Estic més sensible desde que soc mare

[bertagener2011]

Hola noietes,

No sé si us ha passat peró jo desde que soc mare que estic molt sensible, no puc veure cap escena de nens plorant sense la seva mare, violencia, gent que pateix, pelicules dures tipus lista de schindler i ploro per qualsevol cosa...només faig que canviar de canal...el que es estrany es que quan estava embarassada estava normal, a més he anat dos cops al hospital amb la nena perque li tenien que fer proves i vinga plorar quan la punxaven... aixó es depressió post-part? ja fa 3 mesos que vaig parir...hem durarà per sempre aquesta sensibilitat?? algú més com jo??

[esquimal]

A mi també em passa, no en tema vacunes, però no puc veure segons quins reportatges o películes, per el documental que van fer de mares que els prenien els fills, no podia veure-ho, i sincerament tampoc ho vull. M'afecta molt ara i quan estigui preparada suposo que podré veure'ls. No crec que sigui depressió post part, però podries comentar-li al pediatre si t'angoixa

[dym]

Hola! m'uneixo al club... jo ja de per si soc moooolt ploramiques.. m'emociono amb segons quins anuncis o pelis, pero desde qeu em vaig quedar prenyi (jo pensava que eren les hormones, o si mes no aixo et deia tothom...)i vaig tindre al meu pitufo, doncs encara m'afecten mes les coses... No puc veure patir a un nen o plorar... i m'espanto si veig que li pasa algo al nen, encara que nomes sigui que respira una mica mes fort del normal, encara que no li passi res...

Em sembla que ens tornem mooooolts mes patidores! pero com diu la Kastila, la frase aquesta tambe me la deia la meva mare i quanta rao tenia!! ARa ho entenc...

[Alesta]

Jo també diria que és el fet de ser mare que a algunes ens torna més sensibles!
Ja fa prop de 10 mesos que vaig parir i tampoc puc veure segons quines pelis, reportatges, notícies...
No crec que sigui depre post part... almenys no pel que expliques!

[neuetes]

... i la meva nena té tres anys i em pasa com a vosaltres. Per dir-ho d'alguna manera... he desenvolupat un sisè sentit amb el qual puc preveure i evitar riscos. I lo de les pelis, series, llibres en que es maltracti, fereixi, abusi o abandoni nens petits... no ho puc veure. Mireu, durant l'embaràs mirava molt la sèrie "mentes criminales" i ara no puc veure-la, massa temàtica de nens segrestats o abusats per pederastes...

Per exemple: ahir o avans d'ahir (ara no recordo) feien una peli a la 1 que es deia "invasores". Just la vaig enganxar quan la Nicole Kidman estava a dins del seu cotxe amb el seu fill passant per un tunel on veu una dona que demana auxili i l'atropella un altre cotxe. Ella surt per socòrrer-la i li diu al seu fill que no es mogui de dins. I jo vaig exclamar a la tele, com si la prota em pogués sentir: "no deixis el teu fill sol que algu et pot robar el cotxe amb el nen a dins!!" i vaig canviar de canal. No sé com va seguir la peli, ni tampoc m'importa. Que segur que amb lo recargolats que són els de Hollywood a aquell nen li hagués passat alguna cosa pitjor.

[fox]

Jo desde que sóc mare tambè m'he tornat més sensible, ja fa dos anys i mig i encara em sorprenc a mi mateixa quan m'emociono mirant la tele i em comença a sortir la llagrimeta, abans era tot el contrari. Encara m'enrecordo quan vivia amb els meus pares i veia a la meva mare plorant per alguna escena emocionant de que jo em reia d'ella pensant com pot plorar per aquesta ximpleria... i mira ara sóc jo la sensibleta.

[bertagener2011]

Moltes gracies pels vostres comentaris....veig que no soc la única que li passa... i neueta a mi hem va passar el mateix amb la peli de la Nicole Kidman, jo també vaig veure el moment en que atropellen aquella dona, el nen a dintre el cotxe i mira, vaig canviar de canal!!! igual que tu!!!

Suposo que ara es el que toca, patir pels fills...o sigui que hem quedo més tranquila si a vosaltres us passa el mateix... la veritat es que fins que no he sigut mare no he pogut sentir aquesta mena de sensiblor...que fort, eh??

[Annita]

Una latra mama patidora més pel club! La meva nena té ja tres anyets, i continuo amb la meva particular depressió post part, pq m'he tornat sensible en extrem; em faig meus els mals de tots els nens del món, i la veritat és k hi ha moments k em sobrepasa, pq no puc anar per la vida fent de mama de tothom (més k res pq ja tenen la seva pròpia, jeje), i de vegades en veure això em sento fatal; Curiositat: Heu vist un video de la Pink k es diu "fucking perfect"? Mireu-lo; no hi ha cop k el vegi i no em posi a plorar, fins i tot a la feina!!! Ja em direu k haig de fer!!!!jajajaja ... Soc una pànfila!

[MARUXA]

Hola, hola!!
Jo també m´apunto al club!! des que vaig tenir al Roger sóc també com una mena de "mare universal" m´estimo a tots el nens del món!!! i tampoc puc veure-llegir segons què, també m´emociono molt i ploro. el Roger va tenir bronquiolitis i li van haver de posar la mascareta d´oxigen amb només 4 mesets, i jo plorava... com plorava!! i l´infermera: "és el primer oi?".
No sé si és per que és el "primer" o què però m´he tornat també mooooooooolt i molt sensible!!, no crec que tinguis depressió post part, simplement que ara ets una gran mamá!!

[arlet76]

Jo també m'hi apunto!! no puc veure res a la tele que tingui que veure amb coses dolentes que els hi puguin passar als nens... suposo que ens deu passar una mica a totes...

[Irenusky]

Vaja!!! a mi que em quedava el consol de pensar que eren les hormones i que això marxaria... al final de l'embaràs tenia dies que estava súper sensiblona i després de tindre al nen dons com vosaltres, hi ha depén de que que m'emociona molt! i si és algo relacionat amb el nen uffff

[entrerius]

jo també he canviat molt!!!

Sóc molt sensible al patiment infantil. Abans crec que n'era conscient però no m'afectava com ara.

No crec que sigui depressió post-part. Algú ha comentat lo de la "gran mare" o "mare universal" i crec que és una mica això, empatitzes amb els sentiments dels menuts com si fossin els dels teus propis fills, i això et canvia totalment la perspectiva de moltes coses.

La televisió, la lectura, el dia a dia..... mai més han tornat a ser el mateix des de que sóc mare.

[DRACO]

Jo encara no sóc mare però també em passa. Sempre he sigut sensible, però desde que estic embarassada... buf. Tinc tres gossos i un gat, i al fb sóc seguidora de diverses pàgines de protectores. Pues ultimament no les puc ni mirar. Em faig un tip de plorar de pensar en aquests pobrets gossos abandonats. Seré molt patidora!

[alfonsoicecilia]

Uooo, a mi em va començar a passar abans de parir, però d'ençà del part... em passa exactament igual que a vosaltres! També és cert que només fa un mes i mig que vaig parir...

[a_fer]

... i la meva nena té tres anys i em pasa com a vosaltres. Per dir-ho d'alguna manera... he desenvolupat un sisè sentit amb el qual puc preveure i evitar riscos. I lo de les pelis, series, llibres en que es maltracti, fereixi, abusi o abandoni nens petits... no ho puc veure. Mireu, durant l'embaràs mirava molt la sèrie "mentes criminales" i ara no puc veure-la, massa temàtica de nens segrestats o abusats per pederastes...

A mi em passa el mateix! Jo sóc molt de sèries policíaques i mirava molt Ley y Orden, i ara per exemple la de Unidad de Víctimas Especiales, que bàsicament va de violacions o abusos a menors, ja no l'he mirat més, m'hi nego. Qualsevol cosa que sigui fer mal a un nen no puc mirar-la, em poso a plorar i m'entra molta angoixa.

I amb l'embaràs la tonteria em va en augment, jo lo de les hormones ho he notat i molt. A mi les nyonyeries no em van massa, i ara per exemple, cada cop que veig l'anunci d'Ausonia, un que és pel càncer de mama, que surt una dona que ha superat un càncer i com es retroba amb la família... ploro com una bleda. No ho puc evitar!!!