Bolquer de nit

[Na_Gaia]

Hola, soc mare d'un nen de 5 anys i mig que porta bolquer per dormir a la nit, se que no m'he de preocupar, que encara es petit, el pediatra m'ha dit mil cops que si de dia controla tot esta bé, se la teoria a la perfecció però no puc evitar preocupar-me, perquè? perquè aviat anirà de campaments o es quedara a dormir a casa d'algun amigue't, etc. i tinc por que el nen senti vergonya, ell ara ho porta amb molta naturalitat i es conscient que si no es fica el bolquer es mulla per la nit però em fa por la pressió social.
Ahir, sense anar mes lluny, al super quan vam passar pel passadís dels bolquers es va quedar tot serio, pensant, i em va dir que no li fiques bolquer per la nit que s'aixecaria a fer pipi al wc, quan va anar a dormir vam fer un pacte, jo li posava però com si no el portes, si tenia pipi per la nit que em crides per anar al wc, em va dir que d'acord i se'l va posar, ha dormit com un tronc tota la nit i aquest mati quan s'ha aixecat el tenia tan moll que duia el pijama humit.

[núvol]

Hola Na_Gaia, jo també tinc un nen de 5 anys i mig (deuen ser de la mateixa quinta, abril 2006) i quan he començat a llegir el teu missatge m’he quedat una mica parada…., però quan l’he acabat t’he entès perfectament i jo faria el mateix.
El meu no porta bolquer de nit des dels tres anys i tres mesos, per això m’ha sobtat a l’inici, però està clar que cada nen és un mon i te les seves necessitats. Una cosa és dir-ho i l’altra viure: jo crec que en el teu cas no li donaria molta importància, tenint en compte que el nen cada nit quan es desperta porta el bolquer mullat, això vol dir que fa pipi cada nit i que necessita bolquer. Si arriba el moment d’anar a colònies i/o a casa d’un amic el que faria és explicar-ho amb molta naturalitat a les persones de la casa que l’acullen i que estigui el nen al davant, i potser ell mateix, alhora d’anar a dormir, s’adonarà que ja és un “nen gran” i no el voldrà. El que passa és que jo primer faria la prova a casa, mica en mica... El més important és que el nen no es senti malament per això.
Molts ànims i paciència.

[devo]

El meu fill de 4 anys també va amb bolquer a la nit, i crec que va per mooooolt llarg! Ja li va costar prou en el seu moment treure el de dia, pel de nit no tenim cap pressa! L'únic que hem fet és que li posem bolquers d'aquests que són com calcetes, i de tant en tant li recordem que si té pipí a la nit es pot aixecar i anar al wc, com si portés calçotets, i que si s'aixeca amb el bolquer sec podrà dormir sense bolquer, però és que ell realment no se n'adona quan se'n fa.

A l'última revisió la pediatra ens va preguntar pel tema, i ens va dir que no hi havia cap problema, que cada nen se'l treu quan està preparat. Ens va dir que la seva filla va dormir amb bolquer fins als 7 anys, i que quan anava de colònies o a casa d'alguna amigueta no tenia cap problema, anava amb el seu bolquer-calceta i deia que dormia tan profundament que no se n'adonava, i que no li suposava cap vergonya ni angoixa (suposo que també depèn del caràcter del nen). També ens va dir que havien provat de tot (no donar gaire aigua per sopar, aixecar-la a mitja nit a fer pipí...), i d'un dia per l'altre va deixar de fer-s'ho i mai més se li va escapar.

Si va de colònies a aquestes edats no crec que sigui l'únic que vagi amb bolquer! Les mestres ja s'hi hauran trobat i ja sabran com actuar sense fer-lo sentir malament.

[gemma]

Hola noies!! Jo només us puc explicar la meva experiència i com bé heu dit cada nen és un món.

Jo amb meu primer nen, pensava en treure-li quan veiés que dirant dos o tres dies deixava els bolquers secs..i la història va ser que de vegades feia un dia i vegada dos ...i llavors provava i s'aixecava mullat...De vegades 1 dia sec i l'altra no...i fins i tos estava sec 3 dies i després mullat de nou fins a dalt de tot. Fa molta peneta i et sents una mica culpable fins i tot, però jo no li vaig renyar mai...si no dir-li sempre que vagi el pipi abans de dormir...i que si es notava alguna cosa em cridés...però ell no s'adonava...

Això de rentar tot el llit és laboriós...protector, llençols i edredons, pijama i dutxa calentona a les 07:00 del matí...o de vegades a les 05:00h..però segons passaven alguns dies ho anava notant...
Va ser un procés d'uns 15 dies...o 20 màxim..ja no ho recordo i de rentadores potser unes 6 no crec més de 8 rentadores...però el nen inconscientment va regular el seu ritme i no va patir gens...segur que jo molt més de pensar que agafés fred o altres coses...

La qüestió era treure-li el bolquer de nit, doncs al seu germà petit (es porten uns 16 mesos) ja li treia el del matí...i no volia tenir al gran amb bolquers de nit. L'Arnau crec que tenia uns 3 anys...
Pel que fa al Pau...vaig preguntar-li a un doctor(crec de guardia) el tema del bolquer de nit...i em va contestar:
El més adïent és treure el bolquer de nit després de l'hàbit del bolquer de dia...uns 15 dies després. Però que diu aquest ara!!!.-vaig pensar. Segons això, havia estat 1 any de més amb bolquers amb l'Arnau!!!!

Així doncs al Pau després del bolquer de dia (que ho portava força bé i a més ell no mullava tant els bolquers de nit com el seu germà), uns 10 dies més tard...quan l'Arnau ja es controlava ...vaig arriscar-me amb el petit. Va ser més ràpid i potser en 10 dies ...ja no va mullar res en tota una setmana. Els dies es van espaciant poc a poc i potser al segon mes se li escapava 1 dia puntual o 2 màxim...

Personalment, crec que els nens quan ho superen estan molt contents i es senten molt orgullosos de ser una mica més grans.

Quin rotllo t'he donat, però espero haver-te ajudat una miqueta.

[Lesmansdelapètal]

Us explico la nostra experiència.
El meu fill gran té 8 anys i 8 mesos i fins al juliol portava bolquer de nit. El de dia li vam treure amb 2 anys i 3 mesos i amb 3 dies ho vam tenir aclarit, va ser rapidíssim i perfecte. Però el de la nit no hi havia manera. Cada dia s'aixecava amb el bolquer ple a vessar. Al 5 anys vam trucar a un centre psicològic on van portar al meu home de petit pel mateix motiu, i ens van comentar que fins als 6 anys normalment no tractaven als nens per aquest motiu i van afegir que fer-se pipí de nit, és hereditari i no s'ha de fer res a no ser que el nen tingui problemes d'autoestima. Així que nosaltres no vam fer resi li vam seguir posant bolquer.

L'estiu passat, el nen se'n va anar de colònies amb l'escola i va ser quan va començar a dir que no volia portar el bolquer que li feia cosa que els altres nen es riguessin d'ell. Primer li vam treure el bolquer i vam provar de dormir sense res, però havíem de canviar el llit sencer cada nit. Per tant, vam anar a la pediatra, i ens va donar hora per al nefròleg que és qui porta el tema de l'enuresi. El metge a part d'un qüestionari, li va fer primer proves físiques: una analítica de sang i orina i una ecografia de ronyons. Un cop descartat que no hi ha cap problema físic ni psicològic, li va preguntar a ell si volia deixar el bolquer. Com ell li va dir que si, ens va donar 2 opcions, la primera són unes pastilles que frenen la necessitat d'orinar, que són efectives des del primer dia, innòcues però que un cop les deixes de prendre, els nens tenen una recaiguda d'un 90% de probabilitats.
La segona i la que vam agafar és la màquina pipí-stop. Es una alarma que té un sensor que es posa al calçotet del nen i a la que nota la primera goteta de pipi comença a sonar i fa que el nen es desperti, hagi d'apagar la màquina i vagi al lavabo a fer pipí. Es un procés lent, que pot trigar mesos però que té una efectivitat gairebé d'un 100%. Nosaltres portem l'alarma des del juliol i la veritat és que molt bé. Ara hem estat gairebé un mes sencer sense fer-se pipí. Ahir fins i tot vam comentar que potser ja li podíem treure a veure què passa. Precisament aquesta matinada se li ha escapat. Però hem passat de rentar cada nit tots els llençols a netejar el calçotet un cop al mes.

El metge ens va confirmar que l'enuresi nocturna és hereditària, per tant nens que els seus pares en van tenir de petits, tenen moltes més possibilitat de patir-ne.
Nosaltres ja estem mentalitzats que el petit va pel mateix camí.

[Na_Gaia]

Moltes gràcies per explicar les vostres experiències, cert que hi ha mes nens amb aquest "problema" dels que em penso. Pot ser que sigui genètic, tinc una cosina amb un fill molt més gran que té aquest "problema" però no se pas de qui els hi ve...
Suposo que hem d'anar pas a pas, a partir d'aquest any l'hem d'operar de fimosi, fins ara el pediatra no l'hi ha volgut fer perquè volia evitar l'anestesia total, per operar un fimosi millor local i eliminem riscos innecessaris. Dedueixo per les vostres respostes que el millor es esperar i quan sigui necessari posar-nos en mans d'especialistes si s'escau, no?

Ningú ens va dir que fos fàcil!

[serra]

Jo tinc un nen que farà 7 anys d'aquí 15 dies, i una nena de 4... i tots dos van amb bolquer de nit. Bé, també es fan pipí sempre que s'adormen: al cotxe quan anem de viatge, al sofà si estan massa cansats. Som els gran rentadors de sofàs, cadiretes de cotxe i llençols. Resulta que tant el papi com la mami eren pixaners nocturns (vaja dos que ens vem ajuntar...). Ho he preguntat mil vegades al pediatra, tant al de la seguretat social com a l'homeòpata, i tots dos m'han dit el mateix: herència (duplicada en el nostre cas) i la maduració del nen, concretament la maduració de les fases del son, i que fins als 7 anys no cal fer res.

Ara el nen s'acosta als 7 anys, i potser després de les vacances provaré el "pipí-stop"; ja us comentaré què tal.

La veritat és que hi ha com desconeixement en el tema: a qui li passa, sabem que pot ser "normal". El millor amic del meu fill té el mateix problema. Però hi ha hagut diverses mares que desconeixent el tema em diuen "Com?! Encara porta bolquer???!!!", com si la culpa fos nostre per no ensenyar-los... Aclarit el tema ja ho entenen, però se'ls veu una espurneta als ulls com si pensessin "sí, ja..."

(el dia que deixi de comprar bolquers em semblarà meravellós...!)