No sé què fer...

[Ter]

Enceto tema perquè no sé què fer, necessito desforgar-me i potser em podeu ajudar...
TInc un nen que tot just acaba de fer 5 anys, un nen maquíssim però nerviós.
Fa 1 mes i mig que ha nascut el seu germanet i amb l'arribada del nouvingut la cosa ha anat a pitjor.
No fa cas, li he de repetir les coses 50 vegades i m'acabo posant nerviosa, contesta malament, no juga sol (té un munt de joguines i no hi juga, no sap estar més de 10 minuts jugant sol i passar-s'ho bé, si juga sol, ho fa perquè nosaltres l'obliguem no perquè s'ho passi bé), no veig que sigui feliç i això em fa posar super trista, no està mai content amb res, no sap esperar el torn de paraula...
Abans del germanet ja ens costava que fes cas però ara és impossible...
Ho he provat tot: reforços positius, reforços negatius, càstig,... ara li he tret tots els privilegis (mirar pel·lícules, el conte abans d'anar a dormir, alguna "xuxe" (que a vegades li dona l'àvia), no li compro res extra (tipus joguina petita com a recompensa)...
Porta des del desembre prenent homeopatia i flors de bach i tot i que es mostra més tranquil no acaba d'estar tranquil del tot.
Em podeu ajudar? Em sobrepassa la situació i no sé què fer...
Moltes gràcies!!

[Ítaca]

Sembla q estiguis parlant de la Txell... amb l'única diferència que ella no té cap germà petit (ni gran ).
Nosaltres fa cosa d'un any i pico, q l'estem portant al psicòleg del DAPSI, pq sempre hem tingut "problemes" amb el seu comportament... a vegades penso q no serveix de res anar-hi i d'altres penso q sí... no sé noia, suposo q calen quilos de paciència e intentar ser comprensius amb ells, tot i q a vegades costi horrors...

[lluna 21]

hola Ter, això que expliques em recorda força al meu fill que ara té quatre anys però va canviar de
comportament quan va néixer la seva germana, en fa quasi dos... jo et diria que és una etapa que han de
passar i que és normal que ho maniféstin d'una manera o altra. Estan com enfadats per la nova situació, es
revolten... Nosaltres, després d'un periode d'adaptació per l'arribada de la germana tot ha tornat a la normalitat.
Tens tota la raó quan dius que et sobrepassa la situació, només dir-te que paciència i paciència i ja veuràs que
tot torna a ser el que era...

[Ter]

Gràcies Ítaca i Lluna21 pels vostres comentaris...la veritat és que aquests dies porto donant moltes voltes al tema i he arribat a la conclusió que provaré:
- Tenir molta més paciència amb ell perquè potser ho està passant malament degut al germà petit.
- Provaré de no utilitzar tant el càstig amb ell, potser provaré el reforç positiu i negatiu a veure com em funciona. Provaré que s'hagi de guanyar els privilegis amb bon comportament a veure si sóc capaç i ho aconsegueixo!

Ítaca, jo tb el volia portar al psicòleg però el seu pare (la meva ex.parella, fa 4 anys que ens vem separar) no vol i la psicòloga ens vol veure primer a tots dos perquè parteix de la base que el nen és 50% mare i 50% pare. SI veig que continuem i no millorem, tiraré pel dret i el portaré.

Gràcies a les dues i ànims tb per vosaltres!
Petonets!

[latxell]

Hola Ter!
Llegir-te es com viure el que ens passa a casa!!!
En Bernat en te 5 des del Desembre, i cinc dies mes tard del seu aniversari va néixer la nena!!
Els dos últims mesos del meu embaràs van ser molt durs... Les coses se li havien de repetir moooooooolts cops, fins i tot la mestra em va dir que a classe tambe estava molt "pallasso" i despistat.
Els tres primers mesos de la Teresa han estat tambe força intensos... Amb ella es mostra dolcet, pero amb nosaltres... Ufffff!!! Reclama l'atenció quan més nerviosa està la nena, aleshores vol que l'escoltem, que l'ajudem... I si a alguna cosa li dius que no: drama al canto!!!
Haig de dir, però, que fa cosa de dos setmanes sembla que anem a millor. Hi ha llum al fons del túnel! ;)
Sembla que anem enfilant cap al bon camí!!!!
Nosaltres anem combinant el reforç positiu, mooooolt, però tampoc aguantem el "tot s'hi val".... Quan fa un drama deixem que es desfogui, però no li seguim la veta... I mica en mica, ho va deixant de fer, aixo sembla (Creuarem els dits!!!!)

No crec que hi hagi un protocol únic, cada nen és un mon... El que sí que és cert, és que per ells es un canvi brutal, i que les reaccions són normals... S'han d'anar treballant, i redreçant!!!
Busca coses que sols puguis fer amb ell, tambe necessita pa seva dedicació exclusiva!!

Molta sort i molts ànims!!!