onn venien les meves amigues un home del poble que no està bé del cap per un accident de fa molts anys, se'm va acostar i em va preguntar a quina hora passava el bus, i llavors quan jo veig mirar el rellotge em va agafar un pit. Jo vaig saltar de cop i vaig arrencar a còrrer a casa, però quan vaig arribar a casa no vaig ser capaç d'explicar-li res a la meva mare (a dia d'avui encara no li he explicat mai), pq mai he tingut confiança per explicar-li certes coses encara avui dia. I això crec q és degut a que ella mai ha estat capaç de crear aquest vincle amb mi, jo vaig ser una adolescent conflictiva, amb una anorexia per mig, sempre trista, depresions,....però els meus pares no em podien ajudar, no en sabien... encara avui dia tinc periodes on em trobo molt trista, i veig que tot i que ells ho noten i ho veuen no fan res, però crec que és pq no en saben.

Amb això només vull dir-te que encara ets a temps de canviar això i d'intentar guanyar-te la confiança de la teva filla, ja que així la podràs ajudar millor, pq el teu suport és l'inici de superar-ho i per fer front a tot el que decidiu fer. El que va patir la teva filla és una violació en tota regla com ja t'han dit, unaviolació de la teva intimitat i el teu espai vital. Encara avui dia 16 anys després quan veig l'home en qüestió em venen arcades i el cor se m'accelera, i si el veig anant amb els meus fills em poso tant nerviosa que fins hi tot un cop el meu nen gran ho va notar.

Bé, només dir-te que molts ànims, i obret a la teva filla, veuràs com aquesta serà la millor manera per començar a ajudar-la.