Ploreres descomunals

[Meritxell77]

Hola a totes!!!
Fa 12 dies que va néixer el meu petit tresor, en Martí. Estic al.lucinada de la situació per que sembla mentida que tingui un petitó a casa, una cosa que havia desitjat tant tota la vida, sempre he volgut ser mare i ara ja ho sóc.
Però no tot són flors i violes, resulta que m'agafen unes ploreres descomunals de tant en tant, i no se ni dir perquè. Suposo que és una mica de depre post part però ho estic passant fatal. No puc entendre que amb un nino com el que tinc a casa que per mi és el més guapo del món, que a més és un bebé super bo per que quasi bé no plora, amb un company que es desviu per mi, amb uns pares que són una joia i que només pensen en com ajudar-me... i jo estic plorant i plorant... amb uns atacs d'angoixa brutals.... El meu compny pobre ja no sap què fer... i jo estic molt espantada per que no vull estar cada dia així... no m'entenc a mi mateixa...
necessito ajuda!!!
què puc fer?
Moltes gracies!!!!

[CISCA]

Primer de tot enhorabona!!!
Pensa que és una cosa molt normal degut al canvi tant important que hem fet a la vida i el ball d'hormones que portem .
Jo vaig estar molt fotuda, el dormir poc,(que dona molt temps per pensar), que tothom estès pendent de mi quan sempre anava a la meva, el pensar en el moment de tornar a la feina i la culpabilitat que tenia per sentir-me així no hem deixaven estar tanqui-la.
Poc a poc vaig anar estant millor, a part vaig prendre una temporada flors de Bach.
Jo crec que a mesura que passin els dies aniràs estant millor, i si veus que no, demana ajuda, a la llevadora, al metge de capçalera.
Un petó.

[San78]

Hola, Meritxell!

Moltes felicitats pel teu peque!

Jo, al igual que la Cisca, penso que el que et passa és normal. Precisament l'altre dia, a les xerrades d' educació maternal a les que vaig des de la setmana passada i que et recomano d'anar-hi, ens van explicar que això és molt freqüent que passi i que és habitual que aproximadament a partir del mes del naixement comencis a remuntar, així que... MOLTS ÀNIMS!!!!

[entrerius]

Meritxell, estiguis tranquil.la, que el que t'està passant és molt normal, i fes-li veure així a la teva parella.

Pimer fill, inexperiència, responsabilitat, emocions contradictòries, HORMONES, cansament.... hem estat connectades amb ells 9 mesos i ara els tenim amb nosaltres... però se'n fa estrany.....
De fet és una sensació de pèrdua i una altra d'incertesa. Tenim al nostre fill tant esperat però no amb el lligam emocional tant fort que hauriemesperat..... i tenim sentiments contradictoris....... i si li sumem la enorme responsabilitat que se'ns be a sobre, el dubte si ho sabrem fer be...... SON MOLTES COSES....

Deixa fer uns dies i ja veuràs com tot millorarà, tot anirà tornant al seu lloc i tu t'estimaràs cada dia més al teu petit i el sentiràs del tot teu

Molts ànims bonica

[Meritxell77]

Moltes gracies... És molt dur estar així, ara per ara ho veig tot tant negre quan m'agafen aquests atacs que encara m'angoixo més i entro en un bucle de ploreres nervis angoixes...
Cisca, on les fas les xerrdes aquestes, estic buscant algun lloc per reunir-me amb altres mares però no m'acabo de decidir...
Un petó

[Ginger]

Moltes gracies... És molt dur estar així, ara per ara ho veig tot tant negre quan m'agafen aquests atacs que encara m'angoixo més i entro en un bucle de ploreres nervis angoixes...
Cisca, on les fas les xerrdes aquestes, estic buscant algun lloc per reunir-me amb altres mares però no m'acabo de decidir...
Un petó

Meritxell, busca algun grup per la teva ciutat o poble. Penso que et pot ajudar molt reunir-te amb altres mares. D'on ets?

[Meritxell77]

Sóc de Barcelona. Del Barri de Sant Andreu, ja em van dir dos llocs per anar un de la fundació Alba crec, i l'altre de mares que es reuneixen a la biblioteca Can Fabra, miraré d'anar-hi.

[San78]

Meritxell, pots preguntar al teu ginecòleg, a la teva llevadora o directament al teu CAP per aquestes xerrades amb altres mares recents; penso que t'anirà molt bé per aclarir dubtes, per compartir experiències i per veure-ho tot des d'un altre punt de vista.
A mi al principi també s'em va fer tot una mica "cuesta-arriba", però ja veuràs com d'aquí a molt poquet, quan el teu neu comenci a interaccionar una miqueta amb tu ( ben d'hora, quan comenci a fer els seus primers somriures), tot canviarà.
Molts ànims de nou!

[Meritxell77]

MOLT´SSIMES GRÀCIES A TOTES!!!!!!!!

[mamadiana]

Meritxell, em recordes a mi amb la meva primera filla. Vaig estar els primers 2 mesos plorant, angoixada... Val a dir que en el meu cas, a part de la depre post-part s'hi va sumar la frustració de que nasqués per cesàrea, des del meu punt de vista, per pressa dels gines , i que li costés moltíssim engreixar-se. Em va anar molt bé sortir a passejar amb mares que havia conegut a les classes pre-part del CAP, i anar a un grup de post-part que van organitzar amb les mateixes mamis. També es veritat que a la que la meva nena es va anar fent més gran i ens vam coneixer una mica més tot va anar molt millor (era una nena mooolt ploranera, i m'atacava els nervis ). Com et diuen les companyes, quan et comenci a somriure ni et recordaràs dels plors

Molts petonets i ànims!!

[Meritxell77]

Gracies Mamadiana!
Jo també vaig tenir cesària i a en Martí també li està costant engreixar-se... Tot i això és un nen tan bo, no plora gaire i la veritat és que no em puc queixar gens per que dóna molt poca feina... Peràixò em sorprèn encara més el estar així, per que els dies són molt tranquils i les nits també deu ni do (tot i que clar cada tres hores toca teta... És com un rellotge!!!).
He parlat amb la meva homeopata i m'ha donat unes boletes per anar superant-ho i tota la família s'ha volcat en mi.... Però jo segueixo amb uns atacs d'angoixa que em fan por... Però bé, suposo que anirà passant.
MOLTES GRACIES A TOTES PER COMPARTIR LES EXPERÈNCIES, M'AJUDA MOLT EL SABER QUE NO SÓC LA ÚNICA PERSONA AL MÓN A LA QUE LI PASSA... jejejeje.

[Veronik]

Llegint-vos m'ha recordat els primers quince dies de Daniel... Després passat el temps comprens que el que era un granet de sorra el veia com una muntanya, el coctel hormonal, la fustració de no poder donar el pit, de no saber si seria bona mare... Moltes sensacions de cop, vaig entrar al paritori plorant ja que veia finalitzat el patiment de l'embaràs i no vaig deixar de plorar fins passat aquells dies, de camí cap a casa, primera visita pediatrica, visites quan exclusivament tenia ganes de trobar-me sola amb el meu petit i el meu marit pero havia de tenir-les, qualsevol tonteria em feia plorar.

Una bona amiga em va dir que psicologicament no havia trencat el cordó umbilical amb en Daniel, que encara el volia protegir dintre meu, trobava a faltar els moviments, em trovaba buida, veritablement fora em molestava tot, fins i tot l'aire que li donava al meu petitó, em quedava nits mirant el bressol, escoltant els sorollets que feia, no podia dormir, vaig pendre flors de bach i em va ajudar moltissim.

L'experiencia que per ara es poca perque només tinc un fill hem diu que això només son sensacions. Nosaltres som les millores mares del mon así ens veuen els nostres petitons i que això son les hormones que ens juga males pasades en els nostres pensaments.

Molts ànims mami!!!!

[Nila4]

Hola!!

Jo també em sentia fatal, tot se'm feia muntanyes. Passes de sentir-te lliure a no tenir temps ni de dutxar-te... Vaig passar les tres primeres setmanes fatal, sort vaig tenir d'en Nilo4 i la meva mare... Em sentia buida,sola,culpable perquè em semblava que no l'estimava prou... Però mica en mica em va anar passant, vaig anar agafant confiança amb mi mateixa i vaig adonar-me que al cap i la fi, me'n sortia molt bé! Ara ja estic habituada, i si algun dia marxo a fer un volt de dues hores sola sense el meu petitó, no faig res més que pensar amb ell i desitjant tornar-lo a veure!!Ja no puc desconectar!!
Ànims!!! Es normal i poc a poc anirà passant!!!

[Yaiza202]

es normal guapa. Pensa queles hormones cauen en picat. En els meus dos casos amb la primera vaig estar bastan be encara que ploraba a dies i amb la segona ja sumaba dos innecessaries la situacio em va estressar moltissim tenia i tinc un panic horrible als ginecolegs despres de tot lo que va passar i aixo em va crear una depressio pospart horrible ara per ara ploro devegades pero soc molt feliç aquestes etapes son normals. Tu tranquila i deixa passar el temps i recorda que es bo plorar

[San78]

Hola, Meritxell! Com vas? Espero que et trobis millor.
Un petó ben fort

[Meritxell77]

Hola a totes!!!!
gracies per l'interès. Estic recuperadissima!!!! per fi han passat els mals moments... ara ja ho veig tot molt més clar i he deixat enrera les ploreres i els mals rotllos. m'ha ajudat molt tota la meva família (els meus pares han estat molts dies acompanyant-me...), el meu company que és un sol... i una mica d'ajuda de la homeopatia... Tan sols dir-vos a totes que gràcies i a les que potser esteu passant pel mateix: sobretot deixeu que us ajudin., busqueu ajuda en gent en qui confieu, parleu molt amb la vostra parella, sortiu de casa i passegeu... Tot això m'ha ajudat a sortir-ne. I temps... Molta paciència i mirar-vos molt al vostre petitó/ona que us donarà molta força!!!!! petonets a totes i gaudiu cada moment que passa molt ràpid!!!!

[CISCA]

M'alegro molt de que j et trobis millor...