rabietes nena de 6 anys

[ISASF]

Hola!

Bé, jo no tinc una nena de 6,.. no hi he arribat... però crec que es una qüestió de que ella hi vegi que hi han conseqüències i que varien segons el seu comportament.
Conseqüències positives i negatives, es clar... no nomès em vull referir a càstigs. Si el seu comportament no és el que hauria de ser, primer de tot hauria de veure que això a tu no t'agrada.. es clar, i no aconseguir el que pretenia. Si ho aconsegueix una vegada, tingues segur que ho intentarà de nou. ´
Si el seu comportament es fantàstic, com fins ara, la seva mama l'abraçara, l'acaronarà i tindrà els premis que li hagis promès.


En definitiva, tot i que ser pares es el mes dificil del mon, ... en realitat, la teoria es ben fàcil, oi???

Pero la pràctica.... uuuh, és ben complicat.
Forçaaa!

Un peto!
Isa s.f.

[littlenahia]

Hola!!

Acabo de trobar aquest post… i em va com anell al dit! No podria descriure millor la meva situació amb la meva filla que a l'abril farà els 6 anys… es que tot es idèntic!! Fins i tot com em sento jo… que frustant… algún dia m'he posat a plorar de la impòtencia de no saber què fer… l'últim el dia de reis… Ara no em sento tan sola… i a més després he vist que es de 2011, o sigui que la teva filla ara deu tenir 8 anys…

Com ho vas solucionar? que espero que fós aixi… o va ser una etapa? Jo lo del canvi de comportament segons el que fa ja ho hem provat i res, lo de consenti ni ho hem provat pq no creiem que sigui la manera.… segueix igual o pitjor… ara estic valorant unes colonies de gestió emocional…

Ja em dius! gràcies!

[Pat83]

Hola!
no sé perquè no puc llegir el dubte inicial que comenteu... però he anat llegint les respostes que poseu i hem faig una idea de que parleu.
Us comento que les rabietes són un comportament necessari per al desenvolupament dels nostres fills i que tenen el seu punt àlgid entre els 2-3 anys i cap als 4 desapareixen. Que continuin més enllà dels 4 anys de manera freqüent (ja he dit que no puc llegir la original) és un signe d'alerta que s'hauria de treballar amb un professional donat que significa que el nostre fill/a no ha après ha gestionar la frustració i li està creant tota una sèrie d'experiències de malestar que no l'ajuden en el seu desenvolupament com a persona o pot ser símptoma d'algun trastorn.
Hi ha moltes coses que es poden fer davant d'una rabieta. Estic d'acord amb algú que ha comentat (hem sembla) que ens hem de replantejar què neguem als nostres fills i què li demanem... És relament necesssari?
També, com a pares, estaria bé plantejar-nos les següents preguntes:
El que li demano està preparat per fer-ho ja sigui per edat o perquè primer li he ensenyat a fer?
Tenim els límits clars a la familia? Pare i mare demanen el mateix sempre?
Li diem també les coses que fa bé? Amb freqüència?
Etc
Bé, espero que us sigui d'utilitat i sobretot us desitjo moooooolta moltíssima paciència per tirar endavant.
Si us ve de gust podeu tafanejar un blog que tinc de psicologia infantil on parlo de les rabietes (tinc pendent pujar una entrada sobre què fer amb les enrabiades), educació emocional, etc. Ho dic per si us pot ajudar en alguna cosa. El coneixement sempre ajuda!
1 abraçada,
www.unpocodepsicologia.com