Us passa? Desesperada ...

[Blan13]

Hola bon dia noies,
Veureu ... fa poc he tingut a la meva filla, té dies ... el fet és q no sé que m'ha agafat que tinc com una sobreprotecció cap a ella q no sé si és normal.
Em molesta q l'agafin la familia i amics, em molesta q els seus cosinets la toquejin massa ... em fa por treure-la al carrer per si agafa algún virus ... em fa por q li pugui passar alguna cosa ... en conclusió, em molesta i em fa por TOT!!!!!!
No entenc pq em passa ... entenc q la nena té poquets dies però jo mateixa veig q no és normal però al mateix temps no ho puc evitar!!!

Suposo q és normal una mica de sobreprotecció els primers dies però us ha passat a vosaltres aixi tant exagerat? Em fa ràbia pq no hagués dit mai q em passaria ... és q si fós per mi no la deixaria agafar a ningú i no és plan ...

Gràcies noies ...

[[Marieta]]

si fós per mi no la deixaria agafar a ningú i no és plan ...

Oi tant que és plan, si és el que tu sents.
Aquests dies, aquests mesos, aquesta brutal experiència de ser mare per primer cop d'aquest petit no tornarà. Fes-ho com ho sentis, i fes-ho valer davant de qui sigui.

La maternitat de la tele és mentida. La de l'estómac és real. Si més no... quina d'elles és genuïnament teva?

Tu esculls. Ànims i... ENHORABONA VALENTA!

[cross_13]

hormones...
jo tenia gelos de la meva mare!
respira profundament i tranquil·la mica en mica ho aniràs assimilant

[mdemare]

Els primers mesos les dones tenim les hormones a flor de pell. A mi a vegades em molestaba que l'agafessin. Es va passant am els mesos. Suposo que ens tornem mames lleones protegint els cadells.

[kabbisa]

Jo vaig estar tota la baixa que no podia estar en habitacions diferents, ni tan sols en habitacions una al costat de l'altre, sense estar tota l'estona imaginant que queia la casa (meteorits, avions, terratrèmols, incendis,...) i no podria consolar-lo ni apropar-m'hi ni res...
Ara em segueix passant, però amb molta menys intensitat i vividesa!

[Rossinyola]

Siiii, a mi em passava el mateix. Com ja t'han dit, és l'instint! Per sort per mi, la meva nena estava tot el dia enganxada al pit, així q vaig evitar bastant que l'agaféssin. Amb el temps se'm va anar passant, però també vaig tenir sort que la família em va respectar força
Marieta, l'has clavat amb això de la "maternitat de la tele" :D

[numa1982]

Hola!

Jo encara no l'he tingut! Falten 9 dies per la cesària però a la xerrada de l'hospital ens van dir que ens podia passar i que és normal. Van dir que té relació amb les hormones i amb el nostre instint mamífer... Ja t'explicaré si a mi també em passa quan arribi en Pau!

[martina13]

hola!!

a mi encara em falta una miqueta estic de 34 setmanes , pe`ro que fort això que expliqueu!!!! m'imagino a més que et deus sentir incompresa pq l'altre no ho deu entendre no??

a mi ara em passa que somnio molt amb la peke, que se'm cau, que m'oblido de donar-li menjar coses així...el meu company "se'n riu" clar ell no ho passa això.

jo crec que si em passa això ho intentaría parlar amb la meva parella, será bona idea no???

[retalls]

ufff la meva filla aviat farà l'any i no puc parar de pensar en que li pot passar qualsevol cosa... i que si li passa res uufff no sé que faria jo!!
És una mica obsessiu i quan veig algo a la televisió referent a nens, se'm posen els pels de punta i molts cops se'm cau alguna llàgrima.
Sempre he estat molt sensible, però vaja, espero superar aviat aquesta por per tot.

[irem]

A mi també em va pasar!!!!no m'agradava que ningú l'agafés,de fet la tenia pràcticament tot el dia als braços i ja no donava molta opció. Jo deia que la nena plorava quan l'agafava altra gent i d'aquesta manera els frenava. De totes formes la gent propera em van respectar bastant.
Poc a poc tot es va normalitzant i a mida que pasen els mesos ho portes millor. També t'he de dir que la mev nena ja té 21 mesos i encara ara no m'agrada que l'agafin molt o la sobin gaire (tret dels avis,tiets...ja m'enteneu,amb els de casa cap problema).
El meu consell és que facis el que sentis,i el que no et faci sentir bé evita-ho, la gent ho ha d'entendre.
Petons maca!!!

[laurita6]

una altre mami que et diu el mateix, es un sentiment molt fort portes nou mesos dins teu i ara que esta fora es teva, i de cop veus que una personeta depent totalment de tu i et desbordes, penses si no ho faras be o si li pasa res i el teu instint es si està amb la mama no li pasarà res pero amb el demès no ho ser. poc a poc la intensitat baixa una mica pero no desapareix la meva peque té dos anys i segueixo pensant que amb la mama no li pasarà res mai, a part que la vull per mi tota jejeje.

[sasha_vikos]

Hola!!
Jo quan estava embarassada ja no volia que ningú agafes a la nena i m'agobiaba només de pensar amb tota la gent que vindria a casa. Ja ho veia una cosa poc racional, ja que lo millor per la nena es que l'agafin altres persones, sentir veus diferents, sortir al carrer, etc, però es fa complicat els primers dies. Un cop neix, tot això s'ajunta amb família, amics, coneguts, etc que tothom et diu com has de fer les coses i agobia molt més. Un día vaig arribar a la conclusió que no havia de buscar excuses i si no em venia de gust que algú vingués a casa o que agafes a la nena ho diria clarament. Som nosaltres qui hem parit i en molts casos que estem encara amb mals físics i emocionals i qui no vulgui entendre'ns es el seu problema. Així que fes el que tu sentis.

[xirimoia]

A mi també em va passar, i no només els primers dies, sinó els primers mesos. El problema és que no veig tan fàcil que diguis "jo l'he parit, sóc la seva mare i ho sento així, m'heu de respectar". Perquè al meu home, per exemple, li feia il·lusió que l'agafessin sa mare i sa germana, i elles estaven constantment per casa i es morien per agafar-la... I encara que ja vaig dir que necessitava espai, que la nena sempre plorava quan l'agafava algú altre, que s'ho agafessin amb calma... només vaig aconseguir discutir-m'hi.
Perquè per més nostra que la sentim, aquesta criatura també és seva, i ells també opinen.
Però vaja, el que volia dir és que jo també crec que és normal, és normal patir per tot, és normal pensar que amb nosaltres estaran millor que a cap altre lloc (i a més, és veritat) i que passarà. Però que mentre no passi fes-te valer tant com puguis.
Que de temps per agafar-la ja n'hi haurà per tothom, no cal que sigui ara!

Un petonàs!

[gusiluz]

Hola,
Jo crec que ha de ser ben normal el que et passa, tu l'has gestat 9 mesos i has viscut el part, és com una part de tu. A mi em passa algo similar però diferent:
Em falten 4 mesos per parir la meva nena i em fa una ràbia que tothom pregunti i opini tant, que si el que li hem de comprar, que si el nom, que si feu padrí amb aquest o a al'altre.
És mevaaaaaa!!!! Jo sóc la qui la porto dins i qui la pariré, i a més tampoc vull deixar que l'agafi tothom, com diu el meu home, jo pareixo, jo decideixo.

[Nineta22]

Gusiluz,

No és per desanimar-te, però si a 4 mesos del part js opinen, prepara't després!! :)

Anims a totes i que sigui una hora curta!!!

[laneta]

I tant si em passa!!! El meu petit té dos mesos i no puc suportar veure com, sobretot la família del meu marit, l'agafa, el toquineja, li fa petons... em crea moltíssima angoixa!
Amb els amics o gent que te l'agafa (que aquesta és una altra, la gent l'agafa sense demanar permís!) no em passa tant, però amb la seva família sí! Els farts de plorar que em feia al principi... era com si em toquéssin algo molt íntim meu!

Molts ànims a totes, diuen que amb el temps aquest sentiment va passant ;)